Esclavitud del segle XXI - Treballs forçats per als veneçolans

El Govern veneçolà va fer un pas més en la seva espiral repressiva a l'imposar per decret a la població que qualsevol empleat pugui ser obligat a realitzar tasques agrícoles al servei de l'Estat per fer front a la crisi alimentària que afecta el país i que el president Nicolás Maduro es nega a reconèixer. El decret, oficialment publicat aquesta setmana, estableix que aquelles persones que treballin en empreses públiques i privades poden ser cridades a treballar en organitzacions estatals especialitzades en la producció d'aliments. Aquestes persones hauran de treballar temporalment en les explotacions públiques per un mínim de 60 dies, transcorreguts els quals els seus «contractes» poden ser renovats automàticament per un període extra de 60 dies després del que se'ls permetrà tornar als seus treballs originals.

El problema del desproveïment de productes bàsics es va iniciar fa poc més de tres anys i s'ha anat agreujant amb el pas dels mesos. Davant la creixent indignació popular i l'assetjament d'una oposició reforçada després de les eleccions legislatives de desembre de 2015 i convençuda que el chavisme ha conduït el país a la ruïna, el Govern de Nicolás Maduro ha aprovat nombroses mesures de tall estatalista per fer front a l'escassetat. Malgrat que cap d'elles ha donat resultat, el règim insisteix en elles i en què tots els problemes es deuen a la «guerra econòmica» que tèrbols poders capitalistes estarien lliurant contra la revolució bolivariana.

Però una aclaparadora majoria d'observadors independents culpen de la situació a la ineficiència i la corrupció de les autoritats. L'última veu a sumar-se a les crítiques va ser la d'Erika Guevara-Roses, directora per a Amèrica de l'ONG Amnistia Internacional, que ahir va adonar de la visita que ha realitzat al país per examinar la situació. El diagnòstic d'Amnistia és demolidor per al Govern: «La negació gairebé obsessiva de les autoritats veneçolanes que l'emergència econòmica implica una crisi humanitària al país, la seva falta d'autocrítica i la seva obstinació a no sol·licitar ajuda internacional estan posant les vides i drets de milions de persones en alt risc », va denunciar Guevara.

La responsable de l'ONG va descriure un panorama desastrós en què «una combinació letal» de manca d'aliments i medicines, unida a «altíssims nivells de criminalitat» i «persistents violacions dels drets humans» estan fent insostenible el dia a dia de la gent. Guevara va denunciar que la resposta oficial és exactament la contrària a la que l'emergència requereix i no va dubtar a assegurar que les «polítiques obstinades» de Maduro són «la recepta perfecta per a una catàstrofe èpica». "Tractar d'abordar la forta manca d'aliments en Veneçuela forçant a la gent a treballar al camp és com tractar de guarir una cama trencada amb una curita, "

Amnistia coincideix en la demanda de l'oposició, que exigeix ​​al Govern que obri el país a l'arribada d'ajuda humanitària internacional. «La negació gairebé obsessiva de les autoritats veneçolanes que l'emergència econòmica implica una crisi humanitària al país, la seva falta d'autocrítica i la seva obstinació per no sol·licitar ajuda internacional estan posant les vides i drets de milions de persones en alt risc», va alertar Guevara.

Malgrat el dramàtic panorama, l'Executiu segueix en els seus tretze. Mentre el president Nicolás Maduro es va passar dijous retent homenatge a Hugo Chávez en què hagués estat el seu seixantè fer dos anys, la diplomàcia bolivariana carregava contra Washington per urgir a la celebració del referèndum revocatori que promou l'opositora Mesa de la Unitat Democràtica i al qual el Consell Nacional Electoral es resisteix a posar data. El portaveu del Departament d'Estat, John Kirby, va reclamar que la votació se celebri «immediatament», una crida al qual va respondre la cancellera veneçolana, Delcy Rodríguez, al seu compte de Twitter. Rodríguez va censurar les «atrevides declaracions» de Kirby i va acusar els Estats Units d'violentar la sobirania de Veneçuela amb els seus «intrusives ordres».

El mateix autor de la resolució no pot esperar que es compleixin els seus objectius d'alleujar amb ella el sever malestar econòmic que afligeix ​​el país. Totes les tasques requereixen certa experiència perquè es facin bé. És cert, la resolució planteja que les persones requerides han de disposar dels coneixements tècnics per a l'activitat específica. Però enlloc detalla qui farà l'avaluació pertinent, ni com. Qüestions tan importants deixades en l'aire. A part que causarà més problemes a les empreses a descapitalitzar dels seus recursos de personal.

Així el règim de Maduro ha fet un pas més en el despropòsit i la tirania i ha imposat el treball forçat per decret de tal manera que tot empleat podrà ser obligat a treballar al camp per fer front a la crisi alimentària.

El pla "contra la islamofòbia" de la Colau

La construcció d'una mesquita de grans dimensions torna a planar sobre Barcelona. Fa un parell d'anys el projecte d'un centre de culte musulmà a la plaça de toros de la Monumental va aixecar una gran polèmica. Ara l'Ajuntament presidit per Ada Colau posa de nou sobre la taula aquesta qüestió i està obert a donar el permís per construir-la.

El consistori espera presentar a finals d'any un "pla municipal contra la islamofòbia" que contemplarà, un cop més, la construcció d'una gran mesquita. Per preparar-es va encarregar un estudi a la Universitat de Barcelona, ​​les recomanacions s'estudiaran per veure fins a quin punt es poden aplicar a la ciutat, segons va confirmar ahir la comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat, Lola López. Fonts municipals expliquen que fa més de 25 anys que el tema està candent i lamenten que cap altra institució ha fet res fins ara.

L'informe destaca que l'estat dels oratoris a la capital catalana és una «assignatura pendent». «Potser és hora que un equip municipal agafi el toro per les banyes», apunta l'estudi, que recorda que ja el 1996 el consistori va defensar un centre d'aquest tipus, similar a la mesquita de la M-30 de Madrid.

L'informe incideix que el consistori hauria de concedir permís per a l'obra i que aquest pas ajudaria a «fer visible la pluralitat religiosa de la ciutat», tindria «un gran calat simbòlic i establiria mecanismes d'interlocució més clars amb unes comunitats musulmanes molt fragmentades». Un altre informe encarregat per l'Ajuntament en 2015 sobre l'assumpte recomanava que el consistori s'impliqués en el finançament, no directament però sí en forma de cessió de terrenys. Entre d'altres aspectes, l'estudi recomana que s'analitzi bé el seu finançament -externa o municipal-, cosa que desperta suspicàcies. Es tractaria de fomentar que la finaciació procedís de la comunitat local i evitar que el gruix dels recursos procedís de països amb visions rigoristes de l'islam.

El president del grup del PP a Barcelona, ​​Alberto Fernández, va defensar ahir que «no es donen les condicions» per a albergar aquest centre de culte perquè el seu finançament "només pot procedir de dictadures àrabs o fons vinculats a l'integrisme», i va exigir que Colau impliqui a la comunitat musulmana a mostrar un rebuig actiu de l'integrisme islàmic.

En aquest moment que l'Estat Islàmic basat per la doctrina d'Ala, ha llançat una declaració de guerra contra Europa i els valors cristians, el fet d'intentar donar facilitats als que practiquen la cristianofòbia i prediquen la violència a través de mesquites, delata la classe de persona que és aquesta senyora, que no té empatx a pregonar que és qualsevol cosa menys defensora dels seus ciutadans

Provar la seva pròpia medicina

L'alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau, ha estat escridassada pels seus fins ara col·lectius protegits, com són els manters, durant l'acte d'inauguració del memorial "Som i serem ciutat refugi". Colau ha estat interrompuda en diferents moments amb crits d ' "hipòcrita" o "racista". L'alcaldessa ha reclamat als manifestants que la deixessin parlar, però aquests s'han negat. "No pots fer l'acte", li han etzibat.

També s'han exhibit cartells amb la cara de Colau i el missatge "l'esquerra blanca, ets responsable de les persecucions racistes i classistes els venedors ambulants". A la protesta han participat manters, activistes propers a ells i contraris al CIE, iaioflautes i els tres regidors de la CUP.

Precsamente ahir els Mossos d'Esquadra han detingut set persones d'origen senegalès que es dediquen a la venda ambulant il·legal i han desmantellat un pis a Barcelona que, segons la policia, era un dels principals magatzems de distribució de material falsificat destinat al ' top manta '. Els agents han localitzat al voltant d'un miler de distintius demarcas internacionals preparats per a ser enganxats en bosses i maletes, així com anagrames de prestigioses marques preparats per realitzar estampacions a sabates esportives.

Els principis morals de Podem

Ha hagut de sortir Pablo Iglesias després de conèixer els teus missatges ofensius contra la periodista Mariló Montero, a defensar de nou les corrupteles, quan no, corrupcions en tota regla, de les seves més propers lloctinents. Si fa uns mesos va ser Errejón qui es va beneficiar d'una beca per un treball que mai va realitzar ara és el nou Nº 2 del partit qui ha incorregut en una falta contra la Seguretat Social en tenir a un treballador sense assegurar malgrat les diatribes tirades contra la casta que encara que ho negui pertany.

També José Luis Moneder el tresorer-ideòleg del grup, ha estat sancionat de nou després d'haver de reconèixer cobraments per 425.000 euros de Veneçuela no declarats en termini a Hisenda, aquest cop per la Complutense per les seves funcions durant sis per "vulneració" de la Llei d'incompatibilitats per les seves activitats d'assessoria en països llatinoamericans de Veneçuela i Bolívia. Això sense oblidar que encara no han aclaradolas remeses milionàries que han rebut de Chávez, Maduro i el règim iranià per tal que s'encarreguessin de traslladar al nostre país, la seva model de "democràcia"

A partir d'ara, la Complutense podrà iniciar un procediment administratiu per reclamar a Moneder el 10% de les quantitats que ha deixat de percebre per les activitats d'aquest professor de la Facultat de Ciències Polítiques a Veneçuela i que va realitzar sense comptar amb l'autorització prèvia dels responsables de la universitat.

Els qui s'han erigit en estendard contra la corrupció i la regeneració d'un país no poden estar apareixent gairebé tots els dies en els mitjans com petits defraudadors o chorizadas contra l'erari públic. Ells queden desqualificats com a líders polítics d'una nova política d'un partit els afiliats disculpen o aplaudeixen cada nou episodi propi de la vella política que estem suportant, per petites que siguin les seves corrupteles.

Mariano Rajoy ha acceptat el debat d'investidura ... O no.

Mariano Rajoy ha acceptat l'encàrrec del Rei d'anar a una sessió d'investidura, ha passat un mes segons ell amb els altres partits constitucionalistes segons ell amb resultat infructuós. El president en funcions ha dit que ha mantingut ja contactes "pública i privadament" amb altres líders polítics, però que amb l'encàrrec del Rei va "a redoblar els esforços de negociació" ia obrir "una ronda de contactes" amb "els partits constitucionalistes ".

No obstant, Rajoy no ha aclarit si es presentarà a una sessió d'investidura si no aconsegueix els suports per ser president: "Intentaré aconseguir els vots i els suports", ha dit, recalcant diverses vegades la paraula "intentar" i negant-se a especificar si hi haurà votació al Congrés si no aconsegueix una majoria suficient per ser elegit. Tampoc s'ha fixat una data per a quan aquest fet es pugui produir.

Desitjaria un acord a tres però estaria disposat a assumir el govern en solitari sempre que tingués un acord previ per a la seva investidura i això sempre depèn del PSOE, el dirigent l'irresponsable Pedro Sánchez, ha reiterat avui de nou la seva intenció de no abstenir-se en investidura el que seguiria causant el bloqueig per a la investidura de Rajoy.

Rajoy ha volgut assenyalar tres punts que en la seva opinió defineixen la situació actual: que "Espanya necessita un govern ja", que "aquest govern ha de liderar-en Partit Popular" perquè "així ho han volgut els espanyols" i que "no hi ha altra alternativa viable ".

Ha recalcat per tres vegades que és necessari tenir un govern "com més aviat" Però si fins ara no ha aconseguit més que rebutjos, que li fa pensar que hagi de aconseguir-ho a partir d'ara? Si no hi ha novetats, cada vegada semblen més properes unes noves eleccions.

El Parlament de Catalunya, fora de la Llei

El Parlament està "fora de la llei". Aquesta va ser l'expressió utilitzada pels diputats de l'oposició per descriure el succés, la votació d'una resolució separatista de la "comissió d'estudi del procés constituent". Junts pel Sí i la CUP, enmig d'una gran bronca, han imposat la seva majoria per modificar l'ordre del dia, amb el que el ple ha votat finalment les esmentades conclusions, en el que ha de ser el primer desacatament explícit de la Cambra a una ordre del Tribunal Constitucional.

Els diputats de Junts pel Si i la CUP i la CUP, així com la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, i el govern autonòmic en ple han dut a terme un acte de desobediència explícita. El desafiament continua, però aquest últim episodi suposa un punt ia part en el procés, donada l'ostentació en la desobediència que pot tenir greus conseqüències legals per als grups o els diputats que la secundin.

Agitat ple a la cambra autonòmica catalana. Després d'una aspra sessió de control en què el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va defensar la legalitat de l'obertura del "procés constituent" cap a una república independent, els grups de Junts pel Sí i la CUP van demanar l'alteració de l'ordre del dia i la inclusió de l'acord de la "comissió d'estudi del procés constituent", un text dels esmentats grups en què es dissenyen les fases de la desconnexió.

Es tracta d'un acord d'onze punts en què es descriuen tres fases: "Procés participatiu, desconnexió de l'Estat i convocatòria d'eleccions constituents, i un referèndum per ratificar la nova constitució", un desenvolupament de la proclamació del passat 9 de novembre que el TC ja va suspendre. Després de la interlocutòria del Constitucional adreçada a la taula de la càmera, el passat 19 de juliol, els partits separatistes van acordar acollir-se al reglament parlamentari per canviar l'ordre del dia i així intentar exonerar de responsabilitats a la presidenta de la institució, Carme Forcadell.

La petició de Junts pel Sí i la CUP va desencadenar un intens debat procedimental amb intervenció dels serveis jurídics, que van advertir a Forcadell que havia d'avisar als diputats del caràcter contrari a la Constitució del document de la "comissió d'estudi". Com era d'esperar, el ple va tirar endavant el canvi amb la majoria de 72 diputats dels grups esmentats.

A partir d'aquí, Lluís Llach, president d'aquesta comissió, i Marta Rovira, la republicana portaveu adjunta de Junts pel Sí, van prendre la paraula per defensar la resolució, mentre la resta dels grups denunciaven la "farsa parlamentària", en paraules del president del grup popular, Xavier García Albiol, Inés Acostades, de Ciutadans, es va mostrar particularment dura i activa. Tots dos van anunciar que es ausentarían de la càmera durant la votació per no participar de la il·legalitat. El socialista Miquel Iceta va mostrar la seva preocupació pel caràcter "antidemocràtic" del full de ruta i la creació d'una "assemblea constituent" no subjecta a cap control.

Ciutadans i PP abandonen la càmera

La diputada de la CUP Gabriela Serra va intervenir per reiterar la majoria parlamentària dels partidaris de la independència i el caràcter de "mandat democràtic" de les passades autonòmiques. Els altres grups van recordar a Junts pel Sí i la CUP que en nombre de vots no arriben al cinquanta per cent.

Joan Coscubiela, el representant Catalunya Sí que és Pot és la versió podemita al parlament regional, va encunyar l'expressió "teologia de la desconnexió" i ha censurat que els grups separatistes "fan grans proclames cada tres mesos per després no complir-les" i va recordar que la esbombada desconnexió havia d'haver produït ja el 9 de novembre de l'any passat, quan Junts pel Sí tractava d'aconseguir el suport de la CUP per Artur Mas i va signar una soflama que donava per descomptada la independència de Catalunya des d'aquest moment.

Després de la intervenció de Serra i quan Forcadell va anunciar que començava la votació, tots els diputats de Ciutadans i el PP van abandonar l'hemicicle. El PSC es va abstenir d'absentar de la càmera però va fer constar que no participava en la votació. La "desconnexió" i el desafiament al Constitucional es van consumar passada la una del migdia.

Els lletrats del Parlament alerten sobre les conseqüències d'aquesta decisió

Els lletrats del Parlament han fet arribar a la presidenta, Carme Forcadell un escrit, a què ha tingut accés e-notícies, en què remarcaven abans de la votació de l'inici de la 'desconnexió' que "abans de prendre cap decisió sobre l'ampliació de l'ordre el dia, cal que el Parlament tingui coneixement del significat i les implicacions "de la interlocutòria del Tribunal Constitucional.

El tribunal, en efecte, assenyalava que "és la pròpia cambra autonòmica a la qual li correspon vetllar perquè la seva actuació es desenvolupi en el marc de la Constitució" alhora que també recordava que "tots els poders públics estan obligats al compliment del que que el Tribunal Constitucional resolgui ".

L'acte del TC de l'19 de juliol deixava clar que no era "constitucionalment admissible" que el Parlament obri un procés destinat a la creació "de la futura Constitució catalana i d'un estat català independent". L'alt tribunal també recordava a la Mesa del Parlament del seu deure "d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir" aquests manaments. Els lletrats, que són funcionaris, podrien ser inhabilitats en cas de no fer-ho.

Diversos portaveus contraris a la independència han demanat a Carme Forcadell que, a més de l'acte del TC donés a llegir abans de la votació de l'informe dels lletrats, però Forcadell ho ha rebutjat. En sortir, e-notícies ha presenciat com la secretària general d'ERC, Marta Rovira, mostrava el seu disgust al secretari general del Parlament, Pere Sol, considerat proper a ERC.

¿Reacció del Govern?

Es desconeix que mesures prendrà el Govern llevat de la comunicació a Albert Rivera i Pedro Sánchez anunciat per Soraya Sáenz dede Santamaría pel que fa a la remissió de nou al Tribunal Constitucional d'aquest acte de desobediència a l'espera de la reunió de divendres del Consell de Ministres. Al Congrés l'antiga Convergència aquesta intentant tenir grup propi sense merèixer buscant el suport del PP per a això, amb els avantatges econòmics i altaveu públic que representa. Han ajornat la decisió a divendres. Espero que no se li faciliti, a l'enemic ni aigua.

Havia estat l'anunci de la mort anunciada. Aprofitant la debilitat de l'Estat Espanyol han fet tot allò que han estat advertint sobre els passos per separar d'Espanya. Mentrestant des Estat encara no han pres una mesura seriosa per aturar tot això, tenint la llei de la seva mà i més se'ls segueix lliurant diners per als serveis als catalans que ells desvien en despeses per subversió i propaganda.

Echenique - Un penques, que culpa seva frau a la S.S. al "sistema".

Heraldo d'Aragó ha publicat que el secretari d'Organització de Podem, Pablo Echenique ha tingut un assistent sense contracte i sense abonar la seva seguretat social durant 14 mesos des de març de 2015 fins al maig 2016 i per justificar-se ha culpat d'això al sistema.

En roda de premsa el dirigent de Podem ha explicat la seva relació laboral amb aquest assistent es remuntava a fa uns anys i va deixar de cotitzar com a autònom, els últims mesos que l'ajudava en les seves tasques personals sense contracte i sense cotitzar a la Seguretat Social. El contractant està obligat per llei a donar d'alta els treballadors al seu càrrec i abonar les quotes de S.S. o bé en el cas que el contracti com a fals autònom és un frau i està obligat a controlar la situació del seu treballador amb la SS.

El secretari d'Organització de Podem, Pablo Echenique, ha admès que sabia que no estava fent les coses bé, però ha culpat el sistema que "empeny a molta gent humil a participar en l'economia submergida".

Echenique ha insistit que s'obre un "debat molt interessant sobre la llei de dependència" i el sistema actual que "empeny molta gent humil a participar en economia submergida" i tot i així el 70 per cent del frau fiscal procedeix de les grans fortunes i empreses de l'Ibex 35. ha incidit en aquesta idea en afirmar que "la gent corrent quan ha de decidir pagar una quota d'autònom o una hipoteca té un problema" a l'haver de prendre una "decisió difícil".

Aquest no és en absolut el cas d'Echenique, ja que ha estat un dels privilegiats que han estat percebent mes 10.000 euros mensuals del Parlament Europeu per la seva condició de parlamentari durant més d'un any i ara no se sap ni el que està cobrant ja que els comptes de Podem segueixen sense publicar-se, des que van aconseguir llocs en la política. Qui vol reformar la societat, i dóna lliçons sobre ètica, ha estat enxampat en falta i no és de rebut que culpi el sistema dels seus abusos.

Fer-li trampes al Constitucional

Amb el convenciment que el got de la paciència dels magistrats del Tribunal Constitucional davant els passos que segueix donant el Parlament de Catalunya cap a la secessió està a punt de satisfer-. tot i els nítids pronunciaments del TribunalConstitucional on hi va haver una clara consciència entre els magistrats que no és possible seguir contemplant els avenços cap a la ruptura unilateral amb Espanya sense que el tribunal prengui mesures perquè es acatin de veritat les seves resolucions.

Fins als magistrats més condescendents van haver de constatar la clara contravenció d'aquestes conclusions amb la sentència del TC que va declarar nul·la i sense efecte la resolució sobiranista. Per això es va decidir afegir a l'acte una explícita advertència "als poders implicats i als seus titulars, especialment a la Mesa del Parlament, sota la seva responsabilitat, del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir els mandats" del tribunal.

Darrer avís

Amb aquesta advertència "se'ls dóna una última oportunitat", han assegurat les fonts consultades, que van indicar que diversos magistrats es van mostrar partidaris de reaccionar si es produeix un nou pas unilateral cap a la secessió i van qüestionar que el TC hagi de "seguir esperant sense fer res" davant l'incompliment de les seves decisions.

 "Els hem donat l'últim avís", van interpretar les fonts consultades. Si el Govern o al Parlament segueixen endavant, poden trobar-se amb alguna de les mesures que preveu l'ordenament jurídic per salvaguardar l'autoritat del Tribunal Constitucional i l'eficàcia de les seves decisions, inclosa la via penal, han assegurat.

Molt valents no són

Aquest dilluns Junts pel Sí (JxSí) i la CUP han acordat portar al ple d'Parlamentde aquesta setmana les conclusions de la comissió de la comissió del procés constituent, que contempla la via unilateral cap a la independència de Catalunya, i demanaran incloure-les en l'ordre del dia a pesar del TC. Així, les dues formacions nacionalistes mantenen el seu desafiament després de l'advertència dels magistrats de la passada setmana.

Les dues formacions pretenen exercir la seva majoria perquè s'inclogui en l'ordre del dia del plenari les conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent. Però ni la presidenta Carmen Forcadell ni els membres que constitueixen la taula volen ingressar de manera automàtica a la presó. D'aquesta manera, la decisió recauria sobre el Parlament, mentre que la Taula s'inhibiria i evitaria el xoc amb el Tribunal Constitucional, que ja va advertir a la Mesa de la cambra catalana que havia d'evitar o paralitzar qualsevol iniciativa que fora en contra de la Constitució .

La diputada d'Junts pel Sí, Marta Pascal i recentment nomenada presidenta del nova denominació de Convergència, ja ha manifestat que "nosaltres creiem que això ha de ser viable i ha de ser possible. El treball està realitzat, per tant, si el treball està realitzat, que millor que aquest últim ple per fer-ho ".

Mentrestant, l'oposició ha expressat el seu total rebuig a aquesta possibilitat. La presidenta del grup parlamentari de Ciutadans, Inés Acostades, ha afirmat que "s'estan votant en nom del poble de Catalunya resolucions que no tenen una majoria social". En aquest sentit, ha afegit que "Junts pel Sí i la CUP, encara que tingui majoria en escons, no tenen la majoria en vots".

Si finalment hi ha votació, aquesta podria ser secreta perquè els diputats partidaris del text no tinguin problemes jurídics; mentre que els grups contraris podrien abandonar el ple durant la possible votació. Amb aquest decisió traspassa al Ple la responsabilitat de l'inici de la 'desconnexió' evitar la inhabilitació del Tribunal Constitucional

Pujol Corporation - Gustavo Buesa "el Rei de les escombraries"

Entrevista amb Gustavo Buesa, acusat de finançament il·legal del partit de Pujol. 

L'empresari Gustavo Buesa, amic dels Pujol, va ser detingut el dia 13 per fer donacions a canvi de contractes municipals

Assegura que va lliurar 100.000 euros a Unió per pagar les seves nòmines a petició de Duran i Sánchez Llibre

Admet que va donar 550.000 euros a la fundació de CDC "pels seus ideals" i que va contractar al fill de l'interventor de Lloret de Mar

El 'rei de les escombraries' reconeix que va finançar a CDC i a Unió

L'empresari Gustavo Buesa (Barcelona, ​​1960), conegut a Catalunya com el rei de les escombraries, està considerat per la Guàrdia Civill i Anticorrupció un dels homes clau en el finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) Amic personal de la família Pujol i exsoci del primogènit del clan en un dels seus abocadors, va ser detnido el passat dia 13 acusat de fer quantioses donacions al partit a canvi de contractes públics arreglats.

La investigació acaba de descobrir, a més, que va finançar a Unió i que ho va fer mitjançant préstecs que -confessa en la primera entrevista que concedeix des que va esclatar l'anomenada Operació Trueno- va abordar directament amb Josep Antoni Duran i Lleida i Josep Sánchez Llibre, amb els quals assegura mantenir una «magnífica relació». «Em van transmetre que necessitaven diners perquè cal pagar a tot el personal i cal pagar tot el que són les estructures del partit». «Els vaig fer dos préstecs de 50.000 euros de difícil cobrament donada la situació d'Unió», afegeix.

Les indagacions han aflorat també un manuscrit trobat en el seu domicili la lletra pertany a una altra persona i que al·ludeix al famós 3%. Buesa, des del despatx del seu advocat, Carles Monguilod, diu que «deu ser una comissió comercial» i aprofita per demanar públicament que «s'arregli d'una vegada el finançament dels partits».

Per què va decidir donar diners a CDC a través de la seva fundació Catdem?

Les persones tenim uns ideals polítics, socials. CiU era un partit molt transversal, en què molts catalans durant molts anys ens hem sentit molt identificats.

Un empresari ..., ¿de quina manera pot ajudar a que determinats ideals es desenvolupin?

Doncs fent aportacions econòmiques a les fundacions on ells després destinin els diners on millor considerin. En definitiva, aquestes fundacions compleixen o aspiren al que tu creus que és el millor per al territori.

Qui li va dir a CDC que lliurés els diners a Catdem?

Ja és conegut tot el tema de les fundacions. Ningú et ha d'indicar. Nosaltres ja ho sabem. Tots sabíem que hi Catdem i tu ho fas voluntàriament. Relacions amb exconsellers les tinc totes i és normal. Em dedico al món del tractament dels residus i conec tots els consellers que han passat pel càrrec, de tots els partits. Però no tinc una relació directa amb el partit, jo no tinc el carnet. Tinc el carnet del Barça, això sí.Usted va donar 550.000 euros a CDC entre 2007 i 2009.Así és, i està perfectament detallat.

¿Ho va fer per no tenir problemes en els concursos públics dels municipis governats pels nacionalistes?

No. El partit no té el poder que la gent es pensa. El partit és per als membres del partit, però el seu poder s'acaba aquí. No he conegut a un sol alcalde que no pensi en el millor per al seu municipi. Un alcalde el que vol és que el seu municipi prosperi i quan parla amb nosaltres ens diu: jo et exigeixo que compleixis amb el contracte, que donis un bon servei. No es deixen influir per «escolta, el partit vol que l'hi donis a Pepito». Aquí s'ha creat la sensació que els partits decideixen què adjudicació dono, quina carretera faig, què abocador ... i això no és veritat.

¿No li sona llavors el del 3%?

El 3% és una frase que va treure al seu dia el senyor Maragall i en algun moment aquest país haurà de solucionar el finançament dels partits.

¿Tampoc coneix a ningú a Catalunya que hagi pagat el 3%?

No, i no sé per què parlen del 3% i no parlen del cinc o del uno.Entonces,

Per què diu que cal arreglar el tema del finançament dels partits?

Perquè cal. Als Estats Units, les empreses donen els diners. Unes donaran suport als demòcrates i altres als republicans. Jo he fet unes donacions a una sèrie de fundacions que estan defensant els meus ideals,

¿Això és delictiu?

No ho comprenc. Ara han començat a clarificar i diuen: les empreses que treballen amb l'Administració no poden fer donacions ni aportacions. Em sembla perfecte. En el moment en que se solucioni el finançament dels partits, ja no hi haurà corruptes emmascarant-en el finançament del partido.Sin això, la Guàrdia Civil va intervenir al seu domicili un manuscrit amb lletra d'una altra persona en el qual precisament es demana una comissió del tres per cent.

¿Segur que no pagava?

No tinc ni idea i no em sona. Però imagina't que estem parlant que em venen un apartament i el comercial em diu: «Em deus el 3%». Pot ser una comissió comercial, no lliguem sempre el 3% a una comissió política.Se ha descobert en la investigació que vostè també finança mitjançant préstecs a Unió.Tengo una magnífica relació amb dirigents d'Unió, em sol·liciten un préstec i jo ho faig. Amb el seu tipus d'interès, un termini determinat i en aquests moments de difícil cobrament causa de la situació d'Unió.

Sobre li van demanar ajuda?

Tinc una magnífica relació amb Sánchez Llibre i amb Duran Lleida i vaig parlar amb el gerent del partit. És evident que jo tinc franca simpatia per Unió, amb l'antiga CiU.

Què li van transmetre?

Que necessitaven diners perquè cal pagar a tot el personal i tot el que són les estructures del partit. Consta que vaig prestar 50.000 i 50.000 euros. No es va condicionar a res perquè Unió no pot adjudicar res. Ara no està molt de moda tot el món del nacionalisme; si hagués donat els diners a Unicef ​​o a altres fundacions meva situació seria diferent.

Dóna per perdut els diners?

Bé, l'esperança és l'últim que es perd. És complicado.Usted desvincula les donacions dels contractes però la Guàrdia Civil ho té clar: sosté que CDC li dispensava un "tracte de favor» i que després vostè «compensava degudament». I posa com a exemple d'un d'aquests favors dels milionaris contractes de recollida d'escombraries de Lloret de Mar sota el govern nacionalista.Mi primer contracte a Lloret és de març de 1986 i l'adjudicació me la realitza el PSC, que és qui governava. És a dir, porto 30 anys prestant el servei a Lloret amb diferents ampliacions i licitacions. Els plens de l'Ajuntament on s'han aprovat aquestes licitacions han estat sempre amb la majoria de vots. I el que està investigant la Guàrdia Civil, amb una majoria aclaparadora. Tracte de favor, cap. Això sí, vull agrair el tracte que em va donar la Guàrdia Civil a la meva detenció. Impecable.Los investigadors sostenen, però, que el contracte es podria haver prorrogat un o dos anys i que abans de les eleccions li van adjudicar 10 anys més.

¿No va ser un vestit a mida?

No només no va ser un vestit a mida, sinó que nosaltres sol·licitem la pròrroga d'un o dos anys. És a dir, tot el contrari del que s'està interpretando.La Guàrdia Civil assegura que els plecs es van confeccionar seguint els seus instrucciones.Hubo la relació normal entre els serveis tècnics de l'ajuntament i els serveis tècnics de la concessionària. Porto 30 anys recollint les escombraries de Lloret, és a dir, que si no estaven contents van tenir l'oportunitat de fer-me fora.

Per què contractar llavors als dos fills de l'interventor que va tramitar el concurs? Necessitàvem tenir a una persona per fer estudis econòmics i controls pressupostaris, per portar la part econòmica al detall. Es van presentar a la selecció quatre o cinc persones. El fill de Carles Arbó era un noi de 19 anys, economista, format als Estats Units i superdotat. I no hi ha cap problema perquè entenc que no hi ha cap problema entre ser fill d'interventor i que et donin un lloc de treball. Respecte a l'altre fill, la directora de Lloret li va comentar al ja contractat que necessitàvem algú conegut que sabés de l'assumpte informàtic per tenir un gran control dels estocs. «Mira, el meu germà està estudiant informàtica», ens va dir i va estar dos anys treballant en els períodes de vacances. El seu pare, Carlos Arbó, és una persona duríssima, és un dels interventors més reconeguts de la província de Girona, que més vigila pels interessos de l'ajuntament i a les proves em remeto, ho dic de cor. Tinc un problema amb l'abocador de residus de la construcció i no em revisa els preus; afirmaria que el fet de tenir al seu fill treballant, em perjudica.Está sent investigat, a més, per haver tingut negocis amb Pujol Jr. (Jordi Pujol Ferrusola, el fill gran de l'expresident).

En què ha consistit la seva relació amb ell?

El vaig conèixer en els anys 90, vam establir una relació d'amistat. Em vaig associar amb ell en un abocador en el qual jo tenia dificultats financeres. Fins llavors ell treballava en el sector tèxtil i havia treballat amb Artur Mas a l'empresa de Prenafeta. Sempre havia estat un home amb disponibilitat econòmica, format als Estats Units, tremendament brillant, intel·ligent i listo.Si només tenia experiència en el tèxtil,

¿Què li aportava Pujol Jr. a l'abocador de Tivissa (Girona)?

Diners. Em va aportar el diferencial que jo necessitava per poder finançar l'operació perquè els bancs en aquells moments no m'ho daban.La Audiència Nacional sosté que Pujol va donar un gran cop de pilota amb l'abocador i sospita que va cobrar comissions encubiertas.Él va fer un grandíssim negoci. Va posar un milió i se'n va endur cinc. Però bé, va assumir un risc. Mitjançant el tripartit ens van bloquejar i ens va costar molt obtenir una llicència.

Què passa després?

Doncs que arribat el moment es va interessar FCC per la instal·lació i la compró.¿Pagó FCC un sobrepreu per abonar-comissions a Pujol Jr. a canvi dels contractes que rebia de la Generalitat? Tenim un dictamen d'un catedràtic de la Universitat Carlos III de Madrid en què es fa una valoració. L'abocador es va vendre per 15 milions i ens havien d'haver pagat 30, que era el seu preu de mercat.Vostè que coneix bé a Pujol Jr.,

¿Ha estat un gran aconseguidor de contractes a Catalunya?

És un home tremendament treballador que busca poder portar empreses catalanes a l'exterior a fer inversions. I si aconsegueix que obrin una fabrica en un lloc doncs ha de rebre la seva comissió comercial. Ell sempre ha estat un home que ha dit: «Escolta, ¿t'interessa això? Doncs tinc un grup israelita, un grup japonès ... ». Una cosa tremenda. És un malalt de la feina, un home hiperactivo.Cuando veu la ingent quantitat de diners que els Pujol tenen en paradisos fiscals,

¿De veritat creu vostè que l'origen dels diners és lícit i procedeix d'una herència?

No tinc per què no creure-m'ho. La sensació que em queda és de tristesa, perquè considero que Jordi Pujol Soley no pot passar a la història de Catalunya com un senyor que va defraudar a Hisenda. El president Pujol va fer coses espectaculars per Catalunya i per Espanya. És un home molt auster que va anteposar Catalunya al seu familia.La Justícia, però, considera ja que la família Pujol és una organització criminal.Conozco a diferents germans i la seva mare, que és una mare de família lliurada als seus fills. Cada un d'ells s'ha espavilat a través de la seva formació professional i la veritat és que s'han espavilat molt. Hi ha financers, mediambientalistes, arquitectes, de tot ...

No ha recorregut a Pujol Jr. perquè li arreglés alguna llicència amb CiU?

La Policia té correus electrònics on ell li oferia la seva influència política a un altre empresari de residus que vostè coneix, Josep Mayola.Yo no necessitava al partit per presentar-me a ningú. El partit és més per a poblacions grans, ciutats. El meu negoci està en donar servei als pobles de Catalunya.

Gustavo Buesa, durant l'entrevista. | EDDY KELELE

En avió privat a la seva cita amb els investigadors

Hi ha una imatge que d'alguna manera serviria per explicar l'espectacular nivell de vida de què gaudeix Gustavo Buesa. I no és seva. És la d'un dels principals membres de l'equip que va participar en l'operació en la qual va resultar detingut. Està assegut en un sofà gran, en una de les terrasses de la propietat de Buesa, amb el mar just a uns pocs metres i mirant a la llunyania, com enyorant alguna cosa. Potser una temptació a la qual pocs podrien sostreure.

Acusat de finançar il·legalment a CDC -en alguna ocasió ha dit en seu judicial que tenia dret a fer el que li donés la gana amb el seu diners-, l'empresari, que aquell matí estava a Eivissa, es va plantar en el seu domicili en un tres i no res, amb un avió privat. Va reconèixer que, des de fa dos anys, sabia que l'estaven investigant. Molt segur en les seves explicacions i gairebé didàctic, no té cap problema en incórrer en alguna contradicció aparent. De fet, considera que la independència de Catalunya, que el partit al qual va finançar ha adoptat com a màxima política, és una «dèria» -i en aquests termes ha esbroncat en privat, naturalment, al fill de l'ex president- i que, malgrat els temps que corren, no és incompatible sentir-se espanyol i del Barça.

El Mundo ESTEBAN Urreiztieta - AGELES Escrivà

El Govern català i les seves despeses en propaganda identitària

La propaganda de la Generalitat no entén de retallades. El Govern català gastarà 30 milions d'euros en propaganda en dos anys. El departament de Presidència acapara la major part de la partida, amb un total de 23,1 milions. Arena Media, Focus i Media Planning són les agències més beneficiades, el gruix d'aquestes partides és acaparat per la Conselleria de Presidència, amb 23.100.000, encarregada de les campanyes institucionals. El segueix el departament d'Economia, amb 2,7 milions; Interior, amb 1,4 milions; Cultura, amb 675.235 euros; Territori i Sostenibilitat, amb 422.580 euros; Empresa i Ocupació, amb 407.639 euros; Agricultura, amb 253.934 euros, i Benestar i Família, amb 94.260 euros.

Empreses adjudicatàries

En resposta a una pregunta parlamentària formulada per la diputada del PP Andrea Levy, el secretari de Difusió i Atenció Ciutadana, Jordi Vilajoana, informa que l'acord marc per a 2015 i 2016 ascendeix a 30 milions d'euros. La xifra correspon a la inclusió de publicitat institucional, tant en suport multimèdia, com en paper ia internet. El primer lot, corresponent a mitjans audiovisuals, va ser adjudicat a les empreses Media Planning Group SAU, Arena Media Communications Espanya SA, Carat España SAU i Focus Media SL. El paquet corresponent a premsa escrita va ser assignat a Media Planning, Carat Espanya i Focus, mentre que el digital se'l reparteixen Arena Media Communications, Netthink Iberia SLO, Proximia Havas SL i la UTE Kardumen Grau Clotet SL i NothingAD Comunicació.

Condicions tècniques

Així, els anuncis publicats en televisió sumen 5,9 milions, mentre que els que tenen suport escrit ascendeixen a 16,6 milions. La publicitat a la ràdio suposa una despesa de 3,7 milions ia internet, d'1,7 milions.

L'esmentada informació proporcionada per l'Executiu autonòmic, presidit ara per Carles Puigdemont, revela que la Generalitat va gastar gairebé un milió d'euros a l'exterior i 140.147 euros en producció.

En el plec de condicions tècniques, la Generalitat indica que la inserció de publicitat institucional s'ha de dur a terme "amb criteris d'implantació social i de difusió del mitjà informatiu corresponent, amb una consideració especial pels mitjans de comunicació locals i comarcals".

Despesa de la Generalitat en publicitat institucional entre 2015 i 2016.

Foment del català a la Comunitat Valenciana

El Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya va destinar només durant l'any passat prop de 615.000 euros a fomentar l'ús del català a la Comunitat Valenciana.

Tot i que l'Executiu que presideix Carles Puigdemont després de la renúncia d'Artur Mas ha reclamat a l'Estat set-cents milions d'euros per poder abonar la paga extraordinària als seus funcionaris, la Generalitat de Catalunya continua nodrint amb fons públics a entitats de la Comunitat Valenciana que coincideixen amb els seus postulats en matèria lingüística i identitària.

Així, d'acord amb la informació subministrada pel Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) en el segon semestre del 2015, es van destinar un total de 294.666,41 euros a entitats, fundacions i empreses de la Comunitat Valenciana amb l'objectiu de promocionar el català. La resolució està signada pel secretari general, Joaquim Nin Borredà, amb data del 18 de febrer de 2016. Aquesta xifra se suma als 320.000 euros que va destinar a la Presidència catalana a entitats de la Comunitat Valenciana en els sis primers mesos de l'any passat .

El mateix Puigdemont va apostar el passat 7 de febrer passat per protegir la llengua pròpia de la comunitat veïna al «País Valencià», on al seu judici s'han aplicat «nefastes polítiques lingüístiques» que l'han «amenaçat». Puigdemont, que s'ha referit a la Comunitat Valenciana pel nom no oficial que fan servir habitualment els nacionalistes, va realitzar aquestes declaracions en el transcurs d'un lliurament de premis organitzada per la Plataforma per la Llengua.

Escola de València: 127.000 euros

En el segon semestre de 2015, l'entitat més beneficiada va ser Escola Valenciana, amb un ajut de 125.000 euros per finançar «activitats de promoció del valencià en l'enseñenaza i l'ús social».

A aquesta subvenció se sumen altres 2.000 euros per «El Mural», que segons explica la Generalitat de Catalunya és «un programa radiofònic de contingut social i cultural en valencià».

L'actual conseller d'Educació del Govern valencià, Vicent Marzà, va formar part de l'entitat. Al març de l'any passat, l'Ajuntament d'Agullent (governat per Compromís, el partit de Marzà) va donar cobertura a un acte en el qual es van exhibir cartells amb mofes i insults a dirigents del Partit Popular i d'UPyD caricaturitzats. La jornada es va celebrar a l'interior de les instal·lacions d'una sala multiusos del consistori i davant la presència de nens, que van participar directament en l'activitat.

Imatge de les pintades contra polítics en un acte d'Escola Valenciana

L'acte es va celebrar en el marc «Trobades en Valencià 2015» organitzades per Escola Valenciana amb l'objectiu de reivindicar «una escola plurilingüe i intercultural; valenciana; pública, gratuïta i laica », d'acord amb els seus promotors. Escola Valenciana es va desmarcar de les pintades i va demanar disculpes als dirigents polítics (entre ells la llavors consellera d'Educació, María José Catalá i l'actual diputat nacional de Ciutadans Toni Cantó) que s'haguessin pogut sentir ofesos.

Edicions del País Valencià i ACPV: 374.900 euros

Tot i que les seves estretors econòmiques han portat la Generalitat de Catalunya ha reclamar l'assistència financera del Govern, el degoteig d'ajuts públics s'han mantingut per a empreses com Edicions del País Valencià, SA, que percep d'una banda 4.048,48 euros de subvenció per a la seva digital eltemps.cat i altres 90.244,2 euros per a El Temps. Edicions del País Valencià, SA va ser fundada per Eliseu Climent -líder històric d'Acció Cultural del País Valencià, fortament subvencionada al seu torn pel Govicentbierno català i que defensa les tesis dels «països catalans» -.

ACPV, de fet, va rebre 280.000 euros de subvenció en el primer semestre de l'any passat procedents de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. L'associació Tirant lo Blanc va percebre 10.000 euros i la Fundació Sambori altres 30.000.

Imatge d'arxiu de la junta directiva d'ACPV

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya també recull diverses línies dins de les ajudes estructurals als mitjans de titularitat privada «en català o aranès» en el segon semestre del 2015 a les empreses que dirigeFrancisco Javier Puig, germà del president del Govern valencià, Ximo Puig.

«Estendard del català» a Morella

En concret, s'habiliten 9.883,35 euros a Mas Mut Produccions, SLO per al digital amb seu a Morella comarquesnord.cat. Un mitjà que opto per Escollir el domini «.es» Perquè, segons expliquen sobre responsables, «Fa referència a la llengua catalana, siéndo un dels pocs medios de comunicació digitals del 'País Valencià' que utilitzen aquesta llengua per informar els Ciutadans ». A més, expressa super voluntat de ser estendard dels mitjans de comunicació en català.

El Govern català també ha atorgat una subvenció de 35.747,33 Eurosa Comunicacions dels Ports SA destinats a Nord Televisió, que emet a l'àrea d'influència de Morella, la localitat de la qual va ser alcalde Ximo Puig.

La Generalitat de Catalunya destina altres 27.743,05 euros a la mateixa empresa per a les emissions de Els Ports Ràdio.

El germà de Puig és el conseller delegat de les Comarques Nord S.A., una signatura que figura com la propietària de Mas Mut Produccions.

Imatge de Ximo Puig en un acte a l'UJI de Castelló-EFE

L'empresa també ha rebut subvencions del Govern valencià. El 9 de gener Comunicacions dels Ports va emetre un comunicat en el qual assegurava que Francesc Puig Ferrer, germà del president de la Generalitat, no és propietari de l'empresa, una entitat que compta amb més de cent accionistes sense existir cap soci majoritari, sinó que és personal directiu.

A la nota, l'empresa assenyalava que mai ha rebut ajudes directes d'administracions públiques i, quan ha accedit a alguna subvenció, ha estat a través de convocatòries públiques, obertes a totes les empreses que compleixin els requisits.

Pot el Rei donar consells als polítics, pel bé del país?

En una entrevista al diari El País, Albert Rivera, espera que la ronda de consultes del rei acceleri les negociacions per a la formació d'un govern i afirma que li dirà a Felip VI que "ens ajudi a convèncer al PSOE i al PP que deixin de donar-se l'esquena permanentment ".

Rivera afegeix que en aquesta oportunitat també de sol·licitar al monarca que "convenci al senyor Sánchez que haurà d'abstenir perquè això es posi en marxa, i al senyor Rajoy que les presidències no cauen del cel, cal anar a buscar-les".

Quina tempesta ha muntat el PSOE i altres formacions polítiques i determinats mitjans de comunicació per aquestes declaracions sobre si el Rei hauria manifestar-li a Pedro Sánchez la conveniència de la seva abstenció davant la investidura de Mariano Rajoy. Altres polítics de diferents partits potser volent muntar un debat estúpid que entretingui al personal i de pas amagui les seves debilitats, han saltat contra Rivera amb opinions semblants.

Immediatament el PSOE ha demanat "prudència" a Rivera amb aquesta frase: "No hauria de demanar-li el que no pot fer, ni donar-li consells ni traslladar missatges a altres forces polítiques a través d'ell" i ha remarcat que totes les forces polítiques "hauríem de ser absolutament escrupolosos amb el paper de neutralitat mostrat pel Cap d'Estat tot aquest temps "i ha insistit que no se li ha de demanar" el que no pot fer ".

El Rei pot aconsellar als partits polítics als líders polítics pel bé del seu país? ¿Pot quedar-se com una estàtua mentre contempli el vergonyós espectacle que estan donant uns polítics incapaços de posar-se d'acord en el mes fonamental per a primar l'interès dels seus partits sobre el de tots els espanyols? No serà que alguns polítics simplement preferirien a un Don Tancredo que ni tan sols pugui donar la seva visió sobre els perills que plana al seu país?

L'ANC creu que Espanya 'mata'-

Imatge de la plaça de Vic

L'Assemblea Nacional Catalana, ha donat avui el tret de sortida a la Campanya d'Estiu a la Plaça Major de Vic, la prèvia del 11-S, que es desplegarà les pròximes semanas.Han convertit la Plaça Major de Vic amb la col·laboració de l'Ajuntament de la ciutat en un 'cementiri' per denunciar "els greuges de l'Estat"

L'organització ha cobert la Plaça Major de la ciutat de creus grogues per denunciar que "davant d'un Estat que es mostra insensible amb el sofriment dels seus ciutadans i que destrossa el seu sistema sanitari, només ens queda poder construir entre tots un futur millor per a nosaltres, els nostres fills i els nostres néts ".

L'acció d'aquesta tarda s'emmarca dins d'una jornada que ha començat a primera hora del matí amb el repartiment de 100.000 flyers en els centres d'atenció primària i hospitals de tot el territori, recuperant el "les Hem destrossada el sistema sanitari".

Es tracta de la primera i seran diverses les accions que es duran a terme aquest estiu als carrers i les platges de Catalunya "per denunciar els greuges de l'Estat".

"Després de la nova victòria del PP a les eleccions del 26J, la consecució de la República Catalana és l'única manera d'aconseguir els canvis necessaris per garantir el la protecció social i el benestar dels catalans -independentistes o no independentistes- així com de garantir un entorn propici per al progrés de l'economia i les empreses del país ", indiquen.

Sota el lema "Activa't per la República Catalana", pobresa energètica, crisi dels refugiats, dèficit de sobirania, seran altres temes que tractarà la campanya a través d'accions de teatre i art al carrer, "amb l'objectiu d'augmentar la majoria social favorable a la independència, alhora que es pretén internacionalitzar el procés arribant als turistes de les platges de la costa catalana ".

ENoticies 23/07/16

- Sento veritable vergonya que aquesta manifestació d'odi i sectarisme es produeixi a la ciutat on he nascut i he viscut uns bons anys i que ara estigui infectada de la tremenda malaltia de la "indepedentitis" que a part de la ceguesa que causa als seus il·luminats obstinats a modificar la realitat tal com ja han aconseguit fer amb la història de Catalunya.

Si volen saber qui mata a través de les retallades en la sanitat que els preguntin a determinats polítics obstinats a preservar els privilegis d'alguns privilegiats, que destinen els diners que ve dels nostres impostos en propaganda, mitjans de comunicació que silencien o ambaixades de cartró pedra , a costa de tancar plantes senceres d'hospitals, fer negoci amb pròtesis falsificades o bé altres sinvergonzadas comeses en hospitals denunciades repetidament or moviments com "Cafè amb llet" i ara silenciades vergonyosament.

L'organitzadora d'aquesta cerimònia de la confusió, hauria d'explicar com arriba a les seves mans i com ho fan servir, els diners dels impostos de tots els espanyols que abundantment li regala la Generalitat any rere any.

El que realment mata Catalunya és el fanatisme

Pedro Sánchez desaparegut en combat

Pedro Sánchez fa gairebé quatre setmanes pràcticament desaparegut de vacances des del 26J, sense aparèixer en públic ni fer manifestacions, diuen que l'ha vist amb la seva dona a Mojácar, al festival de rock de Benicàssim o bé prenent-se unes birres a Lleó. Diuen que ja ha tornat i que no té cap acte a l'agenda fins dijous, que està citat a la Zarzuela per Felipe VI amb els candidats per a la presidència del Govern.

Fins a la data el PSOE ha mantingut el no a Rajoy "per activa i per passiva" per boca dels seus portaveus, Cesar Luena o Antonio Hernándo que impediria la investidura de Rajoy com el candidat més votat, tot i l'abstenció de C`s .

Avui ha aparegut publicat un manifest signat per sis exministres socialistes com Javier Solana, Joaquín Almunia, José María Maravall, Mercedes Cabrera, Tomás de la Quadra Salcedo o César Antonio Molina, i exdirigents d'altres partits com el PP, Ciutadans, o UPyD mes altres intel·lectuals, animant a l'abstenció i reclamant als líders polítics "fer tots els sacrificis, fins i tot els més personals" per aconseguir que hi hagi un govern "amb el suport parlamentari suficient" i evitar així unes terceres eleccions.

El portaveu del PSOE al Congrés, Antonio Hernando, s'ha mostrat avui d'acord amb el contingut del manififiesto que s'han signat sis exministres socialistes, "Els signants d'aquest manifest demanen que hi hagi un Govern com més aviat millor; estic d'acord amb això i per això és fonamental que Rajoy s'apliqui el conte ", ha dit des d'Almeria.

Per la seva banda, l'ex vicepresident del Govern Alfredo Pérez Rubalcaba ha assegurat aquest matí que no creu "possible" la investidura de Mariano Rajoy, i ha assenyalat l'elecció dels membres de la Mesa del Congrés com una pedra en el camí en la formació de Govern. El socialista veu "evident" que "Espanya necessita un Govern", i ha restat importància al manifest signat per sis exministres socialistes, assegurant que "ningú de sentit comú es pot oposar a aquest manifest".

El PSOE diu ara estar d'acord amb el manifest dels exministres i demana "un Govern com més aviat" de manera que davant les crítiques que podria rebre per la seva negativa a que es formi govern anunciaria un canvi de postura d'aqui al dijous del secretari general, la desaparició no ha estat mes que una estratègia davant els seus votants per intentar aplanar el camí cap a l'abstenció.

Junqueras reclama al Govern 1.600 milions per evitar el "default" de Catalunya.

La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, al costat d'Oriol Junqueras. (EFE)

Com a teló de fons a les necessitats econòmiques catalanes, el 'tour de force' del Partit Popular per tirar endavant la investidura de Mariano Rajoy com a president del Govern

No només de política viu l'home. I és que l'economia jalona el maremàgnum que viu el país al voltant de la formació de Govern. Fins al punt que el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras es va plantar avui a Madrid per reunir-se amb la número dos de Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i el seu ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i posar sobre la taula les penes financeres per les quals travessa seu Govern. I no són petites. Sense anar més lluny, necessita cobrir 1.600 milions d'euros en venciments de deute a curt aquest mes de juliol per evitar l'eventual 'default' de la comunitat.

Segons asseguren fonts coneixedores de la reunió, Junqueras va sol·licitar la col·laboració de l'Estat per afrontar aquests pagaments i reestructurar el deute. Un plantejament que no va trobar enemics. Això sí, tot i que el ministre d'Hisenda ja ha manifestat en més d'una ocasió que l'executiu no deixarà caure cap comunitat, la veritat és que el pròxim Govern afronta un repte d'enormes proporcions, en tant que 20.000 dels 23.000 milions de fons atorgats a les comunitats a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) s'enfronten a venciments que obligaran a noves refinançaments.

En el cas concret de Catalunya, el planteamento de Junqueras es concreta en la necessitat de cubir dels esmentats venciments immediats i demanar al mateix temps autorització de l'Estat per emprendre noves posicions de deute. La petició de l'Executiu autonòmic se situa en altres 685 milions d'endeutament que haurien de ser avalats pel Ministeri d'Hisenda. La reunió celebrada aquesta tarda ha servit per explorar les opcions legals que té el Govern en funcions a l'hora de satisfer les demandes del responsable econòmic de la Generalitat.

El problema de fons rau en l'estructura jurídica que va donar origen al FLA i que va néixer amb una restricció que ara sembla determinant: no permetia la cobertura del deute contret amb bancs nacionals, ja que el mecanisme pretenia sobretot calmar els dubtes internacionals sobre la solvència espanyola. Precisament els 1.600 milions de venciments esmentats són amb bancs nacionals, el que obliga ara a sortir ara al rescat de part d'aquest deute catalana. La mesura obligarà a un acord de Consell de Ministres que modifiqui aquesta clàusula. I per a un Executiu en funcions, 'mullar-se' per saldar aquesta limitació apareix com un gest a tenir en compte de cara al futur. Com a teló de fons, la necessitat per al Partit Popular de, almenys, abstencions si vol tirar endavant la investidura de Mariano Rajoy com a president del pròxim Govern.

Durant un esmorzar informatiu celebrat aquest dijous a Madrid, Junqueras va evitar referir-se al motiu de la seva trobada amb Santamaría i Montoro, de la mateixa manera que tampoc va entrar en qüestions de calat com el propi procés de desconnexió. Això sí, va dedicar la seva intervenció íntegra a parlar d'economia, des de la situació del deute fins a la problemàtica energètica internacional. És més, va demanar una "reflexió profunda" sobre que l'economia espanyola sigui l'única de l'OCDE que en els últims 35 anys hagi tingut fins a tres episodis amb més d'un 20% d'atur. A bon entenedor.

bo escombraries

Amb el deute català qualificada com a bo escombraries, el FLA és l'únic banc al qual pot acudir la Generalitat. Com va publicar aquest diari, els venciments de deute de l'Administració catalana el 2016 arriben als 7.520 milions d'euros, dels quals 2.863 es corresponen amb prescripcions del mateix fons. És a dir, un 38% del total, la primera vegada que aquesta partida arriba a un percentatge tan elevat.

Des del punt de vista de l'origen del deute, dels esmentats 7.520 milions que vencen el 2016, un total de 763 milions corresponen al forat d'entitats públiques i altres 1.594.000 a préstecs de la banca espanyola. Els bancs estrangers, més prudents, s'han anat retirant i només tindran venciments en l'any en curs per valor de 204 milions. Major raó per pensar en l'imprescindible del plàcet del Consell de Ministre a la modificació legal. Per si fos poc, les emissions de deute viu de la Generalitat que encara no està en el FLA sumen altres 1.267 milions.

Nova emissió de deute

Fonts governamentals citades per Efe afegeixen que el Consell de Ministres aprovarà aquest divendres una autorització a la Generalitat per formalizaroperaciones de deute a curt termini per una mica més de 680 milions.

També han repassat les conseqüències del Brexit i l'interès de Barcelona per albergar alguna institució que pogués sortir de la City de Londres, un objectiu que també s'ha marcat Madrid. En concret, la Generalitat hauria demanat que Barcelona sigui la seu de l'Agència Europea del Medicament que ara està a Londres. L'acord s'ha pres en una trobada que es va conèixer a última hora d'ahir i que ni tan sols era a l'agenda. No està previst compareixença pública de cap dels assistents.