La impossible negociació

El president Rajoy ja de tornada d'Austràlia ha anunciat que pretén restaurar les ferides de simulacre de referèndum a Catalunya mitjançant una tasca d'apaivagament que inclou successives incursions dels membres del seu Govern en el territori per explicar el nefast que podria ser una separació des del punt de vista econòmic i està disposat a negociar amb Artur Mas els vint-i-punts que va presentar com a reivindicacions abans del 9-N.

En aquests dies de ressaca del simulacre d'referèndum d'autodeterminació organitzat pels separatistes catalans ignorant la prohibició del Tribunal Constitucional, es torna una i altra vegada a parlar de sortides polítiques a l'embolic en què s'ha ficat Artur Mas. El president del Govern insisteix que es pot tractar de tot dins del marc legal vigent i un cada dia més lleuger Pedro Sánchez cacarea una imprecisa reforma de la Carta Magna en sentit federal.

Estaria disposat Mariano Rajoy a pactar amb el messies nacionalista la transferència de les aigües territorials marítimes a la Generalitat? O el dret a organitzar consultes com la recentment prohibida i realitzada en pla comèdia? O la recaptació i gestió de la totalitat dels impostos a canvi d'un simbòlic quota de retorn pels serveis generals de l'Estat? O l'oficialitat exclusiva del català en el territori de Pujolandia amb l'espanyol reduït a la condició de llengua estrangera? O els aeroports? O el control de fronteres? O la necessitat del vistiplau de la Generalitat als tractats internacionals subscrits per Espanya com pretenia la primera versió de l'Estatut del 2006?

La veritat és que algunes d'aquestes concessions podrien calmar momentàniament les apetències d'Artur Mas però difícilment podran fer callar el sentiment dels milers de catalans que no volen saber d'una altra cosa que no sigui el seu projecte sobiranista i van sortir el dia 9 disposats a tirar-se pel barranc, a ells no els importa les seves conseqüències ni si seran admesos a Europa o no podran pagar les pensions i sous de funcionaris. No val dir-los que ni tan sols són la majoria dels catalans, Ells no veuen en aquest moment un altre objectiu que aquest separatisme suïcida que Mas els va prometre. Estan disposats a assumir les nefastes conseqüències del seu acte. Ho he pogut comprovar en la meva recent visita a Catalunya

Va a ser una altra pèrdua de temps que Rajoy o Soraya viatgin de nou a Catalunya a explicar als empresaris i polítics catalans que la separació serà perjudicial per a ambdues parts. Tot allò que no sigui un gir radical de la política del PP i es plantegin resoldre l'assumpte per la via política i constitucional des del govern no només amb la "lògia del pont aeri" habitual. Hi ha a Catalunya unes plataformes que cada dia tenen més suports dels catalans sensats, que no volen la independència i aquestes són relegades sistemàticament per Rajoy. Ells són els que van rebutjar la farsa del 9-N Amb ells hi ha començar a prendre criteri i fixar l'estratègia per evitar el daltabaix. No poden ser els fiscals els que donen finalment amb la solució. O no.