L'independentisme busca com reagrupar després del retrobament dels seus dos líders
El retrobament. Els dos grans líders de l'independentisme català, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, president i vicepresident de Govern de la Generalitat que va perpetrar el cop d'l'1-O, han tornat a veure cara a cara 1.349 dies després.
La imatge de Puigdemont i Junqueras quatre anys després era reclamada per gran part de el moviment separatista, ja que tots dos van emprendre un camí diferent després de la fallida declaració unilateral d'independència. L'expresident va emprendre una fugida a Bèlgica de la qual només va informar al seu número dos amb posterioritat, quan Puigdemont ja havia posat cames ajudeu. No van tornar a parlar-se.
Les condicions legals d'ambdós (pròfug un i inhabilitat l'altre) han canviat des de llavors i els obliguen a exercir el seu poder i influència en la política catalana i nacional a través de persones interposades. També són molt diferents, i distants, les relacions personals entre tots dos. Però cap d'aquests factors són un inconvenient perquè els seus partits segueixin governant Catalunya en coalició sota un projecte comú: la ruptura amb Espanya.
La cita s'ha celebrat a la mansió que el pròfug gaudeix en Waterloo (Bèlgica), on el líder d'ERC ha arribat acompanyat per l'expresidenta de Parlament Carme Forcadell i els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa, tots ells indultats fa dues setmanes pel Govern d'Espanya. A la residència els esperaven, a més de Puigdemont, el també exconseller fugat Toni Comín i el raper Valtonyc, condemnat per enaltiment de terrorisme i humiliació de les víctimes.
Un fet anecdòtic que, potser, no ho sigui tant: el cas és que, després de gairebé quatre anys sense veure, Puigdemont no ha sortit a rebre inicialment a Junqueras ni a la resta de dirigents indultats d'ERC pel Procés fins minuts després que aquest últim entrés a la seva residència perquè sortís a fer-se una foto de grup.
La intenció inicial de Junqueras era que aquesta trobada s'hagués produït ahir a Estrasburg, aprofitant que havia ple al Parlament Europeu, en el qual Puigdemont és eurodiputat. No obstant això, el líder d'JxCAT va renunciar a participar-hi per forçar Junqueras a desplaçar-se a Waterloo, des d'on el pròfug manté l'imaginari d'una presidència de la Generalitat a l'exili a través de l'anomenat Consell per la República.
La cita a Waterloo hauria de servir com el primer pas per cicatritzar ferides i donar nou alè a la part de la societat catalana que els segueix en la seva propòsits de ruptura amb Espanya. «Aquesta trobada faria feliç a molta gent», va reconèixer fa uns dies l'exconseller Jordi Turull, després d'abandonar la presó amb aquesta proclama: «El nostre compromís amb el que vam començar l'1-O no és parcial, ni reversible, ni condicionat».
Aquest dimecres, l'home de palla de Junqueras a l'capdavant de la Generalitat, Pere Aragonès, ha recordat a Sánchez la factura de el suport d'ERC al seu Govern. «El referèndum d'autodeterminació és inevitable», ha afirmat durant el ple de Parlament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario