Dimissió de Rajoy: Tarda i sense l'explicació pertinent

Mariano Rajoy, aquest dimarts, a la seu del PP.

¿Perquè Mariano Rajoy es va resistir a dimitir dijous passat quan des d'aqui i altres mitjans es demanava la seva dimissió per salvar el seu partit en el poder i avui dimarts ho fa de manera inesperada?

Podia haver-ho fet i avui serien les coses molt diferents.

En el seu discurs d'aquest dimarts Rajoy, tampoc ha respost a la pregunta que segueixen fent molts espanyols: per què el millor per a Espanya és anar-se'n ara i no no haver-ho fet fa quatre dies? Si ho hagués fet el dijous no s'hagués produït el desallotjament precipitat del poder, ser nominat el govern Frankestein de Sánchez i podia haver convocat unes eleccions anticipades que no tenia segur el guanyar-les però que la dreta d'aquest país li hagués agraït, derivant o no , el seu vot natural, a Ciutadans o Vox. Ha negat als ciutadans la capacitat que els ciutadans poguessin votar després d'uns anys d'infart abocats a l'abisme de la ingovernabilitat, donant entrada per la porta del darrere d'un govern zombi totalment provisional.

La dimissió de Rajoy no hauria estat inútil com des de dijous intenten convèncer-nos els seus portaveus al PP i als mitjans: Sánchez hauria tingut molt complicat reunir per a una investidura el suport de 180 diputats que, com molts han reconegut, van votar el divendres no tant a favor del socialista com en contra de Rajoy. L'escenari més probable era una investidura fallida i eleccions a la tardor, i en qualsevol cas es guanyava temps. Ara estem condemnat a veure prorrogat la paràlisi de la seva legislatura al cap de Pedro Sánchez

Però es pot estar malament fins pràcticament l'últim moment Rajoy dimiteix només quatre dies després d'haver facilitat l'arribada del 'govern Frankenstein' que aquest mateix dimarts ha descrit com una perillosa "aventura de futur incert" en què el PSOE s'embarca acompanyat de els separatistes i de Bildu. El tenia a les seves mans evitar-ho i no ho va fer. Per què? Tinc la impressió que Rajoy segueix confós i segueix disculpant als nacionalistes bascos o Podem mentre carrega la culpa del seu fracàs a Ciutadans que malgrat els seus menyspreus i amenaces, el van estar donant suport fins al final.

Durant la seva llarguíssima trajectòria política Rajoy ha tingut molts moments en què podria i fins i tot hauria d'haver presentat la seva renúncia: el primer i més obvi és després de la derrota electoral de 2008, quan va obtenir un resultat molt digne que li hauria permès anar-se'n amb el cap ben alta però va demostrar que no era suficient rival per a Zapatero.

La trajectòria de Rajoy acaba, en suma, sense tenir un hereu clar per a la direcció del PP, amb un gest de total coherència amb el que han estat els seus molts anys en el poder en els quals s'ha guiat en primer lloc pel seu propi interès polític, les circumstàncies electorals del seu partit i, sempre en tercer lloc, l'interès general d'Espanya.