El president de la Generalitat, Quim Torra, va pronunciar aquest dijous una conferència a Madrid amb el títol de "Democràcia!" (Tenen la conferència sencera -en català i en castellà- al final del link). El president de la Generalitat Catalana, Quim Torra, ha tingut a bé desenvolupar el seu ideari en un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press al madrileny hotel Villamagna.
En paraules del Molt Honorable, d'aquesta forma els periodistes i mitjans madrilenys no tenien l'oportunitat de tergiversar les seves paraules o enviar un missatge distorsionat sobre el que ell diu o pensa.
Els grans empresaris i presidents de l'Ibex havien d'estar informats ia doncs cap d'ells va anar a veure-li quan és habitual que en aquestes trobades es vegi a la flor i nata financera de la capital. Un autèntic avís que el món econòmic li diu parafrasejant el jutge Marchena, per aquí va vostè molt malament. Cap gran empresa ni ningú de l'IBEX 35 secunda la conferència a la capital del president de la Generalitat, el missatge d'arenga no va ser escoltat ni tan sols per ERC.
És ja una tradició aquesta conferència a Madrid abans de l'exhibició de la Diada. Res a veure amb les conferència de Jordi Pujol al Club Siglo XXI. a la fi dels 80 o principis dels 90. Hi havia la crème de la crème a primera fila. Fins a quatre ministres del Govern. En aquesta època manava el PSOE. La tradició pot tenir els dies comptats veient el nombre i qualitat dels assistents
Amb Torra van haver de recórrer a consellers de la Generalitat -crec que havia mig govern- per fer embalum. I treure les fotos amb un gran angular per simular que hi havia molta gent. Però si en la primera taula hi havia el president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, el de la careta d'Puigdemont al cotxe! I la presidenta de la CCMA, Núria Llorach, al seu costat fent mèrits.
És una manera subtil de llançar el missatge que, més enllà de l'Ebre, tots són uns feixistes. I els catalans no indepes, també. Els demòcrates només són ells. Si t'oposes a la independència ets un fatxa. No he aconseguit identificar, a les fotos publicades, a cap cara coneguda. Ni en els diaris han sabut posar en els corresponents peus de foto qui és el que surt al costat Torra. Dedueixo que ha de ser, ja que l'esdeveniment va ser organitzat per Europa Press, el president de l'agència.
Torra va tornar a incidir en algunes les mentides habituals. Anem a veure algunes de les exposades pel mateix president en la seva intervenció i per estricte ordre cronològic.
La primera mentida és que tot va començar amb "la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de l'any 2010". Mentida! I de les grosses !, Potser recordar d'entrada que l'Estatut va ser aprovat el 2006 amb un 74% de sís però ... més d'un 51% d'abstenció !. Quan Pasqual Maragall es va llançar a la reforma de l'Estatut ningú demanava un de nou. Pujol hi va prometre a Heribert Barrera el 1980 i mai va complir perquè sabia que seria obrir la caixa dels trons.
Una altra posverdad: "No podíem imaginar-nos que els tribunals i el Codi Penal escombrarien, almenys fins al moment, el diàleg, la negociació, el mandat democràtic i, en definitiva, la política". Mentida, mai no han volgut el diàleg. Tothom sap que un president del Govern -sigui Pedro Sánchez o Mariano Rajoy- ha coses que no pot fer. Com acceptar un referèndum d'autodeterminació. Entre altres coses perquè no està regulat per la Constitució.
Tercera posverdad. Torra va criticar les càrregues policials del 1-0: "Urnes i porres", va dir. "Parlo d'unes imatges que a Catalunya no s'oblidaran mai i per les que l'Estat encara no ha demanat perdó". Siguem sincers: el govern català va buscar el xoc. El famós xoc de trens. Els Mossos es van posar de perfil. Si no hi va haver morts va ser un miracle. I jo crec que, en el fons, fins ho desitjaven. Quan Marta Rovira va dir allò que "volien morts" tenia raó. Però eren ells.
Quarta posverdad de Torra: "El moviment independentista català és un moviment radicalment democràtic". Una altra controla. La base de la democràcia és complir també les normes i el mateix president va fer una crida a saltar-se les lleis a la mateixa conferència. "La no cooperació amb la justícia és una obligació moral", va declarar solemnement.
Cinquena posverdad: que "el 80% dels catalans estan a favor del dret a decidir". Una altra mentida com una casa perquè si fos així a les eleccions al Parlament els partits independentistes traurien el 80% dels vots, no el 47%.
Sisena posverdad: Torra va destacar el paper de la "societat civil organitzada" en el procés, és a dir, l'ANC i Òmnium. Això de la societat civil és un altre mite. En el cas de la societat civil independentista el cas és encara més flagrant. Davant el desprestigido dels partits, es van llançar a impulsar o controlar entitats de la societat civil. Llegiu ANC o Òmnium. Però què representació real tenen? Bé, sempre diuen que tenen més de 50.000 socis, fins i tot 100.000 però en les eleccions per a la presidència voten '3.000 !. Sí, sí: a Jordi Cuixart ho van triar 3.000 socis. I a Jordi Sánchez més o menys els mateixos. Una llegenda urbana.
Setena posverdad: "Per què són jutjats nostres companys? Per haver organitzat un referèndum d'autodeterminació. Aquesta és l'arrel del procés judicial, això és, en essència, el que jutjaran les sentències ". No, cony, els jutgen perquè es van passar pel forro les lleis.
Va desmentir Torra que hi hagi fractura social, un altre invent dels constitucionalista, encara que jo em pregunto si un acte d'aquestes característiques es podria celebrar a Barcelona. Aquí no hi havia ni ningú escridassant a l'entrada, ni ningú cridant ni insultat a la sala, se li va escoltar plàcidament i se'n va anar per on havia vingut do Quim sense convèncer ningú. Tot i les coses que el Molt Honorable ha escrit sobre els espanyols. Allò que som bèsties i altres foteses.
Diu que no el preocupa que li posin multes o fins i tot l'inhabilitin pel cas dels llaços grocs en edificis oficials durant les eleccions, ell ja es veu com amortitzat perquè el seu únic compromís, com ja va dir durant la seva presa de possessió, és amb el poble de Catalunya.
Així les coses anuncia una resposta radicalment democràtica i pacífica davant la imminent sentència per l'1-O que molts operadors jurídics, com diuen ara els cursis, anticipen dura. Va animar, i té nassos venint d'un representant públic, a la desobediència civil entre la qual es pot englobar la vaga general i els talls de carreteres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario