Junqueras menysprea el PSC com a possible soci i JxCat dóna per finalitzat el 'Procés'

Oriol Junqueras, president d'ERC, en roda de premsa després de la ruptura amb JxCat. | Europa Press

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, confia haver resolt el buit de poder causat per la marxa de Junts per Catalunya (JxCat) del Govern abans de la propera reunió del seu consell executiu, que se celebra dimarts. El dirigent republicà estaria valorant la possibilitat de fusionar conselleries i recórrer a algun independent. En cap cas, no oferirà conselleries a membres d'altres partits. I encara menys el PSC.

La sortida de JxCat decidida per la seva militància afecta departaments clau, com el d'Economia, a mans fins ara de l'exdirectiu bancari Jaume Giró, Sanitat, Justícia o Acció Exterior.

En el cas d'Economia, Giró ja havia elaborat uns pressupostos per al proper any i enviat l'esborrany amb les assignacions a les diferents conselleries. Pel que fa a això, el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha destacat després d'una reunió extraordinària de l'executiva del partit, que si JxCat vol aprovar aquests números, hi haurà pressupost. En cas contrari, es prorrogaran els comptes d'aquest any, ha assegurat el líder republicà. Així pretenia deixar clar que ERC ni tan sols es planteja negociar amb el PSC els pressupostos perquè, segons la tesi de Junqueras, els socialistes "no estan compromesos amb la finalitat de la repressió". Junqueras encara té comptes pendents amb el PSC, ja que, segons ha dit, "alguns dirigents socialistes van aplaudir el nostre empresonament".

Per part seva, el secretari general de JxCat, el també indultat Jordi Turull, insisteix que a Aragonès no li queda més remei que presentar una qüestió de confiança o convocar eleccions. Aquesta és la tesi de la presidenta de la formació, Laura Borràs, o de l'expresident de la Generalitat Quim Torra, que tot i no estar afiliat al partit és un dels suports més destacats de Borràs. Tant Turull com Torra s'han referit al que ha passat a Dinamarca, on la primera ministra, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, acaba de convocar eleccions després de la ruptura del govern de coalició.

Turull ha subratllat que Aragonès ha perdut el suport de 41 dels 74 diputats que van donar el vistiplau a la seva investidura, raó per la qual no li queda cap més remei, segons Turull, que presentar una qüestió de confiança per buscar nous suports o avançar les eleccions autonòmiques.

Nova etapa, segons Sànchez

En representació del sector de JxCat que va perdre la consulta, ha parlat l'endemà l'exsecretari general del partit, Jordi Sànchez, un altre dels colpistes que va ser condemnat pel Tribunal Suprem i indultat pel Govern. A Sànchez el preocupa la ruptura de la unitat estratègica de l'independentisme, que considera que serà molt difícil de recosir després de la sortida de la formació del Govern. A parer seu, el "Procés" està definitivament tancat amb la ruptura del govern de la Generalitat i s'entra en una "nova etapa que ens porta a una situació desconeguda". I és que des del 2015, partits i entitats separatistes compartien el mateix full de ruta.

Tant Turull com Sànchez han descartat que es produeixin fugues després del resultat de la votació a JxCat que ha acabat amb el partit de Puigdemont a les files de l'oposició.

Pel que fa al PSC, que ERC es negui a negociar amb ells els pressupostos no afecta les garanties d'estabilitat ofertes tant per Pedro Sánchez com pel líder del partit a Catalunya, Salvador Illa, que no perd l'esperança d'arribar a acords govern català, segons ha deixat clar aquest dissabte. Tant Vox com Ciutadans exigeixen un avenç.

Sánchez assegura la dictadura separatista a Catalunya

Sánchez no descarta que Illa doni "estabilitat" a Aragonés just quan necessita ERC per als Pressupostos Rubén Fernández. Que els socialistes acudeixin al rescat és la penúltima infàmia de la política a Catalunya. Aragonès cerca independents per al Govern i els seus exsocis l'insten a presentar una qüestió de confiança o anticipar les eleccions.

El front separatista català s?ha fet fallida cinc anys després de la manifestació d?un milió de ciutadans a Barcelona a favor de la unitat d?Espanya que va ser el reixó de mort del cop d?Estat. Els hereus de la Convergència de Pujol surten del govern de la Generalitat i passen a l'oposició, una situació en què aquesta facció del nacionalisme no es trobava des del 2010, a les albors del "Procés".

El matrimoni de conveniència entre ERC i "Junts" (abans Pedecat i abans Convergència) es va forjar a mitjans del 2015 i fins aleshores han ocupat el govern autonòmic català en un simètric repartiment de fons, recursos i càrrecs. Junqueras va ser vicepresident de Mas i Puigdemont; Pere Aragonès ho va ser de Torra i ha dirigit amb els postconvergents un govern que aquest divendres se'n va anar en orris deu dies després s que ERC fulminés el vicepresident de la quota de "Junts" a l'executiu regional.

El separatisme està en el seu moment de més feblesa des del cop d'Estat. Aragonès ha passat de tenir el suport de 72 diputats a només el de 33, com subratllava la gran vencedora del divorci separatista, Laura Borràs, una processada per corrupció amb una ambició política sense límits, partidària de rebobinar la política catalana fins a la tardor negra de 2017.

Durant els darrers anys, ERC i el que anava quedant de Convergència han lliurat una batalla sense caserna, però van aconseguir mantenir una aparença d'unitat estratègica malgrat que Junqueras i Puigdemont no es parlen des de la fugida a Bèlgica. Tot i que ERC va frustrar operacions com la de nomenar president de la Generalitat el pròfug després de les eleccions del 155. Els republicans també van deixar caure Torra sense oposició i van fulminar Borràs de la presidència del parlament autonòmic aprofitant la lletra petita del reglament de la cambra relativa als encausats per delictes relacionats amb la corrupció, com és el cas de la dirigent de "Junts". L?última humiliació va ser el cessament d?un vicepresident.

Problemes per a Junts per Cat - Puigdemont i Borràs cada dia més a prop de la presó

Laura Borràs, amb Carles Puigdemont a una foto d'arxiu. | EFE

Jornada negra per als dos líders de JxCat: Demanen sis anys de presó per a Borràs i el TJUE diu que Bèlgica devia extradir Puigdemont.

Males notícies per a Laura Borràs, presidenta del parlament català i de Junts per Catalunya (JxCat), i per a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la resta de pròfugs. Poc després que transcendís l'informe de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que enfosqueix el futur de Puigdemont, la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) donava a conèixer l'escrit en què demana 6 anys de presó, 21 d'inhabilitació

La Fiscalia ha presentat aquest dijous l'escrit d'acusació sobre el cas de Laura Borràs i sol·licita per a la presidenta del Parlament sis anys de presó, 21 d'inhabilitació i una multa de 144.000 euros per a Laura Borràs pels delictes de prevaricació i falsedat documental. El ministeri públic redueix així a dos la llista original de quatre càrrecs pels quals va ser processada la també presidenta de Junts per Catalunya, perquè considera que no es compleixen les condicions perquè se'l jutgi per malversació i frau. Amb aquest escrit presentat, és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el que ha de fixar la data perquè Borràs se sent a la banqueta, cosa que, segons el reglament de la Cambra, implicaria que perdi el seu escó i que des de ja s'entreveu com un xoc de calat al si del Govern.

L'informe de l'advocat general del TJUE, Richard de la Tour, és un al·legat dur contra les extralimitacions dels jutges belgues que van fer cas omís de les ordres europees de detenció presentades pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. És la resposta, a més, a les qüestions prejudicials presentades pel mateix magistrat espanyol en el cas concret de la negativa belga a extradir Lluís Puig però al·lusives al conjunt de pròfugs. Suposa a més el primer revés seriós per a Puigdemont, encara que ni de bon tros definitiu.

Quan l'expresident de la Generalitat va ser detingut a l'illa italiana de Sardenya, el tribunal va decidir posar-lo en llibertat amb l'argument que un tribunal alemany i un altre belga s'havien negat a executar l'euroordre de Llarena i que a més faltava la decisió del TJUE sobre les qüestions prejudicials. L'informe de l'advocat general no té més traducció pràctica, de moment, que no pas configurar el sentit de la resolució que han d'emetre els quinze magistrats del TJUE i que es preveu per a la tardor.

Si la decisió del TJUE coincideix amb l'informe del seu advocat general, els fugats del "Procés" haurien de ser posats a disposició de les autoritats judicials espanyoles perquè no hi ha cap evidència que hagin de ser vulnerats els seus drets fonamentals. Tot i això, a Puigdemont i companyia li quedaria un ampli recorregut per evitar la seva extradició atesa la seva condició de diputats del Parlament Europeu i de les possibilitats d'obrir un altre llarg periple judicial. Però ja sense l?argument que a Espanya no hi ha garanties judicials i no tindrien un judici just.

I multa de 144.000 euros

Més espinós encara es presenta el futur judicial de Laura Borràs, presidenta del Parlament i successora de Puigdemont a la presidència de JxCat, per a qui la fiscalia reclama 6 anys de presó, 21 d'inhabilitació i multa de 144.000 euros. I el ministeri públic ha estat benvolent perquè en el seu escrit considera que Borràs va incórrer en els delictes de falsedat i prevaricació, però descarta els de malversació i frau que sí que li atribueix el jutge instructor.

ERC manté la pressió perquè accedeixi a abandonar la presidència de la cambra catalana, cosa que Borràs ha descartat de manera contundent amb el suport de gran part del seu partit. La topada sembla un de tants entre ERC i JxCat, però pot desencadenar la sortida dels postconvergents del govern autonòmic de coalició i fins i tot un avenç electoral a Catalunya. JxCat ha de celebrar la segona part del congrés entre demà i demà passat i una de les qüestions a tractar serà la continuïtat del pacte amb ERC que va servir per a la investidura fa poc més d'un any de Pere Aragonès. La qüestió es traslladarà als militants, que hi hauran de votar.

Donades les tensions entre ERC i JxCat, l'animadversió que es professen els seus dirigents i el rebuig que suscita a JxCat que ERC negociï amb el Govern, tot apunta que els militants mostraran el polze cap avall de manera sobrada.

Artadi no pot més

Elsa Artadi ha anunciat entre llàgrimes que no serà la candidata de Junts per Catalunya a l'alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals de l'any que ve i que deixarà totes les responsabilitats polítiques que ostenta.

Artadi deixarà el càrrec com a regidora, diputada al Parlament i vicepresidenta de Junts i, de fet, també ha anunciat que abandonarà el partit. Aquest anunci es dóna un any després que fos escollida per encapçalar la candidatura a la capital catalana en unes primàries en què no es va presentar cap altra candidatura.

Artadi ha dit que "deixo la política activa. Aquí, al Parlament i als organismes del partit". "No puc més, no tinc l'energia a seguir, per continuar servint la ciutadania de Barcelona ni del nostre país com es mereix. No em sento amb forces per continuar", ha sentenciat.

A més ha recordat que “duc onze anys en la política activa, he viscut la crisi, el 9-N, la pressió, la repressió als meus companys i en els darrers temps la duresa de la covid i les seves conseqüències”. “He servit amb honor a tres presidents del meu país”, ha remarcat.

La seva marxa es produeix la mateixa setmana que Carles Puigdemont ha anunciat que deixa la presidència de JxCAT. Puigdemont havia estat el principal valedor d'Artadi des que el 2017 es va aplicar el 155 a Catalunya.

Els socis escombraries de Sánchez es manifesten demà amb els presos d'ETA i ho posen evidència

 

Els portaveus de BNG, Junts, ERC, Bildu i CUP en una compareixença conjunta al Congrés.

Podem, PNB, Bildu, ERC, BNG, Junts la CUP i UGT participen aquest dissabte als actes de la xarxa batasuna Sare per exigir al Govern més tracte de favor als reclusos terroristes.

La coalició Frankenstein es bolca amb els presos d'ETA i desemmascara els pactes i les amistats polítiques de Pedro Sánchez. Fins a set dels socis del PSOE participaran aquest dissabte en diversos actes en suport als reclusos terroristes, i ho faran a més a més en una manifestació multitudinària malgrat els contagis disparats per òmicron. La plataforma provada una Sare ha aconseguit comptar amb la presència de Podem, PNB, Esquerra, Junts, BNG i la CUP.

Sare ha decidit malgrat la sisena onada de la pandèmia mantenir la seva agenda d'actes per demanar l'acostament de tots els presos terroristes, "sense excepció i demora", així com el "desbloqueig" de la progressió del segon al tercer grau, del gaudi de permisos penitenciaris i de la concessió de la llibertat condicional.

Sare ha admès que l'actual situació sanitària i l'elevat nombre de persones confinades per COVID "sens dubte dificultaran l'assistència" als actes convocats, però ha remarcat la necessitat de "sortir al carrer i de mantenir activa la reivindicació del final de la política penitenciara d'excepció”.

La plataforma defensa la convocatòria de dissabte després de canviar l'habitual manifestació a Bilbao per altres a diferents ciutats i pobles. Les associacions de víctimes del terrorisme han demanat a la Justícia que suspengui els actes perquè considera que suposen una humiliació per enaltiment del terrorisme.

En concret, Sare ha convocat aquest dissabte diverses manifestacions al País Basc i Navarra i una taula rodona al Palau Euskalduna. En aquest acte, comptarà amb la presència de representants de PNB, Bildu i Podem, així com amb el suport de BNG, ERC, Junts i CUP, així com de l'ANC, Omnium i el Consell per la República de Carles Puigdemont. raons interessades, el sindicat UGT al País Basc.

El supremacisme català mostra la seva veritable cara

El separatisme havia muntat aquest dissabte una gran performance a favor del monolingüisme a les escoles, la manifestació estava convocada per Somescola i ha comptat amb la presència en ple del Govern, cosa que pot ser el final d'una etapa d'immersió lingüística, després de 40 anys.

La realitat és que han collit una important punxada, en un aquelarre on s'han pogut veure diversos cartells supremacistes com Fora colons o el mític Fora botiflers en referència despectiva a les persones de fora de Catalunya. Uns milers de persones, es van concentrar aquest dissabte a Barcelona a la manifestació a favor de totes aquelles persones que demanen un 25% en espanyol en una escola de Canet i com a conseqüència podrà aplicar-se a totes les aules en compliment de la sentència del Suprem.

Així, mentre ERC intentava liderar la marxa organitzada per Som Escola amb el president Pere Aragonès a la capçalera de la manifestació, Junts per Catañunya (JxCat) tornava a caminar, agitava les acusacions de botifler contra els seus socis i s'avançaven al Govern i acudien a la Ciutat de la Justícia per presentar una querella contra el líder del PP, Pablo Casado, per manifestacions sobre l'assetjament a nens castellanoparlants.

A Comú Podem, sòcia pressupostària d'ERC, es va trobar en aquest foc creuat entre socis. Tots van compartir les crítiques contra Casado, per assegurar que a Catalunya hi ha professors que no deixen anar al bany als nens si parlen en castellà i que a l'esbarjo, els fiquen pedres a la motxilla. Era la coartada que necessitaven secessionistes i comuns per justificar una manifestació, a la qual també hi van acudir els líders catalans de CCOO i UGT, de rebuig a les famílies que reclamen més hores de castellà a les escoles, no que desaparegui el català.

Durant la manifestació hi va haver tensió entre independentistes per aquest motiu. I també entre els que, de bona fe, van acudir a la protesta convençuts que la immersió és bona per a tothom i que no entén de partits. Després, com demostren les enquestes i les decisions privades dels dirigents polítics mateixos, és el multilingüisme l'opció preferida.

L'acte estava cridat a ser un acte de reafirmació independentista. Però el resultat va ser més desunió. La manifestació a favor de la immersió celebrada ahir a Barcelona no només va revelar que la política lingüística de la Generalitat és precisament això, partidisme. I que els socis del Govern segueixen a la grenya, per més que les sentències judicials els hagi permès les últimes hores aparentar unitat estratègica.

Pactar amb el diable

El PSOE està a un pas de veure aprovats els pressupostos. La compra del vot amb els fons europeus i la necessitat de perpetuar la butaca dels implicats a l'acord, han aconseguit el que fa només hores semblava impossible.

Just un mes després de filtrar-se un àudio en què Arnaldo Otegi anunciava que votarien els pressupostos a canvi de presos, la formació proetarra ha confirmat que donaran suport als comptes generals del Govern. El pacte de Bildu amb Pedro Sánchez per als Pressupostos obliga el president a fer tot el que calgui per garantir l'emissió dels dibuixos a Euskera a Navarra

El portaveu batasun ha comparegut des de Sant Sebastià juntament amb el seu portaveu al Congrés, Mertxe Aizpurúa, que s'ha congratulat d'aconseguir que ETB3, el canal infantil a basc, es pugui sintonitzar a tot Navarra. "S'han produït prou avenços per anunciar avui que la mesa política d'EH ha decidit votar favorablement els PGE", apunta Otegi sense detallar en excés els acords més enllà d'una lleugera menció a un paquet d'infraestructures.

https://okdiario.com/img/2021/11/22/acord-politico-eh-bildu-pge.pdf

El coordinador general d?EH Bildu, Arnaldo Otegi. | EFE

Suport de Més País

No era l?única bona notícia que rebia el Govern aquest matí. Els dos diputats de Más País, Iñigo Errejón i Inés Sabanés, també votaran a favor després d'aconseguir 10 milions per a programes pilot en què s'estudiarà la jornada laboral de quatre dies.

L'exdiputat de Podem es felicitava d'aquest acord i de 5 milions més per a atenció psicològica en centres educatius: "és el 25% del pla de salut mental i serà destinat a psicòlegs i orientadors a secundària".

El suport EH Bildu i Más País acosta l'Executiu a la majoria simple. Ara com ara tenen 163 suports, ja que Joan Baldoví de Compromís també havia anunciat la seva disposició a votar a favor. Es requereix 176 escons.

El PNB encarrilat

El portaveu del PSOE al Congrés, Héctor Gómez, es felicitava dels suports aconseguits i anunciava que el suport del PNB "va a la bona direcció". "Comprèn un apartat en matèries d'inversions", anunciava sense voler revelar dades més concretes.

La diputada del PNB, Idoia Sagastizabal, anunciava a l'hemicicle que el seu partit recolza la idea que "l'Estat compti amb uns PGE que li permetin abordar la recuperació econòmica després del Covid" i confirmava que "l'agenda basca" ha estat al centre de les negociacions. En total, 41 esmenes centrades, principalment, en infraestructures per al País Basc i Navarra i que ja han estat recolzades.

Manca ERC

El Govern segueix intentant amarrar el vot d?ERC. El Ministeri de Presidència, de Félix Bolaños, fa diverses setmanes que negocia una Llei Audiovisual que imposarà quotes a Netflix i HBO perquè emetin en català. Del 15% que exigien els separatistes ja se n'hauria passat a un 6% o menys en llengües regionals. A l'Executiu asseguren que volen combinar "sensibilitat amb les llengües cooficials" però amb delicadesa ja que són conscients que aquestes quotes podrien enutjar les plataformes i abandonar, o reduir la seva inversió, al mercat espanyol.

El Govern treballa en un “hub audiovisual” per convertir Espanya en la gran base europea de produccions internacionals. Destinaran diversos milions dels fons europeus i saben que les plataformes poden ser molt sensibles a una llei audiovisual. En aquest sentit, el portaveu del PSOE, Héctor Gómez, revelava avui al Congrés que ells són partidaris de parlar d'"un sistema d'incentius" en comptes de quotes.

Pere Aragonès ja té socis per aprovar els pressupostos de la Generalitat.

Aragonès pacta els pressupostos amb els Comuns a esquena de JXCat i obre una crisi amb els seus socis. Pere Aragonès rebutja així l'oferiment de Salvador Illa de regalar-li els vots del PSC en el debat pressupostari

Els Comuns de Jessica Albiach donaran llum verda als comptes després d'una negociació in extremis que s'ha acabat hores abans de l'inici del debat al Parlament. El president, que ha liderat les negociacions, n'ha informat els consellers en una reunió extraordinària del Govern amb la meitat del seu gabinet (JXCat) en contra d'aquest acord. A més, el pacte suposa rebutjar l'oferiment gairebé gratuït que Salvador Illa li va fer la setmana passada per aprovar els comptes amb el PSC, després que els seus socis naturals de la CUP posessin condicions difícils d'assumir.

Tot i així, el misteriós vot d'ERC era desvetllat, sense voler, per Otegi, que una vegada més elogiava el partit de Rufián. "Menció especial a ERC que ha treballat amb nosaltres en la millora d'aquests PGE i en la defensa dels interessos dels treballadors de Catalunya i Euskal Herria", afegia l'exlíder de la desapareguda Batasuna. Només és qüestió d'hores que ERC desvetlli el suport.

Puigdemont planteja quedar-se a Bèlgica i demanar la nacionalitat

Carles Puigdemont aquest dimarts a Brussel·les / EUROPA PRESS

L'expresident català sospesa romandre a Bèlgica de manera definitva perquè desconfia del seu futur judicial. La seva intenció seria fixar la seva residència a Waterloo per "internacionalitzar el Procés".

Carles Puigdemont planteja quedar-se a Bèlgica i demanar la nacionalitat. Segons assegura El Periódico, l'expresident no té intenció de tornar a Catalunya per evitar així les causes judicials pendents.

L'creu que encara que es rebaixi el delicte de sedició, també hauria de respondre per un càrrec de malversació que podria suposar una llarga estada a la presó. Considera, a més, que l'Estat no renunciarà a acarnissar-contra ell ja sigui per la via penal o per l'econòmica i posa com a exemple la resolució de Tribunal de Comptes, que li exigeix ​​una mica més de dos milions d'euros per la internacionalització de l'procés.

Encara que ni l'al·ludit ni Junts han confirmat aquesta intenció, el diari assegura que de les tres opcions que estudia el pròfug; tornar a terres catalanes quan es reformi el delicte de sedició; esperar un altre "temps polític" o quedar en territori belga, a hores d'ara es decantaria per l'última.

Puigdemont i la nacionalitat belga

Tot i que fa setmanes Puigdemont va manifestar que la immunitat com europarlamentari --que l'Eurocambra la va restablir de manera provisional-- "hauria de garantir que poguessin tornar sense risc" a Catalunya, sembla que tornar no està entre els seus plans.

Això sí, la immunitat de la gaudeix és la base de el recurs que la seva defensa ha esgrimit contra la fiança que li reclama el Tribunal de Comptes en concepte de responsabilitat comptable pel presumpte ús irregular de fons de la Generalitat per a les ambaixades catalanes i el Diplocat .

L'expresident no ha fet declaracions a l'respecte i, oficialment, des Junts s'insisteix que no ha pres cap decisió. Puigdemont ha expressat en diverses ocasions que només tornaria si es respecta la seva immunitat com a eurodiputat.

Puigdemont compta amb tres opcions; tornar a Catalunya si es rebaixa el delicte de sedició pel qual està acusat; esperar a una nova situació política, o optar per deixar Catalunya de manera definitiva per instal·lar-se a Bèlgica.

Amb tots aquests elements a la mà, l'anàlisi de Puigdemont s'estaria decantat per consolidar la seva vida a Waterloo com un ciutadà belga, el que entén que augmentaria la seva blindatge enfront de les eventuals iniciatives judicials espanyoles i li permetria dur a terme amb més eficàcia la seva tasca de propaganda separatista.

Puigdemont i Junqueras es reuneixen a Waterloo per ordir el seu desafiament a Sánchez

L'independentisme busca com reagrupar després del retrobament dels seus dos líders

El retrobament. Els dos grans líders de l'independentisme català, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, president i vicepresident de Govern de la Generalitat que va perpetrar el cop d'l'1-O, han tornat a veure cara a cara 1.349 dies després.

La imatge de Puigdemont i Junqueras quatre anys després era reclamada per gran part de el moviment separatista, ja que tots dos van emprendre un camí diferent després de la fallida declaració unilateral d'independència. L'expresident va emprendre una fugida a Bèlgica de la qual només va informar al seu número dos amb posterioritat, quan Puigdemont ja havia posat cames ajudeu. No van tornar a parlar-se.

Les condicions legals d'ambdós (pròfug un i inhabilitat l'altre) han canviat des de llavors i els obliguen a exercir el seu poder i influència en la política catalana i nacional a través de persones interposades. També són molt diferents, i distants, les relacions personals entre tots dos. Però cap d'aquests factors són un inconvenient perquè els seus partits segueixin governant Catalunya en coalició sota un projecte comú: la ruptura amb Espanya.

La cita s'ha celebrat a la mansió que el pròfug gaudeix en Waterloo (Bèlgica), on el líder d'ERC ha arribat acompanyat per l'expresidenta de Parlament Carme Forcadell i els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa, tots ells indultats fa dues setmanes pel Govern d'Espanya. A la residència els esperaven, a més de Puigdemont, el també exconseller fugat Toni Comín i el raper Valtonyc, condemnat per enaltiment de terrorisme i humiliació de les víctimes.

Un fet anecdòtic que, potser, no ho sigui tant: el cas és que, després de gairebé quatre anys sense veure, Puigdemont no ha sortit a rebre inicialment a Junqueras ni a la resta de dirigents indultats d'ERC pel Procés fins minuts després que aquest últim entrés a la seva residència perquè sortís a fer-se una foto de grup.

La intenció inicial de Junqueras era que aquesta trobada s'hagués produït ahir a Estrasburg, aprofitant que havia ple al Parlament Europeu, en el qual Puigdemont és eurodiputat. No obstant això, el líder d'JxCAT va renunciar a participar-hi per forçar Junqueras a desplaçar-se a Waterloo, des d'on el pròfug manté l'imaginari d'una presidència de la Generalitat a l'exili a través de l'anomenat Consell per la República.

La cita a Waterloo hauria de servir com el primer pas per cicatritzar ferides i donar nou alè a la part de la societat catalana que els segueix en la seva propòsits de ruptura amb Espanya. «Aquesta trobada faria feliç a molta gent», va reconèixer fa uns dies l'exconseller Jordi Turull, després d'abandonar la presó amb aquesta proclama: «El nostre compromís amb el que vam començar l'1-O no és parcial, ni reversible, ni condicionat».

Aquest dimecres, l'home de palla de Junqueras a l'capdavant de la Generalitat, Pere Aragonès, ha recordat a Sánchez la factura de el suport d'ERC al seu Govern. «El referèndum d'autodeterminació és inevitable», ha afirmat durant el ple de Parlament.

Els de Junts x Cash es manifesten devant ERC

 

Més d'un centenar de persones es van concentrar aquest dilluns cap a les 21.00 hores davant de la seu d'ERC al carrer Calàbria de Barcelona per protestar per la decisió d'ERC de governar en solitari a l'considerar esgotades les possibilitats d'un pacte amb Junts.

Els republicans van donar per tancades dissabte les negociacions amb Junts x Cash per considerar impossible arribar a un acord amb la formació liderada per l'expresident Carles Puigdemont per construir una coalició de govern i van anunciar que tractarien d'arribar a un pacte per governar en solitari.

A la protesta es van escoltar càntics com 'Puigdemont, el Nostre president', 'ERC i JxCat, la paciència s'ha acabat', 'Junqueras, traïdor, púdrete a la presó' i 'Guerra, guerra, guerra; guerra per la terra 'i alguns manifestants onejaven la bandera estelada.

Perfil: persones grans amb pinta de despistats. Consignes: les que sent al vídeo.

https://twitter.com/i/status/1391811185180385281

Fa 3 anys que es va acabar el Procés. El que vivim ara és el moviment dels cucs sobre el seu cadàver, mentre a la majoria de catalans sembla donar-los tot igual, i els dirigents (polítics, empresaris, acadèmia i periodistes) són incapaços de proclamar que ha arribat el moment de desempallegar-se de el nacionalisme .