El riu Ebre, molt a prop de la desembocadura.
L'actual sequera torna a posar en solfa la desastrosa gestió hídrica a Espanya, provocada sobretot pel rebuig del PSOE al transvasament de l'Ebre.
La derogació del Pla Hidrològic Nacional del 2001 va ser sens dubte una de les decisions més greus preses per Zapatero, que volia establir aliances duradores amb el separatisme català Zapay que, com tots sabem però molt pocs diuen en públic, va governar durant gairebé vuit anys borratxo de irresponsabilitat i de sectarisme.
Com molts recordaran, la principal i més polèmica mesura d'aquell pla va ser la creació de l'anomenat Transvasament de l'Ebre, una gran conducció i un sistema d'embassaments per poder portar aigua des d'aquest riu a quatre conques de la Mediterrània habitualment deficitàries: la Catalana Interior, la del Xúquer, la del Segura i el que al pla s'anomenava Pla Hidrològic del Sud, és a dir, la conca hidrogràfica Mediterrània Andalusa.
La previsió era transferir 1.050 hectòmetres cúbics a l'any a aquestes conques, repartits de la manera següent: 190 a la catalana, 315 a la del Xúquer, 450 a la del Segura i 95 a l'andalusa.
En tot moment, el Pla preveia respectar el cabal ecològic del riu, és a dir, la quantitat mínima d‟aigua que ha de portar perquè no hi hagi problemes per al‟entorn natural. Aquest cabal ecològic continua fixat, per cert, en 3.009 hm3 a l'any al pas del riu per Tortosa, malgrat que des de la Generalitat es demanava fins a triplicar-lo. És més: en el pla hidrològic de la conca per als anys 2022 a 2027, que està a la fase final de la seva elaboració, aquesta és la xifra que segueix manejant-se.
Quanta aigua de l'Ebre s'ha desaprofitat?
Aquesta xifra del cabal ecològic és important perquè ens donarà la mesura de la quantitat d'aigua que es desaprofita en aquesta Espanya seca per aquell rebuig ecologista, nacionalista i demagògic al transvasament de l'Ebre.
I per fer-nos una idea de les quantitats de què parlem hem acudit als deu darrers anys hidrològics –que van des de l'1 d'octubre fins al 30 de setembre– dels quals hi ha dades disponibles, és a dir, des de l'octubre del 2009 fins al setembre del 2019.
Les quantitats canvien moltíssim com correspon al nostre clima mediterrani on les precipitacions varien enormement d'un any a un altre, però la mitjana és important: 8.944 hm3 d'aigua a l'any es van registrar a l'estació d'aforament de Tortosa, la més propera a la desembocadura de l´Ebre.
És a dir, atenent aquesta mitjana i restant cabal ecològic estipulat, cada any s'haurien pogut emmagatzemar fins a 5.935 hm3 d'aigua que, al contrari, se n'han anat al mar. Cal tenir en compte, però, que per poder aprofitar tota aquesta aigua s'hauria d'ampliar la capacitat d'emmagatzematge de la conca hidrogràfica de l'Ebre, que actualment és de 7.919 hm3. De fet, el pla del 2001 preveia la construcció de més de 30 embassaments i preses, però la major part s'ha acabat desestimant, molt pocs estan encara en construcció i encara menys s'han acabat. El fet que els cinc embassaments més grans de la conca siguin anteriors al 1975 ens dóna una idea del que realment s'està fent en les últimes dècades per millorar-la.
Tornant als cabals anuals de l'Ebre, una dada curiosa és que fins i tot l'any més sec, 2011, s'hauria estat a punt de satisfer tots els transvasaments que preveia el vell pla hidrològic d'Aznar, ja que l'aportació anual va ser de 3.904 hectòmetres cúbics , de manera que només haurien faltat 155 hm3 per cobrir les necessitats previstes. Això l'any més sec i sense tenir en compte que de l'any anterior hauria quedat un superàvit important, ja que l'aportació total el 2010 va ser de més de 6.000 hm3.
Què es podria fer amb aquesta aigua?
Recordem novament la xifra: 5.935 hm3 d'aigua de l'Ebre que almenys en teoria es podrien haver fet servir per a consum humà, agrícola o industrial s'han abocat al mar cada any, segons la mitjana dels últims deu dels quals es tenen dades.
Per començar, com dèiem només un d'aquells deu anys –el 2009– el superàvit d'aigua per sobre del cabal ecològic no hauria estat suficient per als transvasaments previstos al pla, és a dir, que els quatre comptes del mediterrani que rebrien transvasaments de l'Ebre estarien comptats amb 1.050 hm3 més a l'any dels que tenen actualment.
Però anant una mica més enllà hi ha una reflexió que resulta pertinent: en aquest moment de sequera a les quatre conques hidrogràfiques que rebria aigua de l'Ebre –que en aquesta ocasió no són de les més afectades per la falta de pluja a Espanya– tenen emmagatzemats 2.868 hm3 amb una capacitat total de 5.827. És a dir, falten 2.969 hm3 perquè estiguessin completament plenes, al 100% de la seva capacitat. I aquesta xifra, recordem, és sensiblement inferior als 5.935 hm3 que, de mitjana, s'han abocat al mar de mi dia en els darrers deu anys, a més dels 3.009 del cabal ecològic. És a dir, estem llençant al mar aigua perquè tots els embassaments del mediterrani espanyol vessessin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario