El irresponsable i oportunista Pedro Sánchez ho ha tornat a fer com en 2015 i 2016, sense ni tan sols consultar al seu partit va presentar i al Congrés la seva moció de censura contra el Govern de Rajoy. Encara no és possible saber si el que ha passat aquest divendres ha estat una simple representació que no va a portar a cap resultat real o si, per contra, estem a les portes d'un govern social-comunista recolzat pels separatistes que, amb tota seguretat serà catastròfic.
Amb una solemnitat melodramàtica absolutament artificial, Pedro Sánchez ha intentat explicar el seu anunci de moció de censura com un generós intent de salvar Espanya de la corrupció del PP sotmès a una gravíssima crisi institucional derivada de la primera sentència de la trama Gürtel.
El PSOE s'ofereix ara com a opció regeneradora malgrat les seves terribles casos de corrupció que arrossega a Andalusia i Comunitat Valenciana ia més, està disposat a arribar a Moncloa de la mà de partits que no són només colpistes, sinó que a Catalunya han participat de, o protagonitzat la corrupció més escandalosa d'Europa.
A Sánchez, un cop més, només li surten els comptes sumant les seves escasses actes a les de Podem i a les del PdeCat de Puigdemont, l'ERC de Junqueras i el PNB -o si no n'hi ha els grups canaris i Bildu-; això és donar carta blanca a un catàleg de partidets l'única ambició és la de fer caure Rajoy i al mateix temps avançar en el seu projecte de destrucció d'Espanya tal com l'hem conegut des de fa més de cinc segles.
Tot i ser gravíssima la ressaca de la corrupció que assola al PP, que es promet llarga quan vagin coneixent les successives sentències de Gürtel, Púnica o Lezo; res fa créixer més la inestabilitat d'Espanya que tirar-se en mans dels que intenten destruir-la per, al marge de vots i tribunals, imposar una suposada justícia poètica que no atén ni a suport ciutadà ni a sentències, sinó a una suposada autoritat major de la qual Sánchez és intèrpret.
Avançar eleccions o esperar que Rajoy es retiri en acabar el cicle tal com pretén Ciutadans seria el mes sensat: tirar-se en mans de l'independentisme, el que pretén Sánchez amb tants interessos contraposats dels seus actors serà un suïcidi.
Sánchez ja va paralitzar el país entre 2015 i 2016 amb el seu absurd afany a governar després d'obtenir els dos pitjors resultats de la història del PSOE, a qui a més va partir en dos amb això, i torna a fer-ho, en ple desafiament sobiranista, parapetat en un autoconcedit exercici de salvació nacional que en la pràctica és una agressió a l'estabilitat d'Espanya. O potser algú pot creure que la manera de sortir de la crisi institucional i econòmica és tirar-se en braços de qui més alimenta la primera i aguditza la segona?
No hay comentarios:
Publicar un comentario