Mentre a cada hora es van tancant milers d'empreses i centenars de milers d'espanyols a l'atur han de recórrer a la beneficència per cobrir les despeses més bàsiques, el nostre emperador no para d'augmentar les despeses del seu enorme tall d'assessors i personal al seu servei . Tampoc va existir en el Pressupost un gest dels funcionaris amb feina fixa, cap a una situació econòmica que es es preveu va a agreujar-se per moments.
En el nou pressupost es dispara la despesa un 115% i amb un 18% més de bonus dels assessors a la Moncloa.
Els nous pressupostos generals dediquen 15 milions d'euros a l'pagament del seu personal eventual. Amb Rajoy, la xifra era més baixa: només 7 milions.
Només cal entrar a Twitter de tant en tant o amb aixecar el cap del l'pinxo de truita per mirar, així, com de passada, la televisió de bar per saber qui és Iván Redondo. És el brillant ideòleg de la moció de censura que va fer pujar Pedro Sánchez, el qual vigilarà les fake news, el que decideix el què i -sobretot- el com a la Moncloa. És, al capdavall, un assessor. El mateix passa amb Miguel Ángel Rodríguez. Pregunti. Diran que xiuxiuejava a l'oïda de José María Aznar, que un cop el van detenir per conduir borratxo i que ara és qui mou els fils darrere d'Isabel Díaz Ayuso. La nova política, atrinxerada perpètuament en una campanya electoral, ha descobert als assessors per convertir-los en estrelles pop.
No obstant això, aquestes cares conegudes són la punta de l'iceberg. El que escasseja. El món dels assessors és, en realitat, un forat de persones sense nom aparent, pel qual es colen milions i milions d'euros que van a parar a no se sap ben bé què fins concrets. Són els que estan darrere de el poder, manejant, sense retre comptes davant de ningú ja que ningú les ha votat i que, tot i que cobren de l'erari públic, la majoria no se sap ni qui són. I això que cada vegada són més.
L'ESPANYOL ha analitzat els pressupostos generals de l'Estat de 2021, ja encarrilats i que s'aprovaran sens dubte el 29 de desembre, hores després el dia dels Sants Innocents, per descobrir que Pedro Sánchez anirà més lluny que mai i es crearà una cort d'assessors milionària. El president de Govern destina en els pressupostos ni més ni menys que 15 milions d'euros per al pagament del seu personal eventual, és a dir, assessors- a la seva oficina. Aquesta xifra, comparada amb Mariano Rajoy, és un 115% més elevada que els 7 milions que destinava el líder popular a la mateixa finalitat, segons els PGE de 2018, aprovats per Cristóbal Montoro i vigents encara a dia d'avui.
Iván Redondo, cap de Gabinet de el president de Govern, aquest estiu. EP
Però Sánchez no es queda només en augmentar els diners per contractar assessors. També els premiarà millor. El president destinarà el 2021 una partida de 5,3 milions d'euros sota l'eteri i modelable concepte de "Incentius a l'rendiment" per la seva oficina presidencial, formada per funcionaris de carrera i assessors. Aquesta xifra és més gran que la que tenia Mariano Rajoy, que va destinar 4,4 milions en concepte d'incentius per a l'oficina de el president de Govern. Sánchez ara li torna a superar en un 18%.
"Nosaltres vam fer una anàlisi i es va dur a terme una reducció de l'aparell", comenta a L'ESPANYOL un assessor de primer nivell de el Govern de Mariano Rajoy i que ha demanat romandre en l'anonimat. "Ara la dinàmica apunta que és gent a la qual estan col·locant, gent que ve per quedar-se de alguna manera o altra en l'Administració", afegeix. "La qüestió dels incentius no és intranscendent. És un parany. Nosaltres en dèiem bufanda. Amb els incentius es pot triplicar o quadruplicar el sou base d'un assessor i, tot i que posi que cobra 1.600 euros a l'mes, després en realitat acaba cobrant 7.000 tranquil·lament ", afegeix.
Ja és sabut que l'actual Govern de coalició liderat per Sánchez i Pablo Iglesias és el que més ministeris té de la història democràtica. Es va veure que és el que més vegades s'ha saltat la norma que les direccions generals han d'estar ocupades per funcionaris, augmentant així l'enxufisme, i que és el que més assessors ha tingut fins al moment. Ara es veu que és el que més diners destina a aquests assessors, premiant sobretot a la seva cort. És més cridaner encara en l'actual situació de depressió econòmica.
Senyals d'alerta
Durant els passats mesos de gener i de febrer, quan ja s'havien quedat antigues les travesses sobre el repartiment de ministeris, tocava formar l'estructura interna de Govern. I aquí va aparèixer el primer signe d'alerta. La llum vermella que avisava de la presència de dedazos es va encendre.
La llei estableix que el lloc de director general ha d'estar reservat a un funcionari. Però la mateixa llei obre una esquerda: cal l'excepció, que el nomenament no sigui un funcionari, només i només en el cas que no es trobi ningú apte per al lloc. Aquesta és l'excepció. Però, feta la llei ...
El Govern actual ha aprofitat aquesta escletxa per propiciar 26 excepcions a la norma, multiplicant el llegat de Rajoy i el seu propi, el de Sánchez en la seva primera legislatura. Durant el mandat de Rajoy, es va arribar només a 10 excepcions i en el primer mandat de Sánchez hi va haver un total de nou. Ara, 26. I, amb això, es generen casos com el de Sergio García Torres, director general de Drets dels Animals. Torres no és un funcionari de l'Cos Nacional Veterinari, sinó un activista animalista que regenta un bar vegà a Madrid. Llicenciat en arts, sí que té el valor afegit d'haver pertangut als cercles de Podem des dels seus inicis.
Amb els assessors, ara, la dinàmica s'agreuja. El 2011, quan Rajoy va arribar a el càrrec de president, hi havia en total 123 assessors en el Govern. Després d'una sèrie de polítiques en les que el propi Partit Popular també ha participat però no amb tant ímpetu, aquest estiu la xifra d'assessors ja era de 777 persones. Així, la mida de l'Administració va creixent a poc a poc, engegantint, creant una situació molt difícil d'explicar a una ciutadania que cada vegada està més cremada i allunyada de la classe política.
El més cridaner és que Sánchez ha arribat a aquesta xifra de 777 assessors usant encara els pressupostos generals de 2018, els que ha hagut d'anar estirant i prorrogant davant la impossibilitat de treure els seus propis endavant. Ara, però i tot i els intents de Ciutadans per influir en els PGE, Sánchez va recórrer a la mateixa majoria de la investidura, amb el suport d'ERC i Bildu, per aprovar els seus nous comptes. I aquests partits independentistes tampoc se centren en reduir els nomenaments a dit d'un Estat que, al capdavall i legítimament, no senten com a propi. Alhora que mor el discurs que "no hi havia elecció", esgrimit per Sánchez per justificar als seus companys de viatge, creix la dedocracia.
La seva gran cort
"És evident que estan col·locant a gent", remarca l'assessor de l'època de Mariano Rajoy. "Amb això, endolles a l'Administració i, encara que es veu menys, en les empreses públiques als teus afins. I ocupen llocs en els quals després, quan tot acabi, es queden ", afegeix. "Es va notar molt després del que va passar a Andalusia. Quan el PSOE va deixar de governar, es va notar com molts d'aquests càrrecs a dit venien a ocupar llocs a Madrid. Alguns, d'assessors; altres, d'altres coses ", apuntala.
Els nous pressupostos destinen a personal eventual -que són assessors, càrrecs nomenats a dit- un total de 44.440.000 d'euros entre tots els ministeris. Es tracta d'una xifra un 38% més elevada que els 27.680.000 que tenia Rajoy a 2018. A més, els incentius a el personal de tots els ministeris de Govern que, com s'ha remarcat, serveixen per engreixar les nòmines, creixen a 1.072 milions d'euros, un 15% més que els 930 milions que destinava Rajoy. Això vol dir que Sánchez no només contractarà més, sinó que a més disposarà de més diners per pagar dietes, complements i retribucions per productivitat.
Si es desgrana exclusivament la partida dedicada als assessors de el president de Govern, inclosa dins de l'enorme Ministeri de la Presidència, Sánchez dedicarà 15.160.000 als seus assessors, a la seva cort, i els podrà premiar amb 5,2 milions en incentius. Rajoy, en canvi, dedicava 7 milions a el primer concepte i 4,4 milions als incentius. Així, les xifres de Sánchez augmenten vertiginosament, un 115% i un 18% respectivament. Això es produeix en un moment, a més, de recessió econòmica generalitzada al país, molt allunyada de la situació de 2018.
"Amb Rajoy es va retallar moltíssim", comenta l'antic assessor, que coneix bé les interioritats de l'ocupació. "Es va retallar en el gabinet de l'Ministeri per al qual treballava i hi havia, com a molt, un assessor per cada Secretaria d'Estat. A més, hi havia una persona de premsa per cada lloc. Jo sé de gent, ara, que està en departaments de premsa i que no són periodistes, sinó que són escriptors o advocats, amics, que res tenen a veure amb la feina que han de desenvolupar ", afegeix.
El president Sánchez i el vicepresident, Pablo Iglesias, presentant els PGE de 2021. EFE
"És normal, de tota manera, que en un Ministeri hagi una part d'assessors tècnics i una altra d'assessors polítics. Sempre hi ha algú que ha de fer els discursos o que ha de servir d'enllaç amb el partit, aquesta és la part més política, però la resta és purament tècnic. O així hauria de ser ", comenta. "Amb Rajoy havia molts ministeris que la majoria dels assessors que tenien eren funcionaris, gent que coneix la casa, i només tenien a una o dues persones que venien del carrer, personal eventual", afegeix.
Si bé Pedro Sánchez va aguantar, més o menys, durant el seu primer Govern, amb la dinàmica generalitzada, el nou Executiu ha vingut a trencar la baralla. Primer, perquè ha multiplicat el nombre de ministeris -dels 13 de Rajoy als 22 d'ara- per partir el Govern a favor de Podem, dividint ministeris únicament segons criteris polítics i no funcionals. Això ha servit per disparar el nombre d'assessors per cartera.
I, d'altra banda, l'arribada d'Unides Podem a l'Executiu ha propiciat la proliferació d'assessors de molt perfil polític i molt poc perfil tècnic. Això podria ser degut al fet que la formació estatge ha arribat a el Govern abans que a les altres institucions, de manera que no ha pogut reclutar perfils tècnics afins i ha recorregut a gent de partit.
El cas d'Irene Montero, titular d'Igualtat, és paradigmàtic. La majoria dels seus assessors no funcionaris són gent de partit. Són gent que no ha estudiat res que tingui a veure amb les tasques que desenvolupen, que han anat oscil·lant de diputades a assessores al Congrés segons els vots obtinguts en les eleccions i que sempre han tingut un lloc, independentment de la tasca de la mateixa, primant l'afinitat a la professionalitat.
Ministeris milionaris
L'ex assessor que ha demanat romandre en l'anonimat remarca que el més cridaner de tot això és que el creixement dels càrrecs a dit de el nou Govern s'ha produït amb els pressupostos de Montoro encara vigents. "D'on han tret els diners?", Es pregunta. Creu que és possible gràcies al fet que "ara s'ha tret el control detallat dels Pressupostos, quan abans havies d'explicar a Hisenda què anaves a fer amb els diners; no podies dir que et deixaves 20 milions en el que volguessis ". "També és possible que l'hagin fet a compte dels pressupostos següents", afegeix, fent referència als que es van a aprovar aquest mes de desembre.
Aquesta pregunta, però, és possible que s'acabi quedant en l'aire. Ja no farà falta buscar caramboles fiscals perquè els nous pressupostos ja recullen aquest increment notable. Així, els ministeris més milionaris, els que més diners reben per a assessors són els de Presidència (que dedica 19.800.000 a personal eventual i és on s'inclou la partida específica per a Pedro Sánchez), Política Territorial (6,7), Transició ecològica (2,5), Afers Exteriors (1,5), Assumptes Econòmics (1,5) i el de Pablo Iglesias, Drets Socials, amb 1,2 milions d'euros. Aquí es veu que les vicepresidències van premiades d'assessors.
Pedro Sánchez treballant a la Moncloa.
Els segueixen de prop els d'Inclusió (amb 995.640 euros), Indústria (957.210), Interior (927.370), Defensa (848.530), Sanitat (772.070), Hisenda (770.050), Transports (755.830), Treball (749.400), Justícia ( 738.410), Cultura (728.050), Ciència i Innovació (55.530), Educació (536.120), Igualtat (526.910), Agricultura (503.340), Universitats (459.650) i Consum amb només 395.210 euros.
Aquest repartiment permet veure com, per exemple, en matèria d'assessors es premia més a Pablo Iglesias que a Salvador Illa, tot i que la pandèmia que viu el país es gestiona més eficaçment des de Sanitat. També deixa veure que hi ha alguns ministeris clau, com poden ser els de Treball o Educació -o, fins i tot, clau per a l'esquerra com ho és el d'Igualtat-, que estan a la part baixa de la taula. Sembla més important protegir i augmentar la cort personal de Pedro Sánchez que la de Salvador Illa, i són més importants els assessors de Pablo Iglesias que els de la seva parella i ministra d'Igualtat, Irene Montero. Però, al capdavall, 44 milions donen de sobres perquè, en realitat, guanyin tots.
No hay comentarios:
Publicar un comentario