Veure i sentir ufanós a Pedro Sánchez recórrer Catalunya i invocar la política per resoldre la insubmissió del Govern de la Generalitat i demanar la reforma de la Constitució per acontentar els federalistes asimètrics del PSC provoca neguit. El dirigent del PSOE repeteix en tots els ambients i cercles el mateix missatge: cal reformar la Constitució per resoldre un "conflicte" que al seu judici ha plantejat Mas i alimenta Rajoy ¿Ignorància o falta d'escrúpols? ¿Ingenuïtat o absència de sentit d'Estat?
Però aquí comença i acaba el missatge del dirigent del PSOE. Tant en els fòrums públics com en els privats, el proper candidat socialista a la presidència del Govern ha causat una notable decepció. "No aguanta més de tres preguntes", "no concreta cap de les seves propostes ni exposa cap pla per obrir la Carta Magna en canal" són comentaris recurrents que procedeixen dels que van parlar amb Sánchez a Barcelona aquest divendres en un acte amb representants de l'anomenada societat civil (membres d'organitzacions empresarials, cercles econòmics diversos i militants socialistes), així com dels que van compartir estovalles amb ell.
Reforma de la Constitució, per a què? ¿Per resoldre el definitiu encaix de Catalunya a Espanya, o per marcar i tancar definitivament les competències respecte al poder central? Per convertir-la en l'aval d'una confederació de nacions, o per acabar amb els Parlaments autonòmics que a Catalunya i País Basc només han servit per convertir aquestes comunitats autònomes en simulacres d'Estats? Per blindar a Catalunya ia la resta d'autonomies que se sumin els tribunals de justícia, el sistema educatiu, un concert econòmic i una agència tributària pròpia? Als independentistes catalans això els pot importar un rave. Ells amb només saber quan el president va a sortir al balcó a proclamar la independència van satisfets. Una altra cosa és l'efecte que produeix davant la classe dirigent catalana.
L'última visita del líder del PSOE Pedro Sánchez a Barcelona ha causat enrenou i inquietud entre els empresaris i agents socials amb els quals ha mantingut reunions tant públiques com privades. L'agenda de Sánchez inclou Catalunya com un dels objectius prioritaris del seu partit. Es repeteix l'estratègia de emprar Zapatero abans d'arribar al Govern, quan va prometre que acceptaria en la seva integritat el nou Estatut que es preparava al parlament autonòmic. Ara, Sánchez ofereix una reforma constitucional el guió coincideix amb la tercera via traçada al club d'empresaris "Pont Aeri", que compta amb representants de totes les grans firmes espanyoles, d'empresaris a banquers, editors com el comte de Godó i advocats, amb Miquel Roca al capdavant.
Segon error. Davant la intenció de la Fiscalia General de l'Estat de presentar una querella contra Artur Mas, s'han deslligat tots els conjurs des de Catalunya: "És una persecució política contra la llibertat d'expressió", criden a l'uníson els nacionalistes posseïts per la síndrome de Ghandi. Ens coneixem la impostura, tractar de desmuntar és inútil, viuen de manipular el llenguatge. El pitjor és que el PSC, que hauria combatre-la, la reforça: "És un gravíssim error que empitjorarà les coses", diu el portaveu del grup socialista al Parlament de Catalunya, Maurici Lucena.
I el ressò arriba fins a les Espanyes del PSOE convertit en boca del seu secretari general, Pedro Sánchez, al mantra "Ha arribat l'hora de fer política". Considera un greu error que la Fiscalia General de l'Estat vulgui fer complir la llei. Des de quan és inconvenient aplicar la llei en un Estat de Dret? Des de quan la separació de poders depèn de les decisions polítiques? Desconeix Pedro Sánchez que la separació de poders és una condició de l'Estat de Dret i no una conveniència? Però, sobretot, ¿des de quan l'Estat és sospitós per intentar defensar-se de qui ho volen destruir?
En la mateixa línia, Sánchez ha prosseguit que si Catalunya arriba a un pacte per l'educació, l'Estat no té més que respectar-: "Si a Catalunya hi va haver un pacte nacional per l'educació, ha d'haver un respecte per part del Govern de Madrid" . I la Generalitat pot incomplir de manera reiterada les sentències dels tribunals sobre aquesta qüestió?
Mentrestant, els reductes socialistes masteguen mantres com el de "fàbrica d'independentistes". Diverses generacions de progres espanyols han metabolitzat el xantatge nacionalista amb un malaltís complex de culpa davant els seus suposats greuges. S'imposa mesurar les paraules i les accions si no volem inflamar encara més. Eficaç sistema per neutralitzar la crítica i la llei. És hora que responsables polítics com Pedro Sánchez madurin i es lliurin del conjur. Retre homenatge al nacionalisme a hores d'ara de la pel·lícula és tan irresponsable com inútil. O només pretén evitar que li diguin, com fan amb el PP, que el PSOE és una fàbrica d'independentistes? Quina falta de maduresa, quanta patètica condescendència! Així ens va.
No hay comentarios:
Publicar un comentario