Caos i sensació d'impunitat a Barcelona

Torra i els seus consellers es 'camuflen' a la manifestació per evitar que els increpin

A la capçalera de la manifestació únicament hi havia els líders de les associacions i sindicats. (Foto. EP)

https://twitter.com/i/status/1188191579749670912

El secessionisme català va preparar amb cura l'attrezzo per commemorar, sense dir-ho, els dos anys del 27 d'octubre de 2017. Ja ningú parla de la declaració unilateral d'independència del Parlament de Catalunya i de la fugida del llavors president autonòmic, Carles Puigdemont. Ahir, en un déjà vu que comença a ser rutinari a la regió, al matí Quim Torra, successor a dit de Puigdemont, es va envoltar de centenars d'alcaldes que, vara en mà, van cridar per la independència des del Palau de la Generalitat.

A la tarda, una altra manifestació de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, a la qual van assistir Torra i el seu govern. La Guàrdia Urbana els va comptar: 350.000 persones. Un trenta per cent menys que fa només una setmana, quan els mateixos convocants es van manifestar per Barcelona pels mateixos motius: la llibertat dels sediciosos condemnats pel Tribunal Suprem i que Catalunya se separi de la resta d'Espanya.A diferència d'altres manifestacions, els líders polítics no estaven ja a la primera fila i, amb les bases cada vegada més emprenyades amb l'actitud dels seus governants. Malgrat estar camuflats enmig de la massa han hagut de patir la reprovació de milers de separatistes.

Torra i els seus consellers es 'camuflen' a la manifestació per evitar que els increpin

Per evitar xiulades i escraches, un gran cordó de voluntaris amb una armilla vermella feien infranquejable la zona de les autoritats que, a més, comptaven amb la seva vigilància habitual de desenes d'escortes dels Mossos d'Esquadra. Sense la presència del conseller de l'Interior, Miquel Buch, aquests dies a la diana dels separatistes, el govern autonòmic català ha estat relegat a un lloc secundari. Com a teló de fons els manifestants corejaven crits d ' "unitat, unitat".

Un dels polítics especialment increpats, al sortir de l'escenari de la manifestació, situat al carrer Marina de Barcelona, ​​ha estat el conseller d'Afers Exteriors Alfred Bosch (Esquerra Republicana). Diversos manifestants s'han dirigit cap a ell per retreure l'actitud del govern català durant aquestes setmanes. Al costat de Quim Torra, Roger Torrent, els consellers, Artur Mas, senadors i diputats, es trobava a la zona protegida el líder d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, que ha acudit a la manifestació al costat del diputat de la seva formació al Congrés Jon Iñarritu .

Caos després de la manifestació

La Ciutat Comtal s'ha sumit en el caos i ha donat pas, al seu terme a actes de violència per part dels secessionistes més radicals als quals ens tenen acostumats, els que van sembrar de flames i caos als carrers de la capital catalana durant gairebé tota la setmana passada. I aquesta nit de dissabte, tal com havien anunciat en dies anteriors els més violents, ho han tornat a fer. Els últims dies a Catalunya, de fet, s'han convertit en un camp de batalla pels atacs i el terrorisme de carrer perpetrat pels CDR.

A la Via Laietana, concretament al voltant de la Direcció Superior de la Policia Nacional, una horda d'indepes violents s'han concentrat als voltants de l'edifici per acovardir els agents de la llei. La Policia Nacional i els Mossos d'Esquadra han començat a carregar només amb porres i escuts, contra els molt violents concentrats davant la Direcció de Policia de Barcelona passades les 21.00 hores, per a dispersar-los. Almenys 15 ferits, flames i caos per la violència indepe a Barcelona. Entre els ferits, hi ha un mosso d'Esquadra, hospitalitzat ferit greu, que ha estat hospitalitzat.

Una resposta ni molt adequada ni proporcional proclamada pel ministor d'Interior que encoratja la sensació d'impunitat per la qual es regeixen els vàndals que porten dues setmanes acovardint la ciutat. No s'entén com a hores d'ara no es posin en acció instruments molt més efectius que evitin que els policies constantment hagin de enfrontar cos a cos amb personal disposat a tot. Hi ha a les cotxeres dos camions d'aigua molt pràctics i altres mitjans que van ser adquirits per dispersar aquest tipus de comportaments com els soferts ahir.

En les últimes jornades, centenars de manifestants, han centrat les seves reivindicacions contra el govern de Torra i els Mossos d'Esquadra, amb protestes davant del Palau de la Generalitat o la conselleria de l'Interior.

Els CDR preparen una nova revolta a Catalunya si la Justícia inhabilita Torra pels llaços grocs

Quim Torra, president de la Generalitat, acaba de llançar una comissió d'investigació al Parlament català contra l'actuació dels Mossos que s'han jugat la vida defensant l'Estat de Dret. No contra els CDR que han destrossat i incendiat Barcelona en els últims dies, sinó contra els policia autonòmica. D'aquesta manera, la connexió del president de la Generalitat amb els CDR tornarà a demostrar-se en breu si la Justícia decideix finalment inhabilitar en el judici dels llaços grocs.

La investigació de la comanda CDR detingut amb explosius segueix apuntant a la seva relació directa amb Torra. Les últimes informacions judicials apunten a contactes telefònics directes entre membres dels CDR i el president de la Generalitat. Cal recordar, a més, que un dels CDR detinguts va afirmar que el mateix Torra era l'encarregat de garantir que s'obrissin les portes del Parlament català perquè la comanda radical pogués fer detonar el seu explosiu dins el legislatiu regional.

I ara, segons les dades a les que ha accedit la Policia Nacional, aquests mateixos ordres radicals separatistes estan preparant ja una nova i gran revolta en cas que la Justícia condemni i inhabiliti a Torra per posar els llaços grocs -el símbol del cop separatista l'1-O i de la petició d'impedir la tasca del Suprem en el seu judici- en seus oficials.

Torra ha de passar a judici oral en menys d'un mes, el 18 de novembre, i serà davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Una compareixença judicial en què la Fiscalia buscarà la seva inhabilitació durant un any i vuit mesos per un delicte de desobediència després d'haver negat a llevar els llaços grocs en les eleccions generals del passat 28 abril. En aquesta mateixa causa, a més, el Ministeri Públic exigeix ​​a Torra el pagament d'una multa addicional de 30.000 euros per la mateixa acusació.

Fonts jurídiques asseguren que el més probable és que Torra sigui finalment condemnat i castigat a inhabilitació per a càrrec públic i això serà, exclusivament, per l'acusació dels llaços grocs. Cal subratllar, a més, que a l'Audiència Nacional el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6, Manuel García-Castelló, i el jutge de reforç, Alejandro Abascal, investiguen ia un altre assumpte que també acorrala Torra: el dels Comitès de defensa de la República (CDR) i el col·lectiu Tsunami Democràtic per un delicte de terrorisme.

La resposta dels CDR es planifica ja a hores d'ara, aquests pretenen demostrar que Torra és un protegit del separatisme més radical que hi ha en aquests moments. Fonts policials han assegurat que el pla dels extremistes consisteix a tornar a paralitzar i incendiar la ciutat com a mostra del seu rebuig a la futura decisió judicial. És més, l'argumentari que estudien i als comandaments separatistes, uneix les dues sentències -la de l'1 d'octubre i la dels llaços grocs- en un mateix missatge i amb una única finalitat: donar per fet que la Justícia espanyola no és tal que, a més, es troba poc menys que en una croada per enderrocar el moviment separatista.