El president del Govern, Pedro Sánchez, aquest dissabte en un míting del PSOE a Gijón (Astúries). EP
Un Sánchez agonitzant arrenca aquest dissabte una gira propagandística condemnada al fracàs. Actes blindats, extres, comparses i una societat tenallada pel fred rus i la inflació
Arrenca aquest dissabte la parada dels monstres del sanxisme, la desfilada dels titelles, la cavalcada dels zombis, la comparsa dels ganduls, la comitiva infinita dels inútils laics. Ministres diversos i personers del progrés processionaran, en delirant performance, fins a les portes mateixes del Nadal, una mena de conjur per espantar la por, un exorcisme per dissimular els tremolors, un improvisat artefacte per escamotejar el general acollono que s'ha apoderat de la parròquia sociata.
Un indissimulat pànic s'ha apoderat de Ferraz. Moncloa viu sumida a l'ensurt, potser covardia. D'aquí aquesta astracanada desesperada, de pressa i sense encert, aquesta improvisada gira triomfal per l'Espanya interior i oblidada, en què el senyoret de la tribu enganyarà sense treva i prometrà impossibles. "La trista arrogància d'un present lúgubre", sentenciaria Maximiano.
L?anunci de la gira de Pedro Sánchez per una trentena de ciutats ha provocat una reacció d?angoixa entre els propis i hilaritat entre els aliens. Angoixa, perquè aquesta iniciativa evidencia el nivell de desesperació que tenalla la factoria de ficció de la Moncloa, incapaç de frenar l'accelerat enfonsament demoscòpic. Hilaritat perquè aquest anunci sembla un acudit, ja que com és sabut, el president del Govern no gosa posar un peu al carrer ja que, quan ho intenta, colleix tota mena d'esbroncades, xiflids i fins i tot insults, propis d'un arbitrut a excés anticaser.
Qualsevol que emprèn un camí busca tres coses, a dir de Sisè Empíric: veritat (que Sánchez menysprea), ciència (que ignora) i certesa (que menysprea). Així com Macarena Olona ha iniciat el camí de Santiago després del rastre d'un alè espiritual (és de suposar), Sánchez arrenca el seu pelegrinatge peripatètic per embaucar un electorat que s'allunya. No pretén ampliar el nombre de votants, que seria raonable, sinó d'evitar la fugida d'aquells acòlits que, al seu moment, se sentien identificats amb la cantarella de les sigles i ara ja les han abandonat. Tot just la meitat dels que el van votar en les últimes eleccions ho tornarien a fer, segons les estadístiques. Si seguís aquest ritme, es quedaria amb menys suports a les urnes que Letònia al festival d'Eurovisió.
Tot just la meitat dels que el van votar en les últimes eleccions ho tornarien a fer, segons les últimes estadístiques. Si seguís aquest ritme, es quedaria amb menys suports a les urnes que Letònia al festival d'Eurovisió
Aquí neix la idea de la tournée, una ocurrència impacient sense més destí que el ridicule. "Tens un producte impossible de vendre", li van dir a Iván Redondo quan exercia de guru del cesarí de Tetuan. Ningú ho vol, tret d'alguns afins, ja molt destemparats. No desperta afecte; no atrau voluntats, tan sols interessos; no suscita lleialtats, si de cas submises adhesions. Enardeix el rebuig, espanta simpaties, allunya suports, per això l'enorme grau d'escepticisme amb què els escassos acòlits de Ferraz contemplen aquest nou afany per intentar transformar-lo en una mena de líder de masses, un personatge arrabassador, maco com Kennedy, alt com De Gaulle, el paio amb més ganxo de la pista. No és així. Les audiències descreeixen de la seva xerrameca i abominen de la seva retòrica.
Els seus barons autonòmics es mostren aterrits davant la cita del superdiumenge del maig, quan es juguen la butaca i els fesols. No volen veure-ho ni a cent mil passos, passegen atemorits davant la possibilitat que el seu cap totèmic aterri pel seu negociat per perpetrar un míting o protagonitzar un acte. Ho prefereixen de passeig per Colòmbia amb el marxista Petro o pavonejant-se amb el canceller Scholz, un altre consumat mestre de la incompetència
Sánchez ho sap, és conscient que amb prou feines pot caminar lliurement per una vorera, collar-se en una barra, saludar un paisà. Tot en aquesta gira serà una grollera caricatura de calor popular. Actes blindats i grupets de figurants per als aplaudiments. "El govern de la gent, anem a totes", són els eslògans que recitarà en les seves intervencions, xerrameca de quincalla, material escampat, propaganda idiota, missatges de tot a cent. Tot vist i grapejat, un bastardeig fallit en què ni tan sols els seus ideòlegs semblen confiar.
Menteix fins quan dorm, ven material escampat, argot de quincalla, propaganda idiota, missatges de tot a cent. Manca de credibilitat i li han perdut el respecte fins als uixers. Menteix fins i tot en somnis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario