Simpatitzants de Cristina Fernández de Kirchner en una mobilització després del suposat atemptat en contra. | EFE
Les circumstàncies estranyes del fet i la història del peronisme empenyen molts argentins a no creure la versió oficial sobre l'atemptat.
Les darreres notícies que arriben des de l'Argentina sobre el suposat intent d'assassinat de Cristina Fernández de Kirchner són sobre el registre de casa del detingut: s'han trobat un centenar de bales i s'ha requisat un ordinador.
Un registre que s'ha produït d'una manera peculiar: segons explica La Nación, la policia va irrompre en un domicili que suposadament era el del detingut, Fernando Andrés Sabag Montiel, però va ser un error i la suposada casa de Sabag només es va localitzar després que una persona es presentés a comissaria assegurant que li havia llogat un pis des de fa vuit mesos.
És l'últim aspecte sorprenent d'un cas que des del primer moment resulta tan ple de detalls difícils de creure que no pocs pensen que, en lloc d'un atemptat, es tracta d'un muntatge creat des del propi peronisme per trastocar la sorra política recent judici a Fernández de Kirchner ia l'espera, o per intentar evitar, la molt probable condemna.
El periodista argentí Alejo Schapire explicava a Twitter com aquesta sospita està força generalitzada al país.
Sort o muntatge?
La veritat és que o bé estem davant d'una escena totalment preparada o Fernández de Kirchner es pot considerar una de les persones amb més sort del planeta: segons Clarín la Policia assegura que l'arma usada en l'intent d'assassinat estava en perfecte estat i portava cinc bales al carregador.
Tot i això, encara que res està provat de moment, per a molts la situació és extremadament sospitosa i hi ha diverses raons per a això, la primera de les quals és l'increïble error de seguretat que ha permès a l'agressor arribar amb una pistola a només uns centímetres del rostre de Fernández de Kirchner.
Però no és l'única cosa estranya: fins i tot després que Sabag Montiel tova la seva pistola a la mateixa cara de la vicepresidenta el seu servei de seguretat no sembla reaccionar de manera apropiada: Fernández de Kirchner segueix dret, no és desallotjada, no la fiquen al cotxe que té immediatament darrere, ningú no la cobreix per si hi ha un segon tirador i cap dels seus escortes desenfunda la seva arma…
És més, una vegada detingut el sospitós, les imatges mostren que la mandatària va seguir saludant els seus seguidors com si no hagués passat res, tocant, signant autògrafs i fins i tot abraçant. En un moment donat es posa dret sobre la porta d'un cotxe per saludar els presents, col·locant-se per sobre de tot el servei de seguretat i oferint un blanc perfecte a un altre possible tirador.
Cal recordar que en el moment en què s'enregistren aquestes imatges s'acaba d'aturar el sospitós, però, com és obvi, és impossible saber si actuava en solitari o era part d'un pla més ampli amb més implicats.
I és que tots hem vist a la vida real ia la ficció més realista com, quan hi ha una amenaça a una persona protegida com la vicepresidenta argentina, es desencadena un protocol de seguretat que lògicament comença per treure la persona amenaçada de l'escenari de la amenaça. Com veieu, res d'això passa aquí.
L'estranya personalitat de l'atacant
Fernando Andrés Sabag Montiel és l'home que ha estat detingut és un personatge marginal que pot ser un boig amb ànsia de fama o l'últim engranatge en una conspiració teatral, però que sens dubte no és un terrorista conscienciós.
Des del primer moment s'han destacat els tatuatges i la pàgina de Facebook que el connecten amb la ideologia nazi. Brasiler, de 35 anys i pobre –se suposa que vivia en un estudi de 15 metres– a més de bales a casa seva s'han trobat munts d'escombraries, un vàter embussat, la banyera trencada, vaixella bruta, nombroses bosses de patates fregides i una col·lecció curiosa d'objectes com ara llenceria femenina, consoladors i un fuet d'imitació de cuir negre, sempre segons el relat de la Nació.
Sebag Montiel tenia molt poca vida social i col·leccionava algunes aparicions televisives en què, per exemple, demanava l'extradició dels estrangers, quan ell mateix té la nacionalitat brasilera.
Un suposat "millor amic" de l'atacant ja ha semblat a la televisió per donar per fet que es tractava d'una cosa planejada: "Se'ns va caure tota la teoria que era armat fins que li vam veure la cara", deia en una estranya entrevista de la que es fa ressò Clarín. "Jo crec que la seva intenció original era matar-la, però lamentablement no va assajar abans", diu en un moment esgarrifós el suposat amic.
El peronisme es tira al carrer
Els que el coneixen asseguren que el peronisme és capaç de qualsevol afegança o fins i tot de coses pitjors i la vida pública argentina no està escassa de fets foscos en què s'entreveu a implicació d'un poder sense el més mínim escrúpol: les maniobres per encobrir els culpables de l'atemptat de l'AMIA o el suposat suïcidi del fiscal que les investigava, Alberto Nisman, en són exemples. I encara més ho és que el mateix president Alberto Fernández usés el cas per amenaçar molt poc veladament el fiscal Luciani, responsable de l'actual investigació contra Fernández de Kirchner.
Ja abans d'aquest suposat atemptat des del peronisme i el Govern argentins s'estava buscant una situació de conflictivitat social després de parapetar la vicepresidenta, intentant impedir una condemna judicial.
Les amenaces als jutges i als fiscals eren moneda comuna, així com les acusacions de Lawfare eren més que habituals. Aquest mateix divendres el president ha tornat a llançar acusacions contra l'oposició, els mitjans de comunicació i, novament, el poder judicial.
En aquest context cal recordar l'advertència que la diputada Victoria Villarruel feia a esRadio, assegurant que a Kirchner “li va bé que el clima es posi més violent per continuar exercint la seva influència. Aquests són els cops de cua que estem vivint a Iberoamèrica amb el socialisme del segle XXI".
Aquest intent d'atemptat resulta una fórmula propícia per a aquest propòsit i, de fet, el peronisme ja s'està fent fora al carrer animat des de la presidència de la nació, que increïblement ha declarat el dia com a festiu a l'Argentina perquè els seus seguidors no tinguin problema a manifestar-se.
L'ús polític de suposats atemptats o amenaces
Els suposats atemptats o les suposades amenaces abocades o revelades en moments estratègics no són una novetat en la política, han existit almenys des del segle XX i tenen moltes formes.
Operacions més senzilles i merament propagandístiques han estat moneda comuna a la política espanyola des de fa un temps, totes abocades des de l'esquerra. L'assumpte va arribar al seu paroxisme durant la campanya electoral de les passades eleccions a la Comunitat de Madrid, en què es van fer públiques diverses suposades amenaces a ministres i líders de Podem intentant culpar-ne Vox i els mitjans de comunicació.
És el mateix mètode que han seguit els peronistes a argentina i els seus suports a Espanya, que s'han llançat a una campanya d'assenyalament de mitjans i jutges per defensar la seva aliada, la corrupta Fernández de Kircher.
Per cert, any i mig després que tots aquells casos de gravíssimes amenaces no s'ha tingut notícia de cap investigació policial concloent que les doti de veritable identitat.
Qui vol matar Kirchner ara?
Finalment, encara que no cal descartar que Sabag Montiel sigui un boig que actuï impulsat només per la seva bogeria, cal posar un altre dubte sobre la taula: si bé és cert que una bona part de l'Argentina odia meticulosament Fernández de Kirchner –i en tenen bones raons per fer-ho: els ha robat i els ha arruïnat– si s'analitza amb lògica: qui voldria matar-la ara?
L'encara vicepresidenta ha estat desacreditada pels fiscals en el judici que se segueix contra ella davant de tot el país, ha quedat contundentment provades les acusacions de corrupció i és molt probable que en el termini d'uns mesos sigui condemnada fins a dotze anys de presó .
Ningú que odiï Cristina Fernández de Kirchner, cap enemic del peronisme, desitjaria evitar a la mandatària aquesta humiliació pública i aquest cop terrible al partit, i més encara en vigílies d'un enfrontament electoral –hi ha presidencials el 2023– en què totes les enquestes assenyalen que la dreta parteix amb un notable avantatge.
Tal com no se sap res encara del suposat suïcidi de Nisman ja fa més de set anys, és molt probable que triguem moltíssim temps a saber la realitat del que va passar aquest dilluns a La Recoleta, si és que algun dia arribem a saber-ho, però una part molt important de la societat argentina té molt seriosos dubtes i l'operació de beatificació de la màrtir Cristina no serà gens fàcil al peronisme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario