Mostrando entradas con la etiqueta Constitución española. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Constitución española. Mostrar todas las entradas

viernes, 14 de junio de 2019

Els esperen a Madrid - O juren la Constitució a Espanya o no seran eurodiputats


La JEC recorda a Puigdemont i Comín que han de jurar la Constitució al Congrés dels Diputats

Darrera advertència de la Junta Electoral Central (JEC) als pròfugs de la justícia d'Espanya després del cop d'Estat, Toni Comín i Carles Puigdemont. Ells tindran oportunitat de fer-ho el proper 17 de juny a les 12.00 hores a la cambra baixa, data que ha triat l'organisme per celebrar la sessió en la qual els 54 polítics que han resultat electes per l'Eurocambra hauran de prestar jurament.

Si no acaten la Constitució espanyola aquest dilluns a Madrid al Congrés dels Diputats no seran eurodiputats, així se l'ha advertit l'organisme electoral als dirigents separatistes instal·lats a Bèlgica per no ser jutjats al Tribunal Suprem acusats de rebel·lió amb l'agreujant malversació de fons públics.

La JEC ha advertit a tots dos que sense prometre o jurar de manera presencial la Carta Magna no podran obtenir la credencial de proclamació de diputat electe ni es comunicarà al Parlament Europeu que ostenten tal càrrec. "No procedeix el lliurament de la credencial de proclamació de diputat electe, en la mesura en què aquesta credencial s'expedeix una vegada que el candidat electe ha prestat jurament o promesa d'acatament a la Constitució", aclareix la Junta Electoral.

L'organisme electoral recorda en la resolució d'aquest dijous que han d'estar físicament presents a l'acte al Congrés tal com indica la Llei de règim electoral. "La sessió en què els candidats electes prestin jurament o promesa d'acatament a la Constitució, de conformitat amb el que estableix l'article 224.2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General, tindrà lloc al Palau del Congrés, el proper dia 17 de juny, a les 12 hores "han indicat.

Això vol dir que tots dos hauran de tornar a Espanya per a acudir a la sessió, i en aquest cas serien arrestats en entrar al país, ja que es troben a Bèlgica fugint de la Justícia espanyola. Una vegada que els eurodiputats electes vagin a la sessió programada per dilluns que ve, rebran la credencial corresponent per acudir a l'Eurocambra, sempre que en el torn de paraula prometin acatar la Constitució.

martes, 12 de marzo de 2019

La ministra d'Educació no diu la veritat

Isabel Celaá

Vàcua i fal·laç la gestió de la ministra d'Educació, que segueix negant l'evidència que en alguns territoris els llibres de text són mitjans d'adoctrinament que atempten contra l'objectivitat i vulneren el pluralisme.

La gestió de la senyora Isabel Celaá al capdavant del Ministeri d'Educació del Govern Sánchez, amb mancances objectives de legitimitat i legalitat (veure "Legalitat i legitimitat del govern Sánchez"), s'ha caracteritzat en 9 mesos per la vacuïtat, les fal·làcies i el entreguisme als nacionalismes fragmentaris, com queda explícit en les seves recents declaracions a Europa Press, en detriment de la Nació i la dignitat dels espanyols.

1.- Sosté Celaá que "el castellà no està discriminat", que "el castellà ja és llengua vehicular a les escoles basques i catalanes" i que (el castellà) "no està en risc d'exclusió o discriminació".

-Fets discriminatoris que la contradiuen: es discrimina els espanyols a exigir-los com a requisit un grau de coneixement del català per accedir a llocs de treball; es pressiona i sanciona empreses per retolar els seus negocis en castellà; es discrimina els alumnes al imposar-los la immersió lingüística en català i excloure el castellà en els usos i costums orals i escrits de la vida escolar; es discrimina i segrega els alumnes a l'imposar-los la "atenció escolar individualitzada" (STS 2013.10.02) com a resposta a la demanda d'ensenyament en castellà de les famílies.

En definitiva, s'utilitzen les llengües cooficials com a arma d'identitat diferenciada amb fins ideològics de segregació lingüística i política.

-En contra del que afirma, el castellà no és llengua vehicular a les escoles. Tant és així que el Tribunal Constitucional (sentència 31/2010) i el Tribunal Suprem (diverses sentències) han hagut d'intervenir com a garants dels drets lingüístics dels ciutadans davant la passivitat irresponsable dels governs de la Nació, establint un mínim del 25 % del temps lectiu setmanal. Els governs nacionalistes ho han d'executar "cas a cas" per mandat judicial però eludeixen aplicar el dret jurisprudencial a totes les escoles.

En algunes autonomies el castellà s'ha anat relegant fins a ser tractat com una llengua estrangera en els usos i costums de la vida oficial i escolar

2.- Sosté Celaá de fer del castellà llengua vehicular de ple dret a tot Espanya afectaria el "bloc constitucional".

-Fets que la contradiuen. La locució "bloc constitucional" no té rigor sistemàtic i jurídic. Tant el constitucionalisme com el Dret constitucional coincideixen que la Constitució és llei de lleis; és a dir la llei fonamental, el marc i continguts determinen, sense exclusió, tot l'entramat de drets, deures, principis, institucions i normes de l'activitat legislativa i reglamentària. En conseqüència, els estatuts d'autonomia són lleis orgàniques (art. 81 CE), la legitimitat es funda de forma exclusiva i excloent en la Constitució. Corrobora el que s'ha dit, per exemple, la sentència del Tribunal Constitucional 31/2010 que va declarar inconstitucionals determinats preceptes de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.

L'article 3 de la CE estableix que "el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat" i que "Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret a usar-la".

Fins al present, aquest dret fonamental no s'ha desenvolupat mitjançant una llei orgànica com correspondria (art. 80 CE). Per contra han estat les autonomies amb llengües cooficials les que han fet desenvolupaments normatius, caracteritzats pel domini de les llengües cooficials en detriment del castellà que s'ha anat relegant, en molts casos, com a llengua estrangera en els usos i costums de la vida oficial i escolar.

3.- Sosté Celaá que "el sistema d'immersió lingüística és constitucional".

-Contràriament, cap sentència constitucional avala la discriminació per raons lingüístiques, sinó tot el contrari. El model d'immersió lingüística en una llengua diferent de la materna, familiar o habitual és un simple sistema d'aprenentatge. Els governs catalans -nacionalistes i socialistes- han imposat obligatòriament la immersió lingüística en català als alumnes de parla castellana. Aquesta imposició és discriminatòria amb relació als alumnes de parla habitual catalana que aprenen en la llengua familiar, conculca drets constitucionals (igualtat, conèixer el castellà) i és un handicap per a l'èxit escolar dels alumnes: el 90% dels alumnes catalans que repeteixen curs en l'educació obligatòria són de llengua familiar castellana. OCDE-PISA 2015.

Senyora Celaá, les seves afirmacions sobre la 'constitucionalitat' del model d'immersió català són motiu de dolor i sofriment per a moltes famílies

4.- Sosté Celaá que l'adoctrinament és mínim de només un 0,2% dels llibres de text.

Aquesta afirmació va més enllà de la ignorància i entra de ple en la mala voluntat per eludir responsabilitats i confondre.

-Els fets que la contradiuen són aclaparadors. Els estudis duts a terme tant pel Sindicat de Professors AMES, com per l'Associació de Professors pel Bilingüisme i per Historiadors de Catalunya coincideixen que els continguts dels llibres de text i materials de Ciències Socials, Geografia i Història contenen diferències notables en el tractament d'aquestes matèries en els llibres editats en català en comparació amb els editats en castellà, fins i tot de la mateixa editorial. Els trets diferencials en el cas català són:

- Tractament històric i geogràfic preferentment exclusiu de Catalunya i excloent o gairebé excloent d'Espanya, i amb trets nacionalistes.

- Continguts amb enfocament ideològic nacionalista, amb tractament parcial o poc imparcial, amb biaixos i errors oposats al caràcter educatiu dels llibres de text.

El relat d'aquests llibres, que són els que majoritàriament es fan servir en els centres educatius, els converteix en mitjans d'adoctrinament i els invalida com a instruments educatius: atempten contra l'objectivitat, vulneren el pluralisme i la neutralitat ideològica.

Senyora Celaá, si vol tenir un coneixement veraç del que passa visiti centres educatius a Catalunya. Potser no s'atreveixi o no l'hi permetin. En un tema tan sensible, les seves afirmacions són motiu de dolor i sofriment per a moltes famílies.

jueves, 6 de diciembre de 2018

¿Aquesta cuarentona necessita un arreglito?


La Constitució Espanyola compleix avui els quaranta anys de vigència en el període més llarg de pau i progrés de l'existència d'Espanya com a nació.

L'acte institucional al Congrés dels Diputats ha reunit aquest dijous als reis Felip VI i Letizia, als emèrits Joan Carles I i Sofia, als quatre expresidents de Govern, als pares de la Carta Magna i als representants de l'Executiu, del poder judicial i de diferents institucions.

Felip VI ha pronunciat un discurs a la cambra baixa en què ha exalçat el paper vertebrador de la Constitució d ' "una Espanya de tots, construïda per tots i compartida per tots". És "el gran pacte nacional per la convivència", ha assenyalat, recordant "la voluntat de resoldre els conflictes i les discrepàncies a través del diàleg, sense exclusions (....)" Una voluntat dels espanyols de voler entendre ".

El Rei ha reivindicat avui la "plena vigència" dels ideals consagrats en la Constitució, sense "oblidar-los ni desvirtuar-", si bé ha animat a adaptar la vigent "manera de fer" a "una Espanya oberta als canvis", amb esperit "crític però sempre constructiu".

Com en les darreres edicions, aquesta també ha comptat amb les absències habituals: les dels representants d'Esquerra Republicana (ERC), PNB, PDeCAT i Bildu, als quals enguany se suma A Comú Podem., Partits tots ells llançats ara llançats a la parcel·lació d'Espanya. Una Constitució Espanyola que ara els partits anticonstitucionalistas diuen voler reformar, sense indicar en què i sense posar-se entre ells d'acord.

Esbroncades a Sánchez

Resultado de imagen de abucheos sanchez constitucion

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha estat rebut amb esbroncades a la seva arribada i sortida del Congrés dels Diputats, on s'ha celebra l'acte institucional amb motiu dels 40 anys de la Constitució. Desenes de persones ha xiulat al president i li dirigit crits de "fora, fora!".

https://www.abc.es/media/espana/2018/12/06/pedro-sanchez-constitucion-llegada-kiUG--620x349@abc.jpg

La rebuda i comiat que Sánchez ha rebut de les persones que s'han concentrat a la Carrera de San Jerónimo ha contrastat amb el tributat tant al Rei Felip VI com al seu pare, el rei emèrit Joan Carles I.

L'aliat de govern de Sánchez, Pablo Iglesias a la sortida d'hemicicle ha deixat anar a plaer el seu discurs habitual a través de la Sisena al comandament de García Ferreras, (l'única TV que transmetia l'esdeveniment que ja s'ha convertit en la TV oficial, ja que pel que sembla TVE que paguem tots ha renunciat a la transmissió d'aquests esdeveniments) ha ficat sencer el seu discurs i demanat que Espanya s'obri a un debat "molt saludable" que posi en valor la justícia social i la fraternitat, valors que -ha dit- representen "millor" la república enfront de les ombres de corrupció i privilegis de la monarquia, mentre els seus cadells deslliguen la seva ira per les ciutats andaluses.

miércoles, 5 de diciembre de 2018

Delgado dóna la seva visió de VOX i la Constitució

Resultado de imagen de dolores delgado
Dolors Delgado, ministra de Justícia

La ínclita Dolors Delgado va estar en l'esmorzar informatiu convocat per Nova Economia Fòrum, un dels típics actes públics que els polítics aprofiten per exhibir el seu suport. Tampoc va acudir cap integrant de la direcció del Grup Parlamentari Socialista i va cridar l'atenció el nombre de cadires buides.

Delgado va insistir a presentar a VOX com si es tractés d'una formació feixista, racista i homòfoba, contrària a la Constitució, per intentar justificar el davant el desconcert de l'esquerra davant el seu èxit electoral. Ha tingut la colossal desvergonyiment d'afirmar que, mentre les formacions secessionistes que han violat de paraula i obra l'ordre constitucional "accepten" la Carta Magna, el partit que lidera Santiago Abascal la rebutja.

Ha aclarit que tots els partits que estan avui al «arc parlamentari» són «plenament constitucionals», però no és el cas de Vox. Delgado ha respost així quan, en el transcurs d'un esmorzar informatiu de Nova Economia Fòrum, se li ha emplaçat a que fes una valoració del fracàs del PSOE a les eleccions a Andalusia.

Va assenyalar que tant el PDeCAT com Bildu i Erc són partits polítics que "han acceptat la Constitució com a forma de ser, igual que tots els altres que tenen representació en l'arc parlamentari. Mentre que Vox, va afegir, rebutja part de la carta magna" això és el que hem d'analitzar ".

La ministra de Justícia ha assenyalat que no sent que els que estan recolzant al Govern siguin els mateixos que carreguen contra els jutges a Catalunya amb escraches en els seus domicilis o llançant fems a les portes dels jutjats. «No em sento recolzada per les persones que estan realitzant aquests actes de vandalisme», ha dit.

El desvergonyiment de Delgado al qualificar Vox de "contrària a la Constitució" pel fet de proposar una reforma constitucional pels procediments legalment establerts és tant o més notòria quan el seu partit des del poder, tolera, empara i gelea les manipulacions legislatives dels socis separatistes, que dia si i dia també es netegen el seu darrere amb ella.

miércoles, 6 de diciembre de 2017

¿Reforma de la Constitució? - En quin sentit i per a què ...



Polítics de tots els signes han manifestat públicament en determinats que volen canviar la Constitució o almenys actualitzar-la, però cap polític és capaç d'explicar que articles i en quin sentit. És necessari per a qualsevol reforma es posin d'acord les tres cinquenes parts del Congrés.

Cal canviar urgentment molts dels seus articles que afecten: a la successió de la monarquia, incorporar la nova normativa europea, l'organització territorial, els drets fonamentals, reformar la llei electoral en el sentit d'un home un vot, els contingents bascos i navarresos , l'article 155 ... etc ... etc ...

El president del Govern ha estat més clar que mai sobre quina és la seva posició en una hipotètica reforma de la Constitució en el 39 aniversari de la Carta Magna. Mariano Rajoy ha recordat a l'arribar al Congrés que "només amb majoria" no és suficient per canviar la Carta Magna perquè es necessiten consensos tan amplis com els que es van aconseguir el 1978 per redactar-la. Jo tampoc acceptaria un canvi que procedís d'un acord entre el PP i PSOE exclusivament i participaran tots els partits, inclosos els nacionalistes, no per acontentar-los, és clar.

Una cosa tan cert com que aquesta reforma no ser pot pactar entre partits a esquena dels ciutadans. Hem de tenir la possibilitat d'opinar sobre això i si no es vol convocar un referèndum, caldria exigir que els partits incloguessin en els seus programes electorals el que volen modificar molt detallat en les pròximes eleccions generals, així sabríem a què atenir-nos en un tema tan important.

Per ara aquesta obstinació no deixa de ser més que un joc de trilers, que serveix només per a tirar-se la Constitució els uns contra els altres, segons els va. El primer pas, seria de moment, fer-la complir íntegrament, cosa que fins ara no ha passat.

viernes, 13 de octubre de 2017

Les mesures complementàries al art.155

Articulo 155 constitucion

La declaració d'Independència de Catalunya, la vulneració sistemàtica de la llei i els incidents ocorreguts en els últims dies provocats pel propi Govern de la Generalitatn obliga l'Estat Espanyol a una intervenció immediata.

Els articles (entre d'altres) de la Constitució vulnerats

Article 1.2: La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat.

Article 2: La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.

Article 56.1: El Rei és el Cap de l'Estat, símbol de la seva unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions, assumeix la més alta representació de l'Estat espanyol en les relacions internacionals, especialment amb les nacions de la seva comunitat històrica, i exerceix les funcions que li atribueixen expressament la Constitució i les lleis.

La Constitució dedica el seu article 2 a la integració de totes les nacionalitats i regions que integren Espanya. Aquest precepte proclama la indissoluble unitat de la Nació espanyola però al mateix temps la Constitució reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren. Addicionalment, aquest article 2 garanteix la solidaritat entre nacionalitats i regions. No es tracta d'un precepte dedicat específicament a Catalunya però proporciona un encaix sòlid a Catalunya no només pel reconeixement de l'autonomia política sinó també per la possibilitat de reconèixer-qualitats nacionals.

Aquestes possibilitats autonòmiques es cohonestaban amb una altra proposició que conté l'article 1.2 de la Constitució, la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, però les possibilitats que territoris amb reivindicacions històriques com Catalunya puguin accedir a un autogovern elevat eren immenses, com s'ha vist al llarg de trenta-set anys. No n'hi havia prou però, la declaració de l'article 2. Com a complement del reconeixement de la diversitat territorial, l'article 56.1 atribuir al Rei la qualitat de símbol de la unitat de l'Estat, i en ser proclamat en les Corts ha de prestar jurament de respectar els drets de les comunitats autònomes.

En què consisteixen aquests articles? Quan es poden aplicar?

Si la crisi és greu pot ser necessari completar les grans mesures estratègiques adoptades a l'empara de l'article 155 amb les mesures tàctiques que preveu l'article 116 de la Constitució, desenvolupat per la Llei Orgànica 4/1981, d'1 de juny. Aquest article i aquesta Llei contemplen tres supòsits (estats d'alarma, d'excepció i de setge) però a Catalunya només serien aplicables els d'excepció i lloc doncs el d'alarma està pensat per crisi de menor importància (la dels controladors aeris).

Amb l'estat d'excepció, que el Govern dicta per decret prèvia autorització del Congrés concedida per majoria simple, es pot detenir persones per un màxim de deu dies, realitzar registres domiciliaris, deixar sense efecte el secret de les comunicacions, prohibir la circulació de persones per determinats llocs, suspendre publicacions i prohibir reunions, manifestacions i vagues. Vista la dinàmica creada pel Govern català, ocupant el carrer dels independentistes, potser sigui necessari acudir, complementàriament, a aquesta fórmula.

L'Article 155

L'article 155 és un precepte, present en les Constitucions federals o regionals, que permet que l'Estat intervingui quan un territori actua deslleialment. Abasta dos supòsits pròxims però diferents (que una comunitat autònoma incompleixi les obligacions constitucionals o legals o que actuï de manera que atempti greument contra l'interès general) i consisteix que el Govern sol·liciti del Senat autorització per adoptar les mesures que siguin necessàries per a obligar a la Comunitat Autònoma al compliment forçós de les seves obligacions o per a la protecció d'aquest interès general.

Es tracta d'un instrument democràtic, parlamentari, amb participació de la Comunitat Autònoma concernida i també de tots els presidents autonòmics (a través de la Comissió General de Comunitats Autònomes). Com la Constitució no estableix el contingut de les mesures a adoptar, el Govern pot graduar els seus efectes, que no arriben necessàriament a la suspensió de l'autonomia de la Comunitat.

Una eventual declaració d'independència obligaria, d'aplicar-se aquest procediment, a constatar que aquesta declaració comporta la desaparició del Parlament i el Govern de la Generalitat i la necessitat que el Govern de la Nació nom un Govern en funcions i quan sigui pertinent, convoqui noves eleccions autonòmiques. Com el Reglament del Senat no posa terminis per a la seva tramitació, si hi hagués voluntat Senat podria donar la seva autorització en tres dies.

Mesures complementàries al 155

Per poder garantir a Catalunya un resultat efectiu de l'Art. 155 també seria inprecindible intervenir a fons com a mínim en quatre conselleries i prendre una sèrie de mesures complementàries

Economia

Ja s'esta aplicant des de fa temps la intervenció dels comptes de la Generalitat, Els controls establerts pel ministeri d'Hisenda, poden garantir que els impostos recaptats siguin destinats als seus fins establerts. Aprofundir en el control de les subvencions a ens externs.

Educació

Expedientar i acomiadar de per vida a aquells directors o professors d'aquells centres que s'hagi constatat s'ha estat practicant adoctrinament i constin denúncies d'humiliacions continuades cap als seus alumnes no catalano parlants. Encoratjar la Inspeccion de l'Estat. Obre al Ministeri d'Educació d'un canal directe per poder atendre les denúncies, sense que que hagin de passar per la Conselleria. Homologar els llibres de text i crear rotacions obligatòries dels professors amb altres comunitats

Mossos

Un 50% dels mossos estan infectats pel nazionalismo. La resta desitjaria sortir del cos i integrar-se a la Policia Nacional o Guàrdia Civil, tot i que el seu salari es veiés afectat. Faria falta o bé militaritzar tot el cos o dissoldre el cos i integrar els membres no sospitosos en altres cossos policials. Caldrà unificar els salaris dels tres cossos policials.

TV3

Tancar la la Corporació que engloba la Ràdio i la TV pública catalana. En el cas de decidir seguir amb les seves emissions destituir a tots els seus dirigents. Tancar CAC. Fer una auditoria de les productores que col·laboren i investigar el seu finançament. A l'haver estat un element actiu per a la ideologització, caldria aplicar un control molt estricte de la programació diària.

jueves, 12 de octubre de 2017

Puigdemont ... El 155 ...... tic, tac, tic, tac

Resultado de imaxes para puigdemont

Ahir Mariano Rajoy va decidir respondre finalment al deliri de Puigdemont i la seva descerebrat Gobern i prendre la iniciativa I al costat d'Rivera i Sánchez mes els canaris, càntabres, i navarresos va prendre la ruta del art.155 de la Constitució. Un camí llarg, car i inexplorat. El termini amb la seva corresponent pròrroga acaba el dijous de la setmana que ve. Pot ser que llavors ja s'hagin marxat totes les empreses de la regió.

Rajoy vol estar segur que el resultat de la confusa sessió del Parlament havia estat la creació de la Catalunya Republicana i Independent que tots sentim, però que no ha estat publicat al Diari de la Generalitat.

La Constitució preveu un únic requeriment al president de Govern autonòmic afectat, abans d'aplicar el 155, prèvia aprovació al Senat. En aquest cas, la Moncloa ha ideat un termini extraordinari previ per donar oportunitat a Carles Puigdemont a respondre si de veritat va declarar la república catalana. L'escrit és bastant explícit i dur, però permet un pas previ abans del previst a la Constitució, sense forçar la rectificació. La pregunta només admet un si o un no, sense opcions a respostes imaginatives que serien interpretades pel Govern com l'acceptació que va ser declarada la independència.

 Resultado de imaxes para rajoy golpe de estado cataluña

Aquests terminis faciliten, segons el Govern, disminuir la tensió i, sobretot, refredar el clima al carrer, després de l'aparent desil·lusió per les paraules de Puigdemont al Parlament. Fonts de la Moncloa creuen possible que Puigdemont respongui amb un no i, per tant, es freni l'aplicació del 155 i llavors i només llavors, es pugui obrir una via de diàleg, va encendre encara més la ira i la frustració dels enardits partidaris que ja veien la independència al caure. de tal manera que haurà de demanar l'ingrés a la presó només per a la protecció davant un possible linxament per part dels seus partidaris defraudats.

Les conseqüències a la resposta de Puigdemont són imaginables, Si contesta que si o que només vol demorar la proclamació, ja sap que la guàrdia civil ho espera per conduir-davant del jutge i passar una llarga temporada a una de les presons de luxe inaugurades recentment.

És molt probable que no contesti ni una cosa ni l'altra, per tal de seguir cobrant fins a Nadal, ... que si mediació de l'Menchu ​​o de qualsevol dels vividors internacionals de la mediació. Llavors ja està preparat l'equip mèdic habitual.