Els "Acuarius" de tots els dies

Una pastera arribant a la costa de Granada aquest cap de setmana

Serà o no coincidència, però la recepció a Espanya del 'Aquarius' coincideix amb l'arribada massiva de pasteres a les costes, amb xifres inèdites des 2014. A les costes andaluses des d'Algesires fins a Almeria han arribat els últims tres dies en pasteres, i tota classe d'objectes flotants mes de 1300 persones. I amb els mitjans d'assistència desbordats per alli no hi havia els centenars de periodistes esperant-los. L'onada de pasteres no té parangó des 2014 i coincideix amb els anuncis del Govern sobre la immigració

Al Ministeri de l'Interior hi ha preocupació. El bon temps i la fi del Ramadà al Marroc poden explicar-ho, però la veritat és que l'arribada massiva de pasteres a les costes espanyoles té ja desbordat al Govern. A part de l'Aquarius, que toca terra valenciana aquest diumenge, el litoral porta dos dies vivint una autèntica onada.

Només en una jornada van arribar, a la zona de l'Estret de Gibraltar, gairebé 700 immigrants a bord de 62 embarcacions, una xifra espectacular que no es registrava des de 2014. I no va ser l'única. Altres 300 persones van ser detectades al mateix temps en tot just sis naus massificades, davant de la costa granadina en el conegut com a mar d'Alborán.

Mil persones en unes hores, i pujant. ¿L'efecte crida pel Aquarius ho explica? Ningú pot descartar i, de fet, a Andalusia la inquietud arriba a la mateixa Junta, que fa dies advertint subtilment sobre la seva incapacitat per atendre tantes persones, tot i que ho fa amb eufemismes com els de la pròpia Susana Díaz, enfocats a la Unió Europea abans que a la Moncloa: "No pot seguir mirant a un altre costat davant el drama dels immigrants a la Mediterrània".

CIE saturat i resposta social

I és que l'allau coincideix amb la saturació dels Centres d'Internament per a Estrangers (CIE), la seva mala premsa i el rebuig social que provoquen en alguns sectors. Un exemple és Motril, la costa divisa l'allau de pasteres des de fa anys. Allà les autoritats van voler habilitar un altre CIE en una caserna pel col·lapse ja existent, però bona part de la població es va llançar als carrers per evitar-ho. No ho volien. Així que no tenen mes remei que ficar-los en autocars i deixar-los anar sense cap tipus de control pels carrers de les grans ciutats espanyoles.

Policies registrant a immigrants arribats al port de València en el Dattilo, avançada de l'Aquarius

La solució ha estat improvisar un pavelló en el propi port perquè Creu Roja pugui atendre l'arribada de migrants, però no deixa de ser un pegat temporal. D'això es queixa el president del PP a Andalusia, Juanma Moreno, partidari d'acollir a l'Aquarius per raons humanitàries però inquiet per la gestió global del fenomen migratori.

"Em fa la sensació declarava a l'edició sevillana de ABC- que el Govern no té full de ruta i que funcionarà a força de mesures efectistes dels seus assessors com si fos això un espectacle de varietats. Què pensa fer quan arribi un altre vaixell? El flux d'immigrants ha de ser ordenat a la resposta que siguem capaç d'oferir. El que no m'agrada gens és que amb un acte humanitari es vulgui fer publicitat i propaganda política i veig la temptació permanent de fer amb les calamitats humanes un ús partidista ".

¿Efecte crida?

"No hi ha tal (encara) efecte crida", assegurava el Govern aquest divendres a través del seu portaveu, la ministra Isabel Celáa, encara que probablement la veritat sigui que l'allau sempre ha existit però que ara, amb el cas de l'Aquarius, s'hagi redoblat o almenys visibilitzat com mai. Només a Cadis s'han registrat 3.000 arribades d'immigrants en el que va d'any, una xifra espectacular que coincideix amb una altra igual d'cridanera a la zona de Ceuta i Melilla: en els boscos del seu entorn es calcula que viuen fins a 2.000 persones a la espera de poder saltar la tanca.

Les xifres totals a tot el litoral espanyol són difícils de calcular amb exactitud, però sens dubte superes els quatre zeros. I és en aquest context en què Pedro Sánchez ha decidit una bateria de mesures que puguin ser enteses com un imant i aprofitades pel Marroc per carregar de pressió a les autoritats espanyoles i europees.

Tornar la targeta sanitària als 'sense papers', substituir les concertines per un altre mètode de control fronterer o rescatar el Aquarius rebutjat per gairebé tot Europa, tot i que la palma se l'hagi portat Itàlia; són anuncis amb reclam. Com conjugar l'atenció humanitària amb la capacitat d'acollida real d'Espanya? Aquesta és la pregunta. I ningú té de moment resposta.