Espanya, una democràcia defectuosa

El president del Govern, Pedro Sánchez

Espanya deixa de ser una «democràcia plena» i passa a ser considerada com una «democràcia defectuosa» a l'índex anual de 'The Economist'. L'informe realitzat pel The Economist indica que Espanya perd 0,18 punts

Espanya ha passat de ser una «democràcia plena» a ser una «defectuosa», segons l?estudi que realitza cada any The Economist. Tal com s'indica a l'informe, «un deteriorament de 0,18 punts en la puntuació ha estat suficient per relegar Espanya de 'democràcia plena' a 'democràcia defectuosa'». Aquesta puntuació provoca que Espanya baixa al lloc 24 a l'índex anual del setmanal britànic.

En el text, en un punt titulat «Espanya és degradada a una 'democràcia defectuosa'», s'explica que «Espanya va estar a prop de ser reclassificada com una 'democràcia defectuosa' després que la seva puntuació caigués el 2017 amb motiu de la crisi a Catalunya, que va portar el Govern a prendre mesures legals contra els polítics catalans independentistes per actuar inconstitucionalment».

Però el descens de la puntuació d'aquest any es deu «principalment a una rebaixa a la puntuació per la independència judicial, relacionat amb les divisions polítiques sobre el nomenament de nous magistrats al Consell General del Poder Judicial, òrgan de supervisió del sistema judicial i destinat per garantir-ne la independència».

Rànquing de països segons el tipus de democràcia. | The Economist

La fragmentació parlamentària, un altre punt que baixa la puntuació

Finalment, apunta que en termes generals «Espanya pateix un augment de fragmentació parlamentària, una lletania d'escàndols de corrupció i un nacionalisme regional creixent a Catalunya davant els reptes de la governabilitat».

Aquest informe s'afegeix a l'índex sobre la corrupció de Transparència Internacional, que empitjorava la puntuació respecte a altres anys i col·locava el país al 34 quart lloc.

A nivell mundial, l'índex de democràcia va passar de 5,37 el 2020 a 5,28 l'any passat, fet que suposa el descens més gran des de l'any 2010. Segons l'estudi, «els resultats reflecteixen l'impacte negatiu de la pandèmia a la democràcia i en la llibertat al món per segon any consecutiu, amb l'extensió considerable del poder de l'Estat i l'erosió de les llibertats individuals».