miércoles, 9 de mayo de 2018

La Fiscalia prova que Artur Mas ja va usar diners de l'Estat per a la consulta del 9-N


Artur Mas, llavors president de la Generalitat, vota en la consulta del 9-N de 2014 J.M.

En el procés obert contra Artur Mas pel 9-N, gràcies a la benevolència del Govern de Mariano Rajoy perquè no entrés a la presó, es va desestimar l'acusació de malversació ara tres anys després la fiscalia demostra que Artur Mas i Gavarró ja va malversar per almenys cinc milions del pressupost per a despeses del referèndum il·legal.

L'expresident català, Artur Mas, va ordenar deu operacions de pagament de diners públics a càrrec de les arques de la Generalitat i fins i tot directament a les de l'Administració Central per finançar la consulta il·legal del 9 de novembre de 2014, segons conclou el fiscal en cap del Tribunal de Comptes.

En el seu informe final a què ha tingut accés EL MUNDO, el fiscal Miguel Ángel Torres certifica que Mas va autoritzar l'ús de 4,99 milions de diners públics a través de diferents partides "sense cobertura legal" i fins i tot confirma que la primera factura de la campanya de publicitat institucional per a la consulta va ser pagada directament pel Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA).

Per tant, finalitzada la instrucció, demana al Tribunal de Comptes que es condemni a l'ex president i una desena de col·laboradors a tornar els diners amb interessos.

"El senyor Mas Gavarró és l'autoritat que aprova totes les despeses inherents a la consulta i determina la seva imputació pressupostària", pel que té "responsabilitat directa en la totalitat dels danys i perjudicis", afirma el fiscal en cap del Tribunal de Comptes, que també culpa col·laboradors encapçalats pels exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau. Demana que l'embargament preventiu de les seves propietats es converteixi en definitiu i que tornin tots ells un total de 5,27 milions pel seu responsabilitat comptable. D'aquesta xifra, 2,9 milions van ser dipositats com a fiança per l'Assemblea Nacional Catalana i la resta correspon a béns immobles embargats, particularment els de Mas, valorats en 1,25 milions. El Tribunal de Comptes tindrà l'última paraula després de l'escrit del fiscal, datat el passat 27 d'abril.

En no tractar-se d'un procés penal, el fiscal del Tribunal de Comptes es limita a la seva funció de reclamar la devolució de fons públics -amb interessos- irregularment autoritzats, però la descripció que fa dels fets correspon amb la que comunament es considera malversació. Aquest delicte, que els hauria implicat pena de presó, no els va ser imputat, però, per les fiscalies competents en el procés judicial al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i al Suprem per organitzar la consulta del 9-N. Aquest fet no els eximeix de ser condemnats ara a pagar, segons el fiscal: "Les resolucions recaigudes en la jurisdicció penal cap obstacle constitueixen amb vista a exercir l'acció de responsabilitat comptable".

Els diners haurà de ser tornat sobretot a la Generalitat, però el fiscal conclou que hi ha almenys una factura que va ser abonada directament per l'Administració Central de l'Estat. Tot i que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha negat sempre pagaments directes per a consultes il·legals, el fiscal sosté que "la primera factura associada a la despesa de la campanya de publicitat institucional [per al 9-N], per un import de11.785,78 euros, va ser satisfeta mitjançant transferència del fons de finançament a les comunitats autònomes 2015 ", en què està enquadrat l'anomenat fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Per això, "cal entendre que en aquest supòsit són els fons estatals els que van patir un trencament".

Crida l'atenció que el pagament per part del FLA va ser abonat en 2015, mesos després que el Govern desqualifiqués la consulta per il·legal. La resta dels diners d'aquesta campanya va ser abonat per la Generalitat i, indirectament, també per l'Estat, ja que el Govern d'Artur Mas va rebre aquell any prop de 10.000 milions vitals del fons de rescat estatal.

La contractació de la campanya de publicitat institucional va costar en total 806.403,52 euros i és només una de les deu operacions irregulars que detalla el fiscal al llarg de les 74 pàgines de l'informe.

La més important va ser l'adquisició de 7.000 ordinadors per a ser utilitzats en la taula de votació per valor de 2,8 milions i que són responsabilitat directa de la consellera d'Educació, Irene Rigau. El fiscal assenyala que la partida necessària perquè Rigau pogués fer aquesta comanda es va produir per acord de la Generalitat el 21 d'octubre de 2014. En aquell dia, el Govern de Mas va aparentar complir el mandat del Constitucional i va anul·lar una partida de 5,2 milions que havien estat habilitats per a "despeses de la consulta popular no referendària del 9 de novembre". Però "a continuació i amb acord de Govern d'idèntica data, s'aprova la transferència per habilitar els crèdits al Departament d'Educació per 2,8 milions, fet que possibilita l'adquisició i pagament dels ordinadors que s'utilitzen per al tractament de dades del procés participatiu del 9-N ", afirma l'escrit del fiscal. Complerta la llei, perpetrada el parany.

En la seva opinió, "després de la Providència del Tribunal Constitucional per la qual se suspèn la vigència del Decret de convocatòria [de la consulta del 9-N], amb l'impuls i la coordinació del senyor Mas Gavarró, es van seguir executant els procediments de contractació previstos i imputant les despeses ocasionades al Pressupost de la Generalitat, mitjançant les improcedents i injustificades modificacions de les posicions pressupostàries ". Es tracta, segons el fiscal, d ' "infracció greu en autoritzar despeses sense comptar amb la necessària cobertura legal".

Una altra operació va ser la contractació per a la "elaboració del suport necessari per celebrar la consulta del 9-N", per 727.600 euros. En aquest cas, va ser decisiu el llavors conseller de Presidència, Francesc Homs, que, davant els dubtes de legalitat que tenia el proveïdor T Systems va arribar a posar per escrit que no hi havia problema. "Els serveis no estan explícitament afectats per la providència del Tribunal Constitucional".

Segons el fiscal, "aquest missatge va ser determinant perquè l'empresa informàtica decidís continuar amb els treballs". Homs va concloure el passat dia 29 la seva pena d'inhabilitació per aquells fets, ja que no se li va imputar delicte de malversació.

Una altra operació irregular va ser el pagament d'163.953 euros per a "la fabricació i transport del material als locals de votació" sota responsabilitat de Joana Ortega.

No hay comentarios:

Publicar un comentario