martes, 6 de agosto de 2013

Dades contradictoris de l'economia espanyola



L'atur ha baixat de nou, la borsa puja, la prima de risc baixa i el Govern no para d'insistir en que el pitjor de la crisi ha quedat enrere i, per tant, l'inici de la recuperació està ja molt a prop. Per a això, al · ludeix a diversos indicadors que, efectivament, reflecteixen que s'està produint un significatiu frenada en el ritme de contracció econòmica. Però resulta que els pronòstics de l'FMI no són tan encoratjadors.


No en va, el PIB només va baixar el 0,1% en el segon trimestre i els indicadors avançats que elabora el Ministeri d'Economia avancen taxes positives per a la segona meitat de l'any, de manera que Espanya sortiria tècnicament de la recessió després de dos llargs anys de caiguda.
A més, el nombre d'aturats va baixar en més de 225.000 persones en el segon trimestre, situant-se novament per sota dels 6 milions, la major reducció des que va esclatar la crisi el 2007, segons l'última Enquesta de Població Activa (EPA).


La primera dada rellevant a tenir en compte és el despalanquejament que està duent a terme el sector privat. Famílies i empreses han reduït el seu deute en prop de 325.000 milions d'euros des de finals de 2008, quan aquesta va fregar el seu màxim històric (més de 2,2 bilions), fins a situar en un total de 1,9 bilions el juny passat, segons les últimes xifres del Banc d'Espanya.
Per primera vegada, el deute privat retrocedeix a nivells precrisi.


A més, el sanejament de comptes dut a terme per famílies i empreses també s'ha traduït en el tancament de l'enorme bretxa exterior acumulada durant la bombolla, que va arribar a assolir el 10% del PIB anual.
El sector privat s'ha estret tant el cinturó que, ara per ara, Espanya no només ja no depèn del crèdit forà sinó que fins i tot presenta capacitat de finançament a l'exterior per primera vegada des de 1997.


No passa així amb el sobredimensionat cost de les administracions públiques que exigeix ​​destinar un major volum de recursos (impostos) procedents del sector privat, molt castigat per la crisi, per mantenir el seu funcionament. Espanya pateix una de les fiscalitats més elevades del món i ha retrocedit gairebé 20 llocs en l'Índex de Llibertat Econòmica des de 2007, fins al 46 a nivell mundial, a causa d'aquest problema, la qual cosa perjudica de manera molt substancial la capacitat del sector privat per
generar novament riquesa (PIB) a un ritme elevat, capaç d'absorbir a curt i mig termini l'ingent volum de desocupats que presenta avui Espanya.


Aquests dada es contradiuen diametralment les negres perspectives que acaba de llançar el Fons Monetari Internacional (FMI) sobre el futur de l'economia espanyola, ja que preveu un baix creixement i una elevada taxa d'atur fins a finals d'aquesta dècada en cas que no s'adoptin nous ajustos i reformes estructurals. És a dir, davant la imminent recuperació que augura el Govern, l'FMI estima que Espanya s'enfronta a una llarga depressió econòmica. . L'organisme conclou que, en absència de noves reformes liberalitzadores i nous ajustos per contenir la despesa pública, el dèficit no baixarà del 3% del PIB fins al 2018, el deute públic superarà el 100% el 2015, l'economia no aconseguirà créixer per sobre del 1% anual fins al 2018 i, com a conseqüència, la taxa d'atur no baixarà del 25%. És a dir, Espanya, en lloc d'una intensa recuperació, patiria un prolongat estancament econòmic.
Suggereixen que tots salaris siguin rebaixats novament en un 10%,


Crec que els salaris s'han estat rebaixant en funció del alacaigut mercat de treball i no cal prendre noves mesures en aquest sentit però el dèficit públic va tancar per sobre del 10% del PIB el 2012-un 7% excloent el rescat bancari-, mentre
que el deute supera ja el 90%, un llindar a partir del qual resta potencial de creixement a l'economia espanyola.


Cal escometre amb molta més decisió la reducció de la despesa pública tancant ens inútils o duplicats i acomiadant aquells empleats innecessaris, cosa que alliberaria una part considerable de les necessitats de finançament del sector públic, que impedeix que la banca pugui destinar recursos ara bloquejats, per finançar empreses potencialment rendibles i seguir l'única senda possible per la ràpida tornada a la normalitat. L'exemple seria el de la Comunitat de Madrid que aquest últim trimestre ha salvat la recessió i avança un 0,1%.

No hay comentarios:

Publicar un comentario