Aquest partit és un esperpent

El que està passant a Ferraz és per partir-se el riure. .A Mi m'importa un rave qui és el Secretari General del Partit Surrealista Obrer Espanyol no tinc perquè conèixer-lo, ja que aquest no és el meu partit. Però ara ja em conec de memòria fins als seus Estatuts que sembla no li van tirar un cop d'ull als 17 incauts a les ordres de Susana Diaz que van dimitir ahir amb la intenció d'enderrocar a Pedro Sánchez. i ara es troben que no els deixen tan sols entrar a la seu del partit que encara pertanyen.

Ser secretari general, dóna facultats per concedir el momio a milers d'afiliats i amics que no tenen altra obligació d'acatar sense dir ni piu els seus capricis. Ells que fins ara han estat vivint molt bé amb els meus impostos i que ara pateixen el neguit de perdre el xollo, en perdre 6 eleccions consecutives i amb l'expectativa de canvi de secretari general que els pugui col·locar. Està sent una setmana divertida.

Sembla ser que l'pactar amb Podem i donar-los centenars d'alcaldies no té res a veure amb perdre vots, com el que ha passat a Madrid amb Carmena o el pacte amb Colau a Barcelona per pidolar una paradeta de Tercer Tinent Alcalde. És clar, és poc important per als votants el no disputar la ideologia d'esquerres als comunistes i convertir-se en subalterns d'ells, dels quals protagonitzen una ideologia que ha fracassat a tot el món portant misèria allà on s'instal·lés. Ara acaben de descobrir que hi ha molts psoes. Un en el nord i un altre al sud. Un independentista i un altre constitucional. Un amb Susana i un altre amb Pablo Iglesias.

Segons el calendari de Sánchez, ell espera ser beneït per la militància del PSOE el 23 d'octubre. De manera que té abans del 31, en què s'han de dissoldre les Corts, el temps just per armar la majoria que el porti a la Moncloa. Tot això si els dimissionaris no aconsegueixen impedir-ho, No obstant això, en ser els terminis tan estrets i haver de celebrar-se el congrés amb les eleccions convocades o la investidura formalitzada, potser no tingui temps més que de ser per tercera vegada candidat i esperar a veure si el predit patacada final de Podem li dóna una oportunitat.

El fet és que vaig poder veure en viu i en directe per tv com uns volien entrar a la Casa del Poble i no els deixaven ... (¿La casa de qui?) .... Sense que els assetjats poguessin sortir com no fos pel garatge. Per demà sábadoi s'estan noliejant autobusos des de tota Espanya per omplir el carrer Ferraz de personal aturar envoltar la seu que ja està envoltada de periodistes, no sé si per impedir a uns que entrin o impedir que surtin els de dins. Els veïns del carrer davant de tanta afluència ja han muntat el seu negoci particular, els bars a vessar i l'amo de la immobiliària els repari entrepans per tal que el seu anunci surti a la tele. Els militants a toc de corneta dels caps locals s'ha apostat per controlar qui entra o qui surt davant la possibilitat que es constitueixin 2 meduios comités.en al mateix edifici. Ells es prenen la política com holligans en el futbol, ​​sent d'un equip fins a la mort. Però la política no és futbol que quan hi ha empat, hi ha tandes de penals, A més d'un li agradaria resoldre-a canonades.

La Muela - Un gran pelotazo dels molinets

L'exalcaldessa de la Muela (Saragossa) María Victoria Pinilla, a l'Audiència Provincial de Saragossa / EFE

L'Audiència Provincial de de Saragossa ha condemnat 17 anys de presó per a Victoria Pinilla, exalcaldessa de la Muela del PSOE. Se l'acusa de 14 delictes de prevaricació, suborn passiu i blanqueig de capitals, entre d'altres Un macrojudici que ha durat diverses semanasy que molt pocs mitjans de comunicació han donat informació, potser perquè els periodistes de la Sexta, Cuatro i altres mitjans anticorrupció estaven ocupats en perseguir Rita Barberá.

Ha estat un macrojudici es van asseure a la banqueta 36 persones, entre elles l'exalcaldessa, per la qual Fiscalia demanava 35 anys de presó, 25 milions en multes i responsabilitat civil per blanqueig, frau, suborn, tràfic d'influències i malversació, entre altres delictes , a més de 140 anys d'inhabilitació.

Condemna de 17 anys de presó i multa de 9,9 milions d'euros per a l'exalcaldessa de la Muela (Saragossa), María Victòria Pinilla, per diferents delictes en el major cas de corrupció urbanística enjudiciat a Aragó, segons la sentència de l'Audiència Provincial .

La família condemnada

A més de les penes de presó per 14 delictes, Pinilla suma 78 anys d'inhabilitació per a l'exercici d'un càrrec públic i dos de suspensió d'ocupació o càrrec públic. El seu exmarit, Juan Antonio Embarba, va arribar a un acord amb Fiscalia i ha estat condemnat a tres anys de presó per delictes contra la Hisenda pública i blanqueig de capitals i a multes que sumen gairebé 3,8 milions.

Els seus tres fills, que també van arribar a un acord, han estat condemnats a 9 mesos de presó i una multa de 252.095 euros el primer; un any i 654.593 euros el segon, i 9 mesos i 222.656 euros el tercer, tots ells per delictes de blanqueig de capitals.

La germana de l'exalcaldessa, María Dolores Pinilla, ha estat condemnada a un any de presó i una multa de 45.297 euros, també per blanqueig de capitals, mentre que el seu cosí, Carmelo Aured, també exalcalde de la Muela, a 9,9 anys de presó per delictes contra la Hisenda pública i falsedat documental, a més de multes de 7,1 milions d'euros.

la Muela

Aquest petit municipi, que va viure en l'abundància de diners públics a l'una que campava en ell la corrupció política, s'enfronta ara a una situació econòmica plena de números vermells que obliguen a tancar serveis

La Muela va ser als anys 90 un modelo9 de prosperitat

La prosperitat que fa tan sols uns anys s'albirava a la localitat saragossana de la Muela ha deixat pas a l'ocàs. Les arques municipals estan sota mínims i l'Ajuntament s'ha vist obligat a tallar d'arrel molts dels privilegis i serveis de què gaudien fins fa ben poc els veïns d'aquesta localitat saragossana. A això cal afegir l'ombra de la corrupció.

El 18 de març de 2009 la tranquil·litat d'aquest municipi, situat a escassos quilòmetres de la capital aragonesa, es va veure sacsejada per l'inici de la «Operació Molins», la qual fins al moment és la major trama de corrupció urbanística destapada a Aragó. Una trama en la qual hi ha 45 imputats que sumen 184 delictes. La corrupció va irrompre així com una pesada llosa per a aquesta localitat i va tirar per terra de cop tot aquest passat de prosperitat.

A hores d'ara, els diners escasseja en les arques municipals de la Muela, un municipi que, en la segona meitat dels anys 90, va sorgir com un autèntic oasi econòmic. L'Ajuntament organitzava viatges al Carib per als veïns i havia ajudes municipals de tot tipus. A això cal sumar les inversions multimilionàries que va fer en uns anys. Es va construir un gran auditori on va arribar a actuar Julio Iglesias; una plaça de toros per l'arena han passat les primeres figures del toreig. I per si fos poc es va fer un complex esportiu amb piscines climatitzades i spa i tres museus: un dedicat al vent, un altre a l'oli i un altre a la vida.

No escatimava en despeses i es presumia d'unes arques municipals sobrants. Unes arques públiques que, segons explicaven llavors, es nodrien gràcies, en gran mesura al vent. Sí, a l'aire. I és que els 500 molins que hi ha instal·lats a la localitat eren, segons la seva alcaldessa María Victoria Pinilla, el principal motor econòmic del municipi.

Ara, amb el pas dels anys, tota aquesta prosperitat sembla haver estat només un somni, un miratge, un oasi enmig del desert. I és que l'època de vaques grasses es va veure truncada per complet. La conseqüència més immediata: l'Ajuntament no pot córrer amb les despeses de serveis que fins fa uns anys eren bàsics en la localitat.

I va arribar l'ocàs ...

Per exemple, el flamant centre esportiu que inclou piscines exteriors, cobertes, pistes, un camp de futbol, ​​saunes, jacuzzi i gimnàs. Unes instal·lacions que van costar en el seu moment prop de 20 milions d'euros i que amb la delicada situació de les arques públiques es fan molt costoses de mantenir. De moment, la piscina climatitzada està tancada.

Enrere han quedat ja els anys en què l'Ajuntament regit per Pinilla presumia de bonança econòmica davant tota Espanya. Després de la seva sortida del Consistori el deute municipal superava els 24 milions d'euros. És a dir, gairebé cinc mil euros per veí.

Així es començava a trobar resposta a una pregunta que rondava durant anys al cap de molts: com un municipi de tot just 5.000 habitants podia tenir un espectacular auditori, una plaça de toros i un centre esportiu amb piscina climatitzada. Per no explicar la seva Aviapark d'ocells exòtics i els seus tres museus.

Una trama corrupta

Després d'una àrdua investigació, el jutge ha imputat 45 persones per 184 delictes, entre ells malversació de cabals públics, tràfic d'influències, prevaricació, suborn, falsedat documental o delictes contra la Hisenda Pública. Els imputats amb més càrrecs són Pinilla i el seu cosí Carmelo Aured. La primera acumula 28 delictes i el segon 14.

Entre els delictes que el jutge li atribueix a Pinilla està, per exemple, haver destinat durant el seu mandat recursos públics per pagar despeses particulars. Segons apareix en les diligències obertes, va arribar a comprar tres telèfons mòbils pels quals va pagar 1.100 euros; va gastar 660 euros en dinars o 600 euros en unes ulleres.

A més, acusa l'exalcaldessa i la seva família -el seu marit, fills i germana de blanqueig de capitals. El jutge assegura que «compten amb un patrimoni que no es correspon amb l'activitat econòmica que desenvolupen ni amb el que declaren anualment davant la Hisenda Pública». Un patrimoni que ha engreixat principalment durant els 24 anys que Pinilla va ser alcaldessa de La Muela.

Pel jutge, «el patrimoni que han aconseguit reunir en els últims anys és desproporcionat en comparació amb els ingressos que declaren percebre». Entre les seves propietats figuren habitatges, locals comercials i diverses places d'aparcament a La Muela; habitatges a Saragossa yuna exclusiva residència a la urbanització de Sotogrande (Cadis). A més tenen una vila a la República Dominicana, dos habitatges a Manilva (Màlaga), diverses naus industrials, diferents finques rústiques i vehicles d'alta gamma.

Referèndum o referèndum ... quan Madrid vulgui

Carles Puigdemont atrapat entre el deliri d'Esquerra i la pressió de la CUP aquesta atrapat pels problemes de supervivència del seu partit i segueix ampliant els terminis fixats per al seu viatge irrealitzable cap a la terra promesa, El president de la Generalitat, amb la marxa enrere posada , promet ara un referèndum en la segona quinzena de setembre de l'any que ve, sigui pactat o unilateral.como manera de culminar el procés durant la seva intervenció en la qüestió de confiança.

La promesa d'un referèndum ha estat suficient perquè la CUP li garanteixi el seu suport i les organitzacions separatistes tornin a reactivar el procés separatista. Dotze mesos que incompleixen l'anterior calendari, en el qual al gener Catalunya ja hauria de ser independent, però en els quals es fixa l'horitzó del separatisme a la propera tardor. No ha pressa mentre Madrid segueixi finançant la broma.

No obstant això, Puigdemont va exigir a la CUP que doni el seu vistiplau als pressupostos autonòmics. Precisament, la negativa dels antisistema a aprovar els números d'Oriol Junqueras, vicepresident regional, líder d'ERC i responsable d'economia va ser el que va desencadenar l'anunci de la moció de confiança el passat 8 de juny. En el cas que els antisistema insisteixin en el seu no, Puigdemont s'ha compromès a convocar immediatament eleccions. "Si em donen el seu suport a la moció de confiança però no aproven els pressupostos, el primer no servirà de res".

El president ha proposat aquesta consulta per "sortir de l'embolic" i no s'ha dirigit només a Mariano Rajoy, president en funcions, sinó també a "tot el sistema polític espanyol" en un gest de complicitat a Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, en el cas que aconsegueixen pactar un alternativa al PP. Ara després de cinc anys de malbaratament i porfídia propagandística sense obtenir cap resultat real, pretén prendre un nou termini per seguir prometent a la CUP no anar mes enllà de setembre de l'any que ve amb la il·lusió que sigui Rajoy o qui mani a Madrid que li faciliti o mes bé, li organitzi, la sortida d'aquest embolic.

Aquest dijous prendran la paraula els presidents dels grups parlamentaris i a la tarda, cap a les set del vespre, es durà a terme una votació que ja aquesta pactada per endavant ,.

PSOE - L'enfonsament. Pedro Sánchez contra tots

Ningú hauria imaginat que fossin suficients unes poques hores després del fracàs a Galícia i País Basc, perquè Pedro Sánchez s'hagi convertit en l'enemic públic numero un del seu partit i per tant de casa nostra. La seva ambició desmesurada i la seva falta a la veritat no fa mes que empitjorar a cada hora que passa la seva situació personal davant els ulls de tot el món.

Ha estat tot un any separant tots els espanyols en bons si eren d'esquerra i dolents si votaven al PP. Però és que en el seu curt mandat ha enganyat els dirigents, càrrecs públics i predecessors en el càrrec, obtenint més enemics dins seu partit que en tots els altres partits de l'oposició junts, excepte Pablo Iglesias que veu l'oportunitat de incorporar-lo a Podem.

Felipe González revela avui que el dia després del 26J Sánchez li va trucar per dir la seva intenció de abstenir-se en segona votació a la investidura de Rajoy Entre aquests últims es troba l'expresident del Govern Felipe González, que creu que l'actual secretari general hauria de dimitir si el Comitè Federal previst per a dissabte que rebutja el seu pla de convocar un congrés al desembre, precedit per unes primàries per elegir el líder el 23 d'octubre.

"La de dimitir és una de les possibilitats", ha dit González en una entrevista a la Cadena Ser. L'expresident assegura sentir-se "enganyat" per l'actual líder dels socialistes perquè, segons la seva versió, li va assegurar que s'abstindria en la segona votació de la investidura de Rajoy, després de les eleccions del 26 de juny.

La resposta de Sánchez

Parlant de si mateix en tercera persona Pedro Sánchez ha donat resposta per via d'urgència absoluta a Felipe González en un comunicat en què explica que "el secretari general del PSOE manté converses habituals amb dirigents i exdirigents del Partit Socialista".

El comunicat diu que no valora i no fa públics els continguts d'aquestes reunions i expressa el seu respecte per "les opinions expressades en relació a la situació política actual pel president González" .Sánchez no nega que li prometés a l'expresident una abstenció, però tracta d'explicar el que ha passat en virtut que "el secretari general del PSOE ha escoltat moltes opinions i ha compartit moltes reflexions" per "conformar una posició política".

Fa molt temps que aquest partit no proposa ni construeix res, els seus missatges no parlen més que del PP i de carregar-se al seu líder sense proposar res més i basant-se en una corrupció de la qual el seu partit és líder. Sánchez i els seus lloctinents no han entès durant la campanya i s'han dedicat a dividir en comptes d'intentar sumar No ha sabut en cap moment, com havia de ser el seu paper si volia governar aquest país. La deriva del PSOE feia cap lloc i la seva possible dissolució després d'aquesta continuada reducció a l'absurd és responsabilitat clara d'aquest senyor com a continuador de la pitjor herència revengista de Zapatero.

Dimissió del comitè, dissolució i gestora

Però aquesta tarda ja ha saltat la notícia, 17 dels 35 membres del comitè que havia de ratificar el projecte de Sánchez han presentat les seves cartes de dimissió que dinamiten tota podrien ser suficients perquè el projecte de Sánchez es quedi en foc d'encenalls i es nom una gestora que dirigeixi el PSOE a l'espera de triar un nou secretari general.

El secretari Cesar Luena acaba de comparèixer anunciant que no pensen accedir a les pretensions dels barons i van a seguir amb el seu projecte anunciat dilluns pel que acaben d'expulsar als membres dimissionaris, sense donar-los tan sols l'opció de sotmetre l'assumpte a un tribunal de conflictes I ha estat capaç d'enfrontar la militància als dirigents elegits democràticament pels seus militants El cisma aquesta servit. El PSOE partit en dos.

els dimissionaris

Aquesta és la llista dels 17 dimissionaris a la qual Sanchez ha exclòs del comitè federal del partit

Micaela Navarro, presidenta del PSOE.

Antonio Pradas, secretari de Política Federal.

Ximo Puig, secretari de Reformes Democràtiques

María José Sánchez Rubio, secretària de Sanitat.

Llum Rodríguez, secretària d'Ocupació

Carme Chacón, secretària de Relacions Internacionals.

Estefania Martín Palop, secretària de Formació.

José Miguel Pérez, secretari d'Educació.

Noemí Cruz, secretària de Cooperació per al Desenvolupament.

Manuela Galiano, secretària de Petits Municipis.

Eva Matarín, secretària d'Immigració.

Tomás Gómez Franco, vocal.

Emiliano García-Page, vocal.

Carlos Pérez, vocal.

María Ascensión Murillo, vocal.

Francisco Pizarro, vocal.

Joan Pau Duran, vocal.

Això no és ja un conflicte que afecta els socialista, afecta tots els espanyols per l'obstinació de bloquejar no només el seu partit, sinó que paralitza a tot el país. Sánchez que era ja un cadàver errant que ens ha entretingut durant nou mesos amb el seu joc de trons impossible. Ha produït al nostre país una frenada a la incipient recuperació econòmica. No sap ara mateix si encara que no té futur ni present. Tot aquest temps sense altre argument que apartar Rajoy i investise president del govern d'Espanya amb només 85 escons com a president del Govern. Sánchez ha decidit morir matant.

Ara caldrà veure si tot això evita les terceres eleccions que perjudicarien a tothom menys al Partit Popular, que ara s'estan batent palmes amb les orelles ..

La "ultima bala" de Pedro Sánchez

Pedro Sánchez, durant la roda de premsa posterior a la reunió de la permanent de l'executiva federal, aquest 26 de setembre. (Reuters)

El PSOE està trencat. Totalment dividit. I en flames. Enfonsat per la successió de derrotes electorals, amb Pedro Sánchez com a secretari general que ha obtingut el vergonyós record de fracassos consecutius en eleccions, sis en els últims mesos, els últims, el desastre absolut al País Basc i Galícia el passat diumenge.

Quan ahir s'esperava una anàlisi detallada, mes l'obligada dimissió de qui no aconsegueix redreçar la marxa del partit han prevalgut els interessos malaltissos de Pedro Sánchez qui han decidit optar per una fugida suïcida cap a endavant i romandre com a candidat del PSOE ho ha anteposat davant els interessos dels espanyols que estan farts dels seus vetos a Rajoy i en contra de l'opinió de la majoria dels comandaments socialistes, ara mateix alarmats per la salut mental del seu dirigent decidit a lliurar-se a Podem seu principal enemic político.que li està traient l'espai de l'esquerra i ara s'està fregant les mans.

Fins ara a Ferraz la tensió aflorava puntualment, la tensió es trasbalsava i després les aigües es calmaven. Però ja no. La guerra és absoluta, fratricida. El secretari general, buscant revalidar el seu càrrec a través d'un congrés que tindria com a primer estadi una consulta a la militància en menys d'un mes, i els barons, amb la còlera en el cos, pentinant els estatuts per trobar la fórmula més "eficaç "que acabi" com més aviat "amb ell.

Quan el acariciava la convocatòria automàtica del 39è Congrés Federal amb l'elecció, a càrrec dels gairebé 190.000 militants, del secretari general el 23 d'octubre. El líder socialista va exposar els seus plans a la permanent de l'executiva federal, l'òrgan més petit de direcció en què escassegen els crítics, pel que va poder tirar-los endavant sense ni tan sols votar-los, tot i que va haver d'escoltar les veus en contra de diversos d'ells , ancabezados pel sevillà Antonio Pradas, mà dreta de Susana Díaz a Madrid, i la presidenta del PSOE, la jiennense Micaela Navarro, que com s'esperava va tornar de les files del sanchismo per alinear-se amb el pensament majoritari de la seva federació. També es van oposar els altres representants andalusos (María José Sánchez Rubio, Estefania Palop i Noemia Creu), llevat de la sanchista Luisa Faneca, i les dirigents Carme Chacón -molt dura contra el secretari d'Organització, César Luena, en no veure estatutària la convocatòria exprés -, Luz Rodríguez, Eva Matarín i el cap de les Joventuts, Nino Torre, a prop del president asturià, Javier Fernández.

Bé en aquests dies o, com a màxim, en el comitè federal de dissabte es va a decidir .. No hi haurà més treves. O almenys això diuen ara les federacions, fastiguejades del comportament del líder i convençudes, en la seva globalitat, que no hi caben camins intermedis i que per tant cal actuar ja, ja que la situació al PSOE és de "total emergència". Els territoris que eren més temperats, que creien fa uns dies que era millor contemporitzar i prorrogar si més no per uns mesos la vida del líder, ara creuen que la situació és insostenible, ha arribat a un "punt de no retorn" i urgeix aturar-la.

Els crítics busquen la manera més "eficaç" de fulminar Sánchez per al comitè federal. La maquinària per forçar la caiguda del líder ja està en marxa: o amb la dimissió de la meitat més un dels membres de l'executiva o tombant dissabte la seva proposta de congrés exprés. Avui tots els que tenen responsabilitat en autonomies o ajuntaments coincideixen que Sánchez els condueix a l'abisme, però d'aquest dissabte no passarà, 300 compromissaris van a donar llum verda als deliris del seu Secretari General o bé intentaran que la baronessa andalusa prengui la iniciativa o bé provocar la destitució mitjançant la dimissió de la meitat dels delegats i nomenar una gestora.

Ruptura de pacte de l'esquerra a Castella la Manxa - ¿Efecte dominó?

s pactes de l'esquerra que es van forjar fa una mica més d'un any per a desallotjar el PP d'ajuntaments i comunitats autònomes comencen a esfilagarsar. en el moment més delicat per als dos partits protagonistes PSOE i Podem, tots dos embolicats en lluites internes entre els seus dirigentes..Lo que ha passat aquest matí pot ser el principi de l'efecte dòmino que porti a la desactivació de molts d'aquests pactes entre partits de esquerra en contra del PP i del principi de govern del partit mes votat.

Mentre que a la direcció nacional del partit, Pablo Iglesias s'espera que el Pedro Sánchez li truqui per començar a negociar, a Castella-la Manxa, el seu partit trenca amb un dels barons més crítics amb el secretari general socialista.

Podem Castella-la Manxa ha anunciat que el seu acord amb el PSOE "ha mort", on estava governant García Page del PSOE amb 15 escons amb el suport 2 escons de de Podem malgrat que al maig de 2015 havia guanyat el PP de Mª Dolores de Cospedal que va obtenir 16 escons ..

Podem ha anunciat aquest dilluns que trenca l'acord d'investidura amb el PSOE que va donar el Govern de Castella-la Manxa al socialista Emiliano García-Page. "L'acord d'investidura ha mort" i "dos són les causes de la defunció: el desànim i la vergonya", ha assegurat el secretari general morat en aquesta comunitat, José García Molina, en una compareixença al Parlament autonòmic.

Segons Molina, en Podem han estat "responsables" i no han deixat que "ni l'enuig ni l'escàndol davant les diferències de criteri" llastarà el seu "quefer polític quotidià". "Mai provoquem una teatralitzada guerra de declaracions i amenaces. No és el nostre estil, per això ja hi ha altres gents. Hem estat responsables, dialogants i pacients, pensant en el que enteníem millor per a la nostra terra. Però cada cosa té un temps i un límit . i el temps de l'espera ha acabat, mentre el límit, els límits de l'acord i de la voluntat d'aquest govern s'han fet massa evidents com per ignorar-", ha afegit.

"Res dolent hi ha en no saber fer alguna cosa, però no podem ignorar ni sostenir per més temps la posició indolent de qui no vol ni escoltar ni saber el que la gent necessita; de qui pretén seguir igual que abans sense assumir que tot ha canviat, que la realitat, les necessitats i les aspiracions d'aquesta terra són altres ", ha denunciado.El líder de Podem en aquesta comunitat ha carregat contra Page per estar" més pendent de decapitar Sánchez "que de la pròpia regió.

Estem en moments de gran convulsió interna en els partits de izquierdsa amb lluites pel poder a Podem i mes del desastre del PSOE en les últimes eleccions basques i gallegues. Probablement assistim a una revisió d'acords en cascada o represàlies entre ells en ciutats com Madrid, Barcelona, ​​Saragossa, València, Cadis o Santiago i comunitats com el País Valencià Aragó, o Andalusia, on governen en coalició amb uns resultats francament millorables ..

Com ruc amb ronsal

S'han complert les prediccions en les eleccions basques i gallegues. Han vençut sense discussió tot just Urkullu al País Basc i amb majoria absoluta a Galícia, Núñez Feijoo. independentment de les valoracions més detallades s'ha confirmat i s'ha ampliat la desfeta del PSOE perdent un total de 14 escons en les dues comunitats.

Qualsevol coincidirà amb mi que independentment a la victòria dels candidats presentats a nivell autonòmic, el gran culpable del fracàs general del PSOE en les dues autonomies, és la política suïcida exercida a nivell nacional pel seu secretari general, on el seu malaltís no al PP ha estat el seu únic lema des del desembre passat que ha sumit a tot el país en un caos polític en no deixar formar gobiernar a qui va guanyar per dues vegades les eleccions.

Doncs bé, segons els seus lloctinents, sembla ser que Sánchez com a burro amb ronsal pensa que els que han tingut la culpa del seu fracàs han estat els barons del seu partit que han intentat aixecar la veu com el d'Extremadura, Fernande Vara, o els d'Astúries o Aragó per no deixar a part al seu principal enemiga d'Andalusia, a més dels antics presidents socialistes davant la deriva del partit, que el porta a perdre durant aquesta campanya 3.000 militants per dia.

Segons Sánchez haurien estat les crítiques d'aquests barons i no el so repetitiu i amenaçant dels seus discursos que no aporten absolutament res al progrés del nostre país. Pensa dimitir? sembla que no, i pensa seguir de fracàs en fracàs cap a la destrucció total del PSOE.

Colòmbia - FARC. Una pau vergonyant?

L'acord sota el patrocini de Raúl Castro entre el Govern de Sants i els terroristes de les FARC serà signat aquest dilluns 26 amb la finalitat de donar fi al terror que s'ha prolongat durant quaranta llargs anys, propiciat porNicolás Maduro, inclòs el suport del Vaticà . Estaven convidats tots els principals mandataris i només 15 de ellos.han confirmat la seva asistencia..Felipe VI ja ha declinat la invitació davant la reticència internacional i per Espanya va a assistir el seu pare el rei emèrit Joan Carles i acompanyat pel ministre García Margallo. .

Colòmbia és ara mateix un país dividit davant l'acord de pau amb les FARC. Aquest acord serà sotmès a referèndum el 2 d'octubre. Aquest acord haurà de passar pel procés de referèndum el proper diumenge 2 d'octubre. Perquè sigui aprovat, l'opció del sí necessitarà aconseguir almenys el 13% del cens electoral, el que correspon a 4.396.626 vots.

Després de quatre llargs anys de negociacions a l'Havana, els colombians s'afanyen a donar la seva opinió respecte als acords entre el Govern de Juan Manuel Santos i els terroristes de les FARC. El dia indicat serà el 2 d'octubre, tot i que 6 dies abans -el dilluns 26 de setembre- s'haurà signat ja l'acord entre les parts.

El que Santos ha signat és la guerra civil a mig termini, dins de l'estratègia comunista que es diu bolivariana però que ja va desenvolupar Mao propugnant aliances temporals amb sectors no revolucionaris obrers, camperols o estudiantils. La diferència amb les anàlisis marxistes clàssics és que la potència de foc dels diners del narco és superior a qualsevol divisió cuirassada. Les FARC materialitzessin, ho han fet ja amb Sants, una aliança contra aquests aparells de l'Estat que els han resistit durant 40 anys. Però els diners del narco no ho pot tot.

No són pocs els que han criticat els principals punts, entre ells Álvaro Uribe, dur crític de Sants en les negociacions amb els terroristes. Un dels punts més polèmics és la incorporació a la vida civil i política dels terroristes de les FARC. És així que el nou partit que sorgeixi -quan els enviats de les Nacions Unides comprovin un autèntic desarme- tindrà assegurada la seva presència al Congrés i al Senat, amb almenys cinc escons a cadascuna de les càmeres, encara que no hagi aconseguit el nombre de vots suficients.

L'oposició a l'acord per part d'un sector polític ha provocat que Uribe i Andrés Pastrana -també expresident- demanessin en un comunicat als caps d'Estat i de Govern d'altres països que no assisteixin a la firmade la oaz en considerar que es tracta d' una "intromissió en assumptes interns". Són diversos els governants que han mostrat el seu interès d'estar aquest dia. Pastrana va dir fa uns dies que "les FARC s'acaben com a guerrilla, però segueixen com càrtel", al·ludint a la seva propera relació amb el narcotràfic. Creu a més que "l'Acord de l'Havana esborra la línia entre víctimes i victimaris" i per això a partir d'ara "tot queda sota sospita".

Diversos mitjans de comunicació han detallat alguns aspectes dels acords ia més han recordat les paraules de Sants durant tot el procés de negociació a l'Havana. Tal és el cas de RCN Televisió, que es va centrar en els diners que rebran els terroristes durant 24 mesos, a més dels esmentats escons garantits.

La presència dels terroristes al legislatiu colombià no és l'únic punt polèmic. Un altre és la no extradició de membres de les FARC que hagin estat reclamats pels EUA per casos de narcotràfic. Segons va revelar a EFE Fèlix Antonio Muñoz, Pastor Alape, un dels caps de les FARC, "tot està emmarcat en la Jurisdicció Especial per la Pau que Estats Units va acompanyar a través del seu enviat, Bernard Aronson, i en cada un dels punts que vam ser acordant EUA va manifestar el seu suport total ".

L'acord també preveu la creació d'un tribunal per jutjar diversos delictes. Per aquí passaran terroristes que afrontaran "penes privatives de la llibertat" només per als delictes que infringeixin el Tractat de Roma, entre ells els de lesa humanitat, tortura, reclutament de menors o abusos sexuals.

El 'sí', per davant en les enquestes; però puja el 'no'

Els últims estudis realitzats per les empreses enquestadores apunten que el sí tindrà una votació favorable. L'enquesta de Gallup, publicada per Caragol, assenyala que el 67,7% dels colombians es mostra a favor dels acords i que el 32,4% són contraris als mateixos. La divisió entre els colombians creix per moments.

El problema d'aquesta enquesta és que el 30,5% dels enquestats confessa que no coneix res dels acords i un 17,4% assenyala conèixer poc. Una altra dada important és que, malgrat l'percentatge favorable al procés, el 74,8% no està d'acord amb que els terroristes participin en la vida política sense pagar els seus delictes amb presó.

D'altra banda, l'enquesta de la signatura Datexco, publicada pel diari El Temps, va assenyalar que un 55,3% està a favor de l'acord, contra un 38,3% que ho rebutjaria. La dada significativa és que en tot just una setmana el síbajó gairebé 10 punts (tenia 64,8%), la mateixa quantitat que va guanyar el no (tenia 28,1%).

'Pedro estigues ferm !!! ,,, amb el teu pla de destruir Espanya

La "festa de la rosa" anual socialista ha fregat l'esperpent aquest any en ple dia de reflexió i davant unes expectatives molt negres per al socialisme, el seu primer secretari nacional ha cridat aquest dissabte a Podem i Ciutadans a configurar urgentment un govern de canvi i ha avisat que mai facilitarà un Executiu liderat pel PP tot i les pressions de molts barons socialistes: "no és no" .Algo que a hores d'ara sembla impossible, sigui quin sigui el resultat de les eleccions gallegues i basques.

La "Gogó del Llobregat" i primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha donat de nou la nota i ha animat aquest dissabte al primer secretari del PSOE, Pedro Sánchez mitjançant una intervenció que pot entendre com un crit desesperat davant el fracàs de Sánchez i la imminent ruptura al PSOE i l'ha encoratjat a intentar forjar un govern alternatiu ja no fer cas de les veus internes que l'animen a anar a l'oposició: "Estigues ferma, aguanta les pressions i deslliureu-nos de Rajoy i del PP, per Déu".

"El PSOE no es va a abstenir, anem a donar la cara ia internar formar un govern alternatiu", ha destacat en la seva intervenció a la Festa de la Rosa a la Pineda de Gavà (Barcelona), amb la qual el PSC dóna la benvinguda cada any al curs polític ia la qual han assistit prop de 15.000 persones, segons els organitzadors.

Perquè el PSOE pugui liderar un Govern alternatiu és necessari que el líder d'Podem, Pablo Iglesias, i el de Ciutadans, Albert Rivera, "aixequin els seus vetos mutus" i se senten a dialogar, ha admès Sánchez, que els ha recordat a tots dos que van dir que arribaven a la política per canviar-la i regenerar-la.

El conte de la lletera, que només pot ser factible amb sumar els 85 diputats mes de PSOE mes els 71 dels diferents grups enfrontats entre si de Podem mes els vots independentistes que volen la destrucció del país, Sánchez encara somia amb ser nomenat com el president més breu d'Espanya.

Veneçuela - Néixer i morir en caixes de cartró

Si fa uns dies ens sorpreníem que l'escassetat de taüts obligava a les funeràries veneçolanes a realitzar els sepelis mitjançant caixes de cartró, ara s'ha denunciat que hi ha nadons en caixes de cartró per falta de bressols en un hospital de Veneçuela. Així els veneçolans completarien el seu cicle vital en la mes absoluta de les misèries.

El director de Drets Humans de la Taula d'Unitat Democràtica (MUD) a Anzoátegui, Manuel Ferreira, ha difós una imatge al seu compte de Twitter d'uns nadons col·locats en caixes de cartró per falta de bressols a l'Hospital Diumenge Guzmán Lander, de l' estat d'Anzoátegui, a Veneçuela. La imatge mostra 6 nounats en petites caixes de cartró, cadascuna amb un paper adherit a un dels laterals de la caixa i sobre una taula de ceràmica.

L'Institut Veneçolà de les Assegurances Socials, va contraposar la imatge de Manuel Ferreira per una altra que mostrava als nadons en les seves respectives bressols en el Servei de Neonatologia del mateix hospital a través del seu compte a Twitter. El director del centre hospitalari, José Zurbarán, ha qualificat l'esdeveniment a la mateixa xarxa social com el "atac mediàtic més despietat que sistema de salut algun hagi rebut". A més, el president de l'Institut Veneçolà de les Assegurances Socials, Carlos Rotondaro, ha al·legat en la mateixa xarxa social que aquesta institució "garanteix l'atenció adequada de nadons" i "respecta els protocols d'atenció" per a ells.

Veneçuela té "un deteriorament terrible de la qualitat de vida", segons el director de Economètrica i analista en finances Henkel García. L'FMI ​​estima que la inflació superarà els 700 punts a final de desembre i per a l'any que ve pot acostar al 2.000%. La revista Time assegura que el país "cau a trossos". Economètrica estima que els veneçolans empra entre el 70% i 80% dels seus ingressos a la compra al supermercat davant de la mitjana mundial del 30%. Segons la Unitat Democràtica, el 80% dels seus compatriotes pateix "pobresa d'ingressos". El dirigent opositor Henrique Capriles ha calculat que "un treballador guanya poc més de 30 dòlars i la cistella bàsica de la compra és a 300".

L'encara secretari general de Nacions Unides, Ban Ki-moon, ha alertat del deteriorament que pateix el país, del qual diu que viu una crisi humanitària on "les necessitats bàsiques com el menjar, l'aigua, la sanitat i la roba no poden ser cobertes ".

El Ajuntament de Colau s'acarnissa contra la Plataforma de suport a la selecció espanyola

Partit Espanya-Itàlia amb pantalla gegant a Barcelona.

L'Ajuntament de Barcelona ha dictat una segona multa a Barcelona amb la Selecció per col·locar una pantalla gegant a l'Eurocopa. La plataforma de suport a la Roja haurà de pagar 6.600 euros a l'ajuntament per "activitat de concurrència pública sense llicència"

Continuen les sancions de l'ajuntament contra Barcelona amb la Selecció per instal·lar sense permís a la Plaça de Catalunya una pantalla gegant per veure l'Espanya-Itàlia de vuitens de final de l'Eurocopa. Si aquesta plataforma ja va pagar 3.300 euros, ara s'enfronta a una segona multa de 6.600 euros.

Després de dur a terme nombroses gestions per sol·licitar els permisos necessaris per instal·lar una pantalla gegant en un espai de Barcelona en què els aficionats poguessin veure junts els partits de la Selecció Espanyola, aquesta associació va decidir convocar una concentració el 27 de juny a la Plaça de Catalunya durant l'Espanya-Itàlia.

Aprofitant que sí que tenia permís per manifestar-se, Barcelona amb la Selecció va acabar col·locant una pantalla gegant amb un camió a la que es va projectar la trobada de vuitens de final de l'Eurocopa.

La Guàrdia Urbana va intervenir i va aixecar acta del que ha passat, ja que la plataforma d'aficionats no tenia aquest permís per instal·lar una pantalla gegant per emetre el partit.

6.600 euros que seran 2.310 si paguen aviat

La primera reacció de l'ajuntament que dirigeix ​​Ada Colau va ser imposar una multa a Barcelona amb la Selecció per no haver comptat amb un Pla d'Autoprotecció que s'exigeix ​​per a aquests esdeveniments, malgrat que aquesta associació sí que assegura que tenia vigilància privada.

Ada Colau

Aquesta sanció va ser de 3.300 euros, que els joves impulsors de Barcelona amb la Selecció van poder pagar gràcies al fet que amb les donacions que simpatitzants recaptades en poc temps van aconseguir 1.550 euros i així acollir-se a la reducció de la multa a la meitat.

En aquesta ocasió el consistori barceloní al·lega que la plataforma de suport al combinat nacional va dur a terme una "activitat de concurrència pública amb aforament mig sense llicència", en haver reunit unes 500 persones segons la Guàrdia Urbana.

Aquesta infracció greu comporta 6.600 euros de multa, que Barcelona amb la Selecció assegura que pagarà, "no perquè estiguem d'acord amb aquesta, sinó com una mostra més de suport a la nostra estimada Selecció Espanyola i els seus esportistes". Si hi ha pagament immediat, la multa es quedarà en 2.310 euros.

Des de Barcelona amb la Selecció precisen que en aquesta ocasió no tenen previst demanar ajuda als seus simpatitzants i intentaran fer front a la multa amb ajuda dels coneguts dels fundadors de l'associació.

Judici del Cas Palau - El major cas de corrupció de Convergència

La Justícia s'ho ha pres amb calma, però tot arriba. Dilluns va comparèixer Francisco Homs al Suprem com a imputat del referèndum del 9N, Anteriorment estan sent investigats pel mateix fet, Artur Mas, junt0 a Irene Ridau i Neus Munté que no es mes que un dels fets que els dirigents de l'antiga CDC hauran de donar explicacions a la justícia. A Convergència li va a fer falta molt més que un canvi de nom (ara ha demanat registrar-se com Partit Demòcrata Europeu Català) per lliurar-se d'aquesta.

Al partit va a fer-li falta molt més que un canvi de nom per sortir indemne del judici en el qual està acusat de finançament il·legal i que per fi, després de més de set anys, té data

El cas Palau, el major cas de corrupció del partit d'Artur Mas, per fi té data, més de set anys després que esclatés l'escàndol allà per l'estiu de 2009. La Secció Desena de l'Audiència de Barcelona ha proposat aquest dimecres a les parts que el judici oral es celebri entre gener i abril de 2017. No obstant això el 3 d'octubre es reuniran totes elles amb el jutge Julio Hernández Pascual per tancar el calendari de compareixences.

2017 és precisament l'any que la CUP, aliat del president Carles Puigdemont, ha fixat com el de la independència de Catalunya. Prèvia convocatòria d'un referèndum unilateral, diuen. Encara que és difícil preveure quins efectes tindrà el judici per Convergència i suprocés, segur que no seran bons. Per aquest motiu el partit contribuís a dilatar la instrucció (diversos canvis de magistrat instructor, nombrosos recursos ...).

El tribunal va rebre el 2 de setembre passat tota la documentació del cas: 65 caixes amb 102 volums. Són un total de 60.784 folis a més de la documentació de les peces separades de situació.

Aquest assumpte té 38 parts processals: 16 acusats, dues acusacions públiques, quatre acusacions particulars i / o populars, cinc responsables civils a títol lucratiu i 11 entitats jurídiques com a responsables civils subsidiàries. En total són 30 les persones togat en aquesta causa (24 lletrats de la defensa, 4 acusacions populars i particulars i dues acusacions públiques).

No en va CDC està acusat de finançament il·legal per haver rebut, presumptament, 6,6 milions d'euros del Palau de la Música com a comissió per l'adjudicació d'una obra pública a la constructora Ferrovial quan Jordi Pujol era president. Com a conseqüència de la seva suposada responsabilitat civil a títol lucratiu el partit segueix tenint embargades 15 seus. I en el judici seu extresorer Daniel Osàcar s'asseurà a la banqueta acusat de blanqueig de capitals i tràfic d'influències.

En l'epicentre de l'escàndol se situen l'expresident del Palau, Fèlix Millet, i Jordi Montull, que presumptament van saquejar 30 milions d'euros de la institució. És de preveure que Convergència intenti desviar l'atenció del judici embolicant-com sempre en l'estelada. Però no sembla que aquesta vegada vagi a sortir-li bé.

Si no hi ha pressupostos, no hi ha paradís

El ministre d'Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro.

La més gran de les conseqüències del bloqueig polític de Pere Sánchez cap a Mariano Rajoy serà la previsible paràlisi econòmica si els partit no són capaços d'arribar a un acord abans del 15 d'octubre termini donat per la CE perquè Espanya presenti les seves pressupostos i el sostre de despesa per a 2017, que causaran la paralització de nous enviaments de fons estructurals, a més que impedirà el finançament dels projectes de les Comunitats autònomes.

Ho diu la consellera d'Hisenda d'un Govern autonòmic: "Sense sostre de despesa i sense límit d'endeutament, és impossible fer els pressupostos de 2017" Què vol dir això? Doncs que alguns governs regionals es veuran obligats a prorrogar un any els Pressupostos de 2016, amb tot el que això comporta.

La causa té a veure amb el bloqueig polític i amb el fet que l'prorrogar els pressupostos generals de l'Estat d'aquest any, que haurien de presentar-se al Congrés abans de l'1 d'octubre, les comunitats autònomes no tenen un marc pressupostari. Entre altres coses, perquè bona part del seu finançament depèn de transferències de l'Administració central als governs regionals.

En el passat, s'han produït altres pròrrogues pressupostàries a nivell estatal, però la diferència respecte de la situació actual és que ara està vigent la Llei d'Estabilitat Pressupostària, que obliga a una sèrie de tràmits que el Govern en funcions no està en condicions de garantir. I encara que Hisenda ha suscitat la idea que es modifiqui de forma urgent aquesta llei, la idea no sembla que vagi a tirar endavant en l'actual context polític. Sobretot tenint en compte que es tracta d'una llei orgànica que exigeix ​​majoria absoluta per a la seva aprovació.

Algunes comunitats, com Extremadura, han demanat un dictamen al Consell d'Estat per conèixer les competències de l'actual Govern en funcions per remetre a les comunitats autònomes la informació exigida en la Llei d'Estabilitat Pressupostària de l'any 2012. Però ara per ara, el ministre de Hisenda, Cristóbal Montoro, continua esgrimint que un Govern en funcions no té facultats per remetre a les regions aquestes previsions. És a dir, tant els ingressos previstos com el sostre de despesa o els límits d'endeutament, una informació que es considera essencial per a l'elaboració dels pressupostos autonòmics.

El desconcert de les regions és tan singular que ni tan sols, de manera formal i d'acord amb la llei, les comunitats autònomes estan autoritzades aquest any a augmentar el seu dèficit del 0,3% al 0,7%, com es va comprometre en el seu dia el Ministeri d'Hisenda, sense que hi hagi hagut pel mig un canvi normatiu. Aquest nou percentatge sí que ha estat inclòs en el Programa d'Estabilitat del Regne d'Espanya, però sense suport legal.

La solució que es va arribar a apuntar per resoldre aquesta malifeta és la convocatòria d'una espècie de Consell de Política Fiscal i Financera que tingués caràcter informal. Però, fins ara, ningú ha rebut aquesta convocatòria, i és molt probable que mai arribi fins que es desbloquegi la situació política. Tot i que la data límit per a la presentació en els parlaments regionals dels projectes de Pressupostos no és homogènia, en general es presenten cada any a la segona meitat del mes d'octubre, una vegada que la tramitació dels PGE ha vist la llum al Congrés (al voltant del 20 d'octubre).

La consellera d'Economia de la Comunitat de Madrid, Engracia Hidalgo. (EFE)

Això vol dir que, si abans d'aquest termini no hi ha un acord polític, és molt probable que es produeixi una pròrroga en cadena dels Pressupostos autonòmics. Una cosa que afectaria regions tan rellevants en termes econòmics com Madrid. Ahir mateix, Enrique Ossorio, portaveu del Grup Popular a l'Assemblea de Madrid, no ha descartat la pròrroga pressupostària, cosa que baralla, segons fonts de tota solvència, la consellera d'Hisenda de la Comunitat de Madrid, Engracia Hidalgo.

Pla A i pla B

En tot cas, no està presa de forma definitiva, el que significa que ara es treballa amb un pla A i un pla B. És a dir, aprovar els Pressupostos, encara que sigui de forma transitòria, o desistir a l'espera que hagi Govern a Espanya.

Cal tenir en compte que el conjunt de recursos del finançament autonòmic subjecte a lliuraments a compte ascendirà aquest any a 95.492.000 d'euros, el que suposa gairebé el 57% de les despeses totals previstos per les CCAA. I com diu una consellera d'Hisenda, "no sabem tan sols si un proper Govern pot modificar el sistema de lliuraments a compte".

Cal tenir en compte que els pressupostos generals de l'Estat recullen com a despesa les transferències als ens territorials, tant les que resulten de l'aplicació dels sistemes de finançament vigents (fons de suficiència, fons de garantia, fons de compensació interterritorial, participació en ingressos de l'Estat de les corporacions locals, etc.) com aquelles altres que es deriven de convenis, contractes-programa o acords per a finançar determinats béns o serveis públics prestats per comunitats autònomes i ajuntaments.

Aquests ens comencen a elaborar amb detall seus pressupostos una vegada que coneixen el sostre de despesa aprovat per les Corts, però no només això. També l'anomenada regla de despesa, que han de complir segons el que disposa la Llei d'Estabilitat Pressupostària. El que sosté aquesta norma és que l'Estat, les comunitats autònomes i les corporacions locals "aprovaran" un límit màxim de despesa no financer, coherent amb elobjetivo d'estabilitat pressupostària (el camí marcat per Brussel·les) i la regla de despesa, que marcarà el sostre d'assignació de recursos dels seus respectius pressupostos.

Davant el panorama que no es pugui formar govern i calgui anar a noves eleccions, el grup parlamentari socialista està disposat a negociar amb el PP i amb Ciutadans i Podem les principals mesures econòmiques que són més urgents, com la reforma de l'Impost de Societats o la necessitat que la CNMV pugui seguir funcionant després que el dia 6 cessi la seva cúpula directiva. El portaveu del grup parlamentari socialista, Antonio Hernando, ha recordat, en roda de premsa, que el PP té minoria a la Cambra i que per portar iniciatives econòmiques ha de tenir el suport d'altres grups, pel que ha exigit que aquest diàleg s'estengui també a Ciutadans ia Podem.

Nova batussa entre Esglésies i Errejón

L'ambient en Podem, amb la guerra de guerrilles oberta a Madrid i la manca de sintonia dels seus líders nacionals, no és el millor a l'hora d'encarar uns mesos crucials tant per al partit com per a la governabilitat d'Espanya. El penúltim episodi que dóna fe de les aigües turbulentes en la formació estatge ha passat aquest dimarts. El lloc, Twitter; els protagonistes, Pablo Iglesias i Íñigo Errejón; la causa, els votants perduts en les passades eleccions generals del 26J. 

La crisi a Podem s'intensifica. Si fins aquest dimarts eren els afins a Pablo Iglesias i a Íñigo Errejón, coneguts com 'pablistas' i 'errejonistas', els que tiraven els plats pel cap. Avui, són els mateixos líders del partit els que han entrat al que s'ha convertit en unenfrentamiento directe. Això sí, no ha estat cara a cara, sinó via Twitter.

Aquest conflicte té el seu origen en el passat 4 de juliol de 2016. Iñigo Errejón analitzava en els Curs d'Estiu de la Universitat Complutense de Madrid a l'Escorial els reptes als quals s'enfrontava Podem després del fracàs de les eleccions del 26 de juny. Segons el número dos del partit, no quedava "ni de bon tros exclosa la possibilitat que Podem governés a Espanya", però si ho volia aconseguir, el partit havia de convertir-se en "una altra cosa". "En un Podem més predictible, menys sexy i que generés menys il·lusió entre els sectors més mobilitzats però al mateix temps menys incertesa i menys por entre els sectors que miren amb posicions més retractarias la possibilitat de canvi polític".

Aquest dimarts, més de dos mesos després d'aquelles paraules, Pablo Iglesias ha donat a conèixer el que pensa de la tesi de Errejón de "no fer por". "Sembla que el problema és espantar els creadors d'opinió, diuen que no hi ha de fer por. Doncs jo us dic una cosa: el dia que deixem de fer por als pocavergonyes, als corruptes, als responsables de les desigualtat, el dia que deixem de fer por als que s'enriqueixen a costa del patiment de la gent, aquest dia serem un més i aquest dia no tendim cap sentit com a força política ".

Errejón no trigava ni minuts a respondre a aquestes declaracions del líder d'Podem. Ho feia via Twitter. "Als poderosos ja els fem por, aquest no és el repte. Ho és seduir la part del nostre poble que pateix però encara no confia en nosaltres", afirmava.

Semblava que aquesta sortida de to dels líders de Podem anava a acabar aquí, però no ha estat així. Iglesias ha tornat a respondre a Errejón: "Sí company però al juny vam deixar de seduir a 1 milió de persones. Parlant clar i sent diferents seduïm més", ha escrit a la xarxa social.

Ciutadans davant el seu repte al País Basc

L'acte de Ciutadans al Kursaal de Sant Sebastià amb el suport de Fernando Savater i Francisco Sosa Wagner dos ex fundadors d'UPyD i símbols de la llibertat al País Basc, amb la finalitat de treure de l'abstenció als antics votants d'UPyD i prendre el testimoni de la llibertat.

Les paraules de Savater van sonar com un ressort al terme de l'acte de suport al candidat de Ciutadans, Nicolás de Miguel. Fa quinze anys Savater s'alçava conjuntament les mans de Jaime Mayor Oreja i Nicolás Redondo Terreros, després va impulsar UPyD, que ha tingut un representant al Parlament de Vitòria les dues últimes legislatures i aquest dilluns, en l'inici de la recta final de la campanya basca , s'ha fos en una abraçada amb Albert Rivera al Palau Euskalduna de Bilbao,: "és evident que per a qui hagi estat una persona d'UPyD, el més proper és votar Ciutadans i no abstenir-se o quedar-se a casa".

Fernando Savater ha contestat a la gelosia de Rosa Díez sense citar l'antiga líder magenta, però deixant clar que aquest color i el taronja estan intrínsecament units: De seguida l'exeurodiputat d'UPyD, Francisco Sosa Wagner, també víctima de les invectives de Díez per la seva assistència al col·loqui-míting, afirmava: "votin a les candidatures de Ciutadans". Sobre les declaracions de la qual anés el seu cap de partit, Sosa Wagner ha preferit ni entrar a rebatre-: "Ja fa molt temps que no m'ocupo de la senyora Díez ni segueixo les seves declaracions", ha dit procurant allunyar-se de la polèmica no sense deixar una petita càrrega de profunditat: "Les seves declaracions no em susciten cap interès, ja fa temps que no la segueixo", ha insistit.

Amb somriure irònic, Albert Rivera rematava: "Jo no vaig a dir el contrari". Per Rivera, la fi del terrorisme d'ETA "no és suficient" ja que, "cal defensar la llibertat". El líder centrista deixava clara la seva voluntat d'alternativa a Euskadi: "Cal dir-li al PNB que els volem guanyar, cal dir-li a Bildu que volem ser una alternativa".

Quico Homs i la banda del 9N, compareixen davant el Suprem

 Foto d'Homs adverteix que el Procés continuarà: No anem a acatar les decisions jurídiques

Quico Homs ha comparegut avui dilluns al Tribunal Suprem flanquejat pels membres de la "banda del 9N" i la plana major de l'autodenominat Partit Demòcrata Català amb la intenció d'intimidar al tribunal que el jutja, per respondre dels presumptes delictes de prevaricació, malversació i desobediència per ser el sotasignat d'una carta amb capçalera de la Generalitat en la qual s'instava a l'empresa Focus a continuar amb els treballs d'instal·lació de la carpa de premsa i centre de dades de la "consulta" tot i la suspensió del Tribunal Constitucional.

Com en anteriors compareixences judicials, Homs no ha anat sol a declarar. L'han acompanyat alguns distingits components de la qual es denomina en cercles polítics barcelonins "banda del 9-N", amb Artur Mas al capdavant i la nova cap del nou partit, Marta Pascal, a primera fila. En el tropell figuren també l'esmentada Irene Rigau, el portaveu nacionalista al Senat, Lluís Cleries, el conseller de Cultura, Santi Vila, la de Governació, Meritxell Borràs, la vicepresidenta autonòmica Neus Munté, el portaveu de la part convergent de Junts pel sí, Jordi Turull, el vicepresident primer de la cambra catalana, Lluís Corominas, l'exalcalde Xavier Trias, el nou número dos del PDC, David Bonvehí, i altres notables del partit "sobiranista".

Absències ressenyables de dirigents d'ERC, que en públic es solidaritzen amb els imputats, tots convergents, però que majoritàriament s'han abstingut de participar en la performance a les portes del Suprem. Només Tardà treure el cap a la foto. Les relacions entre convergents i republicans no passen pel millor moment. Tampoc hi havia el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que manté una "cimera" a València amb el seu homòleg Ximo Puig sobre el corredor mediterrani o la presidenta de la cambra regional, Carme Forcadell, que han justificat les seves baixes per les mateixes raons institucionals que no els van impedir participar en la manifestació de la passada Diada.

A Quico Homs se li atribueixen els presumptes delictes deprevaricación, malversació i desobediència per ser el abajofirmante d'una carta amb capçalera de la Generalitat en la qual s'instava a l'empresa Focus a continuar amb els treballs d'instal·lació de la carpa de premsa i centre de dades de la "consulta" malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional.

Homs s'ha negat a contestar a les preguntes del fiscal perquè "actua de forma mediatitzada i al servei dels interessos del PP". Igual que "les principals institucions de l'Estat", que en aquest cas han obrat "de manera arbitrària i seguidista". Intuint que la destinació de les causes obertes pel 9N a Barcelona i Madrid serà el mateix, Homs ha utilitzat el plural a l'assegurar que «políticament no anem a acatar decisions d'un procés que és polític i no jurídic»

Com es recordarà el 9 novembre 2014 organitzat per la Generalitat de Catalunya presidida per Artur Mas, van desobeir les advertències del Tribunal Constitucional sobre la il·legalitat del referèndum de les caixes de cartró sobre la independència de Catalunya. Posteriorment i davant la justícia els capitostos han negat la seva participació en un esdeveniment prohibit per la Constitució finançat per la Generalitat amb fons destinats prèviament per al funcionament de sanitat o educació.

Homs es va lliurar llavors de la imputació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), així com Francesc Gordó, llavors titular de Justícia, de la conselleria depenen les presons catalanes en què es van confeccionar les urnes de cartró i les paperetes del referèndum . La instrucció del TSJC només va aconseguir a Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega, ja retirada de la política, i la consellera d'Educació, Irene Rigau, que va ordenar als directors dels centres educatius obrir les seves instal·lacions per donar aixopluc a la votació.

Podem, a favor per l'explotació infantil

Un nen treballa com enllustrador als carrers d'una ciutat de Bolívia.

Pel seu interès reprodueixo la informació que publica avui OK Diari amb el títol de: "Podem pressionar a la UE per donar suport a la Llei d'Evo Morales que permet treballar a nens de 10 anys"

Els eurodiputats de Podem actuar a Brussel·les com a lobby per defensar davant la Unió Europea i altres organismes internacionals la Llei d'Evo Morales quelegaliza l'explotació laboral dels nens de 10 anys a Bolívia.

El Govern d'Evo Morales va aprovar el juliol de 2014 l'anomenat eufemísticament "Codi Nen Nena Adolescent", que en la pràctica rebaixa des dels 14 als 10 anys l'edat mínima per treballar. D'aquesta manera, Bolívia és l'únic país del planeta la legislació permet treballar als menors de 14 anys. Una cosa que prohibeix taxativament la Declaració de Drets dels Infants de l'ONU.

Morales ha explicat que amb aquesta norma pretenia legalitzar una situació de fet i protegir els drets dels menors que treballen al seu país: més de 115.000 segons xifres de la Unesco. Bona part d'ells ho hacenen les mines de plata de la regió de Potosí, on desenvolupen jornades de fins a 12 hores diàries exposats a emanacions de gas, accidents i ensorraments.

Altres milers de menors treballar en els carrers com a venedors ambulants i enllustrador, o en les plantacions de canya de sucre. Com és sabut, Evo Morales és un antic dirigent dels sindicats cocalers que va arribar al poder defensant la legalització dels cultius de coca, que donen feina a un important sector de la població.

El Codi Nen Nena Adolescent

L'aprovació del "Codi Nen Nena Adolescent" va crear un problema al Govern de Bolívia, ja que l'Organització Internacional del Treball (OIT) no permet el treball de menors de 14 anys. A través del seu ambaixador a Brussel·les, Evo Morales va demanar ajuda als dirigents de Podem per resoldre aquest conflicte.

En un correu electrònic enviat el 6 d'abril de 2015, l'eurodiputada de Podem Lola Sánchez va explicar a Pablo Iglesias les gestions que estava desenvolupant des de Brussel·les per defensar davant els organismes internacionals la norma que legalitza el treball dels nens de 10 anys a Bolívia.

Segons especificava en el seu correu electrònic, a què ha tingut accés OKDIARIO, l'objectiu d'aquestes gestions "no és un altre que pressionar l'OIT perquè no tombi la Llei que regula el treball, drets i condicions laborals dels nens i adolescents a Bolívia ".

Correu electrònic enviat per l'eurodiputada de Podem Lola Sánchez a Pablo Iglesias a l'abril de 2015.

L'eurodiputada de Podem explicar que estava realitzant aquestes gestions en estret "contacte" amb l'Ambaixada de Bolívia a Brussel·les i amb la Xarxa Europea informal de suport als moviments de nens, nenes i adolescents treballadors (NNATs).

Per vendre les virtuts de la llei d'Evo Morales, ambdós organismes es proposaven organitzar al Parlament europeu un debat protagonitzat pels representants d'aquests menors treballadors.

Segons va explicar l'eurodiputada a Pablo Iglesias, aquest debat havia de servir "com a plataforma pedagògica que mostri que la il·legalització només serveix per invisibilitzar el problema i no eradicar".

"Per assegurar que els nens i adolescents que participen tinguin el veritable protagonisme i per protegir-los (no cal oblidar que són nens)", afegeix el correu electrònic signat per Lola Sánchez, "és important comptar amb un moderador-presentador que porti el debat a on realment volem portar-lo. Per això, òbviament, hem pensat que Pau és la persona més adequada ".

Que Pablo Iglesias moderi el debat

És a dir, tant l'Ambaixada de Bolívia com la portaveu de Podem al Parlament europeu tenien especial interès en què el moderador fora Pablo Iglesias per "portar el debat on realment volem portar-lo": l'acte havia de servir per convèncer els eurodiputats de la resta de grups de les bondats de la norma que legalitza l'explotació laboral dels nens de 10 anys a Bolívia. Ningú millor que Pablo Iglesias per aconseguir-ho, segons l'opinió de la seva companya de partit.

El correu electrònic estava remès amb còpia al responsable de relacions internacionals de Podem, Pablo Bustinduy, al qual Lola Sánchez va consultar si seria possible utilitzar el pressupost del seu grup al Parlament europeu per pagar la traducció simultània del debat.

Lola Sánchez va incloure una nota a peu de pàgina en la qual aclareix que el Codi Nen Nena Adolescent de Bolívia "elimina per primera vegada la prohibició general del treball dels nens menors de 14 anys d'edat, regularitzant així molts casos que fins a la data es trobaven sense protecció social alguna en l'economia submergida ".

Amb aquesta norma, "els nens de 10 a 14 anys d'edat poden treballar en casos excepcionals i sota condicions especials, a més se'ls garanteix els drets laborals i protecció contra la violència i l'explotació". Aquestes "condicions especials" són molt senzilles: els nens poden treballar a partir dels 12 anys si ho fan per compte d'altri, i des dels 10 si ho fan per compte propi.

L'altra tapadora de Podem: Celag

Els dirigents de Podem Íñigo Errejón, Sergio Pascal, Alfredo Serrano i Auxiliadora Honorato han treballat estretament amb el Govern d'Evo Morales a través del Centre d'Estratègic Llatinoamericà de Geopolítica (Celag), que té la seu a Quito (Equador). També ha treballat per a aquest organisme el fundador de Podem Joan Carles Moneder com a membre del seu consell consultiu.

De fet, Íñigo Errejón va dedicar la seva tesi doctoral al procés boliviariano de Bolívia, un dels socis privilegiats d'Hugo Chávez, primer, i ara de Nicolás Maduro. Segons explica Errejón a l'apartat d'agraïments, la Fundació CEPS li va enviar el 2006 a Bolívia per "treballar amb l'Assemblea Constituent" que va elaborar la nova Constitució del "Estat Plurinacional de Bolívia". El mateix terme que Pablo Iglesias utilitza ara per definir a Espanya.

Només cinc mesos després de fundar Podem, el 10 d'agost de 2014, Iñigo Errejón es va entrevistar a La Paz pel vicepresident del Govern de Bolívia, Álvaro García Linera. Es tracta del mateix Álvaro García Linera que, tres setmanes abans, el 17 de juliol, acabava de rubricar la norma que legalitza l'explotació laboral dels nens de 10 anys a Bolívia.