La 'generositat' de Sánchez amb els amics i familiars en el seu assalt sostingut a les institucions

Pedro Sánchez a Palma de Mallorca després de despatxar amb el rei Felip VI | Europa Press

Dels llocs per a Begoña Gómez i el seu germà David a les "quadres giratòries".

Pedro Sánchez va arribar a Moncloa el juny del 2018 i va trigar poques setmanes a exercir com una autèntica agència de col·locació amics i íntims companys del partit i de la qual també se n'han beneficiat els familiars. Començant per la seva pròpia dona, Begoña Gómez, que ja a l'agost del 2018, a l'escalfor de l'arribada del seu marit a la Moncloa, va ser fitxada com a executiva a l'Institut d'Empresa per dirigir el Centre d'Estudis Africans.

La carrera de Gómez des d'aleshores ha estat meteòrica, carrera que ha compaginat amb el seu afany per exercir de primera dama —un paper no recollit en el nostre ordenament jurídic— en dura competència amb la reina Letizia, que sí que l'exerceix com a consort del Rei ia la que no aconsegueix eclipsar.

També dins de l'àmbit familiar Sánchez va tenir un detall amb el seu germà, David Sánchez, col·locat aquell mateix estiu del 2018 a la Diputació de Badajoz —governada pel PSOE— com a nou coordinador d'Activitats de Conservatoris Musicals de l'Àrea de Cultura.

Un nomenament polèmic i criticat pel portaveu extremeny de Podem, Álvaro Jaén, que ha assenyalat que el càrrec que passava a ocupar l'hermaníssim "no existia fins ara" i que a les bases "no exigien ni tan sols el títol de professor de Música" ni "existia tribunal". L'únic requisit era superar "una entrevista al despatx de la diputada provincial".

O sigui: un dit de tota la vida amb justificades acusacions de nepotisme que no va merèixer cap mena de valoració per part del president del Govern. Però és en el seu assalt sostingut les institucions on Pedro Sánchez s'ha fet servir a fons per col·locar els seus nombrosos amics.

"No trucarem a gent de dretes"

Dos mesos després d'arribar al poder, l'oposició va començar a criticar l'escàndol que suposava el nomenament d'"amiguets" —segons Cs— als llocs més sucosos de l'Administració després de produir-se els de Jordi Sevilla al capdavant de Red Eléctrica —remunerat amb uns 546.000 euros anuals—, Óscar López a Paradores Nacionals de Turismo —amb un sou anual de 180.000 euros— o José Féliz Tezanos —encara no es coneixia com podria arribar de lluny en el seu sectarisme i el desprestigi al que portaria a l'enquestadora pública— a el CIS, que el 2019 percebia un sou brut de 92.424,43 euros l?any i l?organisme va comptar amb un pressupost rècord d?11,4 milions d?euros.

La fidel Adriana Lastra va ser la que va sortir llavors al pas de les crítiques, justificant que Sánchez havia d'envoltar-se de “gent de confiança”. "Nosaltres ens presentem amb un programa socialista i no trucarem a gent de dretes per desenvolupar-les", va concloure llavors la dirigent socialista.

Les ambaixades, una altra sortida per als fidels

Les ambaixades es van convertir aviat en un altre mitjà perquè Sánchez seguís col·locant discrecionalment amics i coneguts, fet que va motivar l'enuig de l'Associació de Diplomàtics Espanyols, que també l'agost del 2018 va expressar la seva "disconformitat" amb el nomenament d'"ambaixadors polítics" no diplomàtics i va demanar que es limitessin "al màxim".

En un comunicat, l'ADE va ​​qüestionar els nomenaments de l'exalcalde de Lleida, Ángel Ros, com a ambaixador a Andorra, i de dos membres de la Comissió Executiva Federal del PSOE com a ambaixadors: Andrés Perelló, davant de la UNESCO, i Manuel Escudero, per a l'OCDE .

Segons aquesta associació, la "discrecionalitat" del Consell de Ministres a l'hora de nomenar ambaixadors "no s'ha de convertir en arbitrarietat", basar-se en criteris "partidistes", ni servir com una "sortida institucional" que beneficiï determinades persones "en detriment de els funcionaris diplomàtics".

Una llista interminable

La inflació de càrrecs de lliure designació va anar en augment durant els anys següents, agreujant-se segons augmentava el nombre de ministeris —primer de 13 a 17 i posteriorment a 22, amb el Govern de coalició amb Unides Podem—.

Del 2018 –quan els càrrecs de lliure designació van arribar a ser 599– al 2019 el president del Govern en funcions va disparar el nombre de càrrecs un 11,9%, marcant un màxim històric des que es tenen dades.

Entre ells, hi ha lloc amb unes remuneracions estratosfèriques, com ja hem assenyalat. Així, la presidència de la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat, que ocupa Jesús Huerta Almendro - 223.146,65 euros bruts anuals el 2020 (uns 130.000 euros nets)-, que ha exercit tota la seva carrera professional a l'ombra de María Jesús Montero .

També va col·locar en un bon lloc Juan Manuel Serrano. El que va ser el seu cap de Gabinet a la Comissió Executiva Federal i la seva mà dreta des del 2014, va ser nomenat el juliol del 2018 president de Correus, malgrat no tenir mèrits per fer-ho, llevat la seva proximitat a Sánchez. Al capdavant d'una d'una de les empreses públiques més grans del país, i malgrat la seva inexperiència en la gestió, la mà dreta de Sánchez des del 2014 va passar a cobrar al voltant dels 190.000 euros anuals.

Altres nomenaments mediàtics, i criticats, amb sous que ronden els 160.000 erus a l'any van ser els de l'Isaías Taboa, exsecretari d'Estat amb Rodríguez Zapatero, per presidir Renfe; Juan Andrés Tovar —exsenador per Extremadura— a Cetarsa ​​(Companyia Espanyola de Tabac a Rama), i Isabel Pardo de Vera —fins llavors alt càrrec a la Diputació de Pontevedra amb el PSOE— com a presidenta d'Adif, i actualment secretària d'Estat de Transports , Mobilitat i Agenda Urbana del Govern d'Espanya.

La llista d'amics i propers a Sánchez nomenats per als llocs més ben remunerats de l'Administració és realment interminable: María Ornella Chacón a Puertos de l'Estat; David Cierco, director general de Red.es; i Alejandro Soler, director general de l'Entitat Pública Empresarial del Sòl, tots tres amb sous al voltant dels 110.000 euros. També cal incloure el nomenament d'Ignacio López com a director de Salvament Marítim, o de Luis García Montero, director de l'Institut Cervantes, tots dos amb uns sous anuals de més de 80.000 euros.

Les "quadres giratòries", última fita

L'últim episodi de l'endollisme sanchista el vam conèixer ahir. La recentment defenestrada excap de premsa del PSOE, Maritcha Ruiz Mateos, íntima amiga de Pedro Sánchez, era nomenada presidenta de l'Hipòdrom de la Zarzuela, un lloc que havia estat ocupat durant l'últim any per Francisco Salazar, un dels col·laboradors més estrets de Pedro Sánchez quan va arribar al Palau de la Moncloa —era un dels dirigents socialistes que va estar en tot moment amb Sánchez en l'etapa en què va recuperar la Secretaria General del partit—, on ja va ser director adjunt del Gabinet de la Presidència com a número dos d'Iván Redondo.

Aquest moviment d'anada i tornada de dues persones molt properes al president del Govern ha estat batejat en xarxes socials com a "quadres giratòries": mentre Maritcha Ruiz Mateos passa a ocupar el lloc de Salazar a l'Hipòdrom, per a Salazar s'ha creat una nova oficina al complex de Moncloa: una Secretaria General de Planificació Política que depèn directament del Gabinet de la Presidència del Govern amb Óscar López al capdavant.