Moncloa va demanar a Felip VI que truqués al príncep hereu. El rei Joan Carles també va intervenir. Els saudites van retirar l'exigència de destituir Margarita Robles
En els àmbits d'Exteriors i al món de la intel·ligència la consideren la més greu crisi diplomàtica a la qual s'ha enfrontat el govern de Pedro Sánchez en els seus cent primers dies. Sobretot pel que havia en joc: el major contracte estranger de Navantia i uns 7.000 llocs de treball.
El Confidencial Digital ha tingut accés a diverses fonts polítiques, diplomàtiques i militars que han viscut de prop el desenvolupament d'aquesta crisi. A partir de les seves revelacions i testimonis, aquesta és la cronologia de l'episodi de tensió entre Espanya i Aràbia Saudita pel veto de Defensa a la venda de 400 bombes guiades per làser:
--El dilluns, 3 de setembre, salta la notícia a la Cadena SER. Defensa, amb l'aprovació de Moncloa, va paralitzar i va deixar sense efectes el juny un contracte amb l'Aràbia Saudita, datat el 2015, per valor de 9,2 milions d'euros, per al subministrament d'armament. Es tractava de 400 bombes tipus MK, equipades amb kits de guiat làser Paveway -fabricats per la firma nord-americana Raytheon- que havien estat adquirides per l'Exèrcit de l'Aire anys abans.
Espanya amb prou feines utilitza aquest tipus d'armament -més enllà de pràctiques de tir amb l'OTAN- i el ministeri de Pere Morenés va decidir desfer-se'n. El veto de Defensa al·ludia al fet que en el contracte s'estipulava clarament que aquestes armes no podrien usar-se fora del territori saudita. Una limitació perquè no fossin utilitzades al Iemen contra civils en el conflicte contra els rebels houtíes que controlen bona part del país.
Una "malaptesa" preocupant
--Martes, 4 de setembre. En el sector armamentístic es rep la notícia amb absoluta incredulitat. Es titlla obertament de "malaptesa". Ho explica ECD aquest dia: fonts del sector, amb àmplia experiència en la negociació amb l'Aràbia Saudita, adverteixen de les greus conseqüències que pot provocar el veto. En joc hi ha el contracte de venda de cinc corbetes Avante 2200 a Al-Riyad, fabricades per Navantia, per 1.800 milions d'euros.
I no només això. En risc estava també perdre un gran soci comercialpara les empreses espanyoles en altres sectors. Per exemple amb l'AVE Medina-la Meca, un projecte que no travessa els seus millors moments pels problemes tècnics que s'estan registrant. "És molt difícil guanyar-se la seva confiança -la dels saudites- i molt fàcil perdre-la. A més, solen reaccionar bastant davant d'un mal gest. Són de la filosofia de l'o amb mi o contra mi "explicaven aquestes fonts.
--La crisi també tenia un pla militar i afectava en certa mesura a les Forces Armades espanyoles. Aràbia Saudita és aliat d'Espanya no només en la venda d'armament. També hi ha col·laboració entre els dos països en matèria de formació. Un exemple, els pilots saudites d'Eurofighter que es formen a Espanya. El 2010 va morir un d'ells a Morón de la Frontera, després d'estavellar a la pista (segons expliquen fonts militars, Riad va pagar la factura de l'caça accidentat -propietat d'Espanya- encara que no li corresponia fer-ho).
Però també col·laboren en altres plans més estratègics: l'Armada, per exemple, treballa colze a colze amb l'Aràbia Saudita a la zona del Mar Roig i l'estret de Bab al Mandeb, ruta que travessen les unitats navals espanyols de camí a aigües de l'Índic per l'Operació Atalanta. Aquest perillós enclavament és lloc habitual d'atacs a vaixells per part dels rebels houtíes. ECD ha comptat alguns d'aquests atacs amb llançacoets (també a vaixells espanyols), i fins i tot va revelar que l'Estat Major de l'Armada, altament preocupat pel deteriorament de la situació al Iemen, havia ordenat l'enviament a la zona de bussejadors de combat especialistes en desactivació d'explosius. "Espanya i Aràbia Saudita tenen molts objectius comuns en el pla militar" admeten fonts castrenses, que no neguen que el veto del departament de Roures va poder "complicar" el futur d'aquesta col·laboració.
Els saudites parlen de falta de respecte i amenacen amb represàlies
--Aquest dimarts, dia 4, la por a una represàlia comercial de l'Aràbia Saudita s'estén ràpidament entre la plantilla de Navantia. Els seus comitès d'empresa comencen a preparar manifestacions per demanar al govern que rectifiqui. Paral·lelament, Exteriors comença a rebre missatges preocupants de les seves xarxes diplomàtiques a Riad, confirmant que és obvi: a la monarquia saudita no li ha agradat gens el gest de l'executiu espanyol. Textualment, el considera "un atac i una falta de respecte". L'expressió "falta de respecte", diuen les fonts consultades, encén totes les alarmes al ministeri. Els saudites anuncien que van a replantejar les seves relacions comercials amb Espanya.
--Res més valorar l'abast de la crisi, el Ministeri d'Exteriors, coordinat pel ministre Borrell, activa la seva maquinària diplomàtica per intentar calmar els saudites. El Govern espanyol decideix minimitzar el veto i responsabilitzar Defensa de la situació. Hi ha esperança: els diplomàtics coneixedors de la idiosincràsia de l'Aràbia Saudita valoren en aquest moment que, al no haver tornat encara els 9,2 milions d'euros del contracte, és possible solucionar l'embolic. En cas que els diners hagués retornat a Riad, diuen, les conseqüències resultarien imparables.
--paral.lelament, es transmet al govern saudita que el govern espanyol sortirà a negar la informació de la Cadena SER i a minimitzar-la, dient que es tracta d'un assumpte que no s'ha gestionat des de Moncloa sinó pel Ministeri de Defensa. S'afegirà que no hi ha cap decisió ferma presa al respecte (posició que farà pública i oficial el divendres Isabel Celaá després del Consell de Ministres).
Riad demana la dimissió de Robles i apareix el Rei
--Entre dimarts i dimecres, arriba al govern, per vies diplomàtiques, una petició saudita que acaba per posar dels nervis a Moncloa: estan oberts a una solució amistosa ... però a canvi reclamen "la dimissió de la ministra de defensa ", Margarita Robles, a qui el propi executiu havia assenyalat com a responsable del conflicte. Una forma de desgreuge. Expliquen les fonts consultades per ECD que el govern es va tancar en banda davant aquesta petició. No era assumible. És el moment de més tensió de la crisi, segons aquestes fonts.
-Davant aquest carreró sense sortida, Exteriors es posa en contacte amb el Palau de la Zarzuela. Una de les fonts consultades assegura que la gestió la realitza directament el ministre Borrell. Altres veus admeten que des de Moncloa també es van iniciar gestions semblants. L'objectiu és implicar la Casa Reial com a mediador de l'assumpte, davant el caire que van prenent els esdeveniments. La resposta és positiva. Segons ha sabut ECD, el rei Felip VI conversa telefònicament amb Mohamed Bin Salman, ministre de Defensa i príncep hereu saudita, que també és qui controla la política econòmica i energètica del país. És a dir, qui decideix sobre el petroli, el que el converteix en l'home més poderós i influent en aquests moments de la Casa de Saud. Les fonts consultades coincideixen a assenyalar com la figura clau en aquesta crisi.
Salman, que acaba de fer 33 anys, és l'impulsor de l'anomenat Pla 2030, un projecte de grans inversions per modernitzar el país àrab. Busca fer-lo més independent del petroli, i també restar poder a l'wahhabisme, el corrent extremista de l'Islam dominant la península aràbiga. MBS, com és conegut al país, és un cas excepcional en la Família Reial saudita: només té una dona, s'ha educat íntegrament en universitats saudites -no en prestigiosos campus nord-americans-, no és ostentós, i es tracta d'un reformista confés . Els inicis de la bona relació amb Felipe VI es remunten al gener del 2017, quan el monarca va realitzar la seva primera visita oficial com a rei a l'Aràbia Saudita. A l'abril de 2018 va ser Felip VI qui el va acollir al Palau del Pardo, durant la visita que va realitzar MBS a Espanya per signar un acord bilateral amb Defensa per adquirir material. Les cinc corbetes per Navantia, entre d'altres assumptes.
--La crida de Felip VI a Riad no és l'única que es produeix aquests dies des de l'entorn de la Casa Reial. També es mobilitza a don Joan Carles. Les fonts consultades asseguren tenir constància de les gestions del rei emèrit, encara que diuen desconèixer l'interlocutor de les mateixes. Especulen que pot tractar-se de l'actual monarca àrab, Salman bin Abdulaziz al Saud. A tots dos els uneix una amistat no només institucional, sinó també privada. La passada Setmana Santa Joan Carles I va viatjar a Riad convidat pel rei saudita; un discret viatge del que poc va transcendir, ja que Zarzuela va confirmar que es tractava d'una visita de caràcter purament personal, que s'ha produït dues setmanes abans de la visita a Espanya de Mohamed Bin Salman per signar el memoràndum de les cinc corbetes.
Una solució amistosa i un 'perdó' a Madrid
--Les gestions diplomàtiques i l'ofensiva des de Zarzuela dóna fruits. Els saudites, expliquen les fonts consultades, accepten una solució pacífica al conflicte. A partir d'aquest moment, el futur de Margarita Robles al capdavant del ministeri deixa d'estar lligat al del contracte de les corbetes. Però els saudites exigeixen que la mateixa ministra doni explicacions en persona a l'ambaixador àrab a Madrid, el príncep Mansour Bin Khalid Al-Farhan Al-Saud. Segons ha sabut ECD, en cap moment es parla explícitament de "disculpes", però el to de la trobada que se celebra a l'ambaixada saudita a Madrid "és el més proper a una petició de perdó".
-El dijous es produeix la trobada cara a cara -que avança Miguel González a El País- entre l'ambaixador saudita i la ministra de Defensa, amb presència del secretari d'Estat d'Exteriors, Fernando Valenzuela, i del director del Centre Nacional d'Intel·ligència, Félix Sanz Roldán, que havia estat en contacte tota la setmana amb l'ambaixador àrab. El cap de la legació saudita se li trasllada que el contracte de les bombes simplement "s'està estudiant i revisant les seves clàusules" perquè respectin la legislació espanyola de venda d'armes a tercers països, però en cap moment s'ha anul·lat o vetat. L'ambaixador, pel que sembla, dóna per bones les explicacions.
--Per altra banda, Josep Borrell "passa dijous enganxat al telèfon" tractant aquest assumpte, tot i que es trobava en una visita oficial a Algèria agendada des de feia setmanes. És informat al minut del desenvolupament d'esdeveniments que té lloc a la delegació diplomàtica saudita, situada en una zona residencial benestant del nord de Madrid capital.
--El divendres, després de rebre probablement les novetats de l'ambaixador, Aràbia Saudita dóna per tancat l'assumpte i confirma que els contractes tancats segueixen endavant. Les corbetes de Navantia estan fora de perill. En Exteriors i en els circuits diplomàtics es dóna per apaivagada la crisi, tot i que es manté la preocupació pel possible deteriorament de relacions que ha pogut generar la topada. Aquesta mateixa tarda, el Govern dóna per liquidat l'assumpte confirmant després del Consell de Ministres que l'anul·lació de la venda de bombes no és definitiva i està en fase d'estudi.
Una versió que la ministra Margarita Robles repetirà el dilluns, dia 10, durant la seva compareixença a la Comissió de Defensa del Senat.
Robles rectifica i autoritza el lliurament a l'Aràbia Saudita de les bombes compromeses
La titular de Defensa va insistir fins ahir a seguir "estudiant" el contracte de les 400 bombes per valor de 9,2 milions d'euros
La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha ordenat lliurar a l'Aràbia Saudita la comanda de bombes de precisió compromès i pagat però que la setmana passada va dir que anava a paralitzar. Després de posar en perill el contracte de Navantia per construir 5 corbetes per a l'Armada d'aquest país (2.000 milions i 6.000 llocs de treball en joc), la titular de Defensa va insistir fins ahir a seguir "estudiant" el contracte de les 400 bombes per valor de 9,2 milions d'euros, però avui ha donat instruccions per subministrar els míssils de guiat làser per als avions saudites.
Aquesta rectificació completa després que Robles sostingués que fins anava a tornar la quantitat abonada per les autoritats del país del golf Pèrsic és el primer requisit per recompondre la confiança en les relacions diplomàtiques i comercials entre els dos països exigit per l'Aràbia Saudita després de l'anunci unilateral de ruptura del contracte de bombes.
Amb els míssils camí de Riad, Defensa també ha cedit a les pressions del propi gabinet de Pedro Sánchez, tant del departament d'Afers Exteriors que ha hagut de lidiar amb les protestes del país aliat i client en primer lloc, com de l'equip econòmic de l'Executiu que veia en l'aire els altres contractes i inversions, el primer el de Navantia.
La Junta d'Andalusia, els sindicats i els empresaris afectats de la indústria auxiliar de les drassanes estatals esperaven al seu torn una resposta més concreta de Roures que servís per aplacar als saudites ofesos amb l'anunci de la ministra de Defensa.
ECD - El Confidencial
No hay comentarios:
Publicar un comentario