Espanya gasta a cada pres 2.000 euros al mes, un 45% més que la resta de la UE

 

Centre penitenciari d'Archidona (Màlaga).

Aquestes xifres converteixen el sistema penitenciari espanyol en un dels més cars de la Unió Europea, el cost mitjà diari del qual per pres és de 49 euros

La Secretaria General d'Institucions Penitenciàries gasta al dia uns 71 euros en cadascun dels presos que compleix condemna a algunes de les presons dependents de l'administració de l'Estat, segons dades del departament dirigit per Ángel Luis Ortiz. Això converteix el sistema penitenciari espanyol en un dels més cars de la Unió Europea, el cost mitjà diari del qual per intern és de 49 euros. En altres paraules, Espanya paga per cada reclús un 45% més que la resta de la UE, concretament uns 2.000 euros al mes.

Aquesta diferència percentual, però, s'incrementa dràsticament si s'hi inclouen les presons catalanes, la competència de les quals té transferida aquesta comunitat autònoma i que, per tant, no depenen del Ministeri de l'Interior. En base a l'últim informe SPACE del Consell d'Europa, que fa una radiografia de les presons del vell continent el 2020, Espanya va destinar una mitjana de 84 euros al dia a cada reclús, segons els càlculs realitzats per aquest diari. D'aquesta manera, tenint en compte aquesta estadística, el nostre país pagaria de mitjana un 70% més respecte dels països de la UE.

Aquesta dada s'obté del pressupost destinat als sistemes penitenciaris el 2020, 1.107 milions d'euros, dividit entre els més de 55.000 reclusos que hi havia a l'esmentat període a les presons espanyoles. D'aquest total, la majoria es destina a cobrir les despeses de personal: els sous dels 23.000 funcionaris de presons. També a l'alimentació dels presos; les despeses en aigua, electricitat, gas i atenció sanitària dels interns, que sol costar uns 56 milions d'euros a l'any.

Menys presos

A més d'aquestes xifres, el document del Consell d'Europa també fa palès que l'ocupació de les presons espanyoles està entre les més baixes del continent. Fa uns dies, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va lloar aquest escenari i va titllar el sistema penitenciari de «referència internacional». Sobre aquesta estadística, va assegurar que Espanya estava nou punts per sota de la mitjana europea, amb 73,4 interns per cada 100 places als centres de l'Administració General de l'Estat.

Grande-Marlaska va subratllar que el descens de la població «era tendència» tenint en compte que «des del 2011 s'ha reduït en més d'un 21% fins a assolir els 46.300 a l'abril». N'és una prova que l'ocupació a les presons va baixar a mínims històrics el 2021. La xifra que va desgranar el ministre es tracta de la més baixa registrada els últims 20 anys. Per trobar un exercici amb menys presos caldria remuntar-se al 2002, quan se'n van comptabilitzar 44.924.

El volum d'interns s'ha reduït progressivament des del 2010, un any després que s'arribés al bec amb 73.832 reus. Una tendència que ha fet que les presons espanyoles, exceptuant les de Catalunya –aquesta comunitat té la competència penitenciària transferida des del 1984– tinguin avui gairebé 27.000 presos menys que fa dotze anys. En aquest temps, el nombre de reus ha baixat gairebé un 38%.

Pandèmia

No obstant això, l'augment sostingut d'interns durant la primera dècada del segle així com el descens dràstic en els deu anys següents no són una simple coincidència. Segons els experts consultats, les raons són diverses. En primer lloc, sostenen, aquesta variabilitat a les estadística no obeeix simplement a un augment o descens de la criminalitat a Espanya, sinó també a polítiques penitenciàries, reformes legals, o fins i tot variables temporals, com ha passat el 2020 i 2021 amb la pandèmia del coronavirus.

Al llarg del 2009, les presons de l'Estat van arribar a comptar amb 73.832 interns i van registrar els índexs d'ocupació més alts. En aquest cas, tot es devia a l'enduriment del Codi Penal que s'havia dut a terme 14 anys abans, el 1995. Una reforma que va fer que dels 48.645 interns que hi havia el 2003, la xifra de reus s'incrementava més d'un 30 % sis anys després. El 2010, però, el canvi del Codi Penal va tenir l'efecte contrari. La renovació legislativa va rebaixar les penes de delictes com el tràfic de drogues en petites quantitats, fet que va provocar el descens de presos a les presons en endavant.

D'altra banda, el 2016 també va influir la incorporació de la permuta de les condemnes de presó pels treballs a favor de la comunitat, a faltes contra la seguretat viària i de violència de gènere. El que a la pràctica ha evitat trepitjar la presó desenes de milers de persones. Des d'aquell any fins a començaments del 2020, la xifra de població reclusa es va mantenir entre els 50.000 i els 51.000. No obstant això, el que va accelerar encaraa més, el descens dels presos va ser el confinament. La declaració de dos estats d'alarma, en menys de set mesos, va comportar la caiguda de la criminalitat.

Les infraccions durant els primers nou mesos del 2020 van caure fins a 131.481, al voltant de 300.000 menys que el mateix període de l'any anterior. Una tendència que s'ha mantingut a la pandèmia. De fet, el Ministeri de l'Interior sosté que els índexs de criminalitat se situen a la xifra més baixa de la sèrie històrica.