Problemes per a Junts per Cat - Puigdemont i Borràs cada dia més a prop de la presó

Laura Borràs, amb Carles Puigdemont a una foto d'arxiu. | EFE

Jornada negra per als dos líders de JxCat: Demanen sis anys de presó per a Borràs i el TJUE diu que Bèlgica devia extradir Puigdemont.

Males notícies per a Laura Borràs, presidenta del parlament català i de Junts per Catalunya (JxCat), i per a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la resta de pròfugs. Poc després que transcendís l'informe de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que enfosqueix el futur de Puigdemont, la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) donava a conèixer l'escrit en què demana 6 anys de presó, 21 d'inhabilitació

La Fiscalia ha presentat aquest dijous l'escrit d'acusació sobre el cas de Laura Borràs i sol·licita per a la presidenta del Parlament sis anys de presó, 21 d'inhabilitació i una multa de 144.000 euros per a Laura Borràs pels delictes de prevaricació i falsedat documental. El ministeri públic redueix així a dos la llista original de quatre càrrecs pels quals va ser processada la també presidenta de Junts per Catalunya, perquè considera que no es compleixen les condicions perquè se'l jutgi per malversació i frau. Amb aquest escrit presentat, és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el que ha de fixar la data perquè Borràs se sent a la banqueta, cosa que, segons el reglament de la Cambra, implicaria que perdi el seu escó i que des de ja s'entreveu com un xoc de calat al si del Govern.

L'informe de l'advocat general del TJUE, Richard de la Tour, és un al·legat dur contra les extralimitacions dels jutges belgues que van fer cas omís de les ordres europees de detenció presentades pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. És la resposta, a més, a les qüestions prejudicials presentades pel mateix magistrat espanyol en el cas concret de la negativa belga a extradir Lluís Puig però al·lusives al conjunt de pròfugs. Suposa a més el primer revés seriós per a Puigdemont, encara que ni de bon tros definitiu.

Quan l'expresident de la Generalitat va ser detingut a l'illa italiana de Sardenya, el tribunal va decidir posar-lo en llibertat amb l'argument que un tribunal alemany i un altre belga s'havien negat a executar l'euroordre de Llarena i que a més faltava la decisió del TJUE sobre les qüestions prejudicials. L'informe de l'advocat general no té més traducció pràctica, de moment, que no pas configurar el sentit de la resolució que han d'emetre els quinze magistrats del TJUE i que es preveu per a la tardor.

Si la decisió del TJUE coincideix amb l'informe del seu advocat general, els fugats del "Procés" haurien de ser posats a disposició de les autoritats judicials espanyoles perquè no hi ha cap evidència que hagin de ser vulnerats els seus drets fonamentals. Tot i això, a Puigdemont i companyia li quedaria un ampli recorregut per evitar la seva extradició atesa la seva condició de diputats del Parlament Europeu i de les possibilitats d'obrir un altre llarg periple judicial. Però ja sense l?argument que a Espanya no hi ha garanties judicials i no tindrien un judici just.

I multa de 144.000 euros

Més espinós encara es presenta el futur judicial de Laura Borràs, presidenta del Parlament i successora de Puigdemont a la presidència de JxCat, per a qui la fiscalia reclama 6 anys de presó, 21 d'inhabilitació i multa de 144.000 euros. I el ministeri públic ha estat benvolent perquè en el seu escrit considera que Borràs va incórrer en els delictes de falsedat i prevaricació, però descarta els de malversació i frau que sí que li atribueix el jutge instructor.

ERC manté la pressió perquè accedeixi a abandonar la presidència de la cambra catalana, cosa que Borràs ha descartat de manera contundent amb el suport de gran part del seu partit. La topada sembla un de tants entre ERC i JxCat, però pot desencadenar la sortida dels postconvergents del govern autonòmic de coalició i fins i tot un avenç electoral a Catalunya. JxCat ha de celebrar la segona part del congrés entre demà i demà passat i una de les qüestions a tractar serà la continuïtat del pacte amb ERC que va servir per a la investidura fa poc més d'un any de Pere Aragonès. La qüestió es traslladarà als militants, que hi hauran de votar.

Donades les tensions entre ERC i JxCat, l'animadversió que es professen els seus dirigents i el rebuig que suscita a JxCat que ERC negociï amb el Govern, tot apunta que els militants mostraran el polze cap avall de manera sobrada.

El jutge Llarena renúncia al lliurament de Puigdemont només per malversació

Llarena rebutja el lliurament de Puigdemont i acusa el tribunal alemany de "falta de compromís"

El jutge del Tribunal Suprem retira l'ordre de detenció de l'expresident i de la resta de consellers fugats i la de Marta Rovira. Rebutja la qüestió prejudicial davant la UE perquè no seria vinculant.

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat el lliurament des d'Alemanya de l'expresident de Catalunya només pel delicte de malversació, segons informen fonts de l'alt tribunal. En un acte emès aquest dijous pel magistrat acusa de "falta de compromís" al tribunal alemany que va rebutjar el seu lliurament pel delicte de rebel·lió del que venia sent acusat a Espanya.

El jutge ha decidit per tant retirar l'ordre internacional de detenció i entrega que mantenia sobre l'expresident i la mateixa decisió ha adoptat sobre la resta de exconsellers independentistes fugats: Antoni Comin, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí. També la qual havia cursat contra la dirigent d'ERC Marta Rovira. Per a tots aquests fugits, el jutge va decretar recentment la seva situació de rebel·lia.

Antoni Comin, Lluís Puig i Meritxell Serret es trobaven fugits de la justícia espanyola a Bèlgica, les autoritats també havien mostrat les seves objeccions a lliurar als reclamats en els termes que plantejava el Tribunal Suprem espanyol i la Fiscalia. Per la seva banda, Ponsatí es trobava a Escòcia i la dirigent republicana Marta Rovira, havia triat Suïssa per eludir l'acció de la Justícia espanyola. En l'acte al qual ha tingut accés aquest diari, el jutge afirma que no pot plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè es pronunciés sobre el cas de Puigdemont perquè, segons diu, això ho hauria d'haver fet el tribunal alemany.

Rebutja la qüestió prejudicial

"La falta de compromís es reflecteix en no haver plantejat una qüestió prejudicial quan s'estava obligat a això i per no haver-ho fet coneixent que el Tribunal Suprem espanyol, com a òrgan judicial d'emissió de l'euroordre, no pot dirigir-se al TJUE per plantejar una qüestió prejudicial que intenti suplir o satisfer el dèficit de col·laboració patit ", diu Llarena, que tanca la porta a aquesta possibilitat. Admet que ell podria fer-ho, però que en ser l'Estat reclamant, la resposta del TJUE no seria vinculant, sinó merament consultiva.

La conseqüència immediata d'aquesta decisió del jutge Llarena és que els fugats ara podran circular amb normalitat per l'estranger, però si tornessin a Espanya serien detinguts i posats a disposició de la Justícia. Evita d'aquesta manera el jutge l'anomalia que hagués significat jutjar a la majoria d'acusats del Procés per rebel·lió i al seu presumpte capitost, Carles Puigdemont només pel delicte de malversació.

Llarena li diu al Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein (Alemanya) que els fets dels quals s'acusa Puigdemont -detingut el 25 de març a Alemanya- podrien haver trencat l'ordre constitucional espanyol, i estima que amb la seva decisió han anticipat un enjudiciament per al qual no tenen cobertura normativa, sense subjectar ni als preceptes de la Decisió Marc sobre l'Ordre de Detenció Europea, ni a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ni al Manual sobre l'euroordre elaborat per la Comissió Europea .

"El mecanisme (de la Euroordre) permetia (sic) impulsar, d'aquesta manera, l'eficàcia transfronterera del dret penal i compensar amb això les dificultats que sorgeixen de la facilitació de la fugida de les persones suposadament responsables de la comissió de delictes, com conseqüència de l'eliminació del control de persones a les fronteres interiors de la Unió com a conseqüència de l'Acord de Schengen ", exposa Llarena en la seva exposició de motius en què fa servir el passat com a temps verbal. Afegeix que aquesta iniciativa europea es basa "en la confiança recíproca entre els estats membres".

Respostes al tribunal alemany

El jutge apunta que el tribunal alemany amb la seva decisió posa en perill el projecte d ' "un espai europeu sense fronteres interiors". Segons la seva opinió, només podria haver rebutjat el lliurament pels delictes pels quals era reclamat en cas que existís risc d'infligir un tracte inhumà o quan no es compleixin els "requisits de regularitat" de l'euroordre. Sobre aquest segon requisto, des Schleswig-Holstein van cridar l'atenció sobre l'ordre d'arrest internacional s'havia produït sense una ordre d'arrest nacional prèvia. Llarena nega aquest extrem i diu que l'Audiència Nacional va ordenar la detenció el 3 de novembre.

Insisteix el magistrat, citant jurisprudència europea, en què "la doble tipificació no requereix que hi hagi una infracció mimètica a l'Estat d'execució a aquella per la qual se sol·licitava la cooperació". "S'hauria d'haver limitat (el tribunal alemany) a comprovar si els fets descrits per la jurisdicció espanyola estan contemplats en la legislació penal d'Alemanya i si justificarien per això que, d'haver-se perpetrat al país d'execució dels fets que se sospiten, s'impulsés una investigació penal semblant ", afegeix l'acte.

Els jutges de Schleswig-Holstein sostenen que si el que va realitzar Puigdemont al voltant del referèndum il·legal ho hagués fet algun ciutadà alemany al seu país no seria punible. Segons el parer del Tribunal Suprem espanyol, els seus col·legues germànics van adoptar "un posicionament desencertat". "El Tribunal (d'Alemanya) denuncia que no s'aprecien en els fets algunes de les exigències típiques identificades per la seva pròpia jurisprudència, però silencia que no ha reclamat a aquest instructor que li il·lustre sobre aquells extrems de la investigació que poguessin reflectir que si concorren aquests elements ", lamenta Llarena.

El jutge espanyol arriba a acusar els magistrats alemanys d'haver "modificat alguns extrems del relat fàctic sense conèixer les fonts de prova recollides en ocasió de la investigació" i d'haver tingut en compte la declaració del propi Puigdemont sense donar opció al Tribunal Suprem a rebatre els seus arguments. Llarena reitera que el tribunal de Schleswig-Holstein "ni legal ni materialment pot abordar un judici sobre la força incriminatòria d'unes proves que no estan al seu abast".

Quim Torra i Carles Puigdemont. Efe

Vox, dóna suport a la renúncia

L'acusació popular exercida per VOX en la causa oberta al Tribunal Suprem pels fets relacionats amb l'anomenat 'Procés' que va culminar en el referèndum il·legal de l'1-O, havia demanat divendres passat al jutge instructor, Pablo Llarena, que retirés les ordres de detenció i lliurament internacionals que afecten els líders colpistes fugats a l'estranger entre ells Carles Puigdemont.

Amb això, el partit polític busca que l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i sis exconsellers del seu Govern fugats siguin jutjats pels delictes de rebel·lió, malversació i / o desobediència pels que han estat processats siguin jutjats "sense limitacions ".

D'aquesta manera, l'acusació popular instava el magistrat del Suprem a que retiri aquestes euroordres quan els tribunals estrangers dictin les seves resolucions i "acordin la restricció d'imputabilitat dels processats".