Uns apunts sobre Quim Torra, futur president pel 'Procés'

El candidat a presidir la Generalitat, Quim Torra, en el debat d'investidura d'ahir (Alberto Estévez / EFE)

Quim Torra, que va ser executiu d'una multinacional, ha treballat en la maquinària del projecte sobiranista amb l'aspiració de manar.

El juny del 2006 Axa va comprar Winterthur. Feia pocs mesos que Joaquim Torra, veterà a l'empresa, havia estat destinat a la seu de Suïssa com sènior management talent pool member. Bon oncle, casat amb una mestra de Thau en excedència per acompanyar la família, pare de tres fills i alt executiu d'una empresa d'assegurances multinacional. 43 anys. No era un fill del poder català. Encaixava amb el paradigma mesocràtic convergent. Era un prototip a ple rendiment de la cosmovisió sobre la qual el pujolisme va construir la seva hegemonia. Nascut a comarques, socialitzat a través dels materials culturals del catalanisme benpensant, completa formació en els jesuïtes de Sarrià i, mentre estudiava Dret a l'Autònoma, interventor en les eleccions municipals de 1983 per sintonia amb Trias Fargas.

Els canvis en l'empresa, dissenyats en plena fusió, decapiten seu futur. Negocia la indemnització. "És un document entranyable, on en quatre línies i cinc xifres es resumeix una vida". 16 de febrièr del 2007. Així es pot llegir al dietari ganivetades Suisses llegit amb devoció pels perjudicats de l'acord. A finals d'any el va publicar l'editorial Símbol del convergent Jaume Ciurana, amb qui immediatament refan un llibre de memòries oblidat usant una retòrica èpica per substanciar un mite: el del republicanisme catalanista arrasat el 1939. En aquesta operació Torra aposta per restituir la memòria d'un periodista que el imanta: el brillant Eugeni Xammar, liberal cosmopolita que sempre va ser un separatista mordaç i intransigent. Buscant a Xammar pels arxius, es destapa el Mr. Hyde sobiranista que el pujolisme havia col·locat al seu interior.

Nascut a comarques, socialitzat a través dels referents del catalanisme i format en els jesuïtes de Sarrià

El manuscrit sobre Xammar havia de publicar-Vallcorba, però el rebutja i l'edita Símbol. El prologa l'historiador del periodisme Enric Vila, una connexió clau. Vila, que elabora una revisió fort de la tradició del catalanisme per desactivar-(en la biografia de Companys, en l'assaig que prepara sobre Pla), l'introdueix en els seus cercles. Són joves sobradament preparats -els Aira, Canosa o Sostres- que converteixen l'editorial que crea Torra -especialitzada en la prosa de preguerra, que paga amb els diners de la indemnització- en una plataforma de projecció vinculada a la conquesta per l'hegemonia que el sobiranisme liberal ha posat en marxa dins el catalanisme. L'Estatut, mentre, es podreix al Tribunal Constitucional.

A l'octubre del 2008 "l'editor intrèpid" -així ho deia Albert Manent- imprimeix el primer llibre. Encara Acontravent no arrencarà econòmicament, li valdrà com a catapulta. Al cap d'un any un jurat de renom li concedeix el premi Carles Rahola per una recreació diletant sobre el món del vell periodisme immune a una espanyolitat que en últim terme ha descodificat com una profanació de l'ideal. Fillol pels supervivents del mite -connecta amb els patriarques: Amadeu Cuito, Teresa Rovira o Amèlia Trueta-, Torra fon activisme i cultura i s'acosta a personalitats influents. De Carles Boix a Jaume Clotet passant per Patrícia Gabancho. Són gestors d'un ecosistema que es fa autosuficient. Són els independents que, superant els partits antics, acabarien controlant el Procés.

Per servei i per ambició sempre ha volgut assumir posicions de comandament

Amb el seu aire de tenor de Rossini, publicant articles en la premsa digital sobiranista on gastava un humor amb sal, Torra es fa omnipresent. Si el sarcàstic Xammar de El be negre hagués viscut avui, hauria escrit els mateixos tuits que persegueixen l'essencialista Torra. ¿Ideologia? "Amb l'esperança que acabem compartint una de les grans frases d'Eugeni Xammar: tractant-se de les coses de Catalunya, jo no prenc mai precaucions", em va escriure en una dedicatòria. Alhora que milita a Reagrupament -escissió trabucaire dins d'ERC-, col·labora amb el grup democratacristià El Matí -el seu eminència gris és Joan Capdevila, avui diputat d'ERC a Madrid- que, sota l'advocació de Carrasco i Formiguera, neix per sabotejar Duran i Lleida. A través de l'associació Sobirania i Justícia, integrada per vells pujolistes que es declaren independentistes sense desfer la corbata, s'incorpora a l'staff de l'Procés. S'adhereix també a la Fundació Catalunya Oberta.

Tot i que no deixarà de carcomerlo el cuquet de la història (guarda projectes al calaix, la crònica Quatre dies d'independència. Del 14 al 17 d'abril de 1931 o la biografia d'Armand Obiols), els retrats de Honorables serà el seu últim llibre sobre el passat mític. Plasma la seva Partenó. La pàtria imaginària on Cambó conviu amb Macià i Joan Coromines amb els intel·lectuals d'Acció Catalana. El recull la presenta un Pujol que ja titubeja amb l'independentisme. Maig del 2011. Pocs mesos després, apadrinat per Junqueras, va sonar com a cap de la llista d'ERC per Girona per a les eleccions generals. No va sortir. Però tira endavant quan Antoni Vives -home de confiança de l'alcalde Trias- el nomena gerent de Foment de Ciutat Vella.

Amb la naturalitat de qui domina les lleis del màrqueting, Torra escala posicions de poder. A mitjans del 2012, en un solapament que és la tramoia del Procés, s'incrusta allà on institucions públiques conflueixen amb associacions privades. És designat primer director del Born -concebut com un espai de nacionalització èpic, repte que assumeix amb la confiança de Ciurana (el deixarà després de la victòria de Colau) - i al mateix temps concorre a la candidatura d'Òmnium Cultural que encapçala Muriel Casals. Ahir la va voler homenatjar. Van guanyar. La nova junta, on estan des Rita Marzoa a Vicent Sanchis, serà un dels laboratoris de la segona fase del procés, la qual va concloure l'1 d'octubre. Tal com ell mateix va narrar en el seu emotiu Muriel Casals i la revolució dels somriures, serà des d'aquesta posició quan accedeixi als salons on es conspira i es prenen les decisions que determinaran l'articulació del sobiranisme de cara a les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre del 2015.

Així aquest optimista voluntariós va esdevenir un influencer respectat entre un independentisme en estat de guerra civil latent. El que queda fora d'aquest magma amb prou feines li ha importat, si no és per reprovar.

No va ser a la llista de Junts pel Sí, però com Casals si (era la tercera), va assumir la presidència d'Òmnium interinament alhora que va ser designat director de la Revista de Catalunya després d'una etapa també de interinatge. Quan va haver de deixar la presidència de l'entitat en mans de Jordi Cuixart, va intentar presidir l'Assemblea Nacional Catalana. Per servei i per ambició sempre ha volgut assumir posicions de comandament. Però la junta electoral de l'ANC ho avorta per incompatibilitat. Massa càrrecs. Des del març del 2016 dirigia el Centre d'Estudis de Temes Contemporanis. Aquest think tank de la Generalitat l'han dirigit sempre intel·lectuals lleials al president. És aquesta lleialtat la qual, per fi, el va portar a la llista electoral de Junts per Catalunya, el pool d'independents que ha assaltat la vella cosmovisió convergent. La mateixa lleialtat que, ja en la tercera fase del Procés -la de l'anormalitat institucional-, l'ha portat a poder presidir la Generalitat.

Només una mostra de les seves idees supremacistes que l'han portat a la possibilitat d'arribar a cim del poder, això si, sempre sota les directrius de qui a hores d'ara espera tornar a Catalunya als dos milions de ciutadans que un bon dia van arribar a votar-lo.

JORDI AMAT, Barcelona La Vanguardia

Vegem ara una mostra d'un text traduït de l'original en català de Joaqim Torra arxivat a la UAB 1982:

"A Espanya (...) mestissatge que es reconeix per uns caràcters morfològics externs (cabells més foscos i arrissats i color de la pell més fosc i que és causa de major poder pigmentari i no al sol), a més l'angle anterior mandibular és inferior al del català.

Es pot considerar l'espanyol com un element de la raça blanca en franca evolució cap al component racial africà-semític (àrab). El coeficient d'intel·ligència d'un espanyol i un català segons les estadístiques publicades pel Ministeri d'Educació i Ciència espanyol dóna un clar avantatge als catalans.

La progressiva degradació racial espanyola pot contagiar-se als catalans a causa de la forta immigració, els fruits es poden veure si observem la diferència caracterològica entre l'home del camp, no contaminat pel llinatge espanyol, i el de les ciutats.

El caràcter treballador i europeu del català és un factor anímic bé contrari a l'gandul i pro-africà espanyol.

Per tot això hem de considerar que la configuració racial catalana és més purament blanca que la espanyola i per tant el català és superior al espanyol en l'aspecte racial ".

escrit per QUIM TORRA DIRECT. OMNIUM