El procés de liquidació de les caixes

Unes declaracions de Luis de Guindos sobre l'estat les actuacions del FROB han passat gairebé desapercebudes davant les detencions de corruptes de partits polítics i l'escàndol de les targetes black de la Caixa de Madrid, es tracta de les concessions irregulars de crèdit de les entitats intervingudes cap a empreses i persones (habitualment properes als polítics que copaven els consells d'administració) que no reunien condicions mínimes i que ara són motiu d'investigació. Només Catalunya Caixa i Banc de València copen el 65% del trencament detectat pel FROB.

Les pràctiques irregulars en el sector financer detectades fins ara pel Frob han ocasionat un cost per al contribuent de 2.600 milions d'euros. Catalunya Caixa, amb activitats anòmales per import de més de 900 milions d'euros, i Banc de València, amb 800 milions, són les dues entitats on van tenir lloc les operacions més ruïnoses i presumptament delictives. Aquestes dues companyies van estar presidides per Narcís Serra i José Luis Olivas, respectivament, en els anys en què es van produir aquestes actuacions.

Per la Fiscalia ja han passat un total de 42 expedients relatius a altres tantes operacions on el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) ha trobat «indicis d'irregularitat» o absència d '«una finalitat econòmica lògica». Catalunya Caixa és la que acumula més expedients -almenys 16- pels quals els seus gestors, l'esmentat Narcís Serra i el seu llavors director general, José María Loza, podrien ser imputats.

Les irregularitats comeses en aquesta caixa, que amb 13.000 milions d'euros d'ajuda estatal es converteix en la més costosa per al contribuent en relació a la seva grandària, estan concentrades en operacions de crèdit vinculades a promotors immobiliaris que van provocar «perjudici per a l'entitat i, en alguns casos, beneficis per als gestors », segons va denunciar el ministre d'Economia, Luis de Guindos, al Congrés.

En la classificació d'operacions irregulars que més pèrdues han ocasionat se situa, en segon lloc, Banc de València. Corresponen a aquesta entitat 14 de les 19 acusacions penals en què es troba personat el Frob i que van generar un impacte -i possible benefici ilícito- de 800 milions. L'Audiència Nacional ja ha admès a tràmit una denúncia del Frob contra el seu ex conseller delegat, Domingo Parra, per presumptes delictes de falsedat, estafa, administració i apropiació indeguda.

En Novacaixagalicia el forat detectat pel Frob en almenys set operacions ascendeix a més de 700 milions. Les operatives analitzes es basen fonamentalment en «operacions de finançament i refinançament per a l'adquisició d'immobles i societats» i en la venda d'immobles adjudicats. Aquesta entitat, que va ser rescatada amb una injecció de 9.000 milions procedents del Frob, primer, i el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede), després, va resultar de la fusió de Caixanova i Caixa Galicia. Els presidents de les dues caixes en els anys investigats eren Julio Fernández Gayoso i Mauro Varela, respectivament. Aquest últim ja va ser imputat per la indemnització milionària que va rebre després de la seva prejubilació una vegada que la caixa ja havia rebut suport públic.

El titular d'Economia calcula que la banca espanyola demanarà a la segona i última subhasta de liquiditat a quatre anys (TLTRO) per les seves sigles en anglès) entre 17.000 i 18.000 milions d'euros. La propera subhasta se celebrés el 11 de desembre. En l'anterior, duta a terme el passat dia 18, les entitats financeres espanyoles van demanar un total de 14.747.000. Els bancs europeus van demandar 82.600 milions amb un període d'amortització de quatre anys, amb l'obligació de dinamitzar la concessió de crèdits a les petites i mitjanes empreses.

De Guindos va aprofitar la seva compareixença per tal d'informar de la situació de l'economia espanyola i dels resultats dels test d'estrès realitzats pel BCE a la banca europea per insistir en la voluntat del departament a posar al descobert totes les pràctiques irregulars que hagin pogut dur a terme les entitats financeres que han rebut algun tipus d'ajudes públiques.

Fruit del procés anàlisi forense establert, el FROB ja s'ha personat en 19 causes penals. El gruix d'aquestes causes està relacionat amb operacions de finançament, i més concretament amb «suposades irregularitats en els processos de concessió o cancel·lació de préstecs amb perjudici per a l'entitat i, en alguns casos, beneficis per als gestors».

Gràcies a aquestes actuacions del FROB assistirem en els propers dies noves imputacions judicials i entrades a la presó de dirigents de les entitats anteriorment esmentades.