Catalunya - El cost de quatre anys de Procés:

Mas, Puigdemont, Torra Cynthia Díaz Nobile

El cost del 'Procés': Catalunya perdrà 4.500 milions d'euros i 80.000 llocs de treball fins 2019

Catalunya passarà de liderar el creixement a nivell regional d'Espanya a situar-se en la cua a causa de la incertesa política, segons BBVA Research.

Espanya va créixer un 3,1% el 2017, encadenant ja quatre exercicis consecutius a l'alça i 3 amb augments del PIB superiors al 3%, mentre que el 2018 i 2019 l'avanç s'alentirà fins al 2,5% i el 2,3% , respectivament, segons les últimes previsions de BBVA Research.

No obstant això, tot i que l'economia espanyola ha evolucionat d'una manera concorde a com s'esperava, el cas de Catalunya constitueix la gran sorpresa del passat exercici causa de l'impacte negatiu que ha suposat el procés separatista i, de fet, tot apunta que la seva factura també s'estendrà a 2018 i 2019.

La celebració del referèndum il·legal del passat 1 d'octubre i la posterior declaració d'independència es van traduir en un deteriorament de l'activitat econòmica catalana, especialment en el sector turístic. Així, a més de la reducció de les pernoctacions hoteleres, del -1,4% en el quart trimestre -eliminant l'efecte estacional-, també s'ha produït una correcció en les tarifes del 2,5%. El grau d'ocupació dels hotels catalans, per la seva banda, ha baixat tres punts percentuals respecte al mateix període de 2016 i l'ingrés mitjà per habitació disponible ha registrat un descens del 13,9% intertrimestral.

A més, la pèrdua de confiança dels agents "podria retardar la posada en marxa de nous projectes d'inversió, el que derivaria en una menor activitat" tant en la segona meitat de 2018 com el 2019, a la vista de la negativa evolució que ha registrat la inversió i la creació de societats mercantils en els últims mesos, segons els analistes de l'entitat.

1.600 milions menys d'inversió estrangera

El procés secessionista protagonitzat pel Govern ha tingut efectes nocius sobre l'economia, especialment sobre la catalana. Tot i que les conseqüències sobre els comptes de la regió s'han vist aguditzades després del cop independentista l'1 d'octubre de 2017, des de l'inici del Procés el creixement s'ha alentit, el seu deute ha augmentat i la inversió estrangera ha minvat. Tot això mentre 4.550 empreses han abandonat Catalunya.

"Vol que Catalunya sigui un Estat independent?". Quan el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, va pronunciar una de les dues preguntes de la consulta il·legal del 9N, l'economia catalana representava el 19% del PIB d'Espanya. Catalunya creixia a un ritme del 4,2% i el seu deute públic arribava als 64.466.000 d'euros.

Dos referèndum il·legals i tres presidents després, Catalunya creix un 3,3%, gairebé un punt menys respecte a l'inici del Procés. El deute públic supera els 77.700 milions d'euros, xifra que representa un 34,8% del seu PIB (223.139.000 d'euros).

El procés, per tant, ha suposat un important punt d'inflexió en l'economia d'aquesta regió, ja que Catalunya passarà de liderar el creixement a nivell regional d'Espanya a presentar la pitjor evolució del PIB, segons les previsions de BBVA Research. Les comunitats autònomes que més creixeran aquest any seran, a més de les insulars, País Basc i Navarra al nord i Madrid i Castella-la Manxa en el centre. A un ritme menor, ho faran Astúries i Extremadura, "afectades per factors estructurals", i, finalment, en els llocs de cua es situaran Catalunya, el País Valencià i Aragó, principals afectades per l'entorn de major incertesa política.

I una cosa semblant succeirà en 2019, on no es descarta que continuï el contagi de la incertesa a causa de la pitjor evolució del sector turístic i el prolongat deteriorament de les perspectives d'empreses i famílies. En concret, davant del creixement del 4,2%, 3,6% i 3% registrat entre 2015 i 2017, el PIB català tot just avançaria un 2,1% el 2018 i un 2% addicional en 2019, el menor avanç de totes les CCAA.

Unes dades descoratjadors que, al costat dels constants desafiaments independentistes, han provocat que a Catalunya resideixi la incertesa i en la inseguretat política i jurídica. Com a conseqüència, la inversió estrangera s'ha desplomat.

En el quart trimestre de 2014 Catalunya ingressava 1.968,8 milions d'euros procedents d'inversió estrangera. En tres anys, la inversió estrangera a penes arribava als 967 milions d'euros.

Només en l'últim any la caiguda ha estat del 62%. I és que en el primer trimestre del 2018 respecte al mateix període de 2017, Catalunya ha passat de rebre 902.000.000 d'euros a 346 milions en inversió estrangera, segons es desprèn de les dades que acaba de publicar el Registre d'Inversions Exteriors del Ministeri d'Indústria , Comerç i Turisme.

4.550 empreses fugades

A això se suma que des del 2 d'octubre, un total de 4.550 empreses han traslladat la seva seu social des de Catalunya a altres regions d'Espanya, segons dades del Col·legi de Registradors Mercantils d'Espanya. En 2018 la regió segueix liderant, amb un 35%, els canvis de domicili d'empreses que es realitzen a tot Espanya. Caldrà esperar a tancament d'any per poder comptabilitzar el veritable impacte de l'èxode massiu d'empreses i de riquesa de Catalunya amb Torra al capdavant de la Generalitat.

Pel que fa al cost concret del Procés, BBVA estima que restarà entre 1 i 3 dècimes al PIB d'Espanya tant en 2018 com en 2019 -uns 6.000 milions d'euros com a màxim-, mentre que a Catalunya serà més gran i podria situar-se entre 3 dècimes i 1,1 punts percentuals en cada un d'aquests dos anys -uns 4.500 milions en el pitjor dels escenaris-. Així mateix, això podria provocar un efecte contagi a Aragó, la Rioja, Comunitat Valenciana o Balears com a conseqüència dels majors llaços comercials que posseeixen amb Catalunya.

D'altra banda, en termes d'ocupació, "la desacceleració de l'economia catalana suposa també un canvi important": Catalunya crearà 136.000 llocs de treball fins 2019 enfront dels 215.000 del bienni 2016-2017. És a dir, 80.000 llocs de treball menys durant aquest bienni.

Segons aquest informe, la taxa d'atur podria començar a fregar l'atur friccional en 2019 o, almenys, el mínim històric en algunes comunitats. La taxa d'atur regional se situarà molt a prop del mínim històric (assolit el 2008) a Astúries, Balears, País Basc, Navarra i Aragó, "el que podria resultar en una pressió salarial a l'alça en aquestes comunitats". Per contra, a Andalusia, Canàries i Castella-la Manxa l'atur no aconseguirà situar-se per sota de la mitjana històrica.