Una immobiliària es querella contra Colau per afavorir una okupació

Un jutge admet una denúncia per fins a sis delictes contra quatre càrrecs de l'Ajuntament

Un jutge ha admès a tràmit una querella criminal de la immobilaria Vauras Investment, S.L contra quatre càrrecs de l'Ajuntament de Barcelona. En concret, són l'alcaldessa Ada Colau, el regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra; la responsable de departament de Disciplina d'Habitatge i Inspecció, Fuensanta Alcalá i la regidora d'Habitatge, Lucía Martín González.

A tots ells se'ls acusa de fins a sis delictes, com a presumptes coaccions, extorsió, prevaricació, infidelitat de documents públics, suborn, tràfic d'influències, negociacions prohibides a funcionaris públics o usurpació d'atribucions. A més demanen que s'exigeixi a l'Ajuntament de Barcelona "una fiança de 25.000.000 euros per tal de cobrir la responsabilitat civil que pot derivar-se de la comissió dels delictes assenyalats".

Segons informa aquest dilluns el portal e-Notícies, l'empresa explica en l'escrit que els fets que motiven la present querella es desencadenen arran de l'ocupació de vuit habitatges d'un edifici situat al número 38 del carrer Lleida, adquirit per Vauras Investment el 24 de novembre de 2016. "En el moment de la seva usurpació, aquests pisos tenien un valor de mercat de 2.913.099,4", detalla el document.

Connivència amb els ocupes

La promotora també denuncia que l'ocupació dels habitatges va suposar un cost de 404.858,84 euros a causa dels danys ocasionats en els immobles. "Les fotografies mostren el femer en què van deixar uns pisos acabats de reformar i serveixen per fer-nos una idea dels sorolls, crits, aldarulls i incomoditats que van haver de patir durant l'ocupació", lamenta la companyia.

Vauras Investment indica que el procediment de desnonament s'ha arribat a suspendre "fins en quatre ocasions, principalment per l'acció violenta d'el moviment okupa i amb el suport i la connivència de l'Ajuntament de Barcelona". En un d'aquests intents, el 10 d'octubre de 2019, expliquen que "el cap de el dispositiu dels Mossos d'Esquadra que s'havia desplaçat a el lloc per assistir a la diligència de llançament, va rebre una trucada de Miquel Buch, ordenant la suspensió de l'acte ". També arriben a afirmar que Serra "va ordenar" en una altra ocasió paralitzar el desnonament als Mossos.

Pressions polítiques

L'empresa també assenyala que hi ha hagut "defraudació de fluids elèctrics i anàlegs" i que aquests han estat, segons ells, "tolerats i emparats pels responsables de l'Ajuntament". Segons el text, "Marc Serra va donar ordres precises als Mossos d'Esquadra" per retirar a la seguretat privada que havia contractat la firma per vigilar els comptadors de subministraments.

"Els querellats -apunta el text- van coaccionar Vauras Investment, perquè aquesta es plegués a la seva voluntat i solucionés, de forma i amb recursos privats, un problema d'ordre social que pertoca a l'Ajuntament i per al qual aquest té fons públics".

Per si fos poc, també posen en coneixement del jutge que el 31 de setembre de 2019 van acudir a una reunió amb Fuensanta Alcalá, Marc Serra i Lucía Martín. En ella "es va pressionar a Vauras Investment perquè s'avingués a cedir els habitatges de l'edifici a un preu de lloguer social o, si s'escau, a vendre-les per un preu irrisori i com a contraprestació, l'Ajuntament podria desbloquejar-obres i llicències que Vauras tenia bloquejades, tal com es demostrarà en el moment processal oportú ".