L'Audiència investiga un altre 'CNI' ocult de la Generalitat

Agents de la Guàrdia Civil, durant l'operació contra els CDR desenvolupada el passat setembre. Enric Fontcuberta EFE

Té indicis de l'existència d'un grup de col·laboradors externs coordinats pel Govern que dirigeix ​​a l'ombra als CDR

L'Audiència Nacional està investigant en aquests moments la creació d'un nou CNI català format per un grup de persones procedents de l'entorn independentista, alienes a la Generalitat però en coordinació amb aquesta, que dirigeixen a l'ombra als denominats Comitès per a la Defensa de la República (CDR).

La investigació de la Guàrdia Civil i de la Fiscalia que dirigeix ​​el Jutjat d'Instrucció número 6 de l'Audiència té en aquests moments indicis de l'existència d'aquest nucli de col·laboradors, que no forma part del personal del Govern català de Quim Torra, però que treballa en sintonia amb ell.

Segons les investigacions, aquest grup de persones ha vingut donant instruccions als set detinguts dels CDR que planejaven un atemptat amb explosius el dia que es notifiqués la imminent sentència del Procés. Concretament, tenien com a objectiu la voladura d'una torre d'alta tensió o de comunicacions a la província de Barcelona.

Aquest 'servei secret' és aliè al Govern de Torra, però està en sintonia amb ell

Aquestes indagacions, segons asseguren a EL MÓN fonts pròximes a la investigació, s'estan duent a terme en el marc d'un procediment secret vinculat al sumari de l'anomenada operació Judes contra els CDR. En aquestes diligències s'ha descobert, per exemple, com aquest nou òrgan mixt d'intel·ligència s'ha vingut dedicant a donar instruccions concretes als detinguts per pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d'explosius i conspiració per causar estralls.

En aquest sentit, precisen les mateixes fonts, s'han interceptat comunicacions en què s'animava expressament als integrants de l'anomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT) a promoure accions violentes sota l'argument que constituïen «una eina essencial per a la independència» de Catalunya.

Tal com va revelar EL MÓN, el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castelló va deixar constància en les actuacions de presó dels detinguts que en les punxades telefòniques que es van fer als implicats va aflorar «l'existència d'un pla de conspiració contra les institucions l'Estat, que consistiria en l'assalt i posterior ocupació d'una manera il·legal del Parlament de Catalunya en el dia d, per tal de subvertir l'ordre constitucional ».

Instava els CDR a cometre accions violentes després de la sentència del 'Procés'

«El desenvolupament del pla», va destacar el jutge instructor, va ser «encomanat per part de l'anomenat CNI català i s'hauria assumit i planificat per part del propi ERT, estant implicats en diverses de les iniciatives que conformarien aquest pla».

Aquesta operació va ser tutelada, segons el parer dels investigadors, pel Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), que va ser «ple coneixedor» dels plans en marxa per part del sector més radical dels CDR. No obstant això, la investigació alberga a hores d'ara indicis que aquest organisme públic dependent del Govern català va comptar a més amb el suport del referit grup independentista extern, el finançament també està sent rastrejada.

El Cesicat va ser creat com un organisme per a la protecció dels sistemes electrònics de la Generalitat, però ha estat posat nombroses vegades sota sospita per haver estat utilitzat en el Procés. En particular, les investigacions sobre l'1-O van apuntar que els dirigents independentistes s'haurien servit del Cesicat per obtenir de forma fraudulenta dades dels ciutadans catalans.

El CNI català hauria coordinat, entre d'altres operacions, l'intent d'assalt al Parlament que s'estava organitzant per a quan es conegués la decisió del Tribunal Suprem i les previsibles condemnes que va a imposar a tots els líders independentistes.

Segons el parer dels investigadors, els detinguts en l'operació Judes tenien consideració de «mers soldats» en un operatiu que va ser teledirigit per la Generalitat a través del que la Fiscalia de l'Audiència Nacional ja ha batejat en altres ocasions, en referència al Cesicat , que va néixer el 2009 oficialment per controlar la seguretat de les telecomunicacions catalanes, com el CNI català.

No obstant això, el Ministeri Públic sosté que aquest organisme s'ha acabat transformant en «una mena d'Agència de Seguretat Nacional, en el benentès que constitueix una de les estructures bàsiques per al funcionament de Catalunya com a Estat independent». «Assumint per això», com argumenta la investigació en l'operació Judes, «funcions que legalment no li estan assignades per ser competència de l'Estat».