La vicepresidenta primera del Govern i ministra d?Economia, Nadia Calviño, després del Consell de Ministres del 27 de juny. | Europa Press
La IGAE consigna aquests 2.048,32 milions com a pagaments que ha realitzat l'Estat en el marc del Mecanisme de Recuperació i Resiliència
El balanç de la gestió dels fons europeus al final del curs no pot ser més descoratjador. Les darreres dades disponibles a la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) i recopilades per THE OBJECTIVE, reflecteixen que fins al mes de maig el Govern amb prou feines ha realitzat pagaments en el marc del Mecanisme de Recuperació i Resiliència per valor de 2.048,32 milions d'euros, cosa que suposa només el 7,3% dels 28.246 milions de fons europeus consignats als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del 2022.
La IGAE consigna aquests 2.048,32 milions com els pagaments que ha realitzat el Govern a l'últim informe mensual publicat amb les Estadístiques d'Execució del Pressupost. La xifra és baixa si considerem que inclou els cinc primers mesos d'aquest any i un període en què, en teoria, els fons europeus arribarien a «velocitat de creuer», segons va prometre al febrer la vicepresidenta primera i ministra d'Afers Econòmics, Nadia Calviño.
Un període en què s'han multiplicat els anuncis de convocatòries, però que s'ha saldat amb pocs procediments tancats, alguns deserts i la majoria encara esperant la seva adjudicació. Això suposa que els diners encara no estiguin adjudicats a les empreses i que segueixin lluny d'arribar al teixit productiu, com ha denunciat recentment la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) al seu tercer Informe de seguiment dels fons Next Generation a Espanya.
Crítiques de la CEOE
Des de la CEOE es recorda que és fonamental compassar aquesta velocitat en la recepció dels recursos per part d'Espanya amb el mateix ritme a l'arribada dels fons europeus a l'economia real. «Percebem una accelerada en la publicació de licitacions i convocatòries, però encara tenim marge per incrementar aquest ritme, especialment en alguns àmbits, com els Perte», apunta el document, per afegir que «resulta necessari posar el focus en l'agilitat de les inversions de cara als desemborsaments següents».
En qualsevol cas, aquests pagaments consignats per la IGAE no signifiquen necessàriament que més de 2.000 milions hagin arribat efectivament a les empreses, sinó que simplement és el muntant que ha desemborsat l'Executiu i fins i tot podria correspondre a transferències a comunitats autònomes o altres organismes.
En tot cas, és la dada més fiable d'execució de fons europeus que hi ha en aquests moments, ja que la IGAE controla la comptabilitat nacional mensualment i constata tots els pagaments realitzats per l'Estat. Mancant dades d'execució que el Govern es nega a aportar només es coneixen xifres d'obligacions netes reconegudes gairebé un any i mig després de la posada en marxa del Pla de Recuperació i Resiliència enviat a Brussel·les.
Dades de la IGAE
En la seva última compareixença per explicar l'avenç del repartiment de fons europeus, la vicepresidenta primera va explicar -també amb xifres de la IGAE- que existien 3.109 milions d'euros en obligacions netes reconegudes, però aquesta xifra només es refereix a pagaments futurs i no a pagaments efectius realitzats. En qualsevol cas, parlem de l'11% del total dels fons compromesos als PGE d'aquest any.
D'altra banda, les dades de tancament del maig de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat indiquen que hi ha autoritzacions per gastar 11.754 milions d'euros, encara que a la pràctica aquests diners només corresponen a convocatòries llançades o anunciades. Això significa que amb prou feines el 41% dels diners totals compromesos en els PGE es troben en alguna convocatòria autoritzada -no necessàriament en marxa, ni menys adjudicada- quan ja s'han complert cinc mesos de l'any a efectes d'aquestes estadístiques.
Una altra dada que es pot extreure de l'informe de la IGAE és la destinació de la despesa de fons europeus a cada ministeri. Dels 2.048 milions de pagaments realitzats, 1.048 milions han estat lliurats a través del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Això suposa que el 51% dels diners que s'han transferit s'han fet en projectes que depenen d'aquesta cartera, cosa que es tradueix majoritàriament en obres públiques i polítiques de recondicionament energètic d'habitatges.
Nou ‘Pla I’
En aquesta línia, aquest diari ha constatat que bona part de les convocatòries no tenen relació amb inversions transformadores sinó que simplement en projectes per a pedagar carreteres o per reforçar obres públiques ja en execució abans de la pandèmia, un veritable Pla E, que es confirma amb aquestes dades aportades per la IGAE.
ha denunciat la CEOE advertint de la necessitat d'assegurar-ne l'impacte transformador (dels fons europeus), de manera que tinguin un «impuls notable» per a Espanya en termes d'ocupació i de creixement econòmic i que convocatòries i licitacions no es converteixin «en un nou Pla E».
El segon ministeri amb més pes en aquesta despesa és la d?Indústria i Turisme amb 686 milions d?euros. Aquesta és la cartera encarregada del Perte del vehicle elèctric i connectat –el primer que es va aprovar– per la qual cosa és probable que alguna de les seves convocatòries hagin estat adjudicades en aquests mesos.
Bestretes dels fons europeus
La resta de ministeris tenen un pes merament testimonial en la despesa executada fins ara. Per exemple, el ministeri d'Afers Econòmics, encarregat de la digitalització, gairebé no ha transferit 80 milions d'euros i el de Transició Ecològica encarregat de les palanques de sostenibilitat, n'ha desemborsat 15 milions. Treball ha gastat 68 milions i Inclusió 78 milions d'euros més.
Espanya ja ha rebut 9.000 milions com a bestreta dels fons europeus l'estiu de l'any passat i al final del mateix es van aprovar 10.000 milions més. Divendres passat es va aprovar el pagament de 12.000 milions més que s'havien sol·licitat fa un parell de mesos i se n'haurien de rebre 6.000 milions més abans que finalitzi l'any.
Tot i això, el Govern ha consignat 27.000 milions més de fons Next Generation en els PGE del 2023 amb la qual cosa l'any que ve s'esgotaran completament els 77.000 milions d'ajudes disposades per la UE. El 2021 es van consignar 26.000 milions i el 2022 28.000 més. Això no vol dir, però, que els diners arribin a les empreses sinó que simplement són recursos que s'inclouen com a despesa en els Pressupostos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario