El secretari general de PP, Teodoro García Egea. EFE
Divendres passat Vox va reaccionar en forma irada a l'abstenció de PP davant la declaració de 'persona non grata' al seu president, Santiago Abascal, líder de la força més votada a la ciutat. La iniciativa, tan agressiva com inacceptable, estava impulsada per un partit de simpaties musulmanes, i va ser secundada pel PSOE. El PP local es va creuar de braços i va deixar fer, sota l'excusa que Abascal va encoratjar la crispació, durant la recent invasió marroquina del territori de Ceuta.
En un calculat doble joc, l'equip de Casado ha volgut donar suport a Vives, enfrontat directament amb Vox, tot i que s'ha desmarcat de la declaració de persona 'non grata' a Abascal amb unes concises paraules d'argumentaris interns que han repetit els pocs dirigents públics que han intervingut públicament entre dilluns i dimarts. "El PP mai ha aixecat cordons sanitaris ni ha demonitzat a cap polític democràtic", ha assenyalat aquest dimarts el propi Casat durant una conferència, apel·lant a "fer front a la divisió política de les forces moderades i de centre dreta".
Ja han passat cinc dies des del de Ceuta i Casado segueix sense despenjar el telèfon, parlar de l'assumpte amb Abascal, donar-li una bufetada a Vives i immediatament anar a una altra cosa, que era el més lògic. Està fent el contrari i deixa passar el temps, pensant que a Abascal se li va a anar la rebequeria. Els militants de Vox i PP ara lluny de donar-se la mà i llançar-se en comandita a desallotjar Sánchez i la seva colla escombraries de la Moncloa, s'entretenen en treure greuges que estaven en les diferents demarcacions i sacsejar-clatellots que tan sols afavoreixen l'enemic comú.
Les veus i les ofenses prossegueixen odioses, sense que l'alta direcció dels populars hagi gosat obrir la boca, tal com reclamen els presumptament ofesos. Una baralla de galls babaus, un capítol més de les trifulgues en què s'embranca, amb sense igual desencert, la derechita cridanera i gesticulant, que va conèixer el seu punt cimero en la moció de censura presentada per Vox contra Pedro Sánchez.
Falten més de dos anys per a les generals. En aquest moment tots dos haurien d'estar maldats per elaborar un projecte en comú il·lusionant que tregui als apallissats votants de la dreta de la seva depressió i acudeixin als centres de votació, però només s'entreveuen uns hereus ansiosos davant d'un Sánchez moribund.
Mentrestant Sánchez escampa, en forma violenta i accelerada, una infinitat d'iniciatives que no busquen tan sols modificar d'arrel el tauler de la nostra convivència sinó, senzillament, propiciar un canvi de règim. El temor dels seus votants de dretes és que amb uns líders tan susceptibles que s'ignoren a a cada frec, l'assalt a la Moncloa el relleu no es podrà aconseguir a la vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario