L'expresident català Artur Mas | Cordon Press
La Caixa del Solidaritat ha ingressat 800.000 euros dels 4,1 milions que reclama el Tribunal de Comptes a Puigdemont, Junqueras i 32 alts càrrecs. Crida desesperada d'el separatisme per pagar l'última fiança de el cop.
Les fiances de el Tribunal de Comptes s'han revelat com un dels elements més nocius per al separatisme. Artur Mas i els consellers condemnats pel referèndum d'el 9-N de 2014 (el banc de proves de l'cop d'Estat d'octubre de 2017) encara es queixen de les multes i fiances imposades per aquest tribunal mentre que els implicats en l'1-O recorren de nou a la solidaritat de les bases independentistes per fer front a el pagament de 4,1 milions d'euros, l'última reclamació pel cop.
Tenen de termini fins dilluns i només han aconseguit recaptar 800.000 euros. No ha funcionat el conte de la lletera. Puigdemont demanava dos euros a cada un dels votants de l'referèndum il·legal, però l'independentisme mostra símptomes d'esgotament financer. Massa peticions, primer de Mas i després de Junqueras i Puigdemont. I no només per a advocats, multes i fiances, sinó per a la Casa de la República (la mansió de Waterloo), el Consell per la República i la Crida per la República.
Els responsables de la "caixa de solidaritat", els expresidents de parlament regional Núria de Gispert i Ernest Benach, supliquen a l'independentisme que faci front a la nova fiança perquè en cas contrari s'han d'embargar béns i fins i tot sous, matisen, no només de Puigdemont, Junqueras i els seus consellers, sinó també d'alts càrrecs de la Generalitat, com alguns secretaris generals o la interventora de l'administració autonòmica.
La situació és desesperada, segons han alertat els dos personatges a El Nacional, el digital independentista de l'exdirector de La Vanguardia José Antich. Segons els comptes de De Gispert i Benach, la "caixa de solidaritat" ha aportat fins al moment 13,2 milions d'euros en fiances, 262.500 euros en advocats per a particulars que no disposaven d'assistència lletrada i 124.600 en multes. Segons els promotors d'aquesta caixa, a més de sufragar despeses judicials als càrrecs polítics també s'ha ajudat a unes 246 persones anònimes que s'han vist afectada per el que anomenen "repressió judicial".
La Caixa del Solidaritat rebutja pagar la fiança a l'exconseller Vila
Santi Vila, a la dreta, entrant al jutjat d'Osca juntament amb el seu advocat (ACN)
El jutge exigeix 216.000 € per no retornar els béns de Lleida a Sixena
La Caixa del Solidaritat, ha rebutjat fer-se càrrec de la reclamació que el jutjat d'instrucció d'Osca ha sol·licitat a l'exconseller de Cultura Santi Vila, tot i que sí que hauria pagat la fiança de l'també exconseller Lluís Puig, imputat en la mateixa causa . Puigdemont va demanar a la Caixa de la Solidaritat que pagués la fiança als exconsellers Vila i Puig
El passat 5 de desembre l'titular de Jutjat d'Instrucció número 3 d'Huesca va dictar obertura de judici oral contra Santi Vila i el seu successor Lluís Puig per no haver lliurat a Aragó les 44 obres d'art de Sixena que es trobaven al Museu de Lleida a tot i l'ordre judicial. Els imposava unes fiances de 216.000 i 88.000 euros, respectivament, per possibles responsabilitats, i les havien d'abonar un dia després. Santi Vila va presentar un escrit demanant un mes més per poder pagar la fiança i la jutge va sol·licitar informe a l'fiscal. No hi ha hagut una resposta encara, però si la resolució és negativa Santi Vila ja ha reconegut que es veurà obligat a embargar seu pis de Figueres. I si bé el judici oral està previst que s'iniciï d'aquí a poc més d'un mes, és possible que els recursos posteriors portin la demanda a l'Suprem i la sentència definitiva pugui endarrerir fins a dos anys.
L'expresident Carles Puigdemont va fer una piulada on reconeixia que Santi Vila i Lluís Puig "van complir fidelment, com consellers de cultura, els meus ordres de protegir i defensar el patrimoni català" i agraïa a la Caixa de la Solidaritat "que ajudi als dos". Però aquesta entitat, creada el maig de 2017 per l'ANC i Òmnium Cultural, ha anunciat que l'havia de estudiar perquè "som conscients que el cas és controvertit". I finalment aquest dijous passat el rebutjava, en el cas de Vila, a través d'un altre tuit: "Si bé hi ha raons a favor relatives als fets jutjats, hi ha altres en contra, relatives a l'actuació global de Santi Vila".
Inicialment semblava que seria la Generalitat la que es faria càrrec de la fiança, directament o mitjançant l'assegurança que té contractada per responsabilitat civil, però tampoc ho ha fet. Santi Vila ha mostrat la seva sorpresa "perquè els serveis jurídics tant de Cultura com de Presidència van considerar que les actuacions estaven ajustades a dret" i considera que això deixa en una indefensió total a funcionaris i càrrecs polítics.
També li estranya que les entitats que van empènyer perquè no es lliuraran les obres de l'museu de Lleida "ara no tinguin res a dir". Que no s'estranyi Santi Vila, després de la seva marxa enrere, per a la "família" separatista, ha deixat d'existir, i mes si ja no queda pasta a la caixa. Amb el de Torra, s'acosten nous desemborsaments,
No hay comentarios:
Publicar un comentario