Un jove d'origen magribí mostra el seu certificat d'estudis després de la seva arribada en pastera. (Reuters)
L'estratègia de Govern davant la crisi migratòria a Canàries és mantenir a les illes als milers de migrants. No obstant això, un flux constant part pels seus propis mitjans a la Península
Un nodrit grup de migrants es reuneix cada dia al costat d'un caixer automàtic internacional a Puerto Rico, resort turístic de sud de l'illa de Gran Canària. Allà passen les hores mortes, xerrant pel mòbil. A què esperen? "Quant la meva família em envieu diners, vaig a l'aeroport i vol a Espanya", explica Yusef. L'estratègia de Govern davant la crisi migratòria a Canàries està sent mantenir en les illes a les milles de persones que han arribat en pasteres i cayucos en els últims quatre mesos, sense derivar-los a la Península per evitar, en paraules de Fernando Grande-Marlaska, que les Canàries es converteixi en "la via d'entrada irregular" a la resta del territori continental europeu. No obstant això, el 'tap migratori' canari està fent aigua.
Fem comptes. Aquest 2020, han arribat a Canàries més de 18.400 migrants des de les costes del Marroc o Senegal. A dia d'avui, prop de 6.000 estan acollits en hotels de les illes, altres 2.000 estan en diferents centres d'asil, 600 són al CATE (centre temporal) acabat d'inaugurar a Barranc Sec, encara queden altres 600 al moll d'Arguineguín, uns 2.000 han estat derivats ja a la Península en vols regulars a Sevilla, Màlaga, Alacant o Madrid, i amb prou feines uns 300 han estat deportats de tornada. Cal afegir uns 2.000 menors no acompanyats. Pel cap baix, perquè les xifres fluctuen molt, ¿on són els més de 4.000 migrants que falten? Molts han seguit la seva ruta. Tot i que no donen xifres concretes, fonts policials confirmen que hi ha un flux de migrants que surten de Canàries pels seus propis mitjans i acaben a la Península, i que, més tard, intenten creuar fins a França. I a Irun, la següent frontera, es comença ja a notar la pressió dels que arriben via Canàries.
"Evitar que arribin a Europa": Canàries, fi de trajecte i dissuasió per als migrants
"Els que tenim passaport només estem esperant que les nostres famílies ens enviïn els diners, per Western Union. Tinc amics que ja han llogat entre diversos, quatre o cinc, un taxi i han anat a l'aeroport rumb a Espanya. Després ens diuen", detalla Rachid. En el grup reunit al voltant de l'caixer automàtic, la majoria dels magribins ha portat el seu passaport. Els que no, expliquen, han demanat a les seves famílies que se'ls enviïn.
Es tracta d'un fenomen pràcticament inèdit d'aquesta nova onada: tradicionalment, els migrants que creuen el mar rumb a les illes Canàries venien sense passaport, perquè fos més difícil la seva identificació i posterior repatriació. Amb les fronteres dels països d'origen tancades pel coronavirus, els CIE (Centres d'Internament d'Estrangers) a Canàries bloquejats per les mesures preventives davant contagis i milers de persones derivades provisionalment a sistema d'asil, en el qual no poden ser retingudes més de les 72 hores que marca la llei, tenir ara el passaport a mà permet a molts simplement arribar a l'aeroport de las Palmas i agafar un avió a Bilbao, un autobús a Irun i intentar creuar la frontera amb França. Només fa falta els diners.
"Els he vist moltes vegades, un grupet que paguen a algú perquè els porti amb cotxe i van vuit o nou rumb a l'aeroport, passen per aquí davant", explica Albert, cambrer de bar Cocos, una mena de 'ràdio pati' i punt de trobada per a migrants a Puerto Rico, localitat on es concentren la majoria d'hotels destinats a acollir-los. Un taxista, que prefereix mantenir l'anonimat, confirma la història: "Jo mateix he portat subsaharians a l'aeroport. Molt amables, molt educats. Parlaven en francès. Els vaig preguntar, 'porteu diners?'. I quan em van ensenyar els diners els vaig dir que per descomptat, allà anem. el trajecte són 50 euros, i em van treure un grapat de bitllets de 20 perquè jo em cobrés. Altres companys també em diuen que han portat a gent. Però des d'aquí és car. des Platja de l'Anglès, és més barat ".
No tots van en avió. En el cas més sonat, 200 joves magribins van viatjar dimecres passat de Gran Canària a Tenerife amb la intenció de prendre un ferri a Huelva. Amb els bitllets ja a la mà, se'ls va impedir abordar el vaixell per falta de la documentació necessària. Però, segons va recollir llavors la premsa local, a l'almenys una vintena que sí portaven el passaport a sobre va aconseguir pujar al vaixell. Actualment, hi ha diverses rutes des de les illes a el territori peninsular, amb Cadis i Huelva com els ports principals, de 30 hores com a mínim. Amb avió, són tot just tres.
El CATE en Barranco Seco, Gran Canaria. (A. A.)Encara que tots els migrants que arriben en pastera o són rescatats al mar passen un procés d'identificació i filiació per la Policia Nacional, amb les xifres d'arribades registrades en els últims quatre mesos (es van arribar a assolir els 2.000 en un cap de setmana) , el procés s'ha desbordat.
Extraordinàriament, i davant la falta d'altres opcions, la immensa majoria passa d'estar sota control d'Interior a el Ministeri d'Integració, Seguretat Social i Migracions, que els absorbeix de moment "d'urgència" en l'estructura d'asil (en circumstàncies normals, només ho fan els que estan en situació de vulnerabilitat, des d'una dona víctima del tràfic a un jove que pateix persecució i violència), que els està allotjant per milers en hotels de les illes i altres centres. I un centre d'asil no és un CIE, on els immigrants estarien retinguts. "No són centres d'internament [els centres gestionats per Migracions]. No tenim ni el poder ni la competència de retenir a ningú", expliquen des del ministeri, on admeten que un nombre indeterminat -no han ofert xifres- d'immigrants abandona les seves places d'acollida voluntàriament "i se'n van". No es faria un seguiment posterior d'aquestes persones, al menys des d'aquest ministeri.
Ahmed, que era electricista al Marroc i a qui la crisi de l'coronavirus al país el va deixar "sense res de treball", està esperant els diners per poder volar a Sevilla, on viu el seu germà. Com ell, altres tants es buscaran la vida a Espanya. No obstant això, molts altres prenen el camí fins a Irun, com Abdoul, senegalès que va volar de Canàries a Bilbao i d'allí va prendre un autobús a la frontera amb França, amb la intenció d'arribar després a París. Però creuar a el país veí no és tan fàcil.
La frontera entre Irun i Hendaia porta anys sense ser fàcil per als magribins, des que el 2015 França va elevar el nivell d'alerta antiterrorista pels atemptats de Bataclan. Tot i que el 'tancament' (d'una frontera dins de l'espai Schengen, que garantiria la lliure circulació de persones) no és oficial, en la pràctica s'estarien produint centenars de 'devolucions en calent', cada vegada més comuns, segons confirmen fonts policials. El reforç fronterer per la crisi de coronavirus dificulta encara més el pas als migrants. A alguns directament no els deixen passar. El bloqueig francès està creant "bosses", especialment de magribins, i en menor mesura de subsaharians, que esperen la seva oportunitat per tornar a intentar el salt a França.
Les pasteres tornen a Canàries després d'uns dies de respir
Fonts policials confirmen al Confidencial que la situació s'ha aguditzat en els últims mesos, seguint el ritme de les arribades a Canàries, tot i que encara no ha tensat les costures de el sistema. Fonts d'ONG a Biarritz apunten que el pas de migrants que arriben a França després d'haver passat per les Canàries està creixent.
També estan augmentant les màfies que els ajuden a creuar, assenyalen les mateixes fonts policials. Aquest mateix agost, la Policia Nacional va desarticular dues organitzacions criminals que extorsionaven migrants subsaharians -quantitats al voltant dels 200 euros- per facilitar-los el pas fronterer entre Espanya i França per Irun-Hendaia-Baiona i amb connexions fins i tot a Bilbao, Vitòria o Sant Sebastià.
"Al Marroc, ni tan sols podia casar-me. Com em va a acceptar el pare d'una dona si no tinc ni treball per a sostenir-? Porto temps buscant l'oportunitat de sortir", explica Yusef. Porta més d'un mes a Canàries. Té el passaport, només li queda els diners per seguir cap a França.
No hay comentarios:
Publicar un comentario