El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional el primer estat d'alarma decretat pel Govern per combatre la pandèmia, tal com demanava Vox. Ha estat una decisió molt ajustada que s'ha imposat amb una majoria de sis magistrats enfront d'altres cinc que avalaven la mesura excepcional.
El tribunal de Garanties considera que el confinament general entre març i juny de 2020 no va ser una limitació sinó una suspensió de drets fonamentals que no s'emparava en el marc legal de l'estat d'alarma. El Constitucional considera que la intensitat de les mesures imposades al març de 2020 excedia les restriccions que es poden decretar amb l'estat d'alarma.
Després de la sentència, caldrà estudiar què passa amb les multes imposades com a conseqüència del primer estat d'alarma, així com dilucidar si en la pròxima ocasió s'ha de decretar l'estat d'excepció i no el d'alarma. Segons fonts jurídiques d'tribunal, les multes de el primer estat d'alarma es podrien anul·lar si tenen a veure amb el que s'ha declarat inconstitucional: llibertat de circulació i residència.
Pilar Llop: "El Govern respecta però no comparteix, la decisió de Tribunal Constitucional"
La decisió ha agafat per "sorpresa" a Govern, que "respecta" la sentència, encara que no ho comparteix, segons ha assegurat en una compareixença extraordinària de la ministra de Justícia, Pilar Llop. A més, la decisió de TC ha generat nombroses crítiques entre l'oposició, especialment entre els partits que van rebutjar aquesta mesura per combatre la pandèmia.
Així les coses, la recentment nomenada ministra de Justícia, Pilar Llop, li ha tocat explicar en una roda de premsa en la qual no han pogut ni entrar ni preguntar als periodistes, ha expressat la seva "sorpresa pel caràcter inèdit" de la fallada en la declaració des del Palau de la Moncloa. Ha dit de manera concisa i amb la cara contrariat que "El Govern respecta però no comparteix la decisió de Tribunal Constitucional" -
Una llei per a casos de pandèmies
Tot això és gràcies a l'obstinació de el Govern de coalició de Pedro Sánchez per no aprovar una llei de pandèmies que hauria de ser tramitada al Congrés dels Diputats demanada per les comunitats autònomes, partits de l'oposició i especialment per la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració sanitària (Sespas) una reforma legislativa que clarifiqui les mesures limitadores de drets fonamentals en situació de crisi sanitària com l'actual.
La necessitat de poder executar aquestes limitacions amb garanties jurídiques s'ha vist al llarg de tota la pandèmia de covid-19, de manera que el que ha passat aquests dies amb el brot de Mallorca a joves de viatge de fi de curs és només un capítol més (un jutjat li ha dit a el Govern de les Balears que la llei no li permet limitar drets fonamentals), ja que tots els dies s'estan produint sentències contradictòries ara amb la nou augment de contagis en la majoria de CCAA.
D'haver-se executat a principis de l'emergència sanitària una reforma legislativa específica o d'haver-se tramitat una llei de pandèmies, com l'anomenen alguns, ens haguéssim estalviat bastants embolics judicials i polèmiques i desencontres entre administracions competents, inclosos els lamentablement fomentats per motius partidistes. I qui sap si, fins i tot, amb menys titubeig jurídic, el Govern central i els executius de la comunitats autònomes podrien haver fet més i millor del que han fet per evitar, especialment, morts.
Aquest nou ridícul denota la incompetència d'un govern amb més assessors i ministres de la història i amb quatre exmagistrados al seu si, on cap va preveure les greus conseqüències de les seves decisions. Amb la circumstància que ni tan sols Pedro Sánchez, que no desitjava comparèixer i donar explicacions davant el Congrés, té a mà un responsable directe a qui carregar la responsabilitat, ja que la setmana anterior per una altra nyap similar, ja havia destituït a ministre de Justícia. A la nova, Pilar Llop tan obedient i sectària com l'anterior, li ha tocat intentar explicar aquest nyap.
No hay comentarios:
Publicar un comentario