La moció de censura d'Abascal

Santiago Abascal, president de Vox

Santiago Abascal ha anunciat que a la tornada de l'estiu, al setembre, presentarà una moció de censura contra Pedro Sánchez. Si es confirma, seria la cinquena de les materialitzades des de l'adveniment de la democràcia. Resulta evident que la censura no tirarà endavant, i que Pau Casado en cap moment la donarà suport. Ja ho ha deixat clar.

És interessant tàcticament la moció de censura que ha anunciat Vox contra la gestió de Pedro Sánchez i, de passada, a l'oposició de PP i Ciutadans. ¿Hi ha la possibilitat que arran d'ella es converteixi Santiago Abascal en el líder electoral de la dreta? En aquest moment no sembla probable. ¿I que, de passada, Sánchez acabi per escombrar a Esglésies? La qüestió no és tant per què Vox presenta una moció de censura sinó per què no la presenta el PP.

L'atreviment de Vox és l'enèsim revulsiu perquè el PP surti de la letargia ideològic en què està sumit després d'anys de silenciament dels intel·lectuals, de tecnocràcia roma i de corrupció dins i fora de el partit, amb uns polítics més interessats a fer contactes professionals que en lliurar la batalla de les idees i uns tertulians afins que semblen congelar fora de la zona de confort de l'nucli irradiador de la Sexta.

Per cert, diu Abascal que no se'n va de vacances perquè, durant el mes d'agost es proposa negociar suports a la moció. La pregunta és: ¿Amb qui va a negociar? Primer, perquè no sembla que hi hagi qui acudeixi a la seva crida. I segon, perquè a l'agost no queda ningú en els centres de poder.

Vivim una reedició en forma de farsa de l'pacte entre Cánovas i Sagasta per al repartiment de poder, només que aquest repartiment no és simètric, ja que el PP fa simplement de corretja de transmissió de l'motor de lleis i conceptes que imposa el PSOE, el qual governa de iure quan està al Govern i de facto quan està a l'oposició.

La moció de censura es perdrà, com també Felipe González es va estavellar contra la majoria d'Adolfo Suárez a l'any 1980, tot i que li va servir a l'dirigent socialista per llançar-se com a líder de la nació. L'objectiu d'aquestes mocions no és tant guanyar com revelar que un projecte polític governamental està agonitzant i cal esperança d'una alternativa.

45.000 morts després, milions de desocupats, hipotecats de per vida a la UE i amb un Govern l'únic programa és la mentida, perquè té no té votants racionals sinó creients fideístas, què més ens queda sinó l'esperança que hi hagi algú que s'atreveixi a desafiar l'abisme?