Un professor holandès crea a Catalunya l‟Arxiu de l‟Opressió Nacionalista: “Que es vegi què passa aquí”

Tomas Macsotay censura els atacs a estudiants als campus per les seves idees: "Estic segur que no passa a cap altre país de la UE".

Disturbis, manifestacions violentes, assetjament a opositors i periodistes, festivitats polititzades, símbols polítics a façanes d'ajuntaments... Són tants els episodis d'assetjament secessionista viscuts a Catalunya els darrers anys que resulta impossible recordar-los tots.

Per aquest motiu, l'holandès Tomas Macsotay, professor de la Universitat Pompeu Fabra, s'ha decidit a recollir-los al recent creat Arxiu Audiovisual de l'Opressió Nacionalista a Catalunya, una ingent obra de documentació i recopilació de materials que il·lustren la fustigació separatista dels darrers anys.

Aquesta mena de museu online consta ja de 34 carpetes amb 250 documents entre els quals hi ha vídeos, fotografies, enregistraments de so, enquestes, informes, testimonis... En suma, una hemeroteca virtual sobre l'assetjament del nacionalisme català.

El focus documental és de lliure accés a través de la pàgina web de Fòrum de Professors -associació cívica composta majoritàriament per acadèmics que va sorgir l'octubre del 2017 com a reacció al procés- i està en constant actualització. "Continua en construcció i se seguirà alimentant, però crec que el moment de publicar-ho era abans de les eleccions catalanes", explica Macsotay a L'ESPANYOL.

El professor confessa que el projecte "té poca originalitat", ja que s'ha limitat a "recollir moltes retallades de premsa i audiovisuals que es poden trobar a canals com Twitter o YouTube": "És una mera recopilació de material ja existent però que no estava emmagatzemat en un fitxer que sigui consultable a través d'un sistema".

-¿Què us ha mogut a crear l'Arxiu?

-He pensat principalment a oferir de manera organitzada informació sobre el procés a qui sigui nou en la matèria. Per exemple, un reporter que intenta escriure per a premsa anglesa, francesa o alemanya i que s'ha de familiaritzar en poc temps amb els fets.

-Creu que en l'àmbit internacional -periodistes, acadèmics...- es té una idea aproximada del grau de violència que ha assolit el moviment separatista en els darrers anys?

-Jo diria que no. Sóc holandès i quan parlo amb els meus col·legues d'Anglaterra, França o Holanda, ells tendeixen a assumir que estic exagerant i que el procés és remot que m'està afectant en gran manera.

"No es poden imaginar com és d'omnipresent l'ocupació de la vida pública a Catalunya i l'agressivitat contra els que expressen idees constitucionalistes o en favor de la unitat d'Espanya", abunda el professor holandès en parlar amb L'ESPANYOL.

-¿En quin sentit els ajudarà el material a entendre millor el nacionalisme català?

-Aquest material ajuda a descriure com és el clima polític que es viu a Catalunya; com són aquestes condicions a què ens veiem exposats tots aquells que no ens deixem arrossegar per l'independentisme. Aquest clima desagradable és difícil explicar a qualsevol que no hagi viscut aquí. S'està exposat a l'àmbit laboral i al carrer a situacions perjudicials, que condueixen a una certa inhibició a l'hora d'expressar qualsevol crítica a l'independentisme.

L'Arxiu

Quatre setmanes ha trigat el professor a la seva tasca de recol·lecció. Així, recull des dels aldarulls de carrer dels CDR a Barcelona fins als esclats a membres de Ciutadans, passant per l'assetjament als joves de l'entitat constitucionalista S'ha Acabat!. També inclou les recents agressions a Vox a Vic.

De tots els episodis que ha hagut de revisitar, Macsotay en destaca dos “per l'interès que tenen des del punt de vista del procés i la lògica dels esdeveniments, que ens han arribat en ordre correcte, però no en intensitat correcta”.

El primer, quan els independentistes van plantar creus grogues per tot Catalunya. Corria l'estiu del 2018 quan aquestes envaïen les platges i altres espais públics. Els constitucionalistes s'acostaven a arrencar-les i sovint sorgia el conflicte.

"L'ANC havia creat el simbolisme de la creu funerària el 2016, abans que arribés l'octubre del 2017, per preparar la població de cara a manifestar-se mitjançant un ritual de dol contra l'opressió de l'Estat", explica el professor holandès. I afegeix: "En aquest exemple es pot veure com el moviment independentista ja estava dissenyant el seu propi victimisme".

L'altre episodi paradigmàtic de la violència del procés, segons l'autor de l'arxiu, és l'assenyalament que va patir Ana Moreno per demanar que els fills tinguessin el 25% de les classes en castellà. "És important perquè mostra el grau de depravació d'una comunitat que es bolca contra una mare amb dos nens petits de cara a produir-li por, mal i fer-la patir", assenyala Mac sotai.

"Això captura fins a quin punt ha arribat la idea d'algunes persones al si del moviment independentista que tenen dret a destruir la vida d'una persona que no està d'acord amb les seves idees", explica en referència a una "lògica destructiva per al teixit d'una societat".

El professor

Tomas Macsotay Bunt fa 10 anys que viu a Espanya, quan es va mudar per treballar a la Universitat Autònoma de Barcelona. Abans havia cursat els estudis a la Universitat d'Amsterdam. Aquí va aconseguir un premi per la seva tesi doctoral de la mà de l'Institut de France i va ser investigador postdoctoral a la Universitat de Leeds (Anglaterra).

El seu treball de recerca sempre ha oscil·lat al voltant de l'evolució de l'escultura. En concret, ha estudiat la relació entre aquesta, el materialisme i el dibuix, així com l'ajusticiament i les seves cultures visuals al llegat secular i il·lustrat. Actualment prepara una monografia sobre interiors ornamentats eclesiàstics espanyols sota la noció teòrica de l'espai afectiu.

Per tot això, resulta evident que la preocupació de Macsotay pel procés neix per la seva experiència a les universitats catalanes i no per la seva formació i/o àmbit d'estudi: "He vist tendències que m'han suposat un problema personal dins l'àmbit laboral" .

En aquest sentit, el professor assenyala "el que passa des del rectorat en algunes universitats", on ha percebut "una col·laboració per intentar estar en línia amb el Govern" que es manifesta en una "falta d'incentivació d'un debat neutral i bé" moderat, que permeti totes les veus i idees”.

Atac d'independentistes radicals a una carpa de S'ha Acabat! a la UAB.S'ha Acabat!

Però el que ha escandalitzat el professor de la Universitat Pompeu Fabra és que al campus "sigui possible acovardir i atacar estudiants", en referència als atacs que de vegades pateixen membres de S'ha Acabat!. "És inadmissible des del punt de vista democràtic; estic segur que no passa a cap altre país de la Unió Europea", censura.

"Com pot passar que una agrupació d'estudiants obertament mostri intenció d'atacar físicament un altre grup d'estudiants?", es pregunta. "Hi ha un clima que això és excusable i és excusat. Això és una font de vergonya perquè estic vinculat a una universitat i necessito saber que formo part d'una institució que vetlla pel benestar dels meus estudiants i per la llibertat d'expressió", afegeix el professor, que posa en valor la tasca d'Universitaris per a la Convivència en aquest sentit.

-¿No tem significar-se com a professor universitari?

-No tinc por, és més una qüestió d'escrúpols. El que no crec pertinent és manifestar la meva postura pròpia perquè sento que la meva primera responsabilitat amb els meus alumnes és que les meves lliçons siguin alliberadores i ajudin a crear comunitat.

"Si jo hagués manifestat una opinió molt declarada, les vies s'haurien tallat amb aquells estudiants que donen suport a l'independentisme", explica el professor, que matisa: "Per mi l'independentisme no suposa un problema, però sí algunes formes agressives en què es ha manifestat el fenomen”.

-¿Creu que ja ha passat l?època més violenta del procés?

-Els episodis on la gent es crida i es colpeja no són els que em produeixen més temor. Un dels paisatges més aterridors és el centre de Pionyang, precisament perquè aquí no passa res. Aquí s'escampa la pau perquè s'ha eradicat tota oposició. El pitjor que podria passar és que es consolidés a Catalunya la cultura del silenci i, per tant, de l'exili intern dels que no estan satisfets però s'han de callar.