L'esperpent viscut dijous al Congrés amb l'aprovació de l'anomenada "derogació llei laboral de Rajoy" convertit finalment en el part d'un ratolí, que com a fet nou ha posat per primera vegada d'acord amb la patronal i els sindicats, però en canvi ha deixat un munt de damnificats al si dels partits polítics, que també volien el seu protagonisme. judicial, cosa que no la reforça davant dels ulls crítics del seu partit.
La reforma laboral, llei estrella de Yolanda Díaz, seria la propulsora del seu projecte polític, però es va convalidar amb el sí de Ciutadans i l'error d'un diputat del PP es va tornar en martiri.
Primer, perquè del fracàs de negociar amb els socis Díaz queda debilitada en no aconseguir que ERC s'incorporés al grup malgrat humiliar-se públicament. Perquè la «geometria variable» que va intentar Pedro Sánchez va esclatar darrerament amb el no d'UPN; en tercer lloc perquè el suport de Cs nega l'aspecte d'esquerres de la reforma que la vicepresidenta volia donar a la contrareforma. I quart, perquè va quedar retratada la solitud de la ministra que no té càrrec a Podem i és un vers solt a Moncloa.
Pedro Sánchez, que, malgrat que és el president menys votat de la democràcia, es comporta com una macarra de guarderia, ha fagocitat la separació de poders fins a uns extrems que converteixen en joc de nens «la mort de Montesquieu» decretada per Alfonso Guerra. però amb l'esdevingut en aquesta votació ha vist perillar tota la legislatura i passat els moments de depuració des del principi del seu mandat. Aprovar una llei parlamentària amb més de la meitat de la Cambra Parlamentària en contra, ja és per ell mateix un fracàs.
Meritxell Batet, ha violentat els usos democràtics amb flagrant oblit del seu deure principal, que no és altre que el de garantir la protecció dels drets de tots els parlamentaris, amb independència de la seva adscripció partidària, haurà d'enfrontar-se a una cataracta de querelles judicials pel presumpte acte de prevaricació. Això de Batet constitueix una prevaricació que ens situa en el mateix pla que aquella Veneçuela que tant mola els diputats de Podem.
El PP tampoc surt ben parat de la baralla, O bé té com a diputat un irresponsable que vota a favor de l'enemic per tres vegades per error o bé veient el caire, es va pactar de pressa amb el PSOE per assegurar l'ajuda de la CE. Tot això pot tenir poc recorregut i es veurà en pocs dies. Ara, vam quedar esperant la querella contra la socialista per acusar el PP d'haver comprat els vots dels diputats decents, quan va ser precisament el PSOE el que va subornar i va fer xantatge a UPN. El que està fora de control establert és la denúncia penal d'un particular, per delicte informàtic.
Tots els partits han mostrat les seves vergonyes. El vot en contra dels dos diputats d'UPN ha estat potser un dels actes més democràtics de la jornada que és la fidelitat als principis del partit, en vista que el seu president Javier Esparza havia pactat el vot al darrere dels seus militants , a canvi de diversos milions i en contra de l'ideari del partit. Tot això, davant l'acusació obscena d'Adriana Lastra de compra la compra d'aquests diputats pel PP, quan aquesta destral no és més que l'obtenció del suport per part la direcció d'UPN sota compra per diversos milions o el xantatge d'assalt a l'alcaldia de Pamplona per part dels bilduetarres i socialistes. Si no hi ha una ràpida reacció UPN quedarà partit en dos i estarà vist per al desballestament.
L'opinió pública hauria de preocupar la deriva excessivament partidista que estan prenent algunes institucions fonamentals de l'Estat, que perverteixen l'equilibri constitucional. No és només una qüestió de formes, cosa que ja és per si mateixa reprovable, sinó del qüestionament de la legitimitat institucional.
Perquè no tot s'hi val en democràcia per tirar endavant un projecte polític. Molt menys si, com en aquest cas, els que han de vetllar pel respecte als drets fonamentals es comporten com a hooligans del Govern.
No hay comentarios:
Publicar un comentario