Torra i "L'equip de resposta tàctica"

Tota declaració d'un sospitós de terrorisme implicant a tercers ha de ser acollida amb cautela i posada en reserva fins que altres línies d'investigació provin aquestes acusacions. Les declaracions judicials dels detinguts que es integraven el denominat «Equip de Resposta Tàctica» desarticulat a Catalunya comencen a donar dades de la seva vinculació amb sectors polítics separatistes.

Un dels dos acusats que van admetre part dels fets imputats -la compra de material explosiu i la realització de proves- va explicar que des de dins del Parlament els anaven a facilitar l'entrada a la cambra regional, i va involucrar-hi a Torra, l'actual president de la Generalitat. El «dia D» seria la data assenyalada per a actuar, entorn de l'aniversari del referèndum il·legal de l'1-O i la publicació de la sentència del «Procés», que s'espera en la primera quinzena del mes d'octubre.

Des del minut un que es va conèixer la detenció dels 9 presumptes, el «president» i els seus comilitones no van dubtar a sortir als mitjans per defensar els investigats i van treure a protestar als zombies habituals. Els mateixos que el dia abans en nom d'una Revolució dels somriures, ploraven pels polítics encausats esperant sentència estaven demanant la llibertat dels de les bombes.

 I ells diuen, posant la bena abans que la ferida, "que des de l'Estat Espanyol s'intenta barrejar terrorisme amb independentisme" No es pot bufar i xuclar alhora.

Cauteles a part, el més mínim indici de cooperació de qualsevol dirigent polític separatista amb els detinguts en l' «Operació Judes» ha de donar lloc, de forma immediata, a la corresponent investigació penal. I dijous al Parlament van ser dotzenes els diputats que es llançaven a la piscina acusant al denunciant Carrizosa. Els ulls dels ciutadans s'han posat immediatament en el President que presumia de tenir tota la seva família en els CDR i que fa pocs dies encara els estava aclamant amb el "Apreteu"

Han estat ells mateixos els que per la immediatesa de la seva resposta que han posat a la mateixa alçada als polítics presos al costat d'uns aprenents de terroristes assessorats en guerrilla urbana i fabricació d'explosius per algun que ja ho havia fet en els 70, mes algun etarra redimit, que no penedit que ha estat donant lliçons pel territori. Diuen per justificar el seu comportament, que això no és el Pais Basc de l'època d'Arzalluz, ja no hi ha "tot" cap mort.

Aquesta no era la tramposa «revolució dels somriures» que prometia el separatisme, sinó la pura i simple campanya coactiva i mafiosa que tot nacionalisme radical i antidemocràtic acaba deslligant contra la democràcia i l'imperi de la llei. Aquesta setmana el cop d'Estat de la Generalitat ha donat un considerable gas a la vista de tots. Qui no vulgui veure això, és que comparteix tant procediments com beneficis.

D'antuvi el Govern de Pedro Sánchez, vingut de les Amèriques ha preferit ocupar-se del canvi climàtic i de la mòmia de Franco. Amb la vista posada entre Cuelgamuros i l'Àrtic no li és possible entreveure la importància de la detenció d'una cèl·lula terrorista nascuda directament dels CDR amb armes, explosius, plànols i plans, però li queda poc temps per seguir amb la comèdia que "no passa res "o" no hi ha motius "de la Sra, Celaá. La demanda de la implantació del 155 o una intervenció de la comunitat s'ha convertit en un clam per tot el país.