Acostumats a males notícies aquests últims dies comencen a proliferar anuncis sobre una reactivació de l'economia. L'economia de la zona euro va créixer en el segon trimestre de l'any a un ritme del 0,3% respecte als tres mesos anteriors, quan hi havia caigut tres dècimes, i posa fi a una recessió que s'estenia per sis trimestres consecutius, segons reflecteixen les dades de la primera estimació del PIB publicades per Eurostat.
El creixement de l'eurozona en el segon trimestre, que ha superat fins i tot les expectatives d'una expansió d'entre una i dues dècimes, s'explica pel fort repunt de les economies d'Alemanya (+0,7%) i França (+0, 5%), així com les de Finlàndia (+0,7%) i Portugal, que surt de la recessió amb una expansió del 1,1%.
Espanya ha reduït la seva recessió fins al -0.1% el que fa preveure que el proper trimestre començarem a créixer, després d'un llarg camí d'incertesa. El anuncia també el diferencial de la prima de risc situada avui 248 punts, molt lluny ja de la de fa només un any per aquestes dates (653) situant la borsa en màxims anuals per sobre dels 8.800 punts. El que no està tan clar és si l'atur que s'ha reduït per les habituals contractacions estacionals tornarà als nivells anteriors a partir de setembre.
El vicepresident de la Comissió Oli Rehn considera que encara persisteixen substancials obstacles que han de ser superats, incloent un ritme de creixement encara baix i la fragilitat de la recuperació, així com les diferències existents entre la situació dels països membres, dissimulades per les mitjanes.
Així, Rehn recorda el cas d'Espanya i Grècia, on les taxes d'atur continuen sent "inacceptablement altes", especialment entre els joves, el que ha creat el risc real d'una generació perduda.
l Una altra qüestió i està molt important és que el deute del conjunt de les administracions públiques va arribar als 943.702.000 d'euros fins al juny, nou rècord històric, després de créixer en un mes en 6.368.000 d'euros, de manera que el pes de l'endeutament públic sobre el PIB escala a 90,1%, prop de l'objectiu del 91,4% per a tot l'any, segons dades del Banc d'Espanya.
D'aquesta manera, al juny el deute públic creix per segon mes consecutiu després que a l'abril es trenqués la tendència de creixement que s'havia iniciat a l'agost de 2012 i l'endeutament de les administracions públiques es reduís en aquest mes en més de 8.800 milions d'euros.
En taxa interanual, el deute públic experimenta fins al juny un increment del 17,3% enfront dels sis primers mesos de 2012, quan l'endeutament de les administracions públiques va arribar als 804.615.000 d'euros.
El desaforat despesa corrent continua sent el principal llast perquè l'economia pugui començar a remuntar malgrat els esforços efectuats especialment per les administracions locals i diputacions que han vist reduir el seu personal amb una retallada total en les entitats locals de 47.405 persones respecte al 2012 .
No ha estat així en el cas de les autonomies que van gastar 174.500 milions d'euros, una xifra similar a la d'un any abans i sensiblement inferior a la despesa de 183.700 milions d'euros aconseguit en 2010, en plena recessió quan ja en plena crisi es van donar entrada a 300.000 nous empleats públics. Malgrat això, el volum actual de despesa continua sent molt superior, en concret 28.000 milions més, al del 2006, a l'avantsala de la crisi. La despesa autonòmic ser un 19% superior en 2012 que fa set anys.
Amb aquestes despeses tan elevats el component principal són les nòmines del seu personal que actualment ja representa més del 50% dels pressupostos en detriment d'inversions i serveis veiem com a professors i sanitaris s'han convertit en els col · lectius més castigats pels ajustos en el sector públic. Representen més del 85% del personal contractat per les administracions autonòmiques, i 8 de cada 10 funcionaris acomiadats pertanyen a aquestes dues àrees. Els més damnificats són els interins.
Pel que fa als empleats públics dedicats a l'Administració de Justícia o pertanyents a les Forces de Seguretat, el nombre d'acomiadaments ha estat molt menor:
- En Justícia han perdut la feina només 150 persones, passant dels 26.772 empleats el 2012 als actuals 26.422.
- A les forces de seguretat el descens de places ha de 1.654. L'any passat hi havia 39.373 treballadors i en l'últim registre 37719.
Si s'han reduït totes aquestes places ... crec jo les imprescindibles per mantenir la qualitat dels serveis ... Per què totes les administracions, especialment autonòmiques segueixen augmentant fins a l'insuportable per al ciutadà els impostos i reduint serveis essencials no aconsegueixen reduir les seves despeses, es han tallat pràcticament totes les inversions en infraestructures i manteniment, les comunitats autònomes paguen les factures als seus proveïdors als 168 dies malgrat els continus rescats del FROB, i tot i així segueixen endeutant? Que algú ho expliqui.
El creixement de l'eurozona en el segon trimestre, que ha superat fins i tot les expectatives d'una expansió d'entre una i dues dècimes, s'explica pel fort repunt de les economies d'Alemanya (+0,7%) i França (+0, 5%), així com les de Finlàndia (+0,7%) i Portugal, que surt de la recessió amb una expansió del 1,1%.
Espanya ha reduït la seva recessió fins al -0.1% el que fa preveure que el proper trimestre començarem a créixer, després d'un llarg camí d'incertesa. El anuncia també el diferencial de la prima de risc situada avui 248 punts, molt lluny ja de la de fa només un any per aquestes dates (653) situant la borsa en màxims anuals per sobre dels 8.800 punts. El que no està tan clar és si l'atur que s'ha reduït per les habituals contractacions estacionals tornarà als nivells anteriors a partir de setembre.
El vicepresident de la Comissió Oli Rehn considera que encara persisteixen substancials obstacles que han de ser superats, incloent un ritme de creixement encara baix i la fragilitat de la recuperació, així com les diferències existents entre la situació dels països membres, dissimulades per les mitjanes.
Així, Rehn recorda el cas d'Espanya i Grècia, on les taxes d'atur continuen sent "inacceptablement altes", especialment entre els joves, el que ha creat el risc real d'una generació perduda.
l Una altra qüestió i està molt important és que el deute del conjunt de les administracions públiques va arribar als 943.702.000 d'euros fins al juny, nou rècord històric, després de créixer en un mes en 6.368.000 d'euros, de manera que el pes de l'endeutament públic sobre el PIB escala a 90,1%, prop de l'objectiu del 91,4% per a tot l'any, segons dades del Banc d'Espanya.
D'aquesta manera, al juny el deute públic creix per segon mes consecutiu després que a l'abril es trenqués la tendència de creixement que s'havia iniciat a l'agost de 2012 i l'endeutament de les administracions públiques es reduís en aquest mes en més de 8.800 milions d'euros.
En taxa interanual, el deute públic experimenta fins al juny un increment del 17,3% enfront dels sis primers mesos de 2012, quan l'endeutament de les administracions públiques va arribar als 804.615.000 d'euros.
El desaforat despesa corrent continua sent el principal llast perquè l'economia pugui començar a remuntar malgrat els esforços efectuats especialment per les administracions locals i diputacions que han vist reduir el seu personal amb una retallada total en les entitats locals de 47.405 persones respecte al 2012 .
No ha estat així en el cas de les autonomies que van gastar 174.500 milions d'euros, una xifra similar a la d'un any abans i sensiblement inferior a la despesa de 183.700 milions d'euros aconseguit en 2010, en plena recessió quan ja en plena crisi es van donar entrada a 300.000 nous empleats públics. Malgrat això, el volum actual de despesa continua sent molt superior, en concret 28.000 milions més, al del 2006, a l'avantsala de la crisi. La despesa autonòmic ser un 19% superior en 2012 que fa set anys.
Amb aquestes despeses tan elevats el component principal són les nòmines del seu personal que actualment ja representa més del 50% dels pressupostos en detriment d'inversions i serveis veiem com a professors i sanitaris s'han convertit en els col · lectius més castigats pels ajustos en el sector públic. Representen més del 85% del personal contractat per les administracions autonòmiques, i 8 de cada 10 funcionaris acomiadats pertanyen a aquestes dues àrees. Els més damnificats són els interins.
Pel que fa als empleats públics dedicats a l'Administració de Justícia o pertanyents a les Forces de Seguretat, el nombre d'acomiadaments ha estat molt menor:
- En Justícia han perdut la feina només 150 persones, passant dels 26.772 empleats el 2012 als actuals 26.422.
- A les forces de seguretat el descens de places ha de 1.654. L'any passat hi havia 39.373 treballadors i en l'últim registre 37719.
Si s'han reduït totes aquestes places ... crec jo les imprescindibles per mantenir la qualitat dels serveis ... Per què totes les administracions, especialment autonòmiques segueixen augmentant fins a l'insuportable per al ciutadà els impostos i reduint serveis essencials no aconsegueixen reduir les seves despeses, es han tallat pràcticament totes les inversions en infraestructures i manteniment, les comunitats autònomes paguen les factures als seus proveïdors als 168 dies malgrat els continus rescats del FROB, i tot i així segueixen endeutant? Que algú ho expliqui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario