El president del Govern, Pedro Sánchez (i), i el de la Generalitat, Pere Aragonés.
El conseller d´Educació de la Generalitat, Josep González-Cambray, ha anunciat aquest dijous que cap centre escolar de Catalunya respectarà l´ordre d´impartir un 25% de les hores lectives de classe en castellà. Cambray ha assegurat que "a partir de la setmana que ve cap aula d'aquest país aplicarà percentatges, cap aula aplicarà el 25% de castellà".
Cambray va lamentar que el curs passat va estar "marcat per ingerències judicials, però va treure pit per la reacció del Govern que considera "un èxit de país, que passa quan es treballa en la mateixa direcció al servei de l'alumne". Tot i això, el conseller ha assegurat que no és "suficient". "Ens posem a treballar per incrementar l'ús del català als centres i que els projectes lingüístics s'apliquin a les aules", ha exposat Josep Gonzàlez-Cambray.
Les entitats a favor del bilingüisme convoquen una manifestació el 18 de setembre a Barcelona davant de la «clara vulneració dels drets lingüístics»
La negativa del Ministeri d'Educació a interposar un recurs d'inconstitucionalitat deixa la Generalitat via lliure per mantenir el sistema d'immersió lingüística i dilata, de nou, els terminis fins que el Tribunal Constitucional resolgui. Una situació que, segons les fonts jurídiques consultades, es pot allargar anys abans que el tribunal es pronunciï. Per impugnar el decret per part del Govern s'ha d'acordar abans al Consell de Ministres i comptar amb un dictamen previ del Consell d'Estat, actuacions que no s'han dut a terme aquestes darreres 24 hores abans que s'esgoti el termini legal.
Acord amb el Govern per «desjudicialitzar»
El fet que el 9 d'agost passat el Tribunal Suprem tombés els projectes lingüístics de dues escoles de Barcelona per no complir el 25% de castellà, o que la Justícia catalana contemplés «vicis d'inconstitucionalitat» a la nova legislació del Govern, no ha servit perquè el Govern central intervingui en la qüestió. Tot al contrari. A l'últim acord aconseguit entre Moncloa i la Generalitat es comprometien a «desjudicialitzar» el conflicte polític ia garantir «la protecció del català».
El Govern va promulgar un decret llei i la Llei del català que declaraven obertament que l?única llengua vehicular a les escoles era el català. Amb aquesta nova legislació, l?objectiu del Govern era que la justícia declarés inaplicable la sentència del TSJC del 25% de castellà. Tot i això, la Generalitat es va negar a executar la sentència i el Govern de Pedro Sánchez no va sol·licitar l'execució forçosa instada per l'Assemblea per una Escola Bilingüe.
Manifestació a Barcelona
Davant aquest escenari, la plataforma Escola de Tots, que agrupa les principals entitats a favor del bilingüisme a Catalunya, ha convocat una manifestació el proper 18 de setembre sota el lema 'Espanyol, llengua vehicular' per reclamar que es protegeixi el dret d'estudiar en ambdós idiomes a les escoles públiques de la regió.
"La manifestació és una resposta a la política d´exclusió de l´espanyol de l´escola catalana que la Generalitat practica des de fa dècades, en oberta oposició a les exigències constitucionals i en clara vulneració dels drets lingüístics dels alumnes catalans", expliquen des de l´Associació per una Escola Bilingüe.
D'acord amb l'entitat, les normes del Govern contradiuen la Constitució i lamenten que mentre el Tribunal Constitucional no es pronunciï, i atès que el Govern d'Espanya es nega a recórrer-les, continuaran impedint l'execució de la sentència de l'any 2020 ″.
A més del decret educatiu, ERC va aprovar al Parlament amb el suport del PSC i En Comú Podem la Llei del català 8/22, el termini de la qual per impugnar finalitza al setembre. Tot i això, fonts jurídiques afegeixen que aquesta norma pot ser compatible amb la sentència del TSJC (ja que especifica la condició de «curricular» del castellà, entre altres raons) i que és el decret el que genera més dubtes sobre la seva constitucionalitat. Per aquesta raó, consideren més problemàtic que el Govern no hagi presentat recurs durant els tres mesos de temps que tenia per fer-ho.
El paper del PSC
L'article 161.2 de la Constitució, d'acord amb l'article 77 de la Llei Orgànica de Tribunal Constitucional, preveu que si el Govern impugna una disposició o resolució d'una comunitat autònoma el Tribunal Constitucional ha de suspendre'n automàticament la vigència i pronunciar-se sobre la suspensió de manera definitiva en un termini màxim de cinc mesos. Això no impedeix que es pugui prendre la mateixa determinació si són altres les parts que impugnen, però no de manera immediata ni per imperatiu legal.
Des del Ministeri d'Educació sempre han mantingut la posic ió de mínims que no s'incomplirà la legalitat en cap cas. Tot i que la sentència del 25% es va originar per una denúncia de l'Advocacia de l'Estat el 2015 durant l'etapa del Govern de Mariano Rajoy, l'Executiu central s'ha inhibit de tot el procés. El seu raonament és que no s'ha consumat cap il·legalitat per part de l'administració catalana i que la qüestió és oberta als tribunals.
El fet que el PSC hagi estat un dels principals artífexs de la nova Llei del català (Llei 8/22) –encara que no donés el seu suport al Decret 6/22– dificulta que el Govern decideixi ara fer un gir i assumir la defensa dels alumnes castellanoparlants que exigeixen des del constitucionalisme civil.
No hay comentarios:
Publicar un comentario