Salvador Illa, quan era ministre de Sanitat
Dos alts càrrecs de Sanitat i una d'Hisenda han comparegut com a investigats aquest dijous en un jutjat de Madrid per una querella presentada per Vox per la compra suposadament irregular de material sanitari les primeres dues setmanes de pandèmia.
Un dels tres inclosos a la querella de Vox declara que informava el ministre Illa dues vegades al dia
Un dels querellats és el director de l'Institut Nacional de Gestió Sanitària (Ingesa), Alfonso María Jiménez, que ha sostingut que les contractacions van seguir el que marca la llei tant per a la seva publicitat com per a la seva adjudicació. Segons ha explicat la responsable d'assumptes jurídics de la formació, Marta Castro, l'alt càrrec només ha reconegut alguns errors de poc pes dels que ha responsabilitzat els funcionaris i que ha atribuït a les circumstàncies en què es treballava aquells dies.
La querella de Vox se centra en 13 de les 54 adjudicacions que es van fer entre el 13 i el 15 de març del 2020, per un valor de 310 milions d'euros. Segons Castro, que ha assistit a la declaració, el responsable d'Ingesa ha explicat que dues vegades al dia tractava amb el ministre de Sanitat, Salvador Illa, com anava a comprar mascaretes, respiradors i proves PCR. "Ha declarat que tenia contacte directe amb el ministre Illa, dues vegades al dia, que mantenia puntualment informat de tota la contractació".
També ha declarat com a querellada Patricia Lacruz, directora General de Cartera Comuna del Servei del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia. S'ha referit igualment a Illa, tot indicant que en el cas de la compra de respiradors havia estat el secretari del ministre de Sanitat el que s'havia encarregat de l'assumpte. Castro ha considerat "sorprenent" que un dels contractes més grans no el dirigís Ingesa.
La tercera querellada, Paloma Rosado, de la Direcció General de Racionalització i Centralització de la Contractació (DGRCC), responsable de compres al Ministeri d'Hisenda, ha negat haver participat en cap adquisició de material sanitari en aquestes dates. Es tracta d'un assumpte que segons Vox ha d'aclarir-se, ja que al seu dia illa va indicar que Hisenda passava a encarregar-se d'aquest tipus de tasques.
A la seva querella, presentada el 2020, Vox sosté que després de la declaració de l'estat d'alarma es van celebrar contractes "de la manera més irregular", amb "sobrecostos molt elevats, amb empreses sense solvència tècnica ni professional en aquest sector", a més de sense la publicitat oportuna. Vox manté que el marc d'urgència no justificava que es realitzessin licitacions arbitràries sense seguir els criteris de seguretat més mínims en la contractació del sector públic.
En moltes de les licitacions, també destaca la querella, les empreses no tenien experiència prèvia ni de contractació amb l'Administració i tampoc disposaven de la infraestructura necessària per poder prestar uns serveis com els que se'ls van concedir.
El Confidencial cita un cas espectacular: el de les bates d'un sol ús, on es van comprar lots amb un preu unitari de 0,27 cèntims i altres amb un import de 22,070 euros; és a dir, per més del 8.000%. El perjudici per a les arques públiques va poder pujar a 47 milions d?euros.
Sobre el que és inadequat de les empreses, els querellats han explicat aquest dijous que "el llistat dels contractants ho va facilitar l'ambaixador d'Espanya a Pequín" i que ells no tenien informació sobre això ni "cap responsabilitat". "El cas és que 310 milions d'arques espanyoles van anar a empreses xineses, en molts casos amb deficiències, sense saber qui eren ni quina experiència tenien, sense examinar-ne la idoneïtat", ha conclòs Castro.
No hay comentarios:
Publicar un comentario