S'ha celebrat el Consell de Política Fiscal i Financera. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro s'ha reunit amb els responsables de les finances de les comunitats autònomes per fixar el 'límit de dèficit per a l'any 2013. Aquest objectiu serà definitivament asimètric-no serà igual per a totes. Cinc comunitats autònomes podran registrar una xifra superior al 1,3 fixat per a aquest any: Catalunya, Andalusia, Comunitat Valenciana, Balears i Múrcia, segons s'ha aprovat a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). No serà fins l'any 2014 quan totes les autonomies tinguin la mateixa obligació i la xifra sigui uniforme. Per aquesta causa només conèixer ha provocat irades reaccions en contra, com la de la Comunitat de Madrid.
La decisió de Cristóbal Montoro de tractar desigualment als diferents governs autonòmics suposa un greuge per als executius que compleixen i un premi immerescut per als que malgasten. Mal pot apel · lar el ministre a la vigència de la Llei d'Estabilitat Pressupostària com a instrument regulador de les finances públiques, quan en lloc de fer ús de les sancions previstes en cas d'incompliment dels compromisos financers prefereix atorgar un tracte avantatjós als governs que incorren en aquesta infracció.
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha revelat a evolució del dèficit en els sis primers mesos de l'any: l'administració central va tancar juny amb un dèficit del 3,8% del Producte Interior Brut (PIB), que és l'objectiu per a tot el any, però l'incombustible Montoro presumeix que és un 8% inferior a l'any passat. Només faltava!, Després de les retallades de la Democràcia i de la major pujada d'impostos dels últims 40 anys.
És Montoro amb el seu mal exemple de les dades de l'Administració Central, qui vol imposar límits a les autonomies, el que fa preveure una nova ratxa d'incompliments de les autonomies, segons la seva falta de decisió per retallar les enormes despeses de l'administració central, tasca que gairebé no s'ha fet després d'any i mig de successius anuncis, gairebé no s'ha pres veritables iniciatives per retallar les despeses i aprimar l'estructura de l'Estat central, la qual cosa li donaria credibilitat per fer-la complir a les altres administracions.
La Unió Europea ha donat ja dos prorrogues al Govern de Rajoy perquè el dèficit se situï per sota del 3% que ara es deixa per al 2015. Brussel · les permet a Espanya que tanqui aquest any els seus comptes amb un del 6,5% en lloc del 4,5, però va posar condicions a canvi com endurir una altra vegada la reforma laboral, endurir les pensions i reestructurar els impostos, perquè a Brussel · les no li ha agradat la brutal pujada d'IRPF. D'aquest 6,5 el Govern va determinar que un 3,8 seria per l'administració central, un 1,3 per a les comunitats autònomes i un 1,4 per a la Seguretat Social. A hores d'ara l'administració central s'ha 'menjat' i al seu 3,8, amb el que és obvi que no complirà el promès a Brussel · les tret que ens fiquin un altre retallat de cura.
Tenim un problema. ja que amb aquests criteris del ministre d'Hisenda, podríem estar diverses dècades en crisi amb pujades constants de impuestros, cada vegada amb més greuges comparatius entre regions complidores i incomplidores, llevat que tot el sector públic no redueixi de veritat la despesa pública, Això passarà irremeiablement almenys fins que s'aconsegueixi estabilitzar els comptes i aconseguir el dèficit 0 que ens permetria rellançar la nostra economia i començar a tornar realment l'enorme deute públic que està ja pròxima al 90% de PIB.
La decisió de Cristóbal Montoro de tractar desigualment als diferents governs autonòmics suposa un greuge per als executius que compleixen i un premi immerescut per als que malgasten. Mal pot apel · lar el ministre a la vigència de la Llei d'Estabilitat Pressupostària com a instrument regulador de les finances públiques, quan en lloc de fer ús de les sancions previstes en cas d'incompliment dels compromisos financers prefereix atorgar un tracte avantatjós als governs que incorren en aquesta infracció.
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha revelat a evolució del dèficit en els sis primers mesos de l'any: l'administració central va tancar juny amb un dèficit del 3,8% del Producte Interior Brut (PIB), que és l'objectiu per a tot el any, però l'incombustible Montoro presumeix que és un 8% inferior a l'any passat. Només faltava!, Després de les retallades de la Democràcia i de la major pujada d'impostos dels últims 40 anys.
És Montoro amb el seu mal exemple de les dades de l'Administració Central, qui vol imposar límits a les autonomies, el que fa preveure una nova ratxa d'incompliments de les autonomies, segons la seva falta de decisió per retallar les enormes despeses de l'administració central, tasca que gairebé no s'ha fet després d'any i mig de successius anuncis, gairebé no s'ha pres veritables iniciatives per retallar les despeses i aprimar l'estructura de l'Estat central, la qual cosa li donaria credibilitat per fer-la complir a les altres administracions.
La Unió Europea ha donat ja dos prorrogues al Govern de Rajoy perquè el dèficit se situï per sota del 3% que ara es deixa per al 2015. Brussel · les permet a Espanya que tanqui aquest any els seus comptes amb un del 6,5% en lloc del 4,5, però va posar condicions a canvi com endurir una altra vegada la reforma laboral, endurir les pensions i reestructurar els impostos, perquè a Brussel · les no li ha agradat la brutal pujada d'IRPF. D'aquest 6,5 el Govern va determinar que un 3,8 seria per l'administració central, un 1,3 per a les comunitats autònomes i un 1,4 per a la Seguretat Social. A hores d'ara l'administració central s'ha 'menjat' i al seu 3,8, amb el que és obvi que no complirà el promès a Brussel · les tret que ens fiquin un altre retallat de cura.
Tenim un problema. ja que amb aquests criteris del ministre d'Hisenda, podríem estar diverses dècades en crisi amb pujades constants de impuestros, cada vegada amb més greuges comparatius entre regions complidores i incomplidores, llevat que tot el sector públic no redueixi de veritat la despesa pública, Això passarà irremeiablement almenys fins que s'aconsegueixi estabilitzar els comptes i aconseguir el dèficit 0 que ens permetria rellançar la nostra economia i començar a tornar realment l'enorme deute públic que està ja pròxima al 90% de PIB.
No hay comentarios:
Publicar un comentario