La "Diada" de la divisió

Una estelada decora el monument a Rafael Casanova a Barcelona.

Avui se celebra a Catalunya la gran mentida de la Diada: una data inventada, una derrota amb 6.000 morts i el 'simpa' del 'heroi' Casanova. Catalunya, en contra de la tradició de tots els estats occidentals, va escollir com a Dia de la comunitat autònoma una derrota. Un dur i humiliant desfeta militar per part de l'exèrcit francoespanyol l'11 de setembre de el 1714.

Els fets històrics són tossuts: Catalunya mai, a començament del segle XVIII, va lluitar per la seva independència. Com altres regions d'Espanya es va veure arrossegada per una guerra civil que es va desencadenar a la península després de la mort del rei Carles II el 1700, l'últim habsburgo que va morir sense descendència. Després de la seva òbit es va deslligar una contesa fratricida en què el bàndol borbònic donava suport a Felip d'Anjou i el bàndol austriacista a l'arxiduc Carles, segon fill de l'emperador Leopold. Catalunya es va alinear amb els perdedors, arribant a signar fins i tot un pacte secret a Gènova amb emissaris de la reina Anna d'Anglaterra perquè la Ciutat Comtal es convertís en una base naval britànica a la Mediterrània.

Però a més, la data escollida també era falsa. La ciutat de Barcelona es va rendir, com recorden els cronistes de l'època, el migdia del 12 de setembre i no va lliurar la bandera de la derrota fins al 15 de setembre. Només un dia després van ser abolits el Consell de Cent i la Diputació. Però no creguin que l'administració borbònica va posar al capdavant de les noves institucions a francesos o castellans. Tots els nous mandataris van ser catalans.

No contents amb tal cúmul de mentides i invectives els regionalistes van celebrar un homenatge al traïdor Rafael Casanova, el mateix que va fugir, coixejant per una lleu ferida, de la fortalesa fent-se passar per mort. El cabdill responsable de la matança va tenir més sort que els 6.000 barcelonins abatuts en un setge que va durar més de dos mesos. Després de la seva 'simpa' -del qual va aprendre Puigdemont- va envellir sense problemes a Sant Boi de Llobregat fins a la seva mort en 1743, 32 anys després de la caiguda de la seva ciutat. Fins i tot, en 1719 va ser amnistiat i va poder exercir el seu ofici d'advocat.

Així que ahir el president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet una crida a fer efectiva "una República compartida" per "tots els presos polítics i exiliats i per a tots aquells que són perseguits per defensar la llibertat de Catalunya i per haver donat la paraula al poble en el referèndum d'autodeterminació ". "Aquest és un poble que se sent i es vol lliure, que ha decidit ser sobirà del seu destí", ha reblat en el discurs institucional amb motiu de la Diada.

Ara aquesta commemoració ni tan sols va a ser de tots els catalans van a celebrar-ho amb grans escarafalls únicament aquells que volen que Catalunya finalment es lliure del poder d'Espanya i puguin junyir sense obstacles als crèduls del lloc, al seu jou supremacista.