Als cinc anys del referèndum il·legal de l'1-O, el separatisme envelleix fracturat, amb els seus caps pendents de judici

Manifestació a Madrid a favor de la independència de Catalunya, el març del 2019.

La flama de la independència s'ha atenuat sufocada pels problemes quotidians que van arribar amb la pandèmia i amb la guerra, però continua viva gràcies als calius d'una part dels catalans que segueix alimentant-la tot esperant una nova oportunitat. Cinc anys després del desafiament, el conflicte continua pendent de resolució i batega soterrat en tota l'acció política.

Després del gran desafiament, l'1-O és ara, cinc anys després, per a uns, el dia del cop contra la Constitució i l'Estat; per a altres, la jornada del poble català alçant la veu. Els mitjans de comunicació públics intenten donar èpica a una efemèride que arriba amb un Govern regional trencat i sense previsió de grans mobilitzacions

Jordi Sánchez, exlíder de l'ANC, exsecretari general de Junts i condemnat pels actes de setge de la Conselleria d'Economia el setembre del 2017, va afirmar en un documental de TV3 anomenat La piràmide invisible produït per Jaume Roures, troskista, milionari, independentista i cap de Pablo Iglesias, que les urnes que es van fer servir al referèndum de l'1-O van entrar a Catalunya el 15 d'agost procedents de França. El documental emès dimarts a la nit és un dels intents de mantenir viva, mitjançant l'èpica, la memòria de la data que els independentistes consideren el dia més important de la història recent.

Cinc anys després del referèndum il·legal de l'1 d'octubre convocat pel Govern català, el resultat més tangible és que hi continua havent 40 alts càrrecs polítics pendents de judici; entre ells pròfugs com l?expresident Carles Puigdedmont, els exconsellers Clara Ponsati i Toni Comín o la secretària general d?ERC, Marta Rovira. Però també persones de l?entorn polític de l?actual president de la Generalitat com Josep María Jové, processat per malversació, l?actual conseller d?empresa i expresident del Parlament, Roger Torrent, processat per desobediència. També segueixen pendents de judici els exdirectors de TV3 i Catalunya Radio, Vicent Sanchis i Saul Gordillo, processats per desobediència i càrrecs de la Generalitat.

Puigdemont, el 6 de setembre del 2017, anunciant la signatura del decret que convocava la votació del referèndum de l'1-OGTRES

Artur Mas va declarar dijous que l?independentisme d?avui «no té ni objectius finals compartits, ni manera d?arribar-hi, ni lideratges reconeguts» i ha confessat que «el projecte sobiranista des del 2017 va a la baixa». L?expresident resumeix a la perfecció l?estat d?ànim en què les bases independentistes arriben al?efemèride.

Junts i ERC han presentat al Parlament català per separat propostes de resolució del debat de política general en relació amb l'1-0. Els de Junts afirmen a la seva que l'1-O va ser un acte «legal i legítim» i ERC el rebaixa a «data clau». Totes dues formacions són coresponsables del que va passar l'1 d'octubre i encara que tots dos partits retòricament reivindiquen per a si la paternitat del referèndum.

Cap dels dos ha donat cap pas des del 2017 fins avui per repetir-ho i les milers de persones que van anar com a voluntaris als col·legis electorals i molts dels votants han passat de ser independentistes a sentir-se enganyats per aquells que els van prometre que al final de la jornada de l'1 d'octubre del 2017 serien una república independent, reconeguda per tot el món i que Espanya no tindria més remei que cedir la independència com a principis del segle XIX havia fet amb Perú, Mèxic o Colòmbia.

Cremen contenidors a la manifestació de CDR per l'1-O a Barcelona

Per celebrar l'aniversari hi ha prevists infinitat d'actes, tots amb poca transcendència pública. Al migdia s'ha convocat a la Plaça de Sant Jaume una perfomance on es construirà un mur d'urnes, la nit abans els independentistes més cafeters ocuparan, tal com van fer fa cinc anys, diverses escoles públiques, amb la complicitat de l'Administració, que com en aquella ocasió els donarà les claus dels centres educatius.

TV3 ha organitzat una nit especial en què intentarà mantenir viu l'esperit i l'animo dels que van participar en aquesta data i que servirà per sobre de qualsevol altre missatge per, una vegada més, atacar les Forces i els Cossos de Seguretat de l'Estat i denigrar Espanya. El dia acabarà amb una concentració a l'Arc del triomf organitzada per l'ANC i l'OMNIUM, els mateixos que van protagonitzar el setge a la conselleria d'economia el 20 de setembre del 2017 i que organitzen els actes de la Diada els darrers anys.

Els sediciosos condemnats per l'1-O, després de sortir en llibertat

En el marc de la crisi oberta al Govern català, no es resoldrà fins que Pere Aragonès decideixi fer el pas i expulsar els consellers de Junts o la militància del partit de Puigdemont i Borràs voti el proper dia 7 per sortir del Consell. La commemoració de l'1 d'octubre arriba en el pitjor moment per a l'independentisme perquè quan es coincideix al mateix espai físic, es fa insuportable per a aquells que fa cinc anys van portar Catalunya a la vora d'enfrontament i van posar la democràcia espanyola contra les cordes.

Cinc anys després, els independentistes no plantegen un desafiament als espanyols per la independència ni tenen ànim per celebrar gran cosa, estan centrats en una baralla en què la lluita és a mort, no contra Espanya, sinó entre ells.

Felip VI, juntament amb les autoritats de la comunitat catalana el juny passat, a la darrera edició del Mobile World CongressGTRES

L'única cosa bona de l'1 d'octubre és que 48 hores més tard Sa Majestat el Rei, Felip VI, va fer una intervenció en defensa de l'Estat de Dret i les llibertats dels espanyols que marca, sens dubte, el punt més alt del seu Regnat com ho va ser per al seu pare el discurs de la nit del 23 de febrer de 1981.