La burgesia catalana, ja residual, minimitzada, gairebé tota rendista, dividida, desarticulada i sense líders ni ambicions, va renunciar fa molt a conformar Catalunya i es limita a seguir la consigna política del moment. Ells creuen ser el poder a Catalunya ¿El poder? El poder el detenen sempre i en tot lloc els polítics: ells decideixen en última instància, ells manen. Els empresaris i l'economia són només una part una societat molt més complexa, i malgrat el que alguns puguin pensar i del rum-rum novelero, el seu poder és molt limitat.
Les escasses activitats d'aquests pròcers es redueixen ara a patètics àpats privats en què tots vacil·len de contactes i idees, però ja res es decideix. Com el que va organitzar Marian Puig per Manuel Valls fa uns dies.
Compte Sostres a ABC que Puig-el fill gran d'en Mariano- va convidar a Valls a sopar a casa de la Bonanova "perquè expliqués el seu projecte als seus amics empresaris i d'altres destacats personatges de la societat catalana. Estaven, entre d'altres, l'economista Antón Costas, l'exvicepresident del Govern Narcís Serra, el notari Juanjo López Burniol, l'empresari Emilio Cuatrecasas i Màrius Carol, director de «La Vanguardia». "Algun està imputat per greu corrupció, molts han tingut problemes amb Hisenda, gairebé xuclant de la mamella de la Generalitat, cap pinta res a Catalunya però tots fan veure que no ho saben. Fins i tot diversos d'ells es van rebaixar a bocamolls del colpisme nacionalista quan van agafar un cotxe a l'octubre i es van anar a pidolar la intervenció d'Urkullu.
Valls havia acudit al sopar, tal com se li va demanar, a explicar les seves idees i el seu projecte per a Barcelona, però va ser constantment interromput pels assistents, que li retreien la seva eventual implicació amb Ciutadans i es queixaven de la suposada manca de capacitat de diàleg del Govern. «Us heu passat l'aperitiu malparlant dels independentistes, i ara que intento explicar-vos el que vull fer us queixeu del Govern i d'Espanya. Us queixeu de tot però no heu fet res. Sou la burgesia catalana, l'elit del país, i no heu fet res. Una burgesia que no lidera, que no guia, no és una burgesia: només és un club de petulants i de rics ».« Tot això és culpa vostra. No heu fet res i al final hem arribat fins aquí », i Manuel Valls es va aixecar i va marxar sense prendre el cafè."
A vegades la distància dóna una lucidesa que els vilatans -amb aquest depriment orgull del «jo sóc d'aquí» - no podem tenir. Hauríem pogut respectar, encara que des de la discrepància, una burgesia que hagués pensat que la independència era la solució, i que hagués obstinat seus diners, la seva autoritat i el seu vigor per aconseguir-la. També hauríem pogut respectar, encara que amb el pesar dels independentistes, que la classe dirigent catalana hagués apostat decididament per la unitat d'Espanya, prestant sense reserva els seus recursos morals, i els tangibles, al propòsit de preservar-la.
Catalunya ha estat arrasada pels líders polítics més incultes i de barriada dels últims decennis, per la pitjor tradició d'aquest catalanisme que cada tants anys necessita estavellar de nou en el seu esbojarrat «tot o res». I en la mateixa mesura, Catalunya ha estat abandonada pel seu burgesia, que ha fallat clamorosament en el seu deure de protegir i de guiar -és a dir, de liderar- al seu poble.
Però la burgesia catalana no ha fet res. Absolutament res. Només han lloriqueado per les cantonades en l'indigne paper de fer-se la nena tonta enmig d'una orgia. Convergència es va suïcidar renunciant a la centralitat política, i avui ha quedat reduïda a un subpartido de comissionistes i malfactors. «La Vanguardia», sota la direcció de José Antich, va ser la punta de llança de la primera revolta de Catalunya contra l'Estat.
Una burgesia pot equivocar-se, però no pot no fer res. Una burgesia pot arruïnar-se, però mai renunciar al seu lideratge ni a reforçar la seva autoritat mitjançant la seva generositat, el seu compromís i la seva exemplaritat. Un país que no pot estar orgullós dels seus burgesos és un país condemnat a la revolució i al caos. Sou un club de rics avariciosos, pedants i covards sense cap empatia, sense cap alçada moral. Us mereixeu la CUP, us mereixeu els CDR. «Tot això és culpa vostra. No heu fet res ». La burgesia catalana s'ha posat de perfil, no ha defensat res. No ha demostrat cap amor per la seva societat.
En tot just 6 mesos s'han anat gairebé 5.000 empreses de Catalunya, un èxode històric que només es produeix en situacions bèl·liques, i ... ¿Vostès. han sentit aixecar la veu a algun d'aquests potentats més enllà de sopars, tertulietas i cenacles? A Foment? ¿A l'Cercle d'Economia?
Manuel Valls va fer bé a aixecar-se i anar-se'n. Si vol mantenir la seva frescor, les seves ganes i la seva noblesa, és un bon primer pas en la correcta direcció no barrejar-se amb ploramiques. Si pot, que tiri d'ells cap a posicions més dignes. I si no pot, que els posi davant del mirall i que sentin tota la vergonya d'estar lamentant com cínics el que no van tenir la decència de defensar com a ciutadans privilegiats i lliures. Per comoditat i per provincianisme van mirar cap a un altre costat mentre un populisme de tot impregnava la vida i els carrers. I ara es fan les indignades perquè just davant de la seva porta els han aixecat una barricada. Us mereceríais que us entressin fins la cambra de la planxa, però no us preocupeu, que aquí estem i us ajudarem a fer-los fora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario