Puigdemont, Junqueras i altres colpistes, a la vora la inhabilitació

Oriol Junqueras i Carles Puigdemont al Parlament en una imatge d'arxiu / EFE

El Tribunal Suprem ha confirmat el processament per rebel·lió de l'expresident català Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i altres investigats. Això implica que els líders del Procés quedaran suspesos per a l'exercici de càrrec públic.

Aquesta decisió comportaria a una situació de minoria de l'independentisme al Parlament, en el cas mantenir-los com a diputats als inhabilitats i no córrer les llistes.

La Sala d'Apel·lacions de l'alt tribunal considera "prou raonable" sosté que va existir un "aixecament" amb un ús "torticero" del poder per aconseguir la independència de Catalunya "al marge de la llei". La Sala creu que els indicis disponibles en aquest moment processal permeten considerar que la qualificació d'un delicte de rebel·lió és "prou raonable" per no descartar-la absolutament.

La sala penal del tribunal ha confirmat el processament per rebel·lió de 15 dels 22 investigats en la causa, entre els quals també es troba l'exvicepresident Oriol Junqueras, després de rebutjar els recursos d'apel·lació presentats pels processats, que van impugnar la resolució.

Els processats

Pablo Llarena, té via lliure per dur a terme la suspensió dels càrrecs públics que ostenten els acusats a través de l'article 384 bis de la Llei d'enjudiciament criminal. En concret, els processats per rebel·lió són: Puigdemont, Junqueras, Jordi Turull, els exconsellers Joaquim Forn, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Toni Comín i Dolors Bassa; l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell; l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez; el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i la secretària general d'ERC, Marta Rovira.

En el seu acte, la Sala reitera la constatació d'actes de violència encaminats a la celebració del referèndum, almenys durant el setge a la Conselleria d'Economia el 20 de setembre i l'1 d'octubre.

Rebel·lió sense armes

Amb això, el Suprem deixa clar que hi ha una "rebel·lió sense armes" doncs, encara que aquest tipus penal evoqui a l'existència de pronunciaments militars a través de l'ús d'armes, no és necessari l'ús d'aquestes per aconseguir-ho, sinó simplement que hi hagi violència .

Per als jutges, els actes de violència van ser encoratjats, "directament o indirectament" per alguns dels processats, que van planejar la mobilització popular i l'enfrontament amb els agents com la forma d'obligar a l'Estat a què acceptés la declaració unilateral d'independència (DUI ).

Sobre la malversació que també imputa molts dels investigats l'instructor de la causa Pablo Llarena, el tribunal d'apel·lació diu que hi va haver "un sistema d'engany" que ocultava la destinació de les quantitats a altres fins relacionats amb el referèndum il·legal del 1- O.

D'aquesta manera, prossegueixen els jutges, neguen l'autoritat de l'Estat "constituint-se en un poder polític absolutament autònom, utilitzant de manera injusta un poder que els va ser conferit per altres i molt diferents modalitats".

Banalizaron que ha passat

D'altra banda, el Suprem assegura que no es persegueix els que defensen un projecte polític, sinó als que "per aconseguir els seus objectius han acudit a actes de violència que, tot i que realitzats per tercers, havien estat incitats directament o indirectament i assumits per ells" .

I afegeix que en assenyalar que van actuar en defensa d'un projecte polític, els recurrents insisteixen en "una certa banalització del que ha passat" quan els fets són de "inusitada gravetat, de manera que no resulta estrany ni desproporcionat que les conseqüències (... ) també assoleixin un grau superior d'importància ".

A més, davant l'argument que únicament pretenien exercir el dret a vot, la Sala assenyala que aquest no es pot exercir en qualsevol moment, de qualsevol manera o sobre qualsevol aspecte.

En relació a la desobediència en què van incórrer 12 processats, recorda que "almenys des de novembre de 2015, les resolucions del Tribunal Constitucional (...). Van ser sistemàticament ignorades i per això incomplertes" i que no es va tractar d'una "ocasió aïllada ".

La reacció de Torra: Tornar a l'1-O

Gran oferta de Torra a Sánchez: un altre 1-O, però acordat amb l'Estat. El president de la Generalitat avança les reivindicacions del seu "cimera" de dia 9 de juliol amb el president del Govern: república o república.

El nacionalisme català no està disposat a donar ni un sol pas enrere. El referèndum il·legal de l'1 d'octubre de l'any passat és la línia vermella a la carpeta de la Generalitat. O el nou Govern accepta els resultats d'aquesta "consulta" o no hi haurà negociació possible amb l'Estat. El president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha deixat anar als Estats Units per inaugurar una "setmana catalana" a Washington i establir les bases del seu "cim" amb Sánchez.

El separatisme part de la base de l'1-O, referèndum il·legal els resultats considera vàlids i concloents. La república catalana existeix i del que es tracta és de fer-la efectiva. En el quadre dels nous dirigents separatistes, el tema dels presos i fugats és secundari. És evident en la reivindicació principal, la independència sense dreceres.

Torra considera que el debat amb Sánchez és la independència, no més competències, transferències i recursos.Ni si més no una reforma de la Constitució el satisfà. El separatisme veu amb bons ulls les maniobres del seu aliat Pablo Iglesias, però no li val una reformulació republicana i més federal de l'Estat. Com va fer Puigdemont després de prendre el "llegat" de Mas, Torra està disposat a fer un pas més. Considera que la seva oferta és un canó: "Si anem a aquest referèndum vinculant i efectiu, ja que pot passar de tot, podríem guanyar els independentistes o els que consideren que és millor seguir a Espanya", ha declarat.

El separatisme no dóna més de si. L'objectiu és la república i l'oferta de diàleg de Sánchez, una estació en la qual testar si l'Estat s'avé a facilitar la desconnexió amb un referèndum a la manera escocès o quebequès. L'acceptació del Govern a aquesta fórmula "seria una solució molt acceptable", ha manifestat Torra. El dret d'autodeterminació és la nova pantalla del separatisme. Si no és reconegut pel Govern de Sánchez, "seguirem endavant", promet Torra. La implantació gradual de la república no és incompatible amb negociar aquest referèndum pactat, afegeix el president.