Fins al barret de Puigdemont

Carles Puigdemont amenaça amb donar dilluns una conferència a Copehague. El moviment de Puigdemont està molt calculat intentant que jutge Larena caigui en un nou parany i s'estengui una altra ordre internacional i es posi en evidència tot el sistema de seguretat europea, després que Espanya hagués de retirar l'euroordre a Bèlgica. El president vol mesurar la reacció de l'Estat, implacable a Espanya, tímid a Europa. De passada, estableix una mena de corredor europeu de seguretat entre Bèlgica i Dinamarca que li facilitaria la mobilitat al continent recolzat pels nuclis separatistes de cada país de la qual ha mancat fins ara.

Esquerra seu soci, és qui més desitja que el Govern de Rajoy aconsegueixi detenir-per obtenir tot el poder a Catalunya i de pas poder tirar-li la culpa a Espanya, El diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà, en declaracions a la Cope, ha assegurat que l'objectiu de la seva formació és restituir l'anterior Govern, però ha assegurat que està contemplant "totes les possibilitats", incloent una investidura sense l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont. Tardà afirmat que se sent "obligat a contemplar intel·lectualment i políticament tots els escenaris". Preguntat sobre si amb això incloïa que Puigdemont no sigui el president, ha contestat que "estic contemplant tots els escenaris. Sí, evidentment ".

Puigdemont ha de valorar ara si vol ser el màrtir del procés o un ningú a Brussel·les. El temps corre en contra seva. De moment li està guanyant la partida Oriol Junqueras, que aguanta estoicament a la presó d'Estremera.

El jutge Llarena, la fiscalia, Mariano Rajoy, Arrimadas, Junqueras des Extremera, la Catalunya independentista, Ciutadans, els d'Esquerra, els que queden del Pedecat, la CUP, els de Podem i els seus confluències i Catalunya i Espanya sencera, le govern de Bélgica, la UE. Tots .... estem paralitzats i portem dies sense dormir, expectants per si Carles Puigdemont, decideix presentar-se al Parlament per ser nominat com Molt Honorable President de la Generalitat o es qeda definitivament a Brussel·les. Almenys fins al 31 al fugitiu amenaça de continuar marejant les perdiu per treure titulars dels diaris. Ha aconseguit posar d'acord a tothom.

Tots estem ja fins la gorra de Puigdemont.

Novetats Gürtel - Sucursal València

Avui amb les declaracions judicials de Francisco Correa, Álvaro Pérez i Pablo Crespo s'ha viscut un espectacle vergonyós, a l'descriure'ns en les seves declaracions el funcionament de la trama per al finançament del Partit Popular a la Comunitat Valenciana, model que amb tota probabilitat es va a repetir en els diferents judicis en diferents comunitats autònomes.

La compareixença del líder de la trama Gürtel no defraudava i assegurava aquest dimarts que l'exsecretari general del PP valencià, Ricardo Costa, va obligar a les seves societats a facturar irregularment treballs de les campanyes electorals de 2007 i 2008 a altres empreses si volien cobrar.

"El PP va tenir la iniciativa: 'Si voleu cobrar heu de fer-ho d'aquests empresaris'. Imagino que a ells també els dirien que si no ho feien així tindrien menys adjudicacions d'obra ", deia Correa en la seva declaració. Concretament, apuntava a Ricardo Costa, acusat en el judici, com el que va donar l'ordre al seu segon, Pablo Crespo, de facturar a altres empresaris serveis que la filial de Gürtel a València, Orange Market, havien prestat al PP.

La declaració de Francisco Correa ha obert l'aixeta per destapar tot l'embull que, tot i dir el contrari, ha estat manejat des de l'alta direcció del partit. Així, el líder de la trama Gürtel, sortirà de presó aconseguint en tercer grau en règim de semillibertat en tan sols dos anys després d'arribar a un pacte de col·laboració amb la Fiscalia Anticorrupció.

Pablo Crespo, número dos d'Orange Market, ha tirat de la manta confirmant la versió donada per Francisco Correa, el seu cap, donant d'aquesta manera al cas Gürtel la bolcada definitiu, ja que ha delatat a la totalitat de la cúpula del Partit Popular Valencià per finançament il·legal mitjançant cobraments en negre d'empresaris al PP de la Comunitat Valenciana, donant tot tipus de dades.

Posteriorment ha estat el responsable d'Orange Market, Álvaro Pérez El Bigotes, ha afirmat que l'expresident de la Comunitat Valenciana, Francisco Camps va ser la persona que va donar l'ordre l'exsecretari general del PP de la Comunitat Valenciana, Ricardo Costa, que la trama Gürtel facturés els actes de campanya de 2007 i 2008 del PP valencià a uns empresaris en lloc que la formació política pagués aquestes despeses. Segons El Bigotes, Camps "va ordenar i va crear" el sistema de finançament irregular del PP valencià. "És l'únic que podia fer-ho".

Un dels dos partits que s'ha alternat en el poder des de la Transició, ha quedat fotografiat com l'autor d'una trama criminal i mafiosa creada per delinquir, per finançar-se il·legalment concorrent a les diferents eleccions amb avantatge en relació als seus adversaris.

Tots els partits han utilitzat als empresaris per finançar les seves campanyes

Però no ens equivoquem, el Partit Popular ha resultat ser un mal aprenent de les malifetes que des de sempre va cometre el PSOE. Encara que hi ha algunes diferències, ja que mentre el PP ha triat el mètode delictiu de finançar mitjançant comissions cobrades a empresaris als que li havia concedit contractes, de manera que parlem de "diners privats", el PSOE, per contra, sempre s'ha dedicat al saqueig dels diners públics, cosa que veiem a Andalusia clarament amb el frau dels ERO, cursos de formació, i molts altres casos.

Una altra diferència entre PP i PSOE quan, roben i saquegen, és que mentre el PSOE es finança i enriqueix personalment als seus peons de la trama, reparteix molt més entre la seva gent, dedica una part important del sostret a tenir sempre plens els pessebres de el seu vot captiu. Per contra, al PP a més de finançar-se l'organització, només uns pocs s'enriqueixen, practica una mangancia molt més egoista.

Però la gran diferència és, que mentre el PSOE mai deixa tirats als seus, i els segueix donant suport a l'ombra a ells institutriu les seves famílies, aconseguint que ningú "canti" davant la Justícia, al PP, per contra, els abandonen , i passa el que hem vist avui, cada un tracta de salvar-se pel seu compte i canten per aconseguir reducció de condemnes. Només cal veure, la tranquil·litat en què s'està desenvolupant el cas ERO, del qual sospitosament es parla molt poc. Els gairebé mil milions de diners públics saquejats pel PSOE sembla que no interessen a la majoria dels mitjans, cosa que com a mínim, és molt sospitós.

Aquest sistema de finançament ha estat emprat corregit i augmentat per molt per les quantitats que s'hagin tret per Convergència (estem parlant de més de 3.000 milions durant 30 anys) que mitjançant el sistema del 3% o del 4% impost a totes aquelles empreses que contractaven amb la Generalitat que ha causat el major desfalc a les arques de l'Estat de l'últim segle, amb gran diferència als casos descrits que han motivat l'encara no aclarit enriquiment dels membres de la família Pujol. L'enduriment últim de les penes han reduït el nombre de delicte

Puigdemont: Entre ser president i ser presidiari, escullo el primer

Carles Puigdemont, a Catalunya Ràdio (Catalunya Ràdio)

Carles Puigdemont segueix tenint entre cella i cella la idea de presidir de nou la Generalitat de Catalunya tot i que sembla no tenir la intenció de tornar a Catalunya.Aquest matí ha insistit en la idea que és possible governar des de Brussel·les gràcies a les "noves tecnologies" i ha afegit que "des de la presó segur que no podria exercir" el càrrec, en referència a la possibilitat que sigui detingut si trepitja sòl espanyol. "Entre ser president i ser presidiari, escullo el primer, perquè crec que puc servir millor a Catalunya", ha sentenciat.

En declaracions a Catalunya Ràdio, el president cessat ha aclarit que un govern a distància no són les condicions normals que al seu grup li agradaria. En contra del criteri que els lletrats del Parlament van establir en un informe fet públic dilluns passat, Puigdemont considera que "no hi ha res al reglament que prohibeixi les fórmules d'investidura que estem assajant".

Entre ser president i ser presidiari, escullo el primer, perquè crec que puc servir millor a Catalunya "

CARLES PUIGDEMONT

Candidat de JxCAT

Segons la seva opinió, no poder ser investit representaria una vulneració de la voluntat dels ciutadans expressada a les urnes. "Si tinc els vots suficients, ¿on és el problema perquè sigui president? La gent va votar i mereix respecte ", ha subratllat. En aquesta línia, Puigdemont interpreta el resultat del 21-D, quan l'independentisme va renovar la seva majoria absoluta a la cambra, com un aval a la seva persona i un missatge de "restaurar" les institucions. Per això, no existeix "pla B", sinó que l'únic pla, insisteix, és la seva investidura.

Per Puigdemont, la restitució del govern anterior al 155 també passaria per que l'Oriol Junqueras, des del passat 2 de novembre a presó provisional, pogués tornar a ser el seu vicepresident. En aquest sentit, també ha reclamat que se li deixi lliure. "Es pot mantenir un vicepresident escollit a la presó? -s'ha preguntat-. La situació és salvatge i no podem normalitzar-la. Cada dia que passa a la presó és un dia d'injustícia ".

"Per què ens hem de rendir?"

El president deposat ha assegurat que ell no està fugit de la justícia. "Vaig venir aquí lliurement i quan es va publicar l'euroordre jo em vaig presentar davant la justícia i després el Govern la va retirar". (Llavors quin seria el impediment per poder tornar i ser investit?) A més llança un dard als que insisteixen que ell fuig de les autoritats: "són els mateixos que diuen que la violència de l'1-O, l'perpretaron els manifestants".Puigdemont ha defensat que el nou Govern de la Generalitat no pot permetre que "el senyor Rajoy i la col·lació del 155, després de la seva estrepitosa derrota electoral, acabi guanyant".

Més enllà de la seva investidura i de l'accidentat arrencada de legislatura que ve, Puigdemont també ha parlat de plans de futur. Ha revelat que segueixen les converses a tres bandes entre JxCAT, ERC i CUP per fixar un full de ruta, tot i que ha admès que l'actual "situació complexa" durarà "molts anys", pel que ha reclamat "flexibilitat". Això sí, sense donar molts més detalls, s'ha marcat com a objectiu passar de "la república de la proclamació" a "la república dels fets".

JxCAT baralla a hores d'ara dues opcions d'investidura a distància: o per delegació del seu discurs a un altre diputat o per via telemàtica. El Govern ja ha anunciat que, sigui quina sigui la via escollida, va recórrer al TC qualsevol intent que Puigdemont sigui investit.

TV3 pregunta perquè els diputats de Ciutadans no canten Els Segadors

Inés Arrimadas no canta "Els Segadors", l'himne català amb el qual es tanquen les sessions "històriques" del Parlament. Que només s'aixequi quan sonen els seus compassos és una cosa que enerva molts nacionalistes, que consideren l'actitud de la líder de Ciutadans una ofensa insuportable contra els símbols de Catalunya, un afront irreparable i fins a una mostra de mala educació. (Tot i que no són pocs els catalans que prefereixen com a himne 'El Cant de la Senyera' bastant més pacífica que la lletra 'talla-caps' d'Els Segadors).

La pell separatista és tan fina en aquesta matèria que qualsevol detall es converteix en notícia amb tints d'escàndol. Per aquest motiu a un presentador de TV3 li hagi resultat d'allò més natural preguntar-li a Acostades per què ni ella ni els diputats del seu grup van entonar les estrofes del bel·licós cant al final de la sessió.

La dirigent de Ciutadans va aprofitar la pregunta per posar de manifest el tractament desigual en matèria d'himnes per part del nacionalisme que xiula l'Himne Nacional i s'escandalitza per l'absència de cremor coral quan es tracta de bramar "bon cop de falç" (bon cop de falç).

L'entrevista transcorria per camins més o menys normals fins al final, al minut 26 del vídeo, quan el conductor de l'espai matinal de TV3, Pere Bosch, ha tret a col·lació el presumpte plantada de Acostades a "Els Segadors".

Presentador: Hem parlat molt de símbols en les passades setmanes i mesos. M'agradaria preguntar-li ... Ahir, ¿com és que els membres del grup parlamentari de Ciutadans no van cantar "Els Segadors"?

Inés Arrimadas: Jo no sé si algun dels meus diputats va cantar o no cantar ...

P .: No els vaig revisar tots, però crec que la majoria no ho van fer.

I. A .: Ah, bé. La veritat és que posar a la televisió pública a gent que revisi qui canta o no canta fa una mica de por, però bé ...

P .: No s'ho prengui així.

I. A .: Jo no he preguntat.

P .: No és una caça de bruixes.

IA: Jo crec que hem de ser lliures per poder, dins el respecte sempre, perquè nosaltres respectem l'himne de Catalunya, l'himne d'Espanya, qualsevol himne, nosaltres no xiulem, no faltem al respecte com fan altres, però després hi ha la llibertat de poder expressar o cantar o no cantar. Dóna angoixa pensar que s'ha de controlar qui canta. Jo no ho faré amb el meu equip i espero que ningú ho faci.

P .: No vegi segones intencions més enllà de la pregunta.

Acostades: "posar gent a la televisió pública a revisar qui canta i qui no canta em fa una mica de por"

Trapero, Forn i Cuixart van segellar un pacte per enganyar a la Guàrdia Civll l'1-O

Josep Lluís Trapero. (Foto: AFP)

El major Josep Lluís Trapero, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, i Jordi Cuixart-president d'Òmnium Cultural- van segellar un pacte per enganyar a la Guàrdia Civll l'1-O. Les ordres les donava Jordi Cuixart. I les seves indicacions arribaven fins al més gran dels Mossos, Trapero, que va fer possible que els policies autonòmics desobedeciesen de forma sistemàtica les exigències de la Justícia i del coronel de la Guàrdia Civil Pérez dels Cobos en els dies en què van estar sota el seu teòriccomandament ordenat per la Justícia.

La Guàrdia Civil ha acreditat amb punxades telefòniques que tot va ser una farsa. Que després dels atacs als cotxes de la Guàrdia Civil produïts en el registre judicial al Departament d'Economia, els colpistes van optar per una estratègia de relaxació per eludir l'acció policial i de la Justícia. I que tot això perseguia una única finalitat: seguir fabricant el cop d'Estat a esquena de les autoritats nacionals.

L'informe de la Guàrdia Civil reflecteix com "el dia 23 de setembre es registrava una conversa telefònica entre Carles Viver i Margarita Gil". El primer d'ells -ex magistrat del Tribunal Constitucional- està ja acreditat per la Guàrdia Civil com un dels cervells jurídics de l'1-O. La segona persona formava igualment part de l'equip d'encarregats de dur a bon port les votacions il·legals. En aquesta gravació telefònica, Viver comença comentant "com va ser el registre sofert per la Guàrdia Civil, però a la part final de la mateixa, a partir del minut 04:53, Carles Viver diu que Cuixart havia dit que aquests dies no entrin a la escalada de provocació i que no havien de fer manifestacions ni res ". Es tractava d'un canvi de plans, com assenyala en el seu informe la Benemèrita: "Quedant clar que l'estratègia política del govern català i de tot el moviment independentista era mantenir la calma després de les manifestacions que van organitzar el dia 20 de setembre amb motiu de les actuacions de la Guàrdia Civil ", apunta l'informe policial.

L'objectiu era eludir l'actuació judicial i evitar un impacte en la "imatge internacional".Perquè, per primera vegada, les actuacions de la Fiscalia i de les forces policials nacionals començaven a preocupar als colpistes.

Però la punxada telefònic d'aquesta crida incorpora a nous protagonistes. "També afegiria [Viver] que el dels Mossos podia derivar en qualsevol cosa i que Trapero havia dit que ell no acceptava".

La Guàrdia Civil inclou immediatament en el seu informe el següent aclariment: "S'entén en la conversa que parlen de la celebració del referèndum que volien dur a terme el dia 1 d'octubre" i que "el cap dels Mossos havia dit que no anava acceptar el que s'entenia que era la direcció de la coordinació en les funcions d'aquesta policia autonòmica d'algú imposat pel Ministeri de l'Interior ". Perquè lluny del que ara pretenen els separatistes que crea el jutge Llarena, mai van tenir la intenció d'acatar les ordres, ni de la Justícia, ni d'Interior.

Aquells dies van ser en els quals, després dels atacs i brots de violència, la Justícia va prendre la decisió d'obligar Trapero a acatar un comandament impost des d'Interior: el del coronel de la Guàrdia Civil Pérez dels Cobos.

Però, com explica la Guàrdia Civil en el seu informe, "una altra dada important que es desprèn d'aquest comentari és com el propi Carlos Viver reconeix de manera implícita com Jordi Cuixart és la persona encarregada d'organitzar els moviments socials determinant quan es produeixen manifestacions o concentracions delindependentisme català i quan no ".

Però Cuixart no tenia comandament directe sobre Trapero. Raó per la qual la Guàrdia Civil sospita que en aquesta cadena de comandament havia d'estar l'exconseller d'Interior Forn que, per acció o per omissió, va haver d'ordenar o permetre que el seu gran dels Mossos romangués en actitud rebel i que únicament la camuflase seu activisme separatista i colpista per la indicació estratègica de Cuixart.

Dies després es va observar el canvi: Pérez dels Cobos va reclamar en les reunions la presència del responsable dels Mossos per coordinar les actuacions en contra del cop.Trapero no va acudir, però sí que ho va fer el seu segon en la cadena de comandament: Ferran López, l'actual responsable dels Mossos. I per sota d'ell, és clar, tot va seguir com ja es coneix: amb plena desobediència. Perquè les ordres venien de més amunt i, com assenyalava Cuixart, el cop havia d'arribar fins al final.

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha ordenat una nova llista de diligències relacionades amb l'1-O, entre elles la citació com a testimoni del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos. I Llarena té ja en el seu poder aquest informe, que haurà d'avaluar per analitzar les responsabilitats dels que van orquestrar un engany per esquivar el control judicial i policial.

Els impulsors de Tabarnia estan disposats a ser "una amenaça a l'independentisme '

Boadella es presenta com a 'president' en l'exili de Tabarnia: 'Sóc un pallasso' TABARNIA OFICIAL (YouTube)

Tabarnia diu "hola" a Espanya en un vídeo viral: "Tu dius adéu, jo dic hola"

'Arribarem tan lluny com vulguin arribar els independentistes, si hi ha una altra Declaració Unilateral d'Independència actuarem perquè Tabarnia sigui una realitat'. Amb aquest missatge els impulsors de Tabarnia han presentat en societat la seva plataforma, que es va iniciar com un moviment social i mediàtic, i que ja van anunciar que no serà un partit polític.

Els seus portaveus, Joan López, Jaume Vives i Miguel Martínez, van explicar la seva evolució i la seva voluntat de convocar una manifestació a les pròximes setmanes, però sempre 'des de l'humor i el respecte per totes les idees.

'Volem crear el mirall en el qual l'independentisme vegi reflectit l'absurd dels seus arguments, que a diferència dels nostres, es fonamenten en mentides' ha assenyalat Vives. L'activista va afegir que també col·laboraran amb entitats per recuperar la 'veritable' història de Catalunya i la 'manipulació' dels joves.

Tabarnia diu "hola" en aquest vídeo viral

A més, la seva intenció és 'pressionar' als partits polítics perquè es modifiqui la llei electoral ia Catalunya valgui el mateix un vot de qualsevol ciutadà i no com passa ara que "un tabarnés val la meitat que un de Lleida ', com va indicar López. També van instar a recuperar la pau social ja que consideren que el procés ha 'dividit a les famílies' i va afectar a les relacions laborals.

Per això esperen omplir 'els espais públics de dignitat davant el règim corrupte que durant anys ha oprimit tota la gent de Catalunya', com va dir Vives qui ha afegit que 'Tabarnia no és una broma' sinó 'una resposta natural' davant l'independentisme que " ha tractat de silenciar-nos i de menysprear '.

Jaume Vives, Joan López, Miguel Martínez i Eurenia Perelló han estat els encarregats de presentar al president en l'exili de Tabarnia

'Si aquest mirall no és suficient arribarem fins al final i farem d'Tabarnia una realitat en la qual puguem viure en llibertat i en pau. Mai deixarem de ser catalans i per això no permetrem que ens obliguin a anar-nos d'Espanya ', ha afirmat Vives. Afirmen que la Constitució empara la seva voluntat de convertir-se en comunitat autònoma espanyola si Catalunya s'independitza.

Per això estan disposats a ser "una amenaça a l'independentisme 'com va indicar Martínez i van assegurar que la gent va sortir al carrer el passat 8 d'octubre ja que estava cansada i fins de' actituds despòtiques 'per part de l'independentisme. L'acte de presentació d'aquest projecte va comptar amb un missatge de l'anomenat president de Tabarnia a l'exili, Albert Boadella, qui es va autoproclamar 'aprenent de pallasso' davant els nacionalistes ja que pensa que "han convertit el Parlament en el Teatre Nacional de Catalunya ' .

Antonio Robles descriu el fenomen Tabarnia:

"El seu èxit incontestable neix d'haver assumit els dogmes més detestables de l'enemic contra els que ha nascut, per una vegada metabolitzats com a propis, reflectir-los en el mirall del nacionalisme. En ell no poden escapar de les seves misèries. Fórmula esbalaïdorament senzilla, increïblement eficaç: Obligar els nacionalistes a enfrontar-se a les seves contradiccions, a conviure amb les seves mentides, amb el seu egoisme, a contemplar la pestilència de les seves sofismes, de les seves mentides ".

No sabem on acabarà aquest fenomen, que va començar com una broma però que posseeix una base molt real. Però d'antuvi està servint, i molt, per desmuntar el deliri separatista.

https://youtu.be/7knBbVQs6os

La sentència del cas Palau, la tomba de Convergència

La sentència del cas Palau converteix en una realitat el 3% i també el 4%. L'Audiència de Barcelona ha ordenat el decomís de 6.676.105 euros a CDC i ha condemnat al seu extresorer, Daniel Osàcar, a quatre anys i cinc mesos de presó pel cobrament de comissions il·lícites procedents de Ferrovial, que a canvi rebia obra pública. Fèlix Millet ha rebut una pena de nou anys i vuit mesos de presó; Jordi Montull, a set anys i sis mesos de presó; i Gemma Montull, a quatre anys i sis mesos.

El cas del Palau de la Música es va conèixer el 23 de juliol de 2009, quan la Fiscalia Anticorrupció va registrar la institució. La causa va ser una querella presentada per un presumpte delicte fiscal, a causa de l'abundància de bitllets de 500 euros detectats en el si de l'entitat; moneda que estava sotmesa a control per ser el vehicle ideal per al blanqueig de capitals. La sorpresa no es va fer esperar: en les agendes dels responsables es van trobar anotacions, mails i faxos que podien correspondre al pagament de comissions a canvi de la concessió d'obra pública. El beneficiari, Convergència Democràtica de Catalunya; el pagador, Ferrovial; l'intermediari, al Palau.

L'Audiència de Barcelona ha xifrat en la seva decisió en 23 milions d'euros el desfalc perpetrat al Palau de la Música per Millet i els Montull. Una bona part va ser destinat a despeses personals dels prohoms de la institució, com viatges de vacances a destinacions exòtiques, obres en les seves cases particulars o sufragar els casaments de les filles de Millet. Els magistrats asseguren que, a dia d'avui, encara no se sap a on van anar a parar 6.026.866 euros, sortits dels comptes bancaris de l'entitat.

El sumari va revelar fets tan singulars com el pagament de la campanya per l'alcaldia de l'Ametlla del Vallès al candidat de CDC, Esteve Escuer, o que Àngel Colom anés a Millet perquè li pagués els deutes de la formació que va crear i va fracassar, el Partit per la Independència, cosa que el prebost del Palau va fer sense que s'expliqui públicament per què. La qüestió és que ningú, ni treballadors ni patrons, van alertar mai sobre la forma de manejar al Palau, perquè eren temps en què Millet era un prohom de la ciutat. "La gent es pegava per sopar amb ell", va dir un testimoni durant el judici. Ara és un empestat social. I el cas Palau, al qual es van unir en poc temps el 3%, ha passat comptes als líders convergents del moment. El fiscal de l'assumpte, Emilio Sánchez Ulled, va assegurar en el seu informe final que "el Palau era la canonada dels diners al partit".

El 2,5% era per al partit, i el 1,5% restant per a Millet i Montul, que al seu torn l'hi repartien següent el porcenaje de 80% per al primer i 20% per al segon. Millet i Montull van pactar aquest sistema amb l'antic tresorer de la formació política, Carles Torrent, ja mort, acord que va continuar amb Osàcar. Ara bé. Els jutges no descarten que hagi participat en l'entramat més persones del partit, que no han estat identificades o els possibles delictes han prescrit.

D'aquesta manera, CDC va obtenir entre 1999 i 2009 la quantitat de 6.676.105 euros com a mínim, que és el que ara el tribunal ordena comissar.

Un aspecte destacable és que la Secció Desena de l'Audiència de Barcelona no ha seguit al peu de la lletra el pacte al qual van arribar Gemma Montull i la Fiscalia Anticorrupció, que va rebaixar la seva petició fins als dos anys, que hauria impedit el seu ingrés a la presó. Ara no. A més, el tribunal imposa quantioses sancions econòmiques als acusats. A Fèlix Millet es condemna també a una multa de 4.120.540; Jordi Montull, 2.998.2834; Gemma Montull, 2.663.995; i Daniel Osàcar, 3.796.555 euros.

Tot i que els hereus de l'antiga CDC intenten esmorteir el cop de la sentència al·legant que són fets del passat, a Carlos Puigdemont se li complica cada vegada més la seva estratègia de ser elegit president a través d'una investidura telemàtica. Fins al president del PDeCAT, Artur Mas, va presentar la seva renúncia el dimarts perquè la seva figura serveixi de tallafocs entre el passat i un present marcat per la incertesa.

"El personatge central d'aquesta història, després de Jordi Pujol, és Artur Mas". "Primer a Convergència es cobrava el 3% a través del Palau, però després es cobrava el 4% i, quan això va passar, el conseller en cap era Artur Mas". Qui ha fet aquestes afirmacions amb tanta seguretat que no veu necessari aportar matisos és Joan Llinares, el funcionari d'alt rang, membre del cos nacional de secretaris, interventors i tresorers de l'Administració local que va ser designat pel Ministeri de Cultura, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona per dirigir el Palau després de l'espoli perpetrat per Fèlix Millet. Llinares assegura que va comprovar tots els documents, però que li queda una incògnita: "Apareixerà en la sentència que van sortir nou milions d'euros que no es va poder justificar on havien anat a parar. Només Millet pot aclarir el seu destí ".