El ministre de l'Interior Fernando Gran-Marlaska. EFE / Juan Carlos Hidalgo
Marlaska diu avui al Congrés que tot s'ha fet d'acord amb la llei mentre la Fiscalia demana revocar tres tercers graus més que Marlaska va concedir a etarres. El Jutjat de Vigilància Penitenciària ja ha revocat tres permisos concedits a presos etarres per Interior per no complir els requisits legals. A aquest exjutge anteriorment molt valorat contra el terrorisme etarra se li estan oxidant els seus fonaments jurídics des que forma part del govern Sánchez i de mica en mica es posa davant de la Llei.
La Fiscalia ha interposat recursos davant de tres tercers graus recentment concedits per Institucions Penitenciàries a membres d'ETA. Els casos se sumen a tres més en què l'Audiència Nacional ha ordenat el reingrés a la presó dels terroristes després de revocar el règim signat pel Ministeri de l'Interior. Els dubtes sobre la legitimitat de les progressions se sostenen, majoritàriament, al voltant de les suposades cartes de penediment signades pels terroristes, perquè es consideren que no manifesten una petició de penediment expressa cap a les víctimes particulars de les seves accions terroristes.
La Fiscalia ha interposat recursos sobre set tercers graus concedits per Institucions Penitenciàries a membres d'ETA: cinc el 2021 i dos més el 2022. D'aquests, l'Audiència Nacional ja s'ha pronunciat en quatre. Un ho va desestimar, però tres més van ser favorables. Així, Unai Fano Aldasoro, Jon Crespo Ortega i Íñigo Gutiérrez Carrillo -condemnats a 20, 25 i 14 anys de presó, respectivament, per diversos delictes relacionats amb el terrorisme- han hagut de tornar a la presó en dates recents, malgrat que la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries els concedís les progressions de grau.
A la Justícia encara li queda pronunciar-se tres casos més.
Fonts jurídiques consultades expliquen que cada cas és diferent, encara que tenen com a denominador comú que no compleixen els requisits legals. L'Audiència Nacional posa el focus en la majoria de casos a les cartes de penediment signades pels membres d'ETA abans d'accedir al tercer grau, en qüestionar la validesa de la sol·licitud de "perdó" i el reconeixement de la seva activitat criminal. A l'informe en què es revelen els contactes entre el Govern de Pedro Sánchez amb l'entorn dels presos d'ETA, la Guàrdia Civil va incorporar els tres models de cartes rubricades pels etarres per accedir a permisos o aconseguir l'acostament a presons properes al País Basc o Navarra.
Cartes de penediment
En aquestes cartes, els terroristes demanaven perdó amb el model 1: "a les víctimes que ha causat la meva activitat delictiva (terrorisme) i ho lamento sincerament"; el model 2: "pel dany que ha causat l'activitat delictiva per la qual he estat condemnat (terrorisme), ho assumeixo, demano disculpes per això i ho lamento sincerament" o el model 3: "durant la meva militància he pogut causar dolor, assumeixo plenament que ha pogut ser així i ho lamento sincerament". Les autoritats judicials consideren que no hi ha un penediment exprés per les conseqüències que van tenir les seves accions sobre les víctimes concretes, i que aquests missatges genèrics no són suficients per accedir als permisos.
Aquest informe incideix en les converses que l?entorn dels presos d?ETA va mantenir amb el director d?Institucions Penitenciària, Ángel Luis Ortiz, per gestionar la situació penitenciària dels terroristes. Les progressions dels graus o els acostaments a presons properes als llocs d'origen es van signar precisament des d'aquest òrgan, dependent del Ministeri de l'Interior. El seu titular, Fernando Grande-Marlaska, va enquadrar els contactes en la gestió habitual: "Les Institucions Penitenciàries mantenen trobades amb col·lectius de diferents presos dins dels 47.000 interns".
"No hi ha perdó exprés"
Tot i això, la Guàrdia Civil sosté que els tres models de carta formen part de les decisions que va anar prenent el Col·lectiu de Presos Polítics Bascos (EPPK) perquè els presos d'ETA poguessin acollir-se de forma individual a les mesures de reinserció. Mateixa valoració fa l'Audiència Nacional la qual, en els seus últims pronunciaments sobre aquest tema, ha qüestionat la veritable intenció dels presos. Un dels exemples més patents es troba en la correcció de la Sala Penal a la decisió del jutge de Vigilància Penitenciària de rebaixar la pena a l'etarra Sebastián Echaniz Alcorta.
La interlocutòria, de la qual va ser ponent la llavors presidenta de la Secció Primera, Concepción Espejel, va marcar el camí que segueix ara l'Audiència Nacional en deixar palès que la carta que va remetre per aconseguir la redempció era "significativament idèntica" a les enviades per altres presos etarres. Aleshores, la mugíastrada -especialment dura amb l'entorn d'ETA- va deixar palès que per aconseguir la redempció extraordinària de 45 dies de la pena, Echaniz no va formular un "perdó exprés" a les víctimes ni a les seves famílies. Per aquest motiu, l?Audiència va corregir el criteri d?Interior i de Vigilància Penitenciària recordant que l?etarra ha estat condemnat en sis sumaris de l?Audiència Nacional.
"La concessió de redempcions extraordinàries exigeix que s'exterioritzi de l'activitat, almenys, un rebuig del delicte comès, explicitant la intenció de no reincidir-hi (...). No hi ha una petició de perdó exprés a les concretes víctimes de les seves accions terroristes, ni els seus familiars, ni van acompanyats d'abonament de la responsabilitat civil", va exposar llavors la Sala Penal. A més, va qüestionar la veracitat dels informes remesos des de la presó de Villabona (Astúries) en què complia condemna ja que van basar aquesta petició en una activitat que ja desenvolupava abans de sol·licitar la redempció extraordinària.
Després d'estar desaparegut del Congrés des d'abans de Nadal per la violència de les bandes llatinoamericanes a Madrid, ara apareix dient que tot es fa d'acord amb la llei. Hauria de repetir la carrera de Dret si vol tornar a la judicatura. L'exjutge esta més cremat que una falla en un any de pandèmia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario