viernes, 18 de octubre de 2019

Carles Sastre Benlliure - Un sàdic assassí al capdavant de "Vaga de País"

Resultado de imagen de carles sastre

Divendres negre sobre Barcelona: marxes separatistes i vaga del terrorista que va esquarterar Bultó

Divendres negre el que plana sobre Barcelona. Després d'una setmana de disturbis al carrer, conflueixen les cinc marxes separatistes amb la vaga general convocada per Intersindical-CSC, el sindicat liderat per Carles Sastre Benlliure, el terrorista que va esquarterar l'empresari José María Bultó anudándole una bomba al pit el 1977.

Hi ha empreses, com el Grup Bon Preu, que ja han comunicat als seus empleats el tancament per evitar mals majors. Els seus treballadors tindran permís retribuït. Seat, per la seva banda, ha acordat una aturada tècnica de producció a la planta de Martorell (Barcelona) durant tot el dia.

Les cinc marxes separatistes conclouran a la Ciutat Comtal al voltant de les dues de la tarda després que milers de persones hagin recorregut desenes de quilòmetres des de Girona, Berga, Vic, Tàrrega i Tarragona per carreteres tallades per a l'exercici diari de la resta dels catalans .

El sindicat de Sastre té gran representació en el sector públic. És la segona vaga general que convoca i, com en l'anterior, torna a fer-ho per secundar els interessos polítics del Govern. Per aquest motiu la faci olor no estigui motivada per assumptes laborals, sinó "pels drets i les llibertats". A l'atur s'ha sumat IAC, una central partidària de l'autodeterminació de Catalunya que és majoritària entre els treballadors de la Generalitat, especialment en els sectors de la Sanitat i l'Educació. Una manifestació que partirà des dels Jardins de Gràcia a les 17.00 hores serà el colofó ​​de l'atur.

Independència i terror

Ara que l'independentisme intenta trencar amarres amb els set membres dels CDR a la presó acusats de terrorisme, conspiració per cometre estralls i tinença d'explosius, cobra interès recordar que el líder de la vaga d'aquest divendres és Carlos Sastre, exmembre de Terra Lliure i l'Exèrcit Popular Català.

Sastre té marcat el 9 de maig de 1977 a la seva biografia. Al costat d'altres integrants d'aquesta banda terrorista que reivindicava els supòsits 'Països Catalans', es van presentar a la casa del germà de Bultó a Barcelona. L'industrial havia acudit a menjar amb ell. Fent-se passar per empleats del gas, es van colar a l'habitatge. Bultó, de 77 anys, i accionista de l'empresa de motocicletes Bultaco era a més president l'empresa química S.A. Cros.

Sastre i els seus sequaços van abordar a l'ancià, i li van adossar amb esparadrap i sota l'aixella esquerra, una bomba de la mida d'una rajola de xocolata. Funcionava amb un mecanisme antidepresor: qualsevol intent d'afluixar els esparadraps accionava el detonador.

Els terroristes van amenaçar amb fer-li esclatar l'explosiu si no els lliurava 500 milions de pessetes (3 milions d'euros). Li van deixar un full amb instruccions sobre com pagar i desactivar la bomba. Bultó, malgrat la seva avançada edat, no va perdre la cara en cap moment als seus segrestadors i es va negar al xantatge. Va demanar als seus familiars que no diguessin res i se'n va anar a denunciar-ho a la policia.

Carles Sastre (esquerra), amb el president del Govern, Quim Torra.

Vísceres per les parets

Bultó mai va arribar a la comissaria. L'artefacte va fer explosió i li va rebentar completament. El seu cos va quedar esquarterat. El periodista Alfredo Semprún va descriure l'escena al diari 'Arriba': "Les parets desfigurades per la sang i els trossos de vísceres que tan violentament havien estat incrustades en ella per l'explosió de l'artefacte, el paquet intestinal sobre el sòl a pocs metres de la part inferior del cos, els braços mutilats al costat del cap tràgicament traumatitzada, era tot el que quedava de qui va ser sustentació i cor d'una de les més importants indústries espanyoles ".

Encara que va ser condemnat, quaranta anys després, l'avui líder del sindicat que vol aturar Catalunya segueix sense mostrar penediment. Un presentador de TV3 va presentar fa mesos a Sastre com a "gran reserva de l'independentisme".

No hay comentarios:

Publicar un comentario