jueves, 6 de noviembre de 2014

L'enquesta del CIS

directo
El sondeig del CIS d'octubre ha ratificat altres enquestes aparegudes el cap de setmana i posat en estat de xoc als principals partits polítics. Podem en deu mesos ha estat capaç de posar el seu partit com la primera força en intenció de vot sense tenir un si més no un programa i no tenir líders regionals que poguessin fer en aquest moment. Aquest fet és absolutament desestabilitzador amb independència que la formació de Pablo Iglesias arribi al Govern.

L'insòlit prestigi de Podem és proporcional al descrèdit dels partits tradicionals, des del PP i el PSOE a Convergència i la resta dels moviments regionals. Tres professors companys d'aldarulls a la universitat que van donar amb els mals de la política actual sense necessitat planteja alguna solució que pugui ser viable, Iglesias, Moneder i Errejón, amb la inestimable col·laboració de la progressia periodística (la mateixa que ha prosperat en un sistema de concessions arbitràries i subvencions descontrolades), està a un pas de l'assalt definitiu gràcies a la inconsistència, immoralitat i incompetència del PP i el PSOE i gràcies també a l'esgarrifosa frivolitat i complicitat d'uns mitjans de comunicació que operen sense la més mínima noció de responsabilitat, ètica i rigor.

El que està clar és que en aquesta enquesta els electors han manifestat la seva immensa indignació contra PP i PSOE que no fan absolutament res per tallar els casos de corrupció dins de les seves files. El preocupant en aquest moment és que una formació política lliberticida que té en els règims cubà i veneçolà seus referents aparegui com a gran alternativa a la manca de regeneració democràtica de PP i PSOE.

Ni Mariano Rajoy, ni Pedro Sánchez, ni Soraya Sáenz de Santamaría ni Susana Díaz a Andalusia han pres veritable consciència del problema que els ha caigut a sobre pel que no han ni tan sols començat a embridar la corrupció, el trinque, la mossegada per definició, aquest tres per cent català que és una taca d'oli a tot Espanya. Hi ha la impressió que no hi ha comandament ni control. Idees no hi va haver mai. El funcionariat s'alarma davant la voracitat dels càrrecs de confiança, la duplicitat dels polítics i l'estat general de confusió. No hi ha regeneració sinó crema de papers, saqueig i retirada a la carrera. La impressió que traslladen els capitosts, siguin nacionals, autonòmics o municipals, és la del desconcert total i el campi qui pugui.

El panorama que ofereix l'estimació de vot de l'últim sondeig del CIS, un cop cuinat, no per previsible resulta menys demolidor: la formació de Pablo Iglesias, amb el 22,5% del vot, estaria molt a prop del PP, que segueix en caiguda lliure i ja només obtindria un 27,5%, i del PSOE (23,9).

El sistema agonitza, Espanya es quartera i l'aportació del CIS és ratificar els índexs d'audiència de Pablo Iglesias, el hipster a què es maten per entrevistar grans mestres del periodisme com Jordi Évole i Evaristo Mejide, dos monstres que no s'han caracteritzat precisament per denunciar la corrupció a Catalunya, a Andalusia oa Madrid. El seu és donar massatges al poder i el poder en potència és aquest trident de professors en què Errejón és l'intel·lectual, Moneder l'estrateg i Iglesias la cara del cartell, una mena de Jesucrist Superstar entre revingut i tou.

Pel que fa als dos grans partits, a falta de sis mesos de les eleccions encara estan a temps de reaccionar i de fer front a Podem, especialment el PP, si promouen la regeneració i la democràcia interna i la participació de les seves bases, és una condició urgent i inexcusable: la mera estratègia del vot de la por a la ultraesquerra lliberticida d'Esglésies i Moneder, a part d'indigna, seria molt possiblement insuficient. Els vots atribuïts a Podem en les enquestes són fins ara una mostra del cansament dels ciutadans contra els defectes del bipartidisme tal com ha funcionat fins ara. En realitat demanen un canvi de comportaments dels polítics i els partits tradicionals. Mal ha d'estar la situació política del país quan tants ciutadans es manifesten disposats a saltar al buit per tal de no seguir així un dia més.

No hay comentarios:

Publicar un comentario