El canceller Olaf Scholz saluda al final d'una visita a l'Elisi.|Europa Press
Scholz adverteix els seus compatriotes que es preparin per a un tall de gas rus, però no allarga la vida dels seus reactors actius. Abans congelat que pronuclear
«Mentre Putin i el seu exèrcit destrueixen Ucraïna i perpetren un genocidi», es lamenta l?enginyer Tomas Pueyo, «la Unió Europea s?ha mostrat exuberant en la seva retòrica i tèbia en les seves accions». La duplicitat és especialment cridanera en el cas d'Alemanya. Ha enviat armes a Kíev, ha elevat la despesa en defensa i ha suspès l'aprovació del gasoducte Nord Stream 2. Però continua finançant la guerra amb la compra d'hidrocarburs a Moscou.
Això sembla que s'acabarà, encara que no per un rampell de decència, sinó per una causa de força major. El Kremlin exigeix cobrar en rubles, la UE es nega en rodó i el canceller Olaf Scholz ha advertit els seus compatriotes que «han de preparar-se» per a un tall de subministrament.
En descàrrec de Berlín cal dir que ja ha reduït notablement la dependència del carbó i el petroli russos i confia a suprimir-la en un termini relativament breu. Però el gas és un assumpte diferent. Encara que ha començat a construir la primera planta de liqüefacció, ni el volum ni el preu són comparables als d'un gasoducte. Prescindir per complet d'aquesta font és ara per ara implantable.
Ara bé, Berlín sí que podria substituir el gas dels seus centrals de cicle combinat, que suposa un terç del total i és justament la quantitat que importa de Rússia. Pueyo calcula que si tornés a encendre els 30 reactors nuclears, dels quals només tres segueixen actius, «gairebé no necessitaria gas per a electricitat». I es pregunta: «Per què no ho fa?»
Arguments febles
Quan el desembre passat la Comissió Europea va publicar un esborrany que catalogava com a sostenible la inversió en energia atòmica, els polítics alemanys es van posar com a panteres. Un europarlamentari socialdemòcrata va comparar els defensors de la fissió amb els antivacunes i el vicecanceller i colíder del Partit Verd, Robert Habeck, va declarar que l?informe de Brussel·les era un lamentable intent de blanqueig d?una font ambientalment devastadora.
Setmanes després, la invasió d'Ucraïna tornava a obrir el debat i Habeck es va veure forçat a encarregar un estudi per determinar si la prolongació de la vida útil de les tres plantes atòmiques encara en servei «seria d'ajuda a la conjuntura internacional actual». El 8 de març presentava la conclusió i «la resposta era negativa».
El document en què basa aquesta conclusió addueix que caldria reformar la llei, que probablement no es trobin peces de recanvi, que el personal qualificat s'ha anat jubilant, que caldria fer front a residus addicionals i mantenir operatius els reactors més enllà la data prevista de tancament incrementa el risc daccident.
Es tracta d'arguments força febles. Com poden uns ministres al·legar que no poden endarrerir la clausura de les centrals perquè requereix canviar una llei que altres ministres van canviar per avançar-la? «Algú els hauria d?explicar com funciona un Govern», ironitza Pueyo.
Pel que fa a la manca de recanvis i de personal qualificat, no parlem de la primera potència industrial d'Europa? No produeix i ven maquinària a tothom? No teniu una formació professional modèlica? ¿Es negaran a tornar a la feina els tècnics jubilats si se'ls demana educadament? Massa complicat. Val més seguir pagant a Putin…
Tampoc no suposen un obstacle insuperable els residus. Alemanya va ser capaç de processar els que van generar l'equivalent a 20 reactors en 50 anys. ¿No pot poder amb els de tres centrals en cinc anys?
Finalment, hi ha els aspectes relacionats amb la seguretat. Són els que més inquieten l'opinió pública i és natural. Però, apunta Pueyo, «tinc la sort de ser enginyer i entenc els riscos que parlen. És una probabilitat d'accident del 0,001%, és a dir, un cada 100.000 anys».
No hay comentarios:
Publicar un comentario